URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Urbanisme (p16)

Alternativa | 25 Maig, 2007 06:49 | facebook.com twitter.com

Avui dins nostre PLA DE FUTURA GESTIO MUNICIPAL PER AL MUNICIPI DE POLLENÇA, presentam nostre programa d'Urbanisme.

 

URBANISME

El model actual de gestió urbanística a Pollença ha prioritzat el negoci privat per sobre dels interessos col·lectius. En aquest tem a hi ha molt de feina per fer volem un municipi planificat per a la vida social, dissenyat amb la participació dels ciutadans i amb criteris de sostenibilitat social, econòmica i ambiental.

Nostres línies generals respecte a urbanisme són

1.- Millorar la informació, transparència i participació dels ciutadans.

2.- Reorganització de l’àrea d’urbanisme a partir de tres funcions; gestió, disciplina i planejament.

3.-  Facilitar l’accés a l’habitatge.

4.- Millorar la mobilitat i accessibilitat ( eliminació de barreres arquitectòniques).
 

1.- INFORMACIÓ, TRANSPARÈNCIA I PARTICIPACIÓ

 L’urbanisme a pesar de condicionar nostra vida quotidiana s’ha convertit en un jeroglífic de difícil interpretació amb un vocabulari tècnic incomprensible.  Pensam que la ciutadania ha d’ajudar a planejar la ciutat, i decidir cap a on aquesta ha de caminar, però es fa difícil prendre qualsevol tipus d'iniciativa al mig a un embullat de terminologia. Hem d’afegir la manca de transparència i les dificultats per accedir a la informació urbanística. Tot plegat beneficia a un grapat d’especuladors i perjudica a la majoria de la ciutadania

 Propostes.

1.- Realitzarem una pagina web d’urbanisme amb tots els instruments d’ordenació i gestió urbanística;  la normativa urbanística, els procediments administratius, els convenis urbanístics,  els documents en exposició pública, el catàlegs de camins, patrimoni...

2.- Facilitarem  canals de comunicació i atenció amb un llenguatge senzill per que la ciutadania pugui entendre i saber com l’afecta la informació urbanística

3.- Crearem un Consell Municipal d'Urbanisme per a assegurar que els agents socials participin en la gestió urbanística.

 

L'humor de "vaya semanita" i la seva visió de l'urbanisme

 


 

 

2.- ÀREA D’URBANISME.

A. GESTIÓ.

Pensam que l’àrea d’urbanisme del municipi necessita una reorganització a fons.

1        Per començar el regidor de l’àrea es dedicarà en exclusiva a aquesta àrea i ha de ser el màxim responsable.

2        Els funcionaris i personal laboral tindran una clara estructura racional independent dels polítics de torn, Eliminarem els càrrecs de confiança i els desdoblaments de funcions.

3        Nomenarem un funcionari  que coordini  el bon funcionament de les tres àrees; gestió, disciplina i planejament.

4        Cercarem un espai adequat per l’àrea.

5        Potenciarem la transparència dins l’àrea per evitar remors i tractes de favors. El tracte igualitari és un dels fonaments de l’administració pública.

6        Racionalitzarem la gestió de les llicències d’obres. El procediment ha de ser objectiu, rigorós i el més ràpid possible.

B.  DISCIPLINA URBANÍSTICA.

L’incompliment de la disciplina urbanística és la norma a Pollença. Passejar pel sol rústic de Pollença és constatar que existeix un alarmant grau d’incompliment de la normativa urbanística, gairebé qualificable com d’un vertader caos sediciós en matèria de construcció.

Els Habitatges Turístics Vacacionals suposen un font de riquesa  molt important per Pollença.però a la vegada impliquen una sèrie de despeses ecològiques derivades de la fragmentació del territori, l’energia i l’aigua que suposen un fort impacte. El sòl s’ha revaloritzat en increments molt superiors al seu valor com a sòl agrícola. Assistim a un allau d’edificacions unifamiliars que en molt de casos no estan reglades. Gran part del municipi s’ha convertit en una urbanització dispersa. La construcció i la introducció d’usos urbans dins el sòl rústic i els espais naturals ha suposat un greu impacte ecològic ( abocaments d’aigües residuals, tales d’arbre, destruccions d’ecosistemes…) com paisatgístics (noves edificacions, parets, esteses elèctriques, camins, etc.), turístics (degradació del producte) econòmiques (una infració galopant i el preu del sòl rústic disparat). 

 Per la gravetat del tema hem trobat necessari fer una  introducció per explicar els motius de l’incompliment de la normativa urbanística

A.- La resistència cultural de la gent a comprendre la necessitat de subjectar les actuacions sobre les seves propietats a una autorització administrativa, que consideren un enutjós tràmit burocràtic.

B.- La desídia municipal que a Pollença, té un component de passivitat, manifestat en l’absència de control de l’activitat constructiva (per manca de mitjans addients i de voluntat politica), en la no execució (tot i que s’acordin formalment) de demolicions, suspensions d’obres o altres mesures correctores, i en l’oblit sistemàtic de la incoació d’expedients sancionadors quan la infracció es legalitza (pràctica molt estesa). Però té també un component actiu , posat de manifest en la concessió de llicències il·legals

d’obra. Es tracta, sobre tot, de la famosa varietat coneguda com “de reforma i ampliació d’habitatge inexistent”, que permet (sobre tot al Pla de Mallorca) la conversió de casetes d’eines i altres edificacions sospitoses ( actualment són de moda les contruccions agrícoles) en vertaderes vivendes enclavades, com no, a sòl rústic.

C.- La confusió normativa en matèria urbanística actualment existent en la nostra Comunitat Autònoma, fruit de la coexistència, per una banda, de planejaments desfasats o clarament necessitats d’una urgent revisió, i per l’altra, d’un seguit de normes escasament coordinades entre sí i moltes vegades inacceptablement ambigües o obscures. Més concretament, en el camp de la disciplina urbanística més estricte  existeix una gran incertesa sobre quina ha de ser la delimitació entre els delictes tipificats als articles 319 i 320 del Codi Penal[1] i les infraccions previstes a les disposicions administratives, traduït per ara, al manco a les nostres illes, en la pràctica inaplicació de la norma penal. Tot aquest estat de confusió no contribueix precisament a l’observància de la legalitat, atès que moltes vegades les administracions competents s’estimen més ignorar una possible actuació il·legal que dedicar els seus limitats recursos materials i humans a esbrinar si realment s’adequa o no a Dret (cosa en ocasions no gens senzilla de determinar).

D.- Al costat dels anteriors motius, de caire més estructural, hem d’esmentar també

el factor més circumstancial del clima econòmic, favorable, a la inversió de capitals. Factor que s’ha vist clarament afavorit per la llei d’Habitatges Vacacionals. Això juntament amb la ruïna del sector agrícola-ramader mallorquí, ha fomentat una forta pressió edificatòria al sòl rústic, única sortida econòmicament viable per a moltes finques abans productives i avui deficitàries.

Finalment, totes les anteriors causes convergeixen en la que per a nosaltres resulta ser la fonamental: la inexistència, avui per avui, d’una consciència del problema i d’una pressió social suficient per posar-li remei. Falta una visió de conjunt i tenir clar que els interessos col.lectius s resten afectats per les

infraccions urbanístiques. Aquesta és la clau per la que els partits majoritaris ven en la disciplina urbanística un assumpte que únicament proporciona molts de problemes i molta poca popularitat, condemnada per tant a un nivell de prioritat secundari i a allò només imprescindible per mantenir les aparences.

Propostes.

1        Realitzarem una campanya informativa - educativa sobre la irresponsabilitat de l’actual situació d’indisciplina urbanística.  Les seves conseqüències medi ambientals i econòmiques, i sobre les mesures coercitives que preveu la llei. 

2        Aplicarem de manera estricta la llei 10/1990 de disciplina urbanística.

3        Establirem una estreta coordinació amb el Consell de Mallorca i amb tots els agents de control ( Seprona, agents forestals, patrulla de medi ambient i zelador) per facilitar el compliment de la disciplina urbanística.

4         Eliminarem l’oferta turística il·legal.

C. PLANEJAMENT

1        Crearem un Consell d’Urbanisme on tècnics, polítics, veïns i associacions puguin planejar el futur del desenvolupament urbanístic del municipi.

2        Farem un pla de serveis mínims i infrastructures per què tot els municipi tingui les infrastructures bàsiques; aigua, llum, clavegueram, asfaltat, senyal de ràdio i televisió...

3        Inciarem un nou Pla General d’Ordenació Urbanística de Pollença amb la seva adaptació al Pla Territorial. L’actual PGOU està desfasat.

4        Elaborarem i executarem, un Pla especial d’embelliment i recuperació dels espais públics; centre històric,  places, primera línia, passeigs,  parcs infantils, eliminació de barreres arquitectòniques...

5        Realitzarem la peatonalització de la primera línia prioritzant els vianants i ciclistes.

6        Millorarem les entrades de Pollença, actualment molt degradades.

7        Farem un pont el menys impactat possible  per arribar al polisportiu i cementiri.

8        Realitzarem un Pla urbanístic de la Cala Sant Vicença per que sigui un lloc per passejar, viure i admirar el seu privilegiat paisatge; protegirem definitivament Cala Carbó, i cercarem solucions a les problemàtica de Can Botana i l’Hotel D. Pedro. El Pla Territorial preveu que l’hotel Don Pedro desaparegui, el que  suposaria una millora molt important de la platja i del litoral de la Cala, però transvasar les places hoteleres a Campos suposa un greu perjudici econòmic per la Cala que s’ha de compensar .

9        Aprovarem un pla d’ambientalització de les Habitatges Turísitics Vacacionals

 - HABITATGE.

A Pollença, com a la majoria dels pobles de Mallorca, coexisteixen  tres problemes difícils de resoldre per separat, però abordables conjuntament: el gran nombre d’habitatges deshabitades; la creixent dificultat dels joves, dels més pobres i dels immigrants per accedir a un habitatge; i la necessitat de reconvertir un sector de la construcció i auxiliar dimensionat, reorientant-lo de l’obra nova a les reformes.

Propostes

 - Assumirem amb la col·laboració del Govern uns programes pilots d’habitatges protegits, en règim de compra i, també, de lloguer, que integri la reforma de cases velles deshabitades, a més dels projectes de nova planta.

- Cedirem els terrenys necessaris a l’IBAVI per crear vivendes de protecció oficial i preu taxat. Els habitatges de protecció haurien de suposar el 50% dels habitatges de nova
construcció.

- Proporcionarem el lloguer de cases amb  un servei d’orientació, consulta i garantia tant per a propietaris interessats en llogar habitatges, com per a usuaris. L’objectiu és habilitar un sistema de garantia i aval que animi els propietaris a llogar habitatges.

 - Farem  una borsa de persones que vulguin compartir pis.

- Crearem un parc municipal d’habitatges de lloguer.

 - Promocionarem línies de subvenció o ajuts per a la rehabilitació d´habitatges als propietaris, a canvi del compromís de contracte per lloguer.

- Posarem en marxa mecanismes de foment de l'ús o de coerció superadors del binomi habitatges buits/persones sense habitatge, mitjançant:

- Incentius fiscals al lloguer i a la rehabilitació

- Imposició de recàrrecs o noves càrregues fiscals sobre els habitatges desocupats amb progressivitat impositiva (Impost de Bens Immobles) per als propietaris de major nombre d’habitatges.

 

 

4.- MOBILITAT, ACCESSIBILITAT I SUPRESIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES.

En aquest tema  la situació de Pollença  és especialment greu hi ha un munt d'espais públics vells i nous amb unes barreres molt importants; el propi ajuntament, museu, biblioteques, ràdio municipal... El municipi ha de fer-se a mida del ser humà i no del cotxe. Hem de fer un entorn atractiu pels ciutadans. L’automòbil significa independència, però també un augment del soroll i la contaminació atmosfèrica i una disminució de la seguretat i els espais dels vianants. L’ocupació de la via pública a Pollença no compleix l’ordenança municipal (2002) i l’espai públic s’ha vist reduït a angosts passadissos per les taules, cadires, publicitat... La voracitat dels negocis ha ocupat  places, voreres, zones blaves i aparcaments... i s’ha arribat a menjar arbres, com els tarongers dels carrers Verge del Carme i S. Pere del Port.

 

En octubre vàrem presentat a l'ajuntament un pla d'accessibilitat i supressió de Barreres Arquitectòniques que tenia com finalitat iniciar una feina que fa 15 anys ja s'hauria d'haver començat.

Un dels drets més bàsics de totes les persones és el de poder desenvolupar-se plenament, malgrat les dificultats i impediments que tenguin. Quan parlam d'accessibilitat no parlam només de donar un servei específic a un grup reduït de persones amb mobilitat reduïda, discapacitats i majors, per a poder realitzar les tasques quotidianes o simplement gaudir d'un moment d'oci. En realitat és un problema que afecta a totes les persones, sense excepció, perquè tots tenim manca de mobilitat en un moment o altre de la nostra vida: - quan som infants perquè encara no sabem caminar - si tenim la desgràcia de patir un accident o una malaltia - o si perdem la capacitat de moure'ns quan som grans.

És el nostre deure cívic, perquè sense accessibilitat no hi ha vertadera qualitat de vida però també legal, ja que la llei autonòmica 3/1993 estableix que el 2008 s'haurien d'haver-se eliminat totes les barreres arquitectòniques en els espais d'ús públic. A un any d'acabar-se el termini no només no s'ha fet pràcticament res sinó que inclòs a les noves construccions o reformes tampoc s'ha tingut en compte el tema.

Propostes

1- Redactarem un pla de mobilitat, partint de dos instruments:
a) Una Anàlisi Tècnica del municipi elaborada per un equip d’experts en la matèria.
b) Un Procés Participatiu a través del qual s’identificaran les principals problemàtiques de mobilitat al municipi, es proposaran solucions i s’acabaran decidint les accions que s’incorporaran al Pla.

2 - Elaborarem un catàleg d'espais lliures d'ús públic i edificis de titularitat municipal pendents d'adaptació per a la millora de l'accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques.

3 - Elaborarem de manera urgent i prioritària per executar progressivament un Pla Municipal d'Accessibilitat  i Supressió de Barreres Arquitectòniques.

4 -Exigirem tant al Govern de les Illes Balears, més concretament a la Conselleria d'Obres Públiques, Habitatge i Transports, com l'Institut Balear de Serveis Socials i Esportius de Mallorca el finançament necessari per dur a terme l'adaptació del nostre municipi a la normativa actual i, per tant que augmenti partida pressupostària destinada al Fons per a la supressió de barreres arquitectòniques.

5 -  Demanarem a la Delegació de Costes de les Illes Balears l'adaptació urgent de les platges del municipi a la Normativa d'Accessibilitat i Supressió de Barreres Arquitectòniques, ja que aquest espai no és de competència municipal.

6 -Adherirem el municipi de Pollença al conveni marc IMSERSO- F. ONCE.

A PEU

1        Farem voravies on no hi hagi, o convertirem carrers en zones de trànsit rodat restringit a residents

2        Ampliarem les voravies per garantir la circulació de les persones ( entre 1,5 i 2 m).

3        Realitzarem una nova ordenança municipal d’ocupació dels espais públics.

4        Assegurar el dret de pas peatonal pels camins que duen a la vorera del mar.

5        Obrirem els camins públics.

BICICLETA.

1        Crearem una xarxa de carrils bici segregats, segurs i funcionals.

2        Mantindrem nets els vorals.

3        Facilitarem aparcaments segurs i còmodes per les bicicletes dins els edificis públics.

4        Facilitarem el transport de bicicletes  en el transport públic.

5        Controlarem  la conducció temerària.

6        Mantindrem les campanyes d’informació i sensibilització de la bicicleta.

7        Posarem en marxa un servei municipal gratuït de préstec de bicicletes.

TRANSPORT PÚBLIC. Eficaç, racional segur i sostenible

El bon funcionament del transport públic és fonamental  tant per reduir els greus problemes de medi ambient que suposa l’expansió dels automòbils ( a Mallorca un per habitant) com  per la necessitat de que  Pollença funcioni com un sol municipi sense necessitat de doblar algunes infrastructures. És evident que a  Pollença   l’abandonament del transport públic  és total.

Des de  l’Ajuntament negociarem amb el Govern i la companyia concessionària una sèrie de millores, i en cas de no arribar a cap acord es prendran les mesures per solucionar les actuals mancances del servei amb la creació d’una empresa municipal de transport.

1        Farem unes  parades d’autobusos en condicions; més protecció, mes comoditat i millor informació.

2        Incrementarem la freqüència dels autobusos, que hauria de ser com a qualsevol gran ciutat.  En cas de que la companya no vulgui o no pugui posarem en funcionament un bus municipal.

3        Reduirem els preus i traurem bons de descompte per a col·lectius determinats; persones grans, joves, associacions, clubs d’esport  ...

4        Realitzarem campanyes d’informació i sensibilització a la població sobre la necessitat d’utilitzar el transport públic.

5        Crear una comissió municipal on participen ciutadans, associacions, taxistes, empresa de transport per controlar i millorar el transport públic.

6        Encarregarem un estudi de viabilitat per construir un tramvia de Pollença a Alcúdia passant pel Port de Pollença. Aquest tramvia seria un atractiu turístic i una  millora per la mobilitat del ciutadans de Pollença.



 

Comentaris

fralokus

Jo ja reflexiono. I tu?

fralokus | 25/05/2007, 22:05

A més m'he aïllat totalment, per a no rebre interferències.

Mireu l'enllaç

Garci

Re: Urbanisme (p16)

Garci | 25/05/2007, 11:37

Hola Vaselina, en voler ens ajudes. Salut

Video

Más

Video | 25/05/2007, 07:56

Gracias vaselina, te esperamos esta noche a las 9 en el claustro y los cuatro años que vienen nos ayudas a mejorar.
Un nuevo video en l'abadia del boig

EL VASELINA

FELICIDADES

EL VASELINA | 25/05/2007, 07:24

Lo hacéis bien!
pero yo lo haría mejor!

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb