URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Ycúa Bolaños y el asunto de la justicia

Alternativa | 24 Setembre, 2007 06:00 | facebook.com twitter.com

Feia molt de temps que nostre amic xilè Pelao Carvallo no ens enviava cap article, ara ens ha enviat aquest des de Paraguai. A part de la informació concreta sobre la marxa, n'hi ha una interessant reflexió sobre la justícia, la mobilització social, el silenci. Pot ser un bon tema de debat. Un excel·lent article.

Ycúa Bolaños y el asunto de la justicia

 

Anoche 10 de septiembre de 2007, participamos en la muy justa y contenida marcha de rechazo a la libertad de los Paiva, homicidas de 400 personas al mandar a cerrar las puertas del supermercado Ycúa Bolaños del barrio Trinidad, en Asunción, mientras éste sufría un feroz incendio.

 

Los Paiva, padre e hijo, dueños del supermercado, dieron la orden de cierre de puertas   que condenó a la muerte, el sufrimiento físico y moral a cientos y miles de personas, incluyendo a sobrevivientes, familiares y amistades de quienes allí perecieron o salieron dañadas. Trabajadores y clientes, víctimas principales de esa hoguera del consumo y el capital.

 

La marcha fue larga, larguísima. Hasta el centro de la ciudad, a la plaza de la "democracia", para depositar en ella basura y huesos e interiores de animales para devolver simbólicamente a los poderosos y a los tribunales el trato que ellos han dado ha todos y todas quienes han sufrido la masacre del supermercado Ycúa Bolaños.

 

Pues a este pueblo víctima del incendio, se le ha tratado como basura y, como ellos y ellas han dicho "se nos sigue quemando en vida", con cada decisión jurídica y estatal que cimenta la impunidad de todos los responsables en esta innecesaria masacre.

 

El sistema judicial paraguayo no es distinto a cualquier otro sistema judicial de cualquier otro país. Cumple el mismo objetivo: dar seguridad a los poderosos y tranquilizar a los pobres e indignados. Tiene por razón asegurar que el tiempo burocrático tranquilice y haga sumisos a quienes se sienten atropellados en sus derechos, Y bajo el mismo concepto, hacer más poderosos a los poderosos y convertir en derecho y garantía lo que fue crimen y robo por parte del poder.

 

Por ello, que la justicia libere a los culpables con dinero (como los Paiva) y al mismo tiempo encarcele o amenace con encarcelar a quien expresa su lógica indignación (como sucede con las organizaciones de víctimas de Ycúa Bolaños) no tiene nada de raro, sino que muestra la absoluta normalidad con que funciona el sistema judicial paraguayo

 

Las amenazas de inhibirse de los jueces que llevan el caso, responsabilizando a las organizaciones de víctimas por una supuesta "amenaza" de violencia contra ellos, no es más que la puesta en evidencia del interés de los tribunales de hacer verdadera justicia, es decir, dejar impune al rico y culpabilizar a los y las desposeídas.

 

Por ello no es conveniente ni prudente esperar algo de la así llamada justicia en tanto víctimas del Ycúa Bolaños, porque no es para ellas la justicia que ofrecen los tribunales paraguayos. No es prudente tampoco pensar que frenando las justificadas y lógicas ganas de expresar la indignación ayudamos a hacer justicia.

 

No ha habido justicia para las víctimas de Ycúa Bolaños desde ese 1 de agosto de 2004. Ningún gesto del Estado, ninguna acción para apoyar a los mutilados, a los deudos, a los huérfanos, a quienes perdieron familias completas. Si ha   habido, y con toda eficiencia, la construcción permanente de la impunidad necesaria para que la estructura social paraguaya persista. Construyen impunidad los tribunales y por supuesto, el ejecutivo y ante todo, la prensa.

 

La construcción de impunidad no consiste sólo en que los a todas luces culpables no reciban castigo, o no reciban el castigo suficiente, sino que además consiste en culpabilizar a las víctimas y a los movimientos sociales que solidaricen con ellas, consiste en trasladar la culpa a quienes ya portan la pena, se trata de demoler la resistencia moral de quienes exigen justicia haciéndoles responsables del funcionamiento de la máquina jurídica. También la impunidad se construye tachando el crimen de la memoria colectiva. En eso los medios son expertos y la lucha contra el olvido constituye un eje en la reparación necesaria.

 

Es a todas luces una situación tramposa. Intenta la prensa, la judicatura y el estado no sólo inmovilizar a quienes hasta ahora llevan adelante la lucha, sino además intentan hacerlas asumir un silencio obsecuente y una conciencia culposa respecto a sus actuaciones. Intentan, los medios, el estado, los tribunales, para que la impunidad sea completa, convertir la justa rabia individual y social en   una resignación muda y culpable que permita cerrar el círculo.

 

Para ello cuentan con que pase el tiempo, con que los medios sigan descalificando las acciones de quienes se movilizan, tachándolas de violentas e irracionales, desplazando así la estricta violencia que fue la orden de permiten la quemazón de cuerpos vivos de seres humanos al fútil pero reparador acto de, por ejemplo, interrumpir el tránsito vial. Con ello nos dicen de paso, que la masacre del Ycúa Bolaños fue un hecho estrictamente racional. Son las fisuras del lenguaje.

 

En este momento, esperar justicia, tener esperanzas en la justicia, no resulta prudente. Más prudente será desoír los llamados a una calma simplemente útil a la construcción de impunidad y actuar denunciando este permanente abuso, esta permanente injusticia. Movilizaciones sociales que construyan un esbozo de justicia social, que por lo menos permitan, en la acción colectiva e individual, el efecto satisfactorio de cierta reparación obtenida socialmente y no a través de los aparatos judiciales burocráticos que velan por el mantenimiento del estado de cosas.

 

            Se trata en definitiva de cómo decía alguien en la asamblea de Ycúa Bolaños, allí en ese Memorial a las víctimas del incendio, de no pisar el palito, de no esperar peras de ese olmo, y de caminar con paso firme en la construcción de una reparación social y en la condena a todo aquello que alarga el daño y construye impunidad: tribunales, policía, fiscalía, gobierno, municipalidad, empresarios, el estado, los medios de comunicación, los periodistas serviles, etc.

 

Pelao carvallo

11 de septiembre 2007

Asunción Paraguay

Imatge de http://www.jakueke.com/  

 

 

Comentaris

Garci

Re: Ycúa Bolaños y el asunto de la justicia

Garci | 26/09/2007, 07:26

Gràcies per la informació. Està bé saber-ho.

Pepe

Curiositat.

Pepe | 26/09/2007, 06:41

Aquest poema no és de Bertolt Bretch, encara que erròniament se li atribuïx. El seu autor és el capellà luterà Martín Niemöller, i no es tractava originalment d'un poema, sinó d'un sermó en la setmana santa de 1946 en Kaiserslautern, Alemanya “Quina hagués dit Jesucrist?”L'ordre exacte dels grups i les paraules estan subjectes a disputa, ja que existeixen moltes versions, la majoria transmeses oralment.
Original Traducción
Als die Nazis die Kommunisten holten,
habe ich geschwiegen;
ich war ja kein Kommunist.

Als sie die Sozialdemokraten einsperrten,
habe ich geschwiegen;
ich war ja kein Sozialdemokrat.

Als sie die Gewerkschafter holten,
habe ich nicht protestiert;
ich war ja kein Gewerkschafter.

Als sie die Juden holten,
habe ich nicht protestiert;
ich war ja kein Jude.

Als sie mich holten,
gab es keinen mehr, der protestieren konnte. Cuando los nazis vinieron a buscar a los comunistas,
guardé silencio,
porque yo no era comunista,

Cuando encarcelaron a los socialdemócratas,
guardé silencio,
porque yo no era socialdemócrata,

Cuando vinieron a buscar a los sindicalistas,
no protesté,
porque yo no era sindicalista,

Cuando vinieron a buscar a los judíos,
no protesté,
porque yo no era judío,

Cuando vinieron a buscarme,
no había nadie más que pudiera protestar.

Garci

Re: Ycúa Bolaños y el asunto de la justicia

Garci | 25/09/2007, 22:29

Per cert, això de nacionalismes d'edat mitja, d'ong's catalanes o de qualsevol nacionalitat abans de la revolució francesa, d'on va sortir el nacionalisme, és una mica absurd. Deixant el tema de l'oenegeisme dels religiosos, cal saber que ells actuaven en nom d'una "ètnia" religiosa: els cristians. Aquesta història que molt bé has escrit Xesca podries canviar el nom de Josep per Mohamed i el de Francinaina per un nom de dona turc. Els pirates més terribles del Mediterrani durant molts de segles eren els mallorquins.
La veritat és que com diu en Pepe tots els nacionalismes reescriuen/reinventen la història.

Garci

A Xesca

Garci | 25/09/2007, 22:24

Primero se llevaron a los judíos,
pero como yo no era judío, no me importó.
Después se llevaron a los comunistas,
pero como yo no era comunista, tampoco me importó.
Luego se llevaron a los obreros,
pero como yo no era obrero tampoco me importó.
Más tarde se llevaron a los intelectuales,
pero como yo no era intelectual, tampoco me importó.
Después siguieron con los curas,
pero como yo no era cura, tampoco me importó.
Ahora vienen por mí, pero ya es demasiado tarde.
(Bertolt Brecht)

He trobat per Internet vàries variants del poema, però crec que aquesta és la bona.

Projecte Mopi

MOPI

Projecte Mopi | 25/09/2007, 22:01

D'acord Xesca ha arribat el temps de la solidaritat, un altre lloc on podem col·laborar és ajudant a la gent del projecte Mopi a pagar la seva multa amb la Delegació de Govern. Més informació a l'enllaç

moix

CANVIS IMMINENTS

moix | 25/09/2007, 13:49

Vascos y catalanes
Pasqual Maragall | hace 15 horas | 0 comentarios | + 21 - 4 (25 votos)

Felipe González, según nos recuerda Patxo Unzueta, dijo hace años que respetaría el Estatuto que los vascos hubiesen aprobado con la sola condición de respetar la Constitución. En nuestro caso no fue así: Zapatero, inquieto por la magnitud de la propuesta estatutaria catalana, pactó su recorte con los nacionalistas catalanes y con el presidente de la Generalitat. Pero añadió una condición: el presidente de la Generalitat, después de aprobado el Estatuto, tenía que dimitir. Esta condición no se la puso a Josu Jon Imaz en circunstancias parecidas. Pero Josu dimite. ¿Qué será que siempre se termina así?

Imaz había hecho una propuesta a la canadiense: Quebec sería independiente sólo si una mayoría clara lo reclamaba en referéndum. Allí se hizo y los independentistas perdieron. Asunto zanjado. En Flandes, igual. Imaz proponía, no exactamente lo mismo, pero sí algo parecido: no impedir, no imponer. Los nacionalistas vascos no imponen, sino que pactan en Euskadi un texto con las otras fuerzas, a condición de que esas fuerzas renuncien a hacer la puñeta luego en Madrid.

¿Qué ha pasado? Que el PNV ha tomado la propuesta Imaz por bandera, ha aceptado su dimisión, y se dispone a defenderla en Madrid.

Estamos expectantes. Si la tocan, ¿qué pasará? Aquí la tocaron en las Cortes, pactamos soluciones y se aprobó en referéndum. Veremos los vascos.

Maragall: "La independencia no tiene contenido"
Pero ahora resulta que el TC puede impugnar artículos del Estatuto catalán, lo que nos pondría a los pies de los caballos frente al pueblo que refrendó lo que le propusimos que ratificara. Supongo que, por eso, los vascos se quieren asegurar de que no habrá retoques, creen que así no ha lugar a recurso. Pero ¿no puede, por ejemplo, recurrir el defensor del pueblo? ¿Cómo acabará todo esto?

Estamos expectantes.

Xesca

DIRIA QUE HA ARRIBAT L'HORA DE LA SOLIDARITAT

Xesca | 24/09/2007, 18:34

Encara que hom no sigui antimonàrquic; encara que trobem propi d'energúmens calar foc a retrats o banderes...
Recordau aquell poema on algú deia que sentia passes per l'escala i que suposava que era la policia que anava a detenir un senyor jueu que vivia al pis d'alt? No calia amoinar-se: ell no era jueu.
Més tard va sentir passes i era que anaven a detenir un al·lot homosexual del veinat. Cap preocupació, ell no era homosexual.
Més corredissa de la policia: anaven a detenir un dissident. Cap problema, ell no era dissident.
Més corredissa? Com? A l'edifici ja no hi vivia ningú més! L'anaven a detenir a ell.
Quan s'hi posen, no s'aturen. Un és lleu i l'altre és freixura.
Ara s'enduen un al·lot perquè ha cremat una fotocòpia i su-ara s'enduen una dona perquè diuen que és bruixa.
Ja ha començat la caça de bruixes. Ho veu un cec.
Tanquen diaris, tanquen revistes de còmics, no tots els partits es poden presentar a les eleccions...
Ja tornen a tenir el garrot en marxa. El garrot, el ceptre, el cadafal, la Inquisición, en Torquemada, el conde-duque de Olivares, el Ku-Klux-Klan.
De la meva joventut, record amb tendresa una manifestació contra la despenalització de l'abortament, on hi havia n'Aina Moll, que era una persona de missa. Tothom amb pancartes que deien JO HE AVORTAT o VULL AVORTAR, i eren verges, santes i beates. Però solidàries.
Na Maria del Mar Bonet no va poder cantar la Sibil·la a la Seu perquè havia anat a una manifestació a favor de la despenalització de certs supòsits d'avortament.
El que hauríem de fer, trob, és firmar tots amb el DNI, en solidaritat amb aquests manifestants.
Ja sé que funcionant així no et donen el premi Planeta. Però qui ha dit que jo mai l'hagi cobejat? Tampoc no em donaran cap subvenció. Però tant he resistit que crec que ja no val la pena que canviï. Qui barata el cap se grata.

X

Pepe: se m'ha disparat la compulsiva

X | 24/09/2007, 18:02

A veure: què vol dir ONG? No vol dir Organització No Governamental? No els pagava el viatge ni l'esglèsia ni l'estat, sinó la gent particular.
Idò!
Ara vine amb jo a sopar al restaurant Trencadora de Pollença, dins el corral. És un lloc que em fa al·lucinar sobrassades, perquè aquell artilugi que hi ha enmig del jardí no és una altra cosa que una vella trencadora d'ametlles, però la meva fantasia sempre la transforma en una càpsula de temps. Hala idò, embarca. Pitja la palanca s.XIII.
zumzumzuuuum
Ja hi som? Ja podem sortir?
--Joseeeepppp! Ai Josepeeeet, lo meu aimat espòs! (snif snif snif)
--Per què tant de plorar, esposa meva Francinaina! No ploreu que los ulls buidareu!
--Tant plor perquè aquests dies que vós éreu anats amb los mens e les ovelles e les cabres e tots los ramats han arribades a Cala Castell cinc galeres de moros e se n'han duites les nostres ninetes e els dos fillets bessons que dormien dins lo bres.....
PITJA EL MÒDUL ZETA
XAF (Han passat 20 anys. Na Francinaina ha estat tocada i quasi no se pot remenar)
--Espòs aimat: si volguesseu desfer el doblec de la gonella de llana en vermell, hi trobaríeu 38 monedes d'or que vaig treure de lo sarró d'un sarraí mort dins una sitja. Tot aquest temps açò he estotjat. Fins que dos jòvens mercenaris venguts hui mateix de Terra Santa amb los catius que han comprats, e duien los nostres bessonets robats e han duites les nines que ja són grans.
30 peces quan jo em moriré vullc que sien per los frares que ens han tornada aqueixa alegria. E les altres 8, vullc que les dons repartides en tants convents com fills vàrem haver, en acció de gràcies a la misericòrdia de Déu nostre senyor, que ha hagut pietat de mi volent que abans de la mia mort jo les tornàs tenir.
M'entens estimat Pepe?

x

Som uns negrets que estan contents de besar la mà a l'home blanc

x | 24/09/2007, 17:39

No cabem dins la pell de tan contents com estam, quan ens vénen a despenjar les sobrassades de la perxa. I si no vinguessin, tots correríem cap a madriles com a desesperats per dur-los la poltrúa, la culana i l'ensaïmada. Sempre hem fet igual. La por lleva moltes fantasies, i ells a això ho dominen. Sempre tenen el garrot en marxa. És la seva indústria.
Espavil, gent, que ja s'han temuts que el jacobinisme no cola ja ni a França, i que el model estat-nació està en crisi pertot. Què passa a Flandes si no? Què hi a Escòcia? Què ha passat a Irak?
Idò a Irak el que ha passat és que la màquina capoladora més potenta del món ha hagut de prendre els atapins cadascú a caseva i han hagut de deixar el país en mans de tres ètnies: els xiítes, els sunnites i aquells altres. És a dir: el setè de cavalleria ha hagut de buidar per por de no ser-hi de més. Por de quatre pollosos.
M'explic?

jrv

llei

jrv | 24/09/2007, 17:27

La llei poques vegades es sinònim de justícia

Joan Ramon veterà

beneitets

Joan Ramon veterà | 24/09/2007, 17:25

Suposo que també som a la cua estatal en molts d'aspectes, com per exemple, el fracàs escolar, a llits d'hospital, o lectura de llibres, o... .... I segim ( segueixen)votant PP i PSOE, som uns comparses perfectes.

Pepe

Aeroport

Pepe | 24/09/2007, 16:30

Tenir la gestió dels aeroports hauria de ser una prioritat dels governs de les Illes, recordau que l'ecotasa no es va poder cobrar a l'aeroport per que es el govern central no va voler.

fralokus

Re: Ycúa Bolaños y el asunto de la justicia

fralokus | 24/09/2007, 16:26

Parlant de deutes i diners, que ridícul ahir em vaig sentir en l'aeroport.

Son San Joan dels aeroports més rendibles d'AENA amb unes goteres de campionat.

Pepe

Perdedors

Pepe | 24/09/2007, 16:14

Personalment sempre he tingut "querencia" pels perdedors, supòs que és influència de Casablanca.
Parlant de perdedors,encar aque sigui d'una cosa tan material com els doblers avui al DdM aquest interessant article de Pere Sampol.

Deute històric: 2.500 milions d´euros?
PERE SAMPOL Els darrers dies s´està parlant molt del compliment d´una disposició de l´Estatut d´Autonomia de les Illes Balears que, en teoria, hauria de compensar el deute històric per la manca d´inversions de l´Estat a les Illes Balears. La polèmica ha sorgit quan el Partit Popular ha quantificat aquest compromís estatutari en 2.500 milions d´euros al llarg dels propers set anys. El Conseller d´Hisenda, per la seva part, ha negat que existeixi cap comprimís documental que garanteixi aquesta quantitat.
Però, quin és l´origen de la polèmica?: La disposició transitòria novena del nou Estatut d´Autonomia estableix: ?"mentre no s´aprovi la modificació de la Llei de Règim especial de les Illes Balears, i, en tot cas, en un termini no superior a set anys, la inversió de l´Estat s´establirà atenent la inversió mitjana per càpita realitzada a les comunitats autònomes de règim comú,?" En poques paraules, que mentre no s´aprovi un nou règim especial, que ningú encara no pot quantificar els seus resultats, les inversions estatals a Balears s´hauran d´equiparar a la mitjana de la inversió per càpita de la resta de l´Estat. És a dir, el nostre Estatut no és que reivindiqui la compensació d´un deute històric com a conseqüència de la manca d´inversions estatals, sinó que es conforma en que l´Estat ens tracti com als altres. Això és tot, fins que no s´aprovi una nova Llei de règim especial, que com a màxim s´ha d´aprovar abans de set anys, simplement, ens tractaran com a la resta de comunitats autònomes. Hi pot haver una demostració més gran de provincianisme que repicar campanes perquè ens tractin com als altres?

El fet demostra la gravetat de la situació fiscal a les Illes Balears. Ser tractats com els altres és una gran victòria, per alguns. El cas és que l´any 2007 la inversió de l´Estat a Balears fou de 217 euros per habitant, mentre que la mitjana estatal fou de 477 euros. Parlam d´una diferència de 260 euros per càpita, un dèficit de 260 milions d´euros. Multiplicant aquesta quantitat per set anys, suposa 1.820 milions d´euros, que actualitzats segons la previsió d´increment de l´IPC ens situarien en un increment d´inversió estatal a Balears en set anys de 2.000 a 2.500 milions d´euros. Això és tot.

Algun optimista dirà que com a mínim ens hem equiparat a la resta de ciutadans de l´Estat. Em sap greu, però no, ja que si analitzam el resultat del finançament de les comunitats autònomes comprovam que també estam a la cua en finançament per habitant, amb un dèficit de més de 225 euros per habitant respecte la mitjana, més de 36.000 milions de pessetes anuals. I no estam parlant d´un any, estam parlant d´un dèficit acumulat al llarg dels darrers 25 anys que, sistemàticament, hem estat a la cua en inversió estatal i en finançament autonòmic.
Jo, sincerament, no trop cap explicació a aquest comportament dels successius governs de l´Estat, siguin del PP o del PSOE, amb els ciutadans de Balears. Molt més quan som els qui, relativament, aportam més imposts a les arques estatals. Cap altre país, comunitat o regió en tot el món aporta tant al seu Estat. En el nostre cas més de 3.000 milions d´euros anuals, 500.000 milions de pessetes. Més del 17% del nostre PIB, el 17% de tot el que produïm s´ho queda l´Estat en forma d´imposts que no es reinverteixen a la nostra terra. I encara hem de donar les gràcies?

x

a la Història la reescriuen els nacionalismes vencedors

x | 24/09/2007, 15:36

Els sentiments identitaris dels vençuts, no compten.
De qui eren els papers falsament dits de Salamanca?
Qui els té?
No confondre grups de seglars que per ventura tenien mal de queixal i s'apuntaren a l'agència de viatges d'anar a Palestina perquè no n'hi havia d'altra, amb cap credo ni amb cap convicció.
Si els convents eren plens de monges i capellans era perquè no hi havia cap més sortida social.

Pepe

Llei

Pepe | 24/09/2007, 15:01

M'ha agradat aquest article que desmitifica la justícia. Cada dia escolt gent que dona a la justícia un valor sagrat com es va fer al principi dels temps amb el Codi de Hammurabi, on el déu Samash dona les lleis a Hammurabi.

pepe

Opinió

pepe | 24/09/2007, 14:54

No he dit que la nació catalana sigui un invent, sinó que tots els nacionalismes tendeixen a inventar la història i la reescriuen al seu gust, normalment amb similituds.
També he de dir que la invenció no té res de dolent és el que ens fa humans.
Tampoc he dit que na Carmé sigui una indocumentada, simplement no estic d'acord amb la seva valoració de que la primera ONG fos catalana.
les ordres religioses de rescabalar captius difícilment podien ser no gubernamentals quan servien al estat més poderós del mon en aquell moment que era l'església catòlica. Era la religió el fonament de la seva acció.
Gràcies per la poesia.

x

Història de la bona per en Pepe

x | 24/09/2007, 12:24

Bastaria que llegissis una poesia d'en Costa:

'Quan les volgudes muntanyes
passava el pobre catiu
passant collí d'una penya
un brotet de romaní.

Passà terres i fortunes
però plorant cada nit
besava el pobre, besava
un brotet de romaní.

Un dia d'hivern les ones
tragueren un mort, ai trist!
Estret en la mà tenia
un brotet de romaní'.

La sé cantar. El pare Vives hi va posar una música preciosa.

Moltes ONG no són més que fantasmades. No totes, certament.
Però no me diguis tu que les ordres religioses de rescabalar captius que els moros se n'haguessin enduits a vendre com esclaus, dones i nins, als mercats d'esclaus d'Alger i d'onsevolla, no fos una gran obra humanitària.
S'introduïen com una xarxa d'espionatge o d'Internet per terres de moros, jugant-s'hi la pell. Molts s'hi moriren. Havien passat anys quan els localitzaven, si tenien la sort de localitzar-los. Si eren nins, havien tornat grans, i moltes vegades ja havien perdut el mallorquí. No hi havia fotos. No hi podia haver més que qualque paraula, qualque cançó, per identificar-los.
No em diguis que no et sembla commovedor.
Per què va servir el català, Pepe? Ara potser no serveixi per a res més que per fer enrabiar els peperos, la monarquia i Paña. Però temps era temps, va servir perquè poguéssim trobar pollencins que els moros havien fet esclaus. És poc?
Em sembla molt respectable que una ONG rehidrati poblacions devastades per la pandèmia del còlera. Però n'hi ha d'altres que només donen cobertura a mandarins que voldrien ser cap d'arengada i no coa de pagell, gent que vol figurar, gent que vol fer veure que ajuda els més necessitats. I en realitat, no ho fa. No em facis dir noms. No me dóna la gana.

Un dia d'hivern les ones
tragueren un mort, ai trist:
estret en la mà tenia
un brotet de romaní

x

Na Carme-Laura Gil no s'inventa res

x | 24/09/2007, 12:04

La nació catalana no és un invent. El que és un invent és la nació espanyola. No hi ha nació espanyola, hi ha estat (una categoria administrativa) espanyol. L'estat espanyol és, administrativament, un conglomerat de nacions:Euskadi, Catalunya, Galízia, Castella.
Castella sí que és una nació, però Paña, no.
+++++++
Na Carme-Laura no és una indocumentada. Va ser Consellera d'Ensenyament i/o de Cultura amb en Jordi Pujol, amb CIU. Vull dir que tampoc no és una capfotut. És una persona sòlida i respectable.
Ara veig que està amb el grup d'en López Tena, un vocal del Constitucional que els ha sortit independentista.
Jo també, por sierto.

Pepe

Història

Pepe | 24/09/2007, 11:26

La història de la Mare de Déu de la Mercé està molt ben narrada, però parlar d'ONGs a l'Edat Mitjana resulta molt excessiu.
Totes les nacions volen haver inventat alguna cosa i el que fan totes és inventar-se la història.

Pepe

Resitència Moral

Pepe | 24/09/2007, 11:24

Relacionant l'article amb el tema del rei, és clar que la democràcia s'ha construit sobre la impunitat, i no només els que varen formar part i donar suport a la dictadura no han rebut cap càstig, ni tan sol una amonestació públcia sino que els que volen criticar públicament l'actual cap de l'estat (i una de les raons d¡aquesta crítica és l'origen dictatorial del seu poder) són cumpabiltizats

Com diu l'article es tracta de demolir la resistència moral.

gatvell

Contra el feixisme

gatvell | 24/09/2007, 10:10

Apòstata desficiosa
Què són els blocs de Vilaweb? Com obrir el meu bloc Els Blocs Arxiu Ajuda dilluns, 24 de setembre de 2007
Jo també cremaria la foto del rei
desficiosa | dilluns, 24 de setembre de 2007 | 03:43h
I de tota la família reial. Ja està bé de tragar amb la institució monàrquica. I no oblidem, perquè sembla que no tinga importància, que és una imposició d'un dictador feixista.

Ara que parlen d'anul·lar sentències i sumaris franquistes, bé podrien estirar la cosa una miqueta i carregar-se també la nomenació del rei i de tota la colla que l'acompanya. Perquè això de com va ser d'important el 23-F (l'únic dia que sembla que aquest senyor va fer alguna cosa), ja no hi ha per on empassar-s'ho. I sufragar les despeses d'oci (incloses quantitas abundants de substàncies il·legals) d'una família cada vegada més nombrosa que no fa més que rascar-se la panxa a dues mans amb els nostres impostos, no veig que ens aporta.

És més, ja posats, jo propose que l'abolició de la monarquia tinga efectes retroactius. Tampoc cal que ens n'anem al principi dels temps. Si els fa il·lusió conservar els Pelayos i Recaredos, o la Isabel la Catòlica i el Ferran que l'acompanyava, cap problema. Amb que tiren enrere fins a Felip V, jo ja em conforme.

Per demanar...

Versió per imprimir (format PDF)
Comentaris: 1
Afegir-hi un comentari

República
Papitu| Adreça electrònica | dilluns, 24 de setembre de 2007 | 10:44h
Que no quedi cap vila, ni plaça on no s'hagi cremat una foto dels Borbons.
Respondre aquest comentari

Xesca

La primera ONG de la Història fou catalana

Xesca | 24/09/2007, 09:03

La primera ONG : l'orde de la Mercè
carme.laura | dilluns, 24 de setembre de 2007 | 08:45h

"Han mort Jesús!, han mort Jesús!", la notícia corregué per la ciutat i la commogué. Els prohoms barcelonins a corre-cuita aparellaren una coca i a tot velam es dirigiren a la terra de Palestina, on oferiren a la Mare de Déu el seu ajut. Maria l'agraí profundament, els digué que res no li calia i els prometé que els tornaria la visita, conta la tradició. Complí les seves paraules i gairebé dos mil anys després (al cel no corre el temps), tal dia com avui del mes de setembre de 1218, baixà del cel acompanyada d'un estol d'angelets i es presentà al saló del Tinell del Palau Reial, on platicà amb el jove rei en Jaume, amb el seu confessor el llenguadocià Pere Nolasc (abans mercader de teles) i amb el frare dominic, canonge de la Seu, Raimon de Penyafort. Els demanà que fundessin un orde de monjos i cavallers per a redimir amb diners i, si calia, amb la seva persona i vida els molts cristians captius dels sarraïns.

El nostre Rei i els dos homes sants, admirats per tan gran mercè divina, fundaren l'orde de la Mercè que rescatà cents de milers de cristians captius fins que la pirateria i la mitja lluna deixaren de senyorejar la blava mar entre terres. En l'entretant la Mare de Déu va fer grans i molts miracles a la ciutat, la lliurà dels estralls terribles de la pesta més de dos cops i també del flagell de la llagosta ( el que la valgué el nom popular de Mare de Déu "llagostera"). Quan fou abolida l'esclavitud l'any 1812, l'orde, sa reial i Militar Religió de Redemptor, es convertí en missioner.

Avui, dia de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona des de l'any 1868, és bo de celebrar que la primera ONG coneguda de la història fou catalana, seglar, fundada fa 789 anys pel rei en Jaume, Pere Nolasc i Raimon de Penyafort, coneguda com l'orde "dels frares dels captius". Aquell que des de fa uns 800 anys té com a blasó la creu de sant Jordi i les quatre barres catalanes.

Versió per imprimir (format PDF)
Afegir-hi un comentari

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb