URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Bancs acorralats(PA15)

Alternativa | 21 Setembre, 2007 06:05 | facebook.com twitter.com

Al 2004 el batle de Pollença Joan Cerdà Rull anunciava que hauria menys cadires i taules a les vies públiques de Pollença. Tres anys més tard el mateix batle al mes d'agost ens anunciava de nou que es volia  que els vianants puguin passar sense problemes pels carrers i places del municipi, també deia que a més llarg termini s'hauria de modificar l'ordenança d'ocupació de la via pública.

Es veu que el batle no contemplava la possibilita de que els ciutadans ens puguem asseure en els bancs públics, o bé  a la promesa de modificar l'ordenança es preveu eliminar el punt b de l'article 6 del Capítol II.- De L'ús Comú Especial que diu: b) Que l'ocupació amb taules i cadires no dificulti l´ús del mobiliari urbà instal·lat per l'Ajuntament i que n'estigui, almenys, a un metre de distància (bancs, papereres…).

Igual només es preuveu el seu canvi i a la nova redacció es substitueix un metre per un centímetre, d'una altra manera no s'entén la fotografia que adjuntam, on podeu observar un banc públic de la plaça Miquel Capllonç del Port totalment envoltat de cadires i taules (hi ha al manco quatre bancs en la mateixa situació).

A Pollença la situació també ha empitjorat any darrera any, especialment al·lucinant és la situació el diumenge, dia del mercat, al centre de Pollença i llocs tan emblemàtics com l'escala del calvari.

Demanam al senyor Batle una mica de serietat i que no faci tant d'anuncis  de cara a la galeria quan ni tan sols és capaç de fer complir unes mínimes normes de convivència  a l'hora de compartir l'espai públic entre negocis i ciutadans a llocs com les places principals del municipi. Menys propaganda i més feina, si no es compleix l'ordenança actual d'ocupació de la via públic  i s'ha de fer una reforma, demanam que aquesta es faci abans de la temporada de l'any que ve.

Aquesta nota va ser publicada pel Mundo i el Balears, al segon diari el batle es defensava dient que s'havien obert molt d'expedients i que s'havia de reformar l'ordenança.

 En principi s'han obert 36 expedients aquest estiu, cadascú que opini si són molts o pocs,  però el tema és que als mateixos s'ordena la retirada dels objectes que han incomplit les condicions de la llicència, amb l'advertiment que si no es fa es procedirà en 48 hores a l'adopció de mesures per fer efectiva l'esmentada retirada. Alguna cosa falla o no es fa bé com demostren les següents fotografies, igual on diu 48 hores volen dir 48 dies o és que han donat llicències que incompleixen l'ordenança?

La primera fotografia és de maig del blog d l'abadia del boig, la segona és de setembre.

Podeu valorar de què han servit els nombrosos expedients que en teoria s'han obert aquest estiu. 

 

Comentaris

Garci

Re: Bancs acorralats(PA15)

Garci | 25/09/2007, 22:00

Ara mateix he vist a TV Mallorca un especial sobre els problemes de Pollença: Joan Cerdà ha dit que sigui com sigui se farà l'auditori; que les agressions de la policia se solucionaran amb càmares, que han proposat els mateixos policies; i també han dit de passada que la plataforma ha recollit 3500 firmes. Ah, i que no tenim gall a l'almoina.

Pepe

TV Mallorca

Pepe | 25/09/2007, 21:49

Avui m'han entrevistat sobre aquest tema de la via públic a TV Mallorca però no sé quan ho emetran.

Pepe

Benvingut

Pepe | 25/09/2007, 21:47

Benvingut Garci, tens feian per llegir i comentar. Aquest poema sempre el poso després d'explicar la Primera Guerra Mundial.

Garci

A Francesc

Garci | 25/09/2007, 21:29

GENERAL, TU TANQUE ES MÁS FUERTE QUE UN COCHE

Bertold Brecht

General, tu tanque es más fuerte que un coche.

Arrasa un bosque y aplasta a cien hombres.

Pero tiene un defecto:

necesita un conductor.

General, tu bombardero es poderoso.

Vuela más rápido que la tormenta y carga más que un elefante.

Pero tiene un defecto:

necesita un piloto.

General, el hombre es muy útil.

Puede volar y puede matar.

Pero tiene un defecto:

puede pensar.

Francesc Bibiloni

alerta amb lo que deim

Francesc Bibiloni | 22/09/2007, 14:54

La majoria de les guerres comencen en les paraules de colqú, com hem comprovat fa poc a iraq, les guerres a més de de bombes se nodreixen d'una campanya mitjanística i d'opinió i de com un president o líder és capaç de predisposar un poble per la guerra, per que un líder mai va sol al combat ni pot fer cap guerra tot sol, necessita primer tenir una legitimació moral i això comença amb retòrica.
No és que no te doni la raó cantamorer però crec que el comentari és massa cínic com per passar-lo per alt.

cantamorer

En serio?

cantamorer | 22/09/2007, 07:13

Tens rao xesca; qui no recorda Hirosima, Nagasaqui, Berlin, Guernica; millons de morts , a causa de la caiguda de diccionaris

Xesca

M'han atacat els hackers

Xesca | 21/09/2007, 21:54

Merda.
Les paraules els fan més por que les bombes i que les bales.
Ara vaig a resar les oracions i me'n vaig a dormir.
Demà serà un altre dia.

Pepe

Quemando voy, quemando vengo

Pepe | 21/09/2007, 16:19

Com al cas del "jueves" al final han aconseguit el contrari del que pretenien.
Sempre he dit que Felipe VI serà el darrer rei, de Felipe a Felipe i fin de la monarquia borbona.

fralokus

Re: Bancs acorralats(PA15)

fralokus | 21/09/2007, 16:17

L'enllaç que has posat de URXELLA en el teu bloc, no funciona perquè has enllaçat el correu electrònic en comptes de l'adreça web.

Has posat: urxella@yahoo.es

en comptes de:

http://alternativa.balearweb.net/

Xesca

No sé què deu passar amb L'HIDRO

Xesca | 21/09/2007, 15:38

Fa hores que està fora de servei.
Potser que hagi pitjat una tecla equivocada

noctiluca

Retallat del lobbyperlaindependencia

noctiluca | 21/09/2007, 13:48

20/09/2007 Llibertat d'expressió
El setmanari Directa convida a cremar un pòster de la família reial espanyola

Reproduït de www.diarioiberico.com

Un semanario incita a quemar un póster de la familia real
El semanario "alternativo" Directa considera "material inflamable" a la familia real tras la quema de fotografías que se produjo en Girona. En su último número publica un desplegable en el que figuran todos los miembros de la casa real y, en la parte inferior, aparecen unas cerillas a la vez que pregunta a los lectores "¿Qué piensas de la monarquía?". En su página de internet anuncian que "Directa, hace una aportación a esta persecución con un desplegable inflamable en las páginas centrales".El semanario también se hace eco de las protestas que se produjeron en motivo de la última visita del rey Juan Carlos a la ciudad de Girona. El artículo considera que "ha sido el interés electoralista lo que ha provocado, con la ayuda de varios medios de comunicación estatales, una pelea política partidista alrededor de un hecho aislado que, como explican testigos de los hechos, fue uno más de los que se organizaron durante las convocatorias contra la visita del rey en la ciudad".

.

noctiluca

Llumins

noctiluca | 21/09/2007, 13:44

Fòrum:Debat general

Missatge: cremo la foto del rei

Autor: remença
Text: esperreco la foto del borbó de la revista inútil 'hola'.
(i també una altre de tota la seva familía al complet).
les encenc amb un llumí i quan ja cremen les llenço a la meva llar de foc, també hi escupo a sobre.
oh quin goig aquest tió que ja crema i escalfa i il.lumina el meu mas.
i penso, quin crim pot ser pitjor que ser rei si aixó, o sigui, ser rei, al llarg de la història, és un compendi de tots els crims?
21/09/2007 - 04:04
Respondre aquest missatge
Anar a la plana de l'enquesta

Tornar a la plana inicial del fòrum

noctiluca

Llumins

noctiluca | 21/09/2007, 13:44

Fòrum:Debat general

Missatge: cremo la foto del rei

Autor: remença
Text: esperreco la foto del borbó de la revista inútil 'hola'.
(i també una altre de tota la seva familía al complet).
les encenc amb un llumí i quan ja cremen les llenço a la meva llar de foc, també hi escupo a sobre.
oh quin goig aquest tió que ja crema i escalfa i il.lumina el meu mas.
i penso, quin crim pot ser pitjor que ser rei si aixó, o sigui, ser rei, al llarg de la història, és un compendi de tots els crims?
21/09/2007 - 04:04
Respondre aquest missatge
Anar a la plana de l'enquesta

Tornar a la plana inicial del fòrum

noctiluca

Terricabras

noctiluca | 21/09/2007, 13:29

Represa amb quatre apunts
DILLUNS, 17 DE SETEMBRE DEL 2007 | Països Catalans
Amics, torno de les vacances de post que vaig començar el primer dilluns d’agost. Cada dilluns, si tot va bé, tornaré a presentar-vos suggeriments per a la vostra reflexió i comentari. Aquestes setmanes han passat una colla de coses de relleu. Jo ara només en voldria apuntar quatre: per les tres primeres hi passaré més de pressa; em voldria aturar un xic més en la quarta.

1. El fet mateix de l’activitat i vitalitat del bloc. Quan em poso a escriure aquestes ratlles, hi ha comptabilitzades 190 intervencions vostres durant el mes d’agost i aquest mig setembre. Magnífic. No heu parat. He seguit els debats i reflexions que s’han fet en aquest espai. En molts moments, s’han ofert idees i lectures interessantíssimes, s’han fet rèpliques i contrarèpliques, s’han corregit afirmacions anteriors, s’han matisat expressions no prou reflexionades. Aquesta és la feina dels que es dediquen a la filosofia o dels que hi tenen contacte, sigui quin sigui el tema de què parlin. I val a dir que vosaltres no heu pas triat temes menors; us heu barallat amb conceptes importants i bàsics, pròpiament filosòfics. Gràcies a tots. Ha estat una lliçó, tant per als que hi heu participat activament -alguns molt, gràcies especialment!- com per als que ho hem seguit de més a prop o de més lluny.

2. La mort de Lluís M. Xirinacs. Em considero amic de Xirinacs. Em va demanar expressament que fos membre del seu tribunal de tesi doctoral, i ho vaig fer amb molt de gust. En Lluís M. era un home culte, reflexiu, rigorós, metòdic, ambiciós en les idees i en les obres, honest, sincer, constant, tossut i, com és ben sabut, gandhià, pacifista. En Lluís M. era molt bona persona, estimava els seus amics i estimava, potser “amb un desesperat dolor”, com diu el poeta, la seva pàtria. La notícia de la seva marxa em va trasbalsar i em va deixar uns quants dies sense capacitat de reacció. Em sembla, però, que la seva mort és perfectament coherent amb la seva vida. El que em resulta incomprensible -i, en alguns moments, repugnant- és que alguns indocumentats desconeixedors de la seva persona i de la seva obra l’hagin volgut tornar a atacar i ofendre després de mort. No el van poder ofendre en vida, no ho podran fer tampoc en mort. No cal seguir al peu de la lletra els seus principis ni cal estar d’acord amb tot el que va fer o va escriure. L’amistat precisament no demana ceguesa i acceptació acrítica d’allò que fa l’amic, només demana complicitat, afecte, respecte. Nosaltres faríem bé de deixar-nos encomanar algunes de les passions que el van moure, més enllà fins i tot de la reflexió teòrica, del càlcul cívic o polític. Molts recordarem sempre en Lluís M. I l’enyorarem.

3. El caos de comunicacions al Principat. L’escàndol del mal funcionament de l’aeroport del Prat, dels tres de Renfe, dia sí, dia també, la vergonyosa apagada de llum a Barcelona, tot això són símptomes no solament dels mals serveis que ens donen les empreses que són a Madrid o que hi ha anat -serveis que nosaltres paguem com si fossin bons-, sinó que ho són també de l’abandó amb què els poders públics espanyols obsequien els catalans. Què hauria passat si alguna d’aquestes coses, en molt menor grau, hagués afectat la “Comunidad de Madrid”, per exemple? El que resulta ja definitivament irritant és que ahir mateix el president espanyol, a Gavà, digués -segons cròniques- que està segur que Renfe funcionarà molt millor quan sigui gestionada per la Generalitat. No sé com té vergonya de dir això. Perquè o menteix o no. I si no menteix, per què no ha fet ja el traspàs de Renfe? O és que pensa que ho faria millor la Generalitat però s’estima més que no ho faci? No, Rodríguez Zapatero no pensa això, ni pensa gaire res, em sembla. És un polític d’una frivolitat insultant. Posa tot el tarannà a fer frases, frases grandiloqüents, això sí. Per què caram es va entretenir a Gavà a criticar el pessimisme i a elogiar l’optimisme, fins i tot l’optimisme insensat i sense cap fonament? (És clar que això també ho fan els nostres polítics, el primer d’ells el president de la Generalitat. Per cert, pel que vaig sentit per ràdio, semblava que Montilla fes un discurs realment “en bilingüe”. Senyor, senyor...!) Que es deixin estar d’optimismes i pessimismes. El que cal, en política, és lucidesa. De lucidesa, Rodríguez Zapatero, poca. De xerrameca, molta.

4. La cremada de fotos dels reis d’Espanya a Girona. Jo acabo de tornar d’un viatge a l’estranger, i no vaig viure els esdeveniments en directe, ni ho vaig poder seguir pels mitjans. Ràpidament, he procurat fer-me’n càrrec. Ara, però, no parlaré dels fets mateixos, que ben bé no sé com van anar, sinó del fet de cremar fotos d’aquests reis. Per organitzar millor les idees, les numeraré:

a) En una democràcia, també el cap d’Estat ha de poder ser criticat, fins i tot és bo que ho sigui, perquè no s’arribi a pensar que és déu. Juan Carlos no ho hauria de pensar mai d’ell mateix, perquè és rei d’Espanya perquè en va ser nomenat per Franco; Juan Carlos va jurar els “Principios del Movimiento”, no va jurar la “Constitución”, sinó que només la va signar; cada any recorda l’aniversari de la seva arribada al tron, que no la posa mai en contacte amb l’aprovació de la “Constitución” sinó amb la mort de Franco.

b) Si un cap d’Estat ha de ser criticat, el d’Espanya ho ha de ser especialment. Ell té la legalitat al seu costat, però no la legitimitat. En democràcia, els vots de la gent donen alhora la legalitat i la legitimitat. A ell, ningú no l’ha pogut votar. Els que hauríem votat que no, ni tan sols hem tingut l’oportunitat de perdre la votació sobre la monarquia. Juan Carlos s’ha refugiat en Franco i en la constitució de por i d’amenaces que es va aprovar el 1978. Per tant, no em sembla estrany que hi hagi molta gent que no li tingui cap respecte democràtic.

c) Personalment, les crítiques que m’agraden no són les que alguns fan. Vull dir que no m’agraden les trencadisses, les cremades de banderes o de fotos, els insults barroers. Deu ser una qüestió d’educació familiar, però, a mi, les expressions insultants, volgudament agressives, em resulten desagradables, no les practico i no animo ni animaré ningú a practicar-les. Però això és més aviat l’aspecte estètic de la qüestió. No és un judici polític sobre l’acte de Girona, judici que, amb els precedents anunciats, passo a fer ara.

d) Juan Carlos va venir a Girona i no va voler ser escridassat. Entenc que això el molesti, com molesta a tothom. Però, no tothom és el rei d’Espanya. Aquest, per currículum, per ofici i per benefici, hi hauria d’estar disposat. L’eficiència versallesca dels dispositius policials van fer que els opositors o sospitosos de ser-ho, no es poguessin ni remotament acostar als llocs en què era Juan Carlos. Es van haver de mantenir lluny i aïllats. ¿Pot estranyar llavors que alguns d’aquells que no poden expressar la seva crítica democràtica en presència del rei, ho facin amb una foto seva? ¿No haurem de dir que Juan Carlos i els seus col·laboradors, en preferir no sentir els crits en directe, ja van acceptar qualsevol altra expressió de rebuig, mentre es fes ben lluny? ¿O és que els ciutadans, quan se’ns diu que el rei no vol sentir el que pensem d’ell, ens hem de conformar i no ho hem d’expressar de cap manera? Ja he dit que la meva manera de fer-ho, és una altra. Però entenc que alguns adoptin aquesta manera que, al capdavall, fa menys mal al rei, perquè no li ofèn les oïdes i ell només se n’assabenta pels diaris. I és que els diaris, també molt versallescament, tampoc no s’haurien fet ressò de cap protesta, si aquesta no hagués tingut un to fort, estrident, inusual, mediàtic, vaja. La cremada, doncs, ha jugat amb molts implícits i amb moltes complicitats. Que no es faci només responsables als que hi van posar el llumí.

e) Certament, de la cremada, se n’ha fet un gra massa. Ja ens agradaria a tots que, quan algú ens vol criticar, acusar, rebutjar, agafés una foto nostra -de carnet o de platja, tant se val- i la cremés enrabiat. Tindríem moltes menys llagues d’estómac. Que és el que finalment el rei haurà d’agrair als seus cossos de seguretat. Fins que torni a passar. Un consell: per què no es pregunten aquests consellers àulics per què el cap de l’Estat espanyol recull tant de rebuig en algunes zones de l’Estat? No haurien d’anar per aquí, en comptes de no voler que ell ho sàpiga -ja ho sap- i en comptes de voler castigar els ofesos i irritats? No és pas veritat que tots els caps d’Estat del món hagin de prendre tantes mesures de seguretat contra els seus propis “súbdits”. Alguns sí, però. Potser només aquells que els tenen per súbdits. Això de la democràcia és una cosa seriosa, que el cap de l’Estat s’ha de prendre tan seriosament com ell exigeix que se l’hi prengui qualsevol ciutadà de Girona.

Hi ha 30 comentaris - [COMENTAR] [LLEGIR COMENTARIS]

Vacances

noctiluca

Crema de fotocòpies

noctiluca | 21/09/2007, 13:23

Fòrum:Debat general

Missatge: Crema de retrats

Autor: Gombau de Trameset
Text: No acabo d'entendre per què tant de rebombori per la crema del retrat del rei d'Espanya. És un pur acte d'expressió política, i hauria d'estar emparat per la llibertat d'expressió. A mi, personalment, que em sento català, no em pertorbaria gens que algú cremés el retrat del president Montilla o el del president Camps.
21/09/2007 - 12:38
Respondre aquest missatge
Anar a la plana de l'enquesta

Tornar a la plana inicial del fòrum

Xesca

Xesca

Xesca | 21/09/2007, 10:55

Actualitzat L?HIDROAVIÓ, sobre la pastera i els morts que n'hi ha que diuen que hi ha i jo no veig p'enlloc, gràcies a Déu.
No hi ha manera humana d'activar el vostre enllaç. Mirau a la banda dreta i us hi trobareu. Però no funciona.
Ai! Tot el que va elèctric, des que em vaig enrampar quan era petita, em fa carn de gallina.

Pepe

Iconoclàstia

Pepe | 21/09/2007, 10:18

Noctiluca molt bó l'article, demà podras trobar a aquest blog un article de Garci sobre aquest tema.
Pens que condemnar a algú per cremar una efígie és tan fora de lloc i de temps com la pròpia monarquia.

Pepe

Joaneta

Pepe | 21/09/2007, 10:11

Bon dia Joaneta, totalment d'acord, la places del Moll i Pollença com punts de trobada social han desaparegut menjades pels negocis tan particulars com del propi Ajuntament (que es cobra bé taules i cadires). Hem d'afegir que a més els equips de govern tenen molt de por a "molestar a ningú" i prefereixen que passi el tems sense moure res.
Fa falta fer una recuperació d'aquests espais i la reconversió del Miquel Capllonch o de l'espai municipal de les Illeters poden ser una bona oportunitat.

noctiluca

Més democràcia

noctiluca | 21/09/2007, 09:39

per Vicent Partal
DIVENDRES, 21/09/2007 - 06:00h
Foc al rei
Els diners que guanya Juan Carlos de Borbon no poden ser objecte d'escrutini pel congrès perquè segons la constitució espanyola, en l'article 56, el rei és "el símbol" (ho remarque: símbol) de la "unitat i permanència" d'Espanya i per això els seus actes no estan subjectes a responsabilitat. Sembla lògic pensar, doncs, que si jo estic políticament en contra de la "unitat i permanència" d'Espanya manifeste gràficament aquesta posició política atacant allò que la constitució defineix com a símbol de la mateixa. No?

Cremar l'efigia o la fotografia de Juan Carlos és un acte de protesta política que no es pot comparar amb cremar la fotografia de cap altre ciutadà precisament perquè ningú no té el paper constitucional, i el valor polític, que ell té. En qualsevol país del món la crema d'alguna cosa és l'expressió d'una crítica. De fet fins i tot la tradició de les falles és això. Pot agradar o no, pot semblar excessiu o no però és una tradició ben consolidada. Cremar una bandera o l'efigie d'un polític és una forma d'expressió simbòlica de protesta reconeixible en qualsevol cultura del món. I si no fos així evidentment no cridaria l'atenció com la crida.

Cremar una bandera o una efígie no té sentit si es fa en solitari i ningú no ho veu. Només pren sentit si es fa en públic perquè és un acte que vol expressar als altres de forma gràfica un pensament. De nou perquè és l'expressió simbòlica d'un anhel polític. Cremar una bandera en privat és com cremar-la mentalment. No cal. Cremar-la en públic és fer política. És explicar als altres el que es pensa d'un règim polític o d'una nació.

Hi ha molts països del món on aquesta pràctica és objecte d'una enorme controvèrsia. Començant pels Estats Units i acabant per Dinamarca, país on és il·legal cremar una bandera estrangera o un retrat d'un cap d'estat estranger però on el parlament reconegué en canvi que cremar la bandera danesa era una expressió de desacord. A mi personalment no m'agrada massa el ritual de cremar alguna cosa com a acte polític però ja he dit en altres ocasions que l'entenc com a tal acte polític i l'accepte. I que em sembla que ha de ser emparat per la llibertat d'expressió.

I que no hi haja dubtes: evidentment accepte per davant de tot que es puga cremar una senyera per a demostrar oposició al nacionalisme català. (Ho vaig escriure, per exemple, el 21 de juny arran la crema d'una senyera a Reus). Si no fos així estaria fent una trampa inacceptable.

En aquest context només puc expressar la meua rotunda solidaritat amb el ciutadà de Girona portat a l'Audiencia Nacional a declarar arran la crema de la foto de Juan Carlos de Borbón. Entenc que tots els manifestant, ells inclòs, estaven en contra de la "unitat i permanència" de l'actual estat espanyol i que en conseqüència amb la seua consciència expressaven aquesta actitud amb crits, escrits i expressions gràfiques diverses -una de les quals cremar la fotografia. I per a mi és més que evident que ho feien amb la voluntat que altres ciutadans en veure això entengueren precisament el que han entès: que estan políticament contra el rei i contra el que representa el rei. Estaven cremant l'efígie que representa un règim polític i això no és un insult o una agressió personal. És una cosa ben distinta.
Vicent Partal director@vilaweb.cat

Joaneta

cadires i taules

Joaneta | 21/09/2007, 09:06

És realment una vergonya el que passa al Moll, i la cosa va de mal en pitjor any rere any. No només no es pot fer ús dels bancs per a seure, sino que les cadenes que hi ha per a que no passin vehicles pràcticament impedeixen que hi passin cotxets d'infants o persones majors amb caminadors. A més, a partir de les 19.00 més o manco és una odisea caminar per la plaça, entre el poc lloc que queda, i a més et passen cambrers d'una banda a l'altra tot el temps i alguns inclús et recriminen si no t'atures. No els vull culpar, ells només intenten fer la seva feina; però em sembla que algú durant molts d'anys no ha fet la seva, tot i que probablement cobri bastant més que aquests cambrers.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb