URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

LA GUERRA CIVIL A POLLENÇA(III): 20 DE JULIOL DE 1936

Alternativa | 20 Juliol, 2006 11:27 | facebook.com twitter.com

Article fet per: Tomeu del Lloquet.

A l’ajuntament abans de l’arribada dels nacionals ja havien preparat la defensa a Montessiòn, es a dir a la zona de l’ajuntament. Allà havien fet uns depòsits d’aigua, i els resistents havien aprofitat aquests depòsits per agafar les pedres grans per tal de llençar-les als nacionals des de les finestres de l’ajuntament, les tenien preparades a les baranes.[1] Segons Josep Muntaner el vespre del 19 al 20 de juliol a l’ajuntament eren tan sols una dotzena de persones. Però el dematí de dilluns el poble es va alarmar i hi van acudir tots els joves i homes d’idees progressistes. Allà hi havia algunes pistoles, algunes escopetes de perdigons i un caramull de pedres que havien dut per si de cas. Explica també que ell mateix els donà la fórmula dels explosius Cocktail-Molotov, que després feren. A l’arribada de l’exèrcit per l’actual carrer Monti-Sion van començar a disparar contra l’ajuntament.


Dibuix fet per Bibí a la presó al 1938

El capità d’infanteria Miguel Colom Cerdá al judici de la causa 57 ens relata els fets de l’arribada a Pollença de les tropes. Ens conte que en primer lloc entren al poble soldats vestits de paisà per tal de no ser advertits. Però els carrabiners que eren a la plaça se n’adonen i fugen al veure les metralladores. Tot seguit van al corter de la G. Civil i prenen telefònica sense resistència. A l’arribada de l’exèrcit per l’actual carrer Monti-Sion va començar a disparar contra l’ajuntament produint-se un tiroteig. Els militars van ser atacats amb bombes de ma (cocktails-Molotov). Conte també que sofriren una baixa, de la qual no en tenim constància per cap altre font, del cabo Cervera que conduïa una metralladora[2]. La gent que hi havia allà no va poder fer més que evacuar l’ajuntament per el pati de darrera, el pati dels frares i escalar per les parets i fugir cap al Calvari.[3] Eren les cinc de la tarda.

Testimonis afirmen que des de les finestres del convent de Monti-Sion que estava just a sobre de l’ajuntament, sortien pistolades, flamarades de pistoles i fusells. Des d’aquí van matar a un pollencí, es creu que foren els frares.[4] Sobre aquest fet l’amo en Josep Muntaner explica que el jove mort era un home d’Alaró casat amb una pollencina, Bernat Crespí Alomar, i que quan fugia de l’ajuntament, per l’arribada dels nacionals, a través del pati del convent, el mataren. I afirma que fou quan encara no havien entrat els nacionals així que va ser un frare teatí del convent que li va disparar des de una finestra quan fugia.[5]

A l’ajuntament, després d’una petita resistència feta pels fidels a la República, els revoltats es feren amb el control de la situació sense gaires dificultats. L’ajuntament fou pres per vint oficials de cavalleria, una companyia d’infanteria i una bateria constituint la vanguàrdia. Al capdavant d’aquesta columna hi anava el capità Jover.[6] Segons la fulla de serveis del Tinent de Cavalleria Pulido Goncer. Aquests revoltats eren soldats acompanyats per un grup de falangistes comandats per Canuto Boloqui.[7]

Agafaren als resistents per tal d’empresonar-los però cal dir que no aconseguiren agafar-los a tots ja que almenys hi ha constància de Martí Bonjesus i d’altres, que fugiren per la part de darrera de l’ajuntament. [8]

Tot seguit van a telefònica, els nacionals, a comunicar la notícia als seus caps de Palma. Amb ells hi anava el secretari de l’ajuntament.




[1] Entrevista a Miquel Cerdà Morro i Antònia Bennàssar Cánaves feta per Maria Virtudes i Cati Rotger.

[2] Declaració del capità Miguel Colom Cerdà a la causa 57.

[3] Entrevista a Josep Muntaner feta per Joan Coves, Joan Bosch i Antoni Llobera.

[4] Entrevista a Miquel Cerdà Morro i Antònia Bennassar Cánaves feta per Maria Virtudes i Cati Rotger.

[5] Entrevista a Josep Muntaner feta per Maria Virtudes i Cati Rotger.

[6] Duran Pastor, Miquel, 1936 en Mallorca, Imagen/70, P. De Mallorca, 1982.

[7] Massot i Muntaner, J., El desembarcament de Bayo a Mallorca. Agost – setembre de 1936, abadia de Montserrat, serra d’Or, Barcelona, 1987.

[8] Duran Pastor, Miquel, 1936 en Mallorca, Imagen/70, P. De Mallorca, 1982.



Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb