URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Migració i globalització

Alternativa | 22 Gener, 2007 12:11 | facebook.com twitter.com

Al llarg de la història, en totes les èpoques i cultures hi ha hagut processos migratoris per varis motius,  els més freqüents podrien ser motius ideològics. Després de les múltiples guerres civils, cops d’estat... que hi ha hagut arreu del món és freqüent veure col·lectius de gent, normalment vençuts, que abandona el seu país o zona per cercar un nou lloc on fer la seva vida lluny de la subordinació dels vencedors. L’altr motiu més important és l’econòmic. La pobresa és el motiu principal de les migracions. La pobresa no absoluta, és a dir la pobresa relativa. Són les esperances d’una vida millor les que permeten desfer els lligams sentimentals amb la teva terra i te permeten fugir a la recerca de la terra promesa.

És aquí on entre en joc el concepte de globalització. En un món globalitzat com el nostre, on la informació és possible a qualsevol lloc del món, les expectatives i ànsies de viure millor imitant models, la majoria de vegades estereotipats, anomenats occidentals, se multipliquen.

Com hem dit la informació arriba a qualsevol part del món i amb ella la imitació dels models de vida aliens, que pretesament augmentaran el nivell de vida dels imitadors. Aquest procés ha arribat a l’extrem de que a la consciència social ha arrelat la idea de que la democràcia/capitalisme i el neoliberalisme són els únics models viables. Tan sols alguns moviments antiglobalització, que el que volen és una globalització total, no només econòmica, s’oposen a aquest model, però la majoria de vegades participant o no qüestionant el model democràtic/capitalista i demanant més implicació dels estats i organismes supraestatals per a millorar les condicions de vida dels més desafavorits i minimitzar les desigualtats. Vivim en una època en que les alternatives al model globalitzador són ideològicament pobres, i moltes d’elles són antigues. Teories com l’ecologisme, el marxisme, l’anarquisme, etc. no són, ara per ara, una alternativa al model imperant.

 

 

Del bloc BRITEIROS pretende-se como um espaço de expressão, de lucidez e de revolta, contra o individualismo ultraliberal e pós-moderno, a resignação, o fatalismo e a preguiça intelectual.  No fa falta traducció.

No podem tractar el tema de la immigració sense tractar el problema de base. Em parlat fins ara de l’efecte reclam que te la globalització de la informació i de la voluntat d’imitar el models “occidentals”. Però acceptant el capitalisme com a únic model viable per a la prosperitat d’un país, cal parlar de la pobresa dels països en qüestió. Pobresa que provoquen els estats econòmica i políticament poderosos i les entitats supranacionals que ells controlen, com podrien ser la Comunitat Europea, el FMI, el BM, la comissió trilateral, els mundialistes, etc. etc. Aquesta pobresa a la qual sotmeten tots aquests organismes fa que les expectatives de prosperar dins aquests països siguin mínimes i la gent hagi d’emigrar. Un exemple clar són les ajudes de la Comunitat Europea als agricultors i ramades europeus que fan que puguin posar els preus més baixos que els productors africans i americans, aquests últims és veuen abocats a la pobresa. Fàbriques i camps que abans gaudien d’un gran dinamisme i tenien grans expectatives de futur és veuen ara abandonades per no poder competir amb les ajudes europees als seus productors. Un altre exemple cru és el d’Sri Lanka on la majoria de la població viu de l’arròs, i on el FMI i el BM han decidit que no s’hi sembri més arròs (resumint-ho molt, no és tan senzill), la qüestió és que aquella zona s’ha convertit en la zona que hi ha més suïcidis del món, la majoria petits propietaris empobrits

 

Amb el nou model socioeconòmic i la globalització el procés migratoir s’ha accelerat fins al punt de crear una alarma social entre la població receptora que, lluny de reflexionar i cercar els motius, rebutja i margina unes comunitats cada dia més grans d’immigrants, que per altre banda són tan necessaris. La marginació i l’exclusió social provoquen el tancament en si mateixes de les comunitats d’immigrants creant guetos i societats paral·leles que no fomenten la integració i que poden acabar com amb la crema de cotxes a França o els moviments racistes ultradretans que cada dia tenen més força arreu d’Europa i del món.

Article de Pere Josep García, resumit per Pepe. 

.

Comentaris

Pepe

Un petit pas

Pepe | 22/01/2007, 22:51

Estic a l'institut de Pollença, fem feina però l'entorn no ajuda.

Joan Serra

resposta

Joan Serra | 22/01/2007, 18:25

Ja veig que et queda molta feina per a fer a l'institut del moll. Esper que els demés professors tenguin la mateixa sensibilitat social i ambiental que tú. Venga ens veiém...!

Pepe

Viure de rendes,

Pepe | 22/01/2007, 18:15

Hola Joan i tant que el tenim fotut,la veritat que és complicat afegir alguna cosa a la teva reflexió. Al camp de l'educació que és el que coneix millor avança "el negoci" i els valos humans cada vegada estan més perduts dins un "utilitarisme" creixent.
I si hem de parlar de Pollença la situació és penosa, una societat que viu de rendes no és la millor per parlar d'esforç i sacrifici que són tan necessaris en la formació del ser humà. Nins massa protegits i que valoren molt poc la VIDA. La veritat que dona per altre article.

Joan Serra

Migracions

Joan Serra | 22/01/2007, 17:51

Efectivament,part (no tots) dels moviments migratoris actuals, són d'aspiració lucrativa,i agafen el nostre model com a referent vital-econòmic. És una llàstima, però l'home occidentaliensis és un expotador d'excessos i consumismes efímers, fruit d'una història repleta de "sobèrbies" i conquestes infinites que mai ens satisféien. L'educació actual no sé fins a quin punt s'implica activa o pasivament en la formació humana i de relació amb el medi dels joves. Crec que encara s'impulsa el triunfalisme en la vida del model nordamericà. Encara se pot sentir allò de que no seràs res en la vida, seràs un simple cambrer amb un sou mínim (això de paraules del ex-batle)... L'educació ha d'impulsar gent que aspiri a recerca mèdica o tecnològica , i no si jo cobro això, allò o si som mileurista. El cervell ha d'ésser un cultiu d'inteligència i supervivència i no una màquina per recrearse amb lo monetari. Tot s'ha de dir que els mileuristes són supervivents bàsics perque la societat actual no es conforme amb aquests dobbers i els estrangula per a que canviin de feina( en la construcció per exemple). Per molt que guanyem no ens deixen que ens estabilitzem, impostos,hipoteques,assegurances,... Ho tenim molt fotut!!!

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb