URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

LA GUERRA CIVIL A POLLENÇA(V): LA REPRESSIÓ I ELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ.

Alternativa | 22 Juliol, 2006 12:20 | facebook.com twitter.com

Article fet per: Tomeu del Lloquet.


Hi havia detencions diàries però fou després dels resultats de la maquinària acusadora el comissari Barrado amb un camió el 5 d’agost i s’emportà 30 homes al “Jaume I”. Al dia següent tornà i s’emportà 10 més ilocalitzats el dia anterior.

Per tal de dur aquesta política acusadora s’arribà a posar el preu de 10.000 pessetes a Martí Vicenç(Bonjesus).

A Pollença agafaren a moltes persones a les qual empresonaren i posteriorment se’ls feu un judici conjunt al qual anomenaren “Causa Núm. 57 de 1936”. En aquesta Causa es van jutjar a 148 persones, 105 pollencins i 43 militars, guàrdies civils i carabiners.

Només 2 pollencins, el sergent de la Guàrdia Civil Antoni Bonet Salom i 23 soldats d’aviació van ser absolts. D’aquesta manera es decretaren 18 penes de mort, 17 per pollencins i una per el cap de carabiners Rafael Arrabal Ruiz. El total d’executats va ser de 8, quatre d’ells pollencins. Dos pollencins més van ser condemnats a 8 anys, un a 20 anys i la resta a 30 anys de presó. Això pel que fa al procés de la Causa 57.

Tenim constància també de 13 pollencins afusellats sense cap causa aparent. I tres assassinats per altres processos. A tots ells cal afegir la mort del jove d’Alaró mort per un frare al pati del convent de Monti-Sion quan fugia de l’ajuntament. 27 foren en total les persones assassinades a Pollença.

També tenim constància que en actes de repressió al poble de Pollença almenys quatre dones foren detingudes i obligades a beure oli de ricí, dues d’elles fins i tot foren rapades per tal de que se les reconegués com a “rotjes”.

A Pollença entre 20 i 30 quilos d’or i plata foren entregats pels pollencins per tal d’ajudar amb la campanya de captació de recursos per tal d’adquirir els avions italians. Poc després va tenir lloc un acte en el qual el convidat d’honor fou el Compte Rossi, que dissertà des del balcó del Club Pollença.

ELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ:

El camp de concentració del Moll, es així com es coneix popularment el Port de Pollença, estava situat a primera línea de mar a l’actual licoreria Mir. La casa on s’instal·laren era propietat del notari Barceló.

El camp va ser obert el març de 1937 amb una remesa de presos procedents del camp de Sant Joan de la Fontsanta, a Campos.

Els presos tenien bones condicions de vida, per estar recluits a un camp de concentració és clar. Dormien a lliteres a un garatge i a un barracot de fusta. Els seus guardes, falangistes i guàrdies civils comandats per un tinent retirat, tenien la resta de les instal·lacions per a ells.

Podien rebre visites i tenien dret a correspondència postal.

Estaven destinats a les obres de construcció de la carretera del Port de Pollença a Alcúdia.

A Albercutx, una possessió de Formentor situada a una vall molt a prop de l’atalaia, es va obrir un altre camp de concentració per a les obres de la carretera de Formentor que va de l’atalaia al Port de Pollença i a Formentor, com també les obres de la ja anomenada carretera que unia el Port de Pollença amb Alcúdia. Tasca, aquesta última, que feien junt amb els presoner de l’altre camp de concentració del Moll.

El camp es va obrir l’octubre de 1937 per albergar-hi unes dotzenes de soldats procedents del grup mixt nº 1 de Palma.

Les condicions de vida eren molt semblant a les dels altres camps de concentració, podien rebre visites i rebre i enviar correspondència, prèvia censura és clar. L’alimentació era millor que a les presons i es deixava que les famílies portessin un poc de menjar de tant en tant.

Els presos feien nit a una caseta de fusta prefabricada on hi havia lliteres. Una anècdota respecte a aquesta caseta és que amb una ventada del mes de febrer caigué i es destrossà, obligant a reubicar el camp de concentració a una zona més resguardada de les inclemències del temps. I és que degut a la situació el camp era conegut com a la Sibèria mallorquina per la duresa del temps.

Els presos anaven vestits de soldats i eren comandats per militars dirigits per el tinent Alcover.

La majoria de presos eren mallorquins però hi ha constància d’un pres vasc, Cabello, que fou agafat d’un vaixell apressat pel rebels.

Fins i tot es feren llistes de presos per a possibles “canjes” que no s’arribaren a produir mai.

El 1938 amb el tancament dels camps civils alguns dels presos d’Albercutx passaren al camp de concentració del Port de Pollença. Finalment el mes d’agost de 1939 aquesta unitat d’Albercutx fou dissolta i alguns presos passaren a camps de s’Espinegar i so n’Amoixa.


Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb