URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Pinochet i Catalina Cirer

Alternativa | 11 Desembre, 2006 15:53

Ahir quan vaig escoltar la notícia de la mort de Pinochet tot d’una  m'en vaig a recordar quan deien a Catalina Cirer “pinocha”, per què al igual que el dictador mort ahir, Catalina Cirer, quan era delegada del govern va perseguir a un exiliat xilé el company Héctor Pavelic, militant anarquista xilè, al qui vaig tenir la sort de conèixer a l’Ateneu Llibertari Estel Negre de Palma i que va venir a Pollença a fer dues conferències.

Catalina Cirer li va obrir un expedient de expulsió del país, l'acusava de ser líder d'uns actes violents el 1 de maig de 2001 durant una manifestació de la CNT, que demanava la devolució d'un local del seu patrimoni sindical. En el  seu dia el Diario de Mallorca em va publicar una carta en defensa de Héctor. Per què quan Héctor parlava de la dictadura xilena no destacava per la seva violència o demanar venjança sinó per  la seva valentia per parlar de les tortures que va sofrir, per la seva ànsia de justícia, que a dia d’avui encara segueix , i pel seu missatge pacifista; mai ens hem de convertir en el que són els nostres botxins.Els seus torturadors havien descarregat la seva fúria sobre el seu cos, però les seves idees, els somnis, les utopies romanien intactes. No pensem en la venjança sinó en la Justícia Social.

Igualment nostra ànsia de justícia segueix intacta tant a Espanya com a Xile, hi ha moltes foses que obrir.

Al seu llibre fa cinc anys ja deia Héctor que Pinochet mai podria ser jutjat i que la justícia no s'imposaria ni als polítics ni als grans interessos econòmics.

Als inicis de la dictadura d'Augusto Pinochet Héctor Pavelic va ser condemnat a  256 anys de presó i a dos cadenes perpètues. Héctor va ser confinat al camp de concentració de Pisagua, on va ser torturat perquè delatés als seus companys. Tortures que el va narrar a les conferències que va fer a Pollença. Evidentment per ell hagués estat més fàcil callar i no parlar del tema, però ell volia denunciar la tortura, un forma de destruir els cossos per destruir les idees. La mateixa mare de Héctor, Flora, va ser torturada i violada davant d’ell ( va morir més tard per culpa d’aquestes tortures.
El 15 de Juny de1974, Hèctor es va salvar de morir afusellat gràcies a la deserció del pelotón que anava a matar-lo. En aquest moment pesava 39 kg., i la seva salut estava greument deteriorada, a pesar de tenir solament 22 anys, el seu cos acusava la perpètua tortura a la qual se li va sotmetre durant 8 mesos, on el seu cor va fallar en dues ocasions. . Itàlia li va oferir asil polític i cures mèdiques. Va Haver de passar 2 anys en un hospital per a recuperar-se d'aquells 8 mesos. En 1980 va tornar a Xile, i des de llavors va lluitar contra la impunitat dels culpables, i en pro dels drets humans . Des de 1990 va reocrrer Xile buscant als seus companys que van desaparèixer i van ser assassinats sota les ordres de Pinochet. . Quan en el 98 Garzón va obrir el cas Pinochet, ell va ser amenaçat del país. Li van  amenaçar amb armes en la porta del col·legi on treballava, posant en perill la vida de tots les criatures. L'A.I.T. (associació internacional dels treballadors), li va prestar ajuda per a sortir del país, i així és com va arribar A Espanya on va donar conferències sobre la repressió a Xile per tota Espanya. Va arribar a Mallorca l’any 1999 convidat per l’Ateneu Llibertari Estel Negre

No va aconseguir l’asil polític i és més a partir d’uns incidents el 1 de maig de 2001 durant una manifestació de la CNT, que demanava la devolució d'un local del seu patrimoni sindical, Hèctor Pavelic va sofrir la persecució policial dirigida per Catalina Cirer, en aquell moment delegada del govern que li va obrir un expedient de expulsió del país. En el  seu dia el Diario de Mallorca em va publicar una carta en defensa de Héctor.

Finalment Héctor va tornar al seu país, fa temps que no tinc notícies d’ell però estic segur que segueix en la lluita.

Comentaris

Pepe

Solucionat.

Pepe | 11/12/2006, 17:37

Coses de la informàtica ja he pujar el final de l'article.

He enviat un correo a Héctor i als amics que vaig fer a Xile fa un parell d'anys,és un país que mereix la pena visitar.

Tomeu del Lloquet

Re: Pinochet i Catalina Cirer

Tomeu del Lloquet | 11/12/2006, 16:08

L'article està inconclús, és una llàstima.
Vaig coneixer a Hector en una de les xerrades que va fer a Pollença i des d'aquell moment cada cop que xerrava i hi podia anr hi anava. Era una història esgarrifosa però al final acabaves amb un missatge clar, a ell no l'havien canviat a pesar de les tortures.
Amb un altre to relatava la història de l'escola al carrer que van fer a un barri. Era inceible.
Guard molt bon record de les poques vegades que he pogut parlar amb ell.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb