URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Radio Pirata. Un acte de militància.

Alternativa | 10 Maig, 2007 17:55 | facebook.com twitter.com

Per què som diferents, abans de que la políticaenvaeixi tot una Crítica teatra.

Radio Pirata

Un acte de militància

            La periodista Marisol Ramírez va abandonar la seva feina a la Cadena Ser fa un parell d’anys. Des de llavors, es dedica al teatre amb la companyia Teatro de la Lavanderia. Després de “Femenino Plural” i “Mozart & Salieri”, el seu tercer muntatge, “Radio Pirata” es va estrenar dimarts dia 8 de maig a la Sala Mozart de l’Auditorium.

            El Teatro de la Lavanderia s’ha de autofinançar el seus muntatges, cosa que garanteix la independència i l’absoluta llibertat de les opinions que s’hi vessen. L’excusa de l’obra que es pot veure fins dia 13 de maig és una emissió d’una ràdio pirata que gosa dir allò que no es pot expressar en els mitjans de comunicació que viuen de la publicitat o de les subvencions. L’argument real és la crítica ferotge contra aquests mitjans de comunicació, especialment les ràdios, i, sobretot, contra la corrupció que ens revolta. Per damunt de l’escenari desfilen polítics mentiders, especuladors urbanístics, representants eclesiàstics, locutors estrella... Tot a un espectacle políticament incorrecte, profundament subversiu i amb al.lusions constants a la situació que es viu a les Illes.

            El dia de l’estrena hi va haver convidats d’honor: durant la representació, integrants de la plataforma a favor del Parc de les Vies es varen aixecar i foren objecte d’una entrevista. Al final de l’espectacle –com a premi, s’ens va dir- hi va haver un miniconcert a càrrec de Rock & Press.

            Des del punt de vista del contingut, Radio Pirata és un espectacle més que recomanable. Diria absolutament recomanable si no fos per dues qüestions. En primer lloc, la visió que es dóna de la dreta en general (polítics, militants, constructors, etc.) és tan caricaturesca que insulta la intel.ligència de l’espectador. En segon terme, l’obra fa un cant tan afalagador cap als qui s’hi anomenen “periodistas de a pie” que arriba a ser autocomplaient. És cert que, a les guerres, hi ha periodistes s’hi juguen la vida, i que la perden, però no és menys veritat que també hi moren traductors, conductors, cooperants... i que, com que no tenen accés a plataformes públiques són oblidats aviat o ni tan sols recordats.

            Ara bé, si xerram de l’obra com a espectacle teatral, podem començar a posar un munt de peròs. Na Marisol Ramírez és una bona periodista, però no és una bona actriu, i quan ha d’actuar es nota que està fent justament això, actuar –i no massa bé-, la qual cosa és un hàndicap enorme quan ella és l’eix de tota l’obra. Per altra banda, els personatges estan dibuixats tan esquemàticament –la dona del PP, l’especulador urbanístic i, especialment el polític ianqui són de vergonya aliena- que part de la crítica s’acaba perdent. Particularment, em fa més por la dreta vestida con piel de cordero que la dreta a qui es veu venir d’una hora enfora. Riure amb aquestes caricaturitzacions o aquests acudits fàcils és més propi dels qui menyspreen el pensament madurat i conscient, que no són, precisament, els progressistes.

            A més de tot això, segurament perquè es tractava del dia de l’entrena, dimarts hi va haver problemes propis d’un espectacle que no està rodat: el so no va funcionar tan bé com caldria i les entrades i sortides dels actors a qualque moment estaven descoordinades, per exemple.

            Però, i malgrat aquestes qüestions dramàtiques –tècniques o de l’espectacle-, Radio Pirata s’ha d’anar a veure, no com qui va al teatre, sinó com qui fa un acte de militància.

Mª Antònia Valdivielso (Toñi).

Foto del blog de Rock and press

 

 

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb