URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

El municipalisme: una democràcia construïda des de baix.

Alternativa | 07 Abril, 2015 00:01

 Article d'en Pere J. Garcia Munar i na  Catalina Martorell Fullana publicat a la revista Lluc, 886/7, abril-setembre 2014.

El municipalisme: una democràcia construïda des de baix.

Antecedents històrics i experiències municipalistes actuals.

El municipalisme és una manera d’entendre la política que fa incidència en la descentralització del poder i en la participació directa de les persones en la presa de decisions que afecten a la comunitat. Per tant, des del municipalisme s’advoca per l’actuació en un àmbit d’abast humà geogràficament parlant. És a dir, que la política s’ha de poder fer en un espai reduït (un municipi o barri) per tal de que tota la gent que hi viu pugui participar i prendre les decisions que afecten al col·lectiu. D’aquí que el municipalisme estigui molt lligat al federalisme, que no és més que la lliure unió de les comunitats per tal de gestionar aspectes de més ample espectre, així com també al respecte a la natura i a l’entorn i a la submissió de l’economia a la política per tal d’assolir la igualtat i el benestar real de totes les persones.

La idea municipalista està lligada als primers corrents republicans i democràtics de mitjans segle XIX i que s’intentaren posar en pràctica a partir de la Revolució de Setembre de 1868. El federalisme a Espanya i (també a Portugal) tingué ressò entre les classes obreres i populars que veien en la República Federal la solució a l’abús de poder de la monarquia i del seu centralisme polític i administratiu.

Un dels primers teoritzadors del federalisme i del municipalisme fou Francesc Pi i Margall que des de ben prest, el 1854, havia escrit una obra cabdal La Reacción y la revolución on exposava les seves tesis federalistes i acabava augurant una societat sense poder. Aquest autor estava influït pel francès Proudhon del qui traduí al castellà nombroses obres com El principio federativo (1863). D’ell recollí, a més de les seves idees de descentralització del poder, les idees mutualistes i cooperativistes. Aleshores a partir de 1868 l’ideari de Pi fou estès per tota la geografia i en ell es contemplava, com a element més fort, la descentralització del poder i el reclam de la sobirania en els municipis, en les regions i en les nacions. És a dir, apostava per una democràcia construïda de baix a dalt i en la que hi participava directament el poble. Això era una novetat en aquell temps de revolució on per primer cop les classes baixes tenien veu dins aquella Espanya estamental governada pel monarca, la noblesa i l’església. Tot i les dificultats de l’època, i que al final el 1874 acabaren desmantellant la República, sorgiren algunes experiències com els cantons que dugueren a la pràctica les tesis del federalisme posant fi a la concentració del poder i crearen les seves xarxes horitzontals amb els municipis com a fonaments principals.

Un cop finalitzat el període republicà aquestes idees federalistes foren recollides per corrents més a l’esquerra del republicanisme. L’hereu directe d’aquestes idees fou l’anarquisme i l’anarcosindicalisme que agafà l’organització federal com la pròpia. Així no és estrany que autors com Anselmo Lorenzo, “apòstol de l’anarquia”, escrivís un llibre anomenat Municipios libres i que l’anarquisme espanyol adoptés per a si les propostes municipalistes del comunisme llibertari de Kropotkin. Tant és així que un cop esclatada la revolució espanyola del 1936 foren moltes les experiències municipalistes que es posaren en marxa a barris i pobles.

El franquisme fou un desert per tot el tema municipalista, però un cop hi hagué el canvi de règim i es feren unes noves eleccions municipals, sorgiren noves propostes municipalistes a l’Estat espanyol. Però aquest municipalisme ja no era el d’antuvi, sinó que havia estat molt influït pel succeït a l’Europa dels anys 60 i 70, on els corrents municipalistes tingueren diverses experiències i es debateren, a grans trets, sobre si era més convenient assolir el poder mitjançant eleccions o si convenia més fondre’s en moviment social. Generalment es va optar per una mescla d’ambdues propostes: intentar assolir representació municipal sense deixar de crear moviment en la societat o sorgint aquestes candidatures a partir dels moviments socials. Tot això a escala local, que és l’únic àmbit on la democràcia directe o participativa és possible. Així durant els anys 70 i 80 hi hagué diverses agrupacions locals que aconseguiren regidors, sobre tot a pobles de Catalunya.

Avui en dia, com antany, aquestes idees de democràcia des de baix sorgeixen amb força fruit de les circumstàncies que vivim. La gent demanda una renovació de la política tacada de casos de corrupció, l’elevat atur i la manca d’oportunitats laborals, l’auge de la pobresa i marginalitat i que sembla que els polítics treballen d’espatlles a la societat i continuen fent polítiques per les empreses i bancs. Dins aquest ambient polític hi ha una altra manera de fer i entendre la política i han sorgit propostes que demanden més democràcia, més participació ciutadana en els afers polítics, més transparència en la gestió econòmica i social dels nostres ajuntaments i diputacions, etc.

A partir de 2011 amb el 15-M es tornà a parlar de construir una societat des de baix, fent ús de pràctiques horitzontals, assembleàries, etc. i reivindicant millores socials i econòmiques. Aquesta ràbia ciutadana s’ha canalitzat en part en candidatures municipalistes que ara estan en vertader auge, com les candidatures Guanyem, sorgides dels moviments socials sobretot a les principals ciutats espanyoles com Madrid, Barcelona, València... Però abans de l’eclosió del moviment dels indignats, des dels anys 80, havien sorgit a Catalunya propostes municipalistes com les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV) i les Candidatures d’Unitat Popular (CUP). Es tracta d’iniciatives presents a més de 100 pobles de Catalunya amb 104 regidors i que tenen com a objectiu la idea d’aprofundiment democràtic: polititzar a nivell local i posar en valor la transparència i la participació. En el cas de Mallorca hi ha candidatures locals que treballen en aquest sentit a Pollença i a Sineu.

Pere J. Garcia Munar.

Catalina Martorell Fullana.


 HOMENATGE ALS REPUBLICANS.

14 d'abril a les 19:00 a la Plaça dels Seglars

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb