URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Garantir la funció social de l'habitatge

Alternativa | 23 Desembre, 2018 21:49 | facebook.com twitter.com

A continuació teniu un resum de la sessió extraordinària de la Junta General d’Emser i de la primera part de la sessió ordinària del mes de novembre del Ple de Pollença. De la segona part amb les informacions i dacions de compte de resolucions de Batlia i les respostes de l’equip de govern als nostres precs i preguntes en publicarem un altre article properament.

JUNTA GENERAL EMSER

1.- Aprovació, si procedeix, de la modificació dels estatuts socials d’EMSER 2002 SLU. Aprovat per 10 vots favor (Alternativa, Junts, PP, UMP) i 6 abstencions (Tots).

Es tracta de la modificació dels estatuts per permetre la participació al Consell d'Administració de l'empresa municipal, amb veu i sense vot, a un representant dels treballadors, i als membres de la Corporació en representació de cada un dels grups municipals que no formen part del Consell.

Aquesta proposta parteix d'una moció que presentarem ja fa dos anys, i a pesar de l’injustificat retard, ens satisfà que així sigui, i per tant votàrem a favor.

2.- Lectura i aprovació si procedeix de l’acta de la Junta, si procedeix, o nomenament d’Interventors per a la seva posterior aprovació. Aprovat per unanimitat.

PLE ORDINARI DE NOVEMBRE

I.- PART RESOLUTIVA

1.- Aprovació, si procedeix, de l’acta de la sessió anterior. Aprovat per unanimitat.

2.- Aprovació inicial, si procedeix, del Pla de Desenvolupament Turístic Municipal 2018-2022 (Núm. Exp.ABSe 2018/4086). Aprovat per 7 vots a favor (Junts i UMP), 8 abstencions (Tots, PP, Regidor no adscrit) i 2 en contra (Alternativa).

Primer de tot, dir que aquest ha estat un pla realitzat de forma externa, i que ha tingut un cost superior als 12.000 euros.

Evidentment votàrem en contra, i per diversos motius:

En primer lloc, i això explica per què no vàrem participar ja de la seva redacció, l'objectiu del pla és definir l'estratègia de desenvolupament turístic de Pollença i la millora de la seva competitivitat com a destinació turística, i aquestes no són les nostres prioritats i ja que noltros trobam que, més que de desenvolupament turístic, hauríem de pensar en decreixement turístic.

En segon lloc, és un pla que en la seva part d'anàlisi del context, és molt parcial. No considera ni les 11.000 places irregulars, ni el que suposen gairebé 6.000 places turístiques a sòl rústic a nivell ambiental (consum d'aigua de pous sense control, alta generació de residus, aigües brutes que no se sap on van ni si es tracten, necessitat de transport privat...) o social (arraconament de l'agricultura, ocupació de l'espai públic, desertització en hivern, precarietat laboral, dificultats d'accés a l'habitatge...).

Per això, quan després llegim que es pretén implantar un model de turisme responsable, per aconseguir una destinació de qualitat, sostenible i respectuosa amb el medi ambient i la societat on es desenvolupa, (que ens sembla molt bé) no podem més que pensar que se'ns està prenent el pèl, ja que de tot això el pla no en diu res, ni proposa cap acció realment efectiva.

Per tant, i tercer motiu, és un pla enganyós. Utilitza els conceptes de «turisme responsable» i «sostenible» per calmar les mala consciència d'alguns que es diuen progressistes, però que realment estableix continuar potenciant els diferents productes turístics (ornitologia, senderisme, esports, compres i artesania...), tot i que ara es vengui com a «experiències», per impulsar la demanda, així diversificar-la i fomentar la desestacionalització.

El problema és que per desestacionalització no s’entén repartir el nombre de turistes, sinó augmentar-ne els que venen a la temporada baixa, i de fet, dins les propostes hi ha incrementar amb nous mercats. En definitiva, es defensa l’augment de la turistificació, i això se veu molt clar, per exemple, en les accions del pla. Allà hi trobam coses que ens resulta difícil entendre per què formen part d'un pla turístic: rehabilitació del Claustre, la millora de la connexió del carrer Xarxa amb la circumval·lació, millorar l’eficiència energètica de les instal·lacions esportives, pla de residus...

No ens sembla tot malament el que surt en aquest pla (i com exemple, els del paràgraf anterior) el que no mos sembla lògic és que això formi part del pla turístic. El turisme passa a ser el model que dona sentit a tot i justifica per que fer les coses.  

Al pla se proposa investigar i desenvolupar altres productes. Per a què? Per atreure més gent? De veres que amb una ràtio de 24 turistes per resident (de les més altres del món) ens hem de dedicar a fer coses perquè vengui més gent? Al final sembla que simplement és obrir noves oportunitats de negoci, un negoci que només està enfocat al turista, a preus de turista i de temporada, que quan arriba l'hivern tanca i ajuda a deixar un poble cada cop més fantasma. Uns negocis que bàsicament beneficien econòmicament a l'empresari i no acabam d'entendre per què ho hauria de pagar l'ajuntament, o sigui tots.

I això ens duu a parlar de la col·laboració público-privada de la que fa referència el pla.

I és que no entenem què aporta a canvi el sector privat? A què es compromet? Sense que la part privada s'hagi de comprometre a millores laborals i salarials, a aportar en funció de les despeses socials i ambientals que genera, per què l'Ajuntament o sigui tots hauríem de posar doblers en promocionar-ho?

Què ens agradaria? Que el pla de turisme fos un capítol d'un pla econòmic ampli, que cerqués la diversificació econòmica (i no la diversificació turística) i que es fes sota els criteris de justícia social i ambiental. No és precisament el sector turístic el que necessita que se l'impulsi, sinó l'agricultura, la indústria, l'artesania, les formes d'economia social i solidària... Això, si volem fer una societat justa, respectuosa amb l'entorn, amb la terra, amb les persones, amb la identitat; ara, si el que volem es seguir perpetuant la dependència del monocultiu, la desigualtat i la desigual distribució de beneficis i danys, l'explotació laboral i la depredació del territori i els recursos, idò així, aprovant aquest pla es va en la bona direcció.

3.- Aprovació, si procedeix, de la cessió de la titularitat del tram urbà de la via Ma-2203, entre el p.k. inicial 3’141 i el p.k. final 4’006, Cala Sant Vicenç (Núm. Exp.ABSe 2018/4637). Aprovat per unanimitat.

Es tracta d'acceptar 865 metres del que avui és el carrer Cavall Bernat (de la mar a l'inici de la urbanització), un tram que discorre dins zona urbana i que ja no té res de carretera, actualment en mans del Consell, l'acceptació del qual simplificarà la gestió en aquest tram.

4.- Proposta del grup polític Junts Avançam d’adhesió a la plataforma “Per un bon finançament” (Núm. Exp.ABSe 2018/4674). Aprovat per 16 vots a favor (Alternativa, UMP, Junts, Tots, Regidor no adscrit) i 1 abstenció (PP)

A Alternativa votàrem a favor de dita proposta, ja que en gran part compartim la reflexió que fa, i també els acords que estableix, tot i que nosaltres consideram que perquè les Illes Balears tenguin un finançament com toca, el que seria ideal, i pel que cal lluitar és un règim igual al que tenen el País Basc o Navarra.

Ara bé, tot i això no podem deixar de banda tampoc, que en aquesta hi ha un poc de hipocresia per part de segons quins actors.

Primer creiem que és en part un rentat de cara per a MES, el soci tradicional dels socialistes a aquestes Illes. A part de declaracions criticant el REB den Pedro Sànchez, mocions o el suport a certes campanyes, han estat molt poc exigents amb els seus socis en aquest sentit, i en cap moment han pitjat ni han col·locat en el centre de les seves prioritats un nou finançament. Al final el seu suport ajuda a mantenir aquesta situació.

I a sobre, durant l’exposició de motius de la moció s’utilitza un argumentari molt habitual per ocultar un mal govern: no tenim tal o no tenim qual perquè Madrid no ens envia doblers. I això és cert, però només en una part, perquè aquí també gestionam recursos, i que en aquesta moció es faci referència a que no tenim tren fins a Capdepera o Alcúdia, quan no han fet una simple passa per canviar el model de transport de les Illes és casi insultant; i és insultant, perquè diners per fer autopistes si que n’han tenguts.

Ara bé, per hipocresia la del PSOE. Un partit el qual ha governat durant molts anys tant al govern central com a l’autonòmic i ha ajudat a crear i perpetuar aquesta situació, ara presenta aquesta moció?

Un partit que entre d’altres coses ha permès el manteniment de la Llei Montoro, la qual podria haver derogat quan Podem ho va proposar al congrés, i no ho va fer. I ara demana aquí que la deroguin?

O quan van fer la reforma de l’Article 135 de la Constitució per donar prioritat al pagament del deute. Són culpables d’aquesta situació i de les dificultats que tenen les administracions per implementar polítiques que en aquesta moció reclamen, per tant això no és més que un quedar bé.

En definitiva, com diu també la moció, tots els partits amb representació al Parlament votaren a favor. És normal, és molt fàcil i de cara a la galeria queda preciós, Madrid ens roba, però després quan toca anar a Madrid (i això també serveix pel PP), acoten el cap, li riuen les gràcies al Pedro Sànchez de torn (o Mariano Rajoy), i votem a favor de tot el que els demanen, sense pensar ni un sol moment en les Illes.

Per tant aquesta moció, està bé, però aquí se quedarà; hi votàrem a favor, perquè no podíem votar en contra del que diu aquest text, però creiem que aquesta moció no té més objectiu que quedar bé.

5.- Moció del grup polític Alternativa per Pollença per l’inici d’actuacions per a garantir la funció social de l’habitatge (RGE núm. 9427/2018). Aprovat per 8 vots a favor (Alternativa i Junts) i 7 abstencions (Tots i UMP (el regidor Mateu Soler s'absentà momentàniament i el Regidor no adscrit havia abandonat el ple))

De forma resumida: una moció per tal de començar accions per garantir la funció social de l'habitatge que estableix demanar formalment a les empreses subministradores d'electricitat la informació relativa al consum anormal dels serveis subministrats tal com preveu la llei, i que l'Ajuntament recolleixi les dades dels habitatges on no hi hagi ningú empadronat.

Recordar que aquest passat novembre es presentà l'estudi de l'estat de l'habitatge a Pollença, un estudi encarregat per l'Ajuntament responent a una de les nostres condicions que vàrem posar en la negociació del pressupost de 2016. Aquest, que crèiem, que hauria d'haver estat un dels temes claus d'un mandat d'un govern d'esquerres, ha estat totalment oblidat i ara ens trobam a final de legislatura i sense pràcticament temps per posar a la pràctica cap política.

Però per nosaltres, això tampoc és excusa i perquè volem comprometre, no només aquest govern municipal, sinó a tot l'Ajuntament, que continuarà existint després de les eleccions de maig i com també continuarà existint la problemàtica de l'habitatge, i també per mostrar que, inclús a nivell municipal es poden fer coses, per moltes limitacions que tenguem,  presentàrem aquesta moció (i també la següent) que forma part d'un pla més ampli, i que representa la proposta d'Alternativa sobre habitatge.

Creim que davant el que mostra l'estudi, i és que la situació és crítica respecte l'accés a l'habitatge i es podria considerar d'emergència habitacional, un Ajuntament que estigui preocupat pel bé comú, i no pels interessos econòmics d'una part, hauria d'actuar en conseqüència i assumir que fer front a aquesta situació hauria de ser una línia d'acció política prioritària.

Per això la moció proposa com hem dit que es facin les passes concretes per recollir la informació necessària per poder determinar quins i quants habitatges estan desocupats. Saber això és el que ens permetrà poder tirar endavant propostes de, per exemple, mesures fiscals per afavorir que aquests habitatges entrin al mercat de lloguer o poder establir altres formes de col·laboració per fomentar el lloguer social, així com passar els casos dels grans tenidors a l'IBAVI perquè siguin obligats, tal com estipula la llei de l'habitatge, a cedir (a canvi de compensació econòmica) els pisos per lloguer durant un termini de 3 anys.

6.- Moció del grup polític Alternativa per Pollença de mesures d’intervenció en el mercat del sòl (RGE núm. 9428/2018). Aprovat per 9 vots a favor (Alternativa, Junts i UMP) 6 en contra (Tots) i 1 abstenció (PP)

Amb aquest tema no s'ha fet res o el que s'ha fet és insignificant, per tant, aquesta moció és molt clara i senzilla, i bàsicament reclama que es compleixi el que diu la llei: constituir el patrimoni municipal del sòl i complir amb les seves finalitats: intervenir en el mercat per incidir en els preus i tenir habitatges de protecció pública. En tenim 128, que és un 1%, i als països on això s'aconsegueix en tenen entre un 15-30%.

La moció també estableix que els ingressos provinents de les infraccions urbanístiques, han de formar part del patrimoni públic de sòl, preferentment a adquisició de sòl destinat a Habitatges de Protecció Oficial, que és una altra cosa que estableix la llei i que no s'ha fet.

Si ho haguéssim fet, vol dir, que els darrers 10 anys, hauríem pogut destinar gairebé 9 milions d'euros en comprar sòl. Es pot dir tranquil·lament que aquest Ajuntament deu al poble aquests doblers. Té un deute de mínim aquesta quantitat.

Finalment, un altre acord de la moció: que s’estableixi el dret de tempteig i retracta en favor de l’Ajuntament, i que consisteix en que si aquest s'estableix en favor de l'Ajuntament, quan algú ven per exemple un habitatge, o solar, el que es determini, idò primer ha de de comunicar-ho a l’Ajuntament, el qual tindrà prioritat per comprar-ho a aquell preu, i l'ajuntament si ho considera oportú el compra i si no, no. Però si qui el ven, no li proposa primer a l'ajuntament o si ho fa però després el ven a un altre a un preu més baix, llavors l'Ajuntmaent substitueix al comprador i passa a ser el propietari pagant aquell preu.

7.- Moció del grup polític Partit Popular envers la unitat militar d’emergències – UME (RGE núm. 9458/2018). Aprovat per 12 vots a favor (Tots, PP, UMP, PSOE, Miquel Àngel March, Magdalena Seguí) 2 en contra (Alternativa) i 2 abstencions (Mes i Esquerra).

Primer de tot dir que el PP, que ara vol dur a les Illes una UME, la va titllar al seu moment de “capricho faraónico” den Zapatero, i va dir que Espanya no estava per aquests tudades i que venia a ser un instrument den Zapatero que no serviria per res, a part de segregar de forma permanent una part de l’exèrcit per a funcions no militars, exigint alhora que aquests entressin en els relleus dels soldats a l’exterior ja que eren els més ben pagats de tot l’exèrcit.

I ara la volen aquí. I n’exalten les seves virtuts. Que cada un pensi el que vulgui d’aquesta falta de coherència.

Si s’analitza la UME en si, hem de dir que aquesta va ser creada, com una unitat de “suport” als cossos d’emergència civils, i així ha estat en totes les vegades que ha intervingut. Ha estat una unitat d’especialització i reforç, però mai ha fet la primera intervenció, ni és la seva funció.

I per nosaltres això ha de continuar sent així. A les Illes amb l’Ibanat, els bombers de Mallorca i els de Palma, la Direcció General d’emergències i si se vol també podem mencionar a Protecció Civil, consideram que hi ha mitjans humans sobradament preparats per a la primera intervenció.

I amb tots aquests diners, aquesta tudada segons el PP, que es volen destinar a la UME el que poden fer es destinar-lo a reforçar els serveis propis, que mai està de més, dotant-los dels mitjans tècnics (renovació del parc mòbil) i humans o de personal necessaris (no reduir brigades per exemple,...) com bé han reclamat els representants sindicals de l’Ibanat o bombers de Mallorca.

El que si que ha quedat demostrat que hauria de millorar-se és la coordinació de tots aquests serveis, la qual encara pot ser seria més dificultosa amb cas de tenir una UME permanent aquí.

I evidentment, creim que també abans de prendre una decisió com aquesta, caldria analitzar a fons quina és la capacitat real de dita UME, posada en entredit a moltes comunitats, les quals han estat acusades d’anar més a fer-se la fotografia que fer feina. I és que a nosaltres ens sembla més que evident que si volem millorar la resposta, per exemple davant la problemàtica dels incendis (que són la majoria d’intervencions), el que cal és, primer assegurar-se de fer una bona tasca de vigilància, que dotant de guardes forestals no necessita en cap cas de cap UME, i evidentment amb una bona i preparada dotació de Bombers, que sense cap mena de dubte estan més preparats per intervenir en incendis que els soldats.

En definitiva, creiem que la seva presència permanent no té cap sentit, i que els diners que es volen destinar a la seva creació i manteniment és poden invertir d’una manera que la gestió de les emergències sigui molt més eficient.

Finalment per acabar, i no podem deixar de dir que els que a nosaltres ens sembla és que al PP els agrada és la idea de tenir un nou destacament militar a les Illes, i nosaltres, deixant clar que no volem utilitzar com a bandera el discurs antimilitarista, perquè la qüestió de les emergències és prioritària, si que creim que a problemes civils, respostes civils.

Per tot això votàrem en contra.

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb