URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Veritat, justícia i reparació

Alternativa | 21 Març, 2016 08:00 | facebook.com twitter.com

 Al proper ple ordinari hem registrat una moció PER :

- Donar suport a la querella que porta endavant la magistrada  argentina Dra. María Servini de Cobria per delictes de genocidi i lesa humanitat contra els responsables de la conculcació dels drets humans durant el Franquisme.

 - Donar suport a la tramitació de la Llei balear de fosses.

- Presentar una denúncia per les persones de Pollença, especialment en els casos dels membres de la Comissió Gestora, que varen ser víctimes de crims contra la humanitat.

-Impulsar una comissió d'estudi que reuneixi familiars de les víctimes, representants de la institució municipal, experts i entitats memorialistes, per elaborar un informe que inclogui un cens de persones de Pollença represaliades durant la guerra civil i el franquisme, especialment pel que fa a les que varen ser assassinades, així com la possible ubicació del cos, en vistes tant a la presentació de la denúncia com dels efectes que es puguin derivar de la propera Llei Balear de Fosses.

- Notificar aquest acord a Memòria de Mallorca, a la Xarxa Catalana i Balear de suport a la querella argentina, al Parlament de les Illes Balears i al Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal Nº 1 de la Ciutat de Buenos Aires, de la República Argentina.

 

MOCIÓ PER A L'IMPULS DE LA VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ EN ELS CASOS DELS REPRESALIATS POLLENCINS PEL COP D'ESTAT I FRANQUISME

Exposició de motius:

El juliol de 1936 la revolta militar, i la posterior guerra civil, encapçalada pel dictador Franco va enderrocar el govern legítim de la República i va instaurar un règim totalitari basat en la persecució i aniquilació física dels defensors i defensores de la llibertat, de la justícia social i dels drets de les persones. Després de la mort de Franco, es va produir un canvi de règim que no va assegurar la condemna del franquisme i que, per contra, va assegurar la impunitat dels que van participar de la repressió.

A dia d'avui, Espanya és el segon país del món, després de Cambodja, en nombre de persones desaparegudes: es calcula que unes 150.000 persones segueixen enterrades en les devers 2.500 fosses ja localitzades. Tot i que l'aprovació de la Llei 52/2007 va suposar un pas en el procés de recuperació de la memòria històrica, aquesta llei no ha estat suficient i no s'ha desenvoluapt en la seva totalitat, deixant a les víctimes i els seus familiars desemparats. En aquest sentit l'ONU ja ha instat l'Estat espanyol a complir amb els seus deures i compromisos en matèria de desaparicions forçades.

Un crim contra la humanitat són aquelles accions tipificades com a assassinat, extermini, deportació, empresonament, tortura, desaparició forçada, violació, prostitució o esterilització forçada, persecució per motius polítics, religiosos, ideològics, racials o ètnics, o qualsevol acte inhumà que causi greus sofriments o atempti contra la salut mental o física de qui els sofreix, sempre que aquestes conductes es cometin com part d'un atac generalitzat o sistemàtic contra una població civil i amb coneixement d'aquest atac, com va ser el cas.

A falta de la possibilitat de trobar justícia en el propi Estat espanyol, el 14 de abril de 2010 víctimes, familiars i diverses associacions, varen interposar una querella, amparats en la legislació internacional de l'ONU sobre Justícia Universal, davant els tribunals de justícia de la República Argentina amb l'objectiu que s'investiguin els crims comesos pels integrants de la dictadura franquista, s'identifiqui els seus responsables i se'ls sancioni legalment. A Mallorca, 32 famílies i l'associació Memòria de Mallorca s'han personat a la querella, que inclou unes 1.600 persones assassinades, de les que s'han pogut identificar els seus noms.

Trenta-cinc anys després de la mort del dictador, una jutgessa argentina porta endavant una causa contra el franquisme i els seus protagonistes vius, per delictes de genocidi i crims de lesa humanitat, delictes que no prescriuen ni poden ser amnistiats per cap llei de «punt i final». Aquesta querella és un fet d'importància trascendental per aquells que lluiten per la Veritat, la Justícia i la Reparació. A Mallorca, ja s'hi han adherit el Consell de Mallorca, l'ajuntament d'Inca i el de Palma, a banda de més de 200 consistoris de tot l'Estat.

L'Ajuntament de Pollença des de fa anys està compromès en la recuperació de la memòria històrica, i s'han retirat els principals monuments d'exaltació del règim feixista, s'ha condemnat el franquisme, s'ha nomenat Fill Il·lustre el que va ser el darrer batle republicà Pere J. Cànaves, i s'han instal·lat plaques commemoratives, també als camins fets a base de treballs forçats pels presoners dels tres camps de concentració que hi va haver al municipi.

Pollença va ser especialment colpejada per la repressió feixista com es desprèn de la Causa 57/1936, per la qual es jutjaven 173 persones de Pollença acusades de no acatar el ban de guerra i d'emprendre accions de resistència contra el cop militar els dies 19 i 20 de juliol. Moltes altres persones, membres de la Comissió Gestora, afiliats i càrrecs d'organitzacions polítiques d'esquerra i sindicals, també foren represaliades, torturades o desaparegudes durant aquells mesos.

A dia d'avui, el Parlament balear ja ha pres en consideració la Proposició de Llei balear de fosses, que dotarà al govern balear la competència en matèria de localització i identificació de persones desaparegudes durant la Guerra civil i el franquisme, així com de fosses, establint un protocol per a la localització i exhumació, i per tant, ja s'ha començat el procés per aprovar una Llei Balear de Fosses.

Per tot això, aquesta regidora presenta al ple de l'Ajuntament, per a la seva aprovació, si procedeix, els següents

 

ACORDS

1-Donar suport a la Querella 4591-10, del Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal Nº 1 de la Ciutat de Buenos Aires, de la República Argentina, que porta endavant la magistrada Dra. María Servini de Cobria per delictes de genocidi i lesa humanitat contra els responsables de la conculcació dels drets humans durant el Franquisme.

2-Donar suport a la tramitació de la Llei balear de fosses.

3-Presentar una denúncia per les persones de Pollença, especialment en els casos dels membres de la Comissió Gestora, que varen ser víctimes de crims contra la humanitat.

4-Impulsar una comissió d'estudi que reuneixi familiars de les víctimes, representants de la institució municipal, experts i entitats memorialistes, per elaborar un informe que inclogui un cens de persones de Pollença represaliades durant la guerra civil i el franquisme, especialment pel que fa a les que varen ser assassinades, així com la possible ubicació del cos, en vistes tant a la presentació de la denúncia com dels efectes que es puguin derivar de la propera Llei Balear de Fosses.

5- Notificar aquest acord a Memòria de Mallorca, a la Xarxa Catalana i Balear de suport a la querella argentina, al Parlament de les Illes Balears i al Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal Nº 1 de la Ciutat de Buenos Aires, de la República Argentina.

 http://xarxaquerellarcontrafranquismo.blogspot.com.es/

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb