URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Forats a la butxaca (ordre del dia 2)

Alternativa | 03 Octubre, 2007 06:00 | facebook.com twitter.com

Un punt interessant al ple del dijous va ser l’aprovació de l’expedient reconeixement extrajudicial de crèdit del 2006 per valor de 150.481,91 €. Això significa que l'Ajuntament  al 2006 es va gastar 150.000 euros  més del que hi havia pressupostat, i aquests seran doblers que s'hauran de retallar al pressupostos dels anys següents. La major part d’aquest crèdit era una partida de 142.674 euros del conveni de platges signat per l'exercici 2006 amb la Creu Roja Espanyola ( Joan Comes , Medi Ambient).

Primer de tot he de dir que el conveni amb la Creu Roja em sembla molt car i que pens revisar-ho i cercar opcions més econòmiques.

En segon lloc la llei havia previst un crèdit de aquesta natura per despeses ocasionades per imprevistos o causes de força major però com és el cas (vigilància de les platges) s’està utilitzant d’una altra forma per despeses totalment previsibles. Em va resultar curiosa la defensa que va fer Tomeu (PP) d’aquest tipus de crèdits ja que va totalment contra la idea de dèficit  zero que en teoria és un dels fonament econòmics del seu partit.

El crèdit en qüestió és un prova més de que l’anterior govern funcionava com un regne de taifes, i els més “espavilats” gastaven sense control . També va quedar clar que a l’anterior govern el pressupost s’havia dividit no segons les necessitats de cada regidoria sinó segons el color polític. Juanjo Mir (PSOE) va dir que això no passaria a aquesta legislatura.

També va quedar clar que resten molt de factures per arribar. Una prova d'una gestió econòmica irresponsable a l'anterior legislatura que sempre s’havia venut com la del pacte a canvi de les inversions i que ens ha deixat un forat ben fotut de omplir.

Aquestes són totes les factures ,hi ha alguna digna de comentari


No és correcte demanar ara austeritat i la racionalització de la despesa quan al primer ple ordinari es varen votar cinc dedicacions exclusives ( que de moment no es demostren) i  la pujada des sous. L'únic partit que va votar en contra varen ser nosaltres. Evidentment reduir les dedicacions exclusives o congelar els sous no hagués solucionat el tema econòmic de l'Ajuntament molt greu però  hagués estat el correcte.

Una cosa està clara a l'horitzó es veu pujada d’impostos i éticament és difícil de justificar.

 

Comentaris

Joan Ramon veterà

Salari social

Joan Ramon veterà | 04/10/2007, 18:43

Doncs si, Fralokus, veig que ho entens (no hi estic acostumat, que molta gent entengui això dels drets dels treballadors!)El conveni de l'Ajuntament per el personal laboral no te uns salaris molts alts, però te un "salari" en forma d'ajudes mèdiques, estudis, etc. que no estan malament si es controlen be. A EMSER, empresa pública de l'Ajuntament estan mes controlats, perque també hi pot haver abussos per part dels treballadors, i miopia constant per part de qui toca controlar la de l'empresa.La negociació d'aquest conveni , en un 90% treball nostre, fou objecte de felicitacions per part de l'assessor laboral de part de l'empresa, ja que a mes de regular els drets, sous i deures dels treballadors i l'émpresa, organitzaba aquesta.
Per cert, a la comissió negociadora de la part de EMSER, excepte el gerent i el graduat social, les altres persones anomenades per el consell d'administració no varen compareixer ni 10 minuts, i aixó que la negociació va durar mesos.

fralokus

Re: Forats a la butxaca (ordre del dia 2)

fralokus | 04/10/2007, 13:39

Sobre el pagament per part de l'Ajuntament de certes despeses mèdiques hi ha opinions per a tots els colors, la meva és donar l'enhorabona a ambdós, Ajuntament i Comitè d'Empresa, al primer per haver reconegut les necessitats dels seus empleats i al segon per haver aconseguit tal acord.

Aquest detall m'ha fet recordar una negociació en la qual jo vaig participar, a cert hotel del Port d'Alcúdia, en aquella negociació es discutia que atès que la cambreres de pisos just tenien un dia lliure en comptes dels dos que manava el conveni, havien de tenir un joc de espardenyes més és a dir tres en comptes dels dos reglamentaris, dues reunions de dues hores van ser necessàries, al final 55 parells de sabatilles a 650 pessetes de les d'abans 35.750 ptes. de l'any 1998, per a això van ser necessàries 4 hores d'amenaces, deliberacions i algun que altre "vetuvedeu".

Garci

Re: Forats a la butxaca (ordre del dia 2)

Garci | 04/10/2007, 11:25

Cada 4 anys no és suficient control per als polítics. S'haurien de cercar noves fórmules. I les factures s'haurien de publicar totes perquè qui vulgui ho miri i tot sigui transparent. Així realment se pot treure fora a un polític si ho fa malament o gasta més del que toca. Vull dir que si la gent no pot saber que fan doncs tampoc els castigarà electoralment.

Pepe

Bona reflexió JRV

Pepe | 04/10/2007, 10:12

Estic totalment d'acord amb que els diners públics son sagrats. Ja vaig comentar altra vegada que a l'Ajuntament fa falta una persona com el Secretaria de l'institut, una persona generosa amb el que és seu i molt rigorosa i exigent amb el que és de tots.
política.
Sempre m'havia demanat on s'anaven els duros d'aquest municipi ara ja m'estic fent una idea; populisme, amiguisme...
És clar que en el cas dels funcionaris públics és la consciència de cadascú la que comanda. En el cas dels polítics amb dedicació exclusiva que de no dediquen vuit hores al dia a l'Ajuntament tenim l'oportunitat cada quatre anys de treure'ls fora.

Joan Ramon vetera

diners públics

Joan Ramon vetera | 04/10/2007, 08:57

Per a mi, empleat d'una empresa pública, els diners públics son sagrats, criteri escassament compartit per la major part dels politics amb qui tracte des de fa 27 anys, i dels que el comparteixen, pocs actuen en consequencia, tal volta perque si ho fan així, estan en desventatge quan han de donar rellevança a la seva gestió politica.
Vull afegir que el que també m'irrita de la mala gestió dels diners públics, a mes de la despesa irracional o amb finalitats electoralistes, es l'injusticia a l'hora de recaptar o cobrar, ja que qui " llora, mama mes " que qui confia en la justicia de la recaptació per la prestació dels serveis públics.
Per cert, dins la meva concienciació de que tinc a respondrer amb la màxima productivitat i eficiencia a la sort que tinc de traballar a l'àmbit public, no me puc estar ,però, de entrar al block d'urxella o d'on sigui que es preocupi objectivament per l'eficiencia dels distints serveis públics, a vegades DINS HORES DE FEINA, mentres veig funcionaris de mes alt nivell arribar tard (hores, tard), tertulies interminables de questions particulars, absencies misterioses i injustificades, regidors amb dedicació exclussiva a questions particulars, telefonades constants i interminables amb telefons públics i per questions particulars, empleats i funcionaris que emprenyen i fan perdre temps als que fan feina, etc. etc. etc.
Que me diguin res , meam que passa...

Pepe

Alcanyís

Pepe | 03/10/2007, 22:12

He vist aquest article del blog vile si gents ( citat a la Franja) que fa referència a nostres amics i companys d'Alcanyís (Terol) un de nostres referents polítics.
Des de Pollença només els podem donar ànims, ja que el tenen molt complicat ja que governen en minoria amb una oposició PSOE-PP-PAR( l'UM aragonès) on els primers són els pitjor.
Per cert és un poble com Pollença i només tenen una dedicació exclusiva.

Sóc un gran desconeixedor d’Alcanyís. Sóc de la darrera generació del Matarranya que no ha nascuts a Alcanyís. De menut anava als doctors i a comprar a Tortosa. I si la compra ere gran, a Saragossa. No haig viscut mai a Alcanyís. Ni hi haig estudiat. Només baixava al conservatori, però tampoc hi haig fet mai amics. I tot i que actualment los temps han canviat, perquè és habitual anar a comprar a Alcanyís, jo hi haig anat quatre vegades de festa. I no recordo haver pensat que valguere la pena tornar allà a fer festa. De fet, intuixco que molta gent dels pobles de la vora d’Alcanyís, de nit, tiren més cap a Vall-de-roures. Crec que el meu comportament és l’habitual als pobles del Matarranya, almenys als més orientals.

Per a entendre el meu desconeixement, puc dir que quan La Comarca va traure la seua enquesta durant les darreres eleccions municipals, i donave majoria a Esquerra Unida, vaig pensar que el 27 de maig riuríem molt en l’estudi. I així es demostre que no conec Alcanyís. Ni m’aulorava un possible triomf d’IU.

Haig vist en comptades ocasions mobilització ciutadana a Alcanyís. Una manifestació per una circumval•lació que va ser com un “osti, hi ha vida social”. Un grupet de gent al voltant de Los Ranetas que pareix que promou oci alternatiu… Realment, desconec la vila. Però m’arriben poques mostres d’activitat associativa, cultural, social… Almenys, pel que fa a cultura alternativa al vestit, corbata i tacons.

Hi ha temes que són de difícil tracte fora del teu cercle social habitual. Però ara, tenim una alcaldia d’IU. I les forces vives de la vila repartixen més vara contra l’equip de govern que un pastor a les ovelles. Quan no és una cosa, és l’altra. I qualsevol excusa és bona per a carregar. És esperable, sobretot si perds el poder que emana de temps de caserna i sagristia. Realment, tirar endavant un gran projecte en un espai conservador no és gens fàcil. Sobretot, perquè t’ataquen des dels símbols, i no des del contingut. Segur que l’alcaldia trau grans projectes endavant nedant a contracorrent. Però realment me desesperava llegint les crítiques a l’Ajuntament perquè s’havie decidit no acompanyar la presentació de les reines de Festes.

Als pobles que mai han tingut esta figura, coste entendre segons quin comportament carca. Sempre m’ha agradat més que els kintos porton mono i samarreta que no una corona. Hi ha “tradicions” que ham de potenciar i n’hi ha que més val que no hagueren existit mai. L’Ajuntament, dins la seua llibertat d’acció, ha decidit no acompanyar un acte excessivament cerimoniós i elitista per a unes festes populars. Almenys, deixem-los la llibertat d’assistir com a representants públics a on vulguen. No mantinguem les corones. Perquè altres corones ja no són un tabú. Avui dia, ja es pot malparlar d’elles als programes del cor i veure que també es banyen en bikini. I aviat tots veurem que són persones, com tu i com jo. I a les persones, habitualment, se’ls vote. Fins i tot si són polítics.

Nota de l’autor: l’article és més llarg de l’espai disponible al Diari La Comarca i es publicarà retallat, però mantenint la idea que es vol expressar.

pepe

Xesca hen de ser radicals

pepe | 03/10/2007, 21:34

Xesca, el plaer és nostro. Disfrutam de veure el blog tan animat i amb tanta diversitat ideològica.
Hi ha un retrocés evident de les llibertats i hem de reaccionar i ser radicals; perquè «radical», en rigor, és aquell que apunta a l'arrel de les coses, sense anar-se per les branques o el partidari de reformes extremes, especialment en sentit democràtic.

Pepe

Ca seva

Pepe | 03/10/2007, 21:27

Pens que està molt bé poder veure una part de les despeses de nostre Ajuntament i comentar-les.
Recordau que aquestes factures no tenien partida pressupostaria. Una impressió que dona és que administren els doblers com si fossin propis de ca seva. O sigi ara podem fer un dinaret (618,50 euros euros) , no trobas que està de sosa la parròquia per la patrona (flors 727,60 euros), i una fira sense coques de nadal no pot ser (500,23 euros), la cavalcada dels reis no lluix (2.564 euros)...
Tal vegada ja és hora de gastar amb més seny.

Garci

Re: Forats a la butxaca (ordre del dia 2)

Garci | 03/10/2007, 20:49

No tenim diners, però que no falti el menjar i el vi. Pense fralokus, tu que vius a una abadia o monestir, que la gula és un pecat, però que el bon menjar és "bocado di cardinale", digne dels més alts personatges, i sens dubte els nostre polítics ho son. Per tant ells no pequen com fariem tu i jo si menjessim el mateix, sinó que ells s'ho mereixen. Mereixen els apats més suculents pagats per la plebs als millors restaurants, com si fossin "cardinales".

fralokus

Re: Forats a la butxaca (ordre del dia 2)

fralokus | 03/10/2007, 19:58

Gràcies Marjal, pregunta contestada.

marjal

cadiritis

marjal | 03/10/2007, 19:51

Els empleats segons conveni tenen dret a aquest servei, i a mi em fa gràcia que el dianr el facin al restaurant d'un regidor amb dedicació exclusiva, de UM per cert, deus ser que no li arriba el sou i li han de denar una maneta.

fralokus

Re: Forats a la butxaca (ordre del dia 2)

fralokus | 03/10/2007, 19:41

Mirant fredament el llistat em criden l'atenció tres partides, la resta si el poble està d'acord doncs jo també, les partides sobre cultura i esport per al meu no tenen discussió.

Respectant l'ordre, la primera partida que em crida l'atenció són els honoraris del dentista de Tomás Velasco (notificador de l'Ajuntament) Tenen dret tots els empleats de l'Ajuntament o és un cas especial?

La segona partida en el dinar de Nadal dels regidors, estant tan malament econòmicament el Consistori, no es podia haver pagat cadascun el seu.

I la tercera partida, el conveni amb Creu Roja per a les platges 2006, sense voler entrar en la seva quantia, doncs ho desconec, dóna la raó als quals defensen el rescat de l'explotació de les hamaques i derivats per part de l'Ajuntament, no és normal que l'Ajuntament pagui les despeses de la Platja i altra entitat es dugui el benefici.

Pepe

El TS ratifica que Joan Puig no va cometre cap delicte el 2005 a la piscina il.legal de Ramírez

Pepe | 03/10/2007, 18:30

Reproduït del blog personal del diputat d'ERC, Joan Puig: http://blocs.mesvilaweb.cat/Puig

Estic al despatx del Congrés del Diputats, i m’acaba de trucar l’advocat, l’amic Jordi, me comunica que el Tribunal Suprem ens ha donat la raó, el dret de pas per la Costa dels Pins a Son Servera que vam exercici no és cap delicte.

El Sr. Ramírez i Codina ha perdut la seva demanda, el recurs que va presentar a la primera decisió del Suprem (desprès de carregar i quasi insultar el jutge del suprem) d’absolució, ha estat confirmada per la sala del Tribunal Suprem.

Dos teletips de l’Agencia EFE i Europa Press confirmen la decisió(arxius adjunts). Estic content, lo primer que he fet, és parlar amb la gent de les Illes, amb el bon amic Jaume Sastre (lobby per la Independència) amb el President d’Esquerra a les Illes en Joan Lladó i amb la família, i he enviat un missatge a Joan Puigcercòs.

Vull donar les gràcies a tota la gent que m’ha donat suport, als companys del Grup Parlamentari, a les JERC, al Diari de Balears, i a tots aquells ciutadans que han confiat amb el que vam fer i que ha passat olímpicament d’aquells que van voler criminalitzar-me.

Finalment la justícia ens ha donat la raó, aquell estiu vam exercir el dret de pas per la costa, el dret a exercir la nostra llibertat, i avui el Sr, Ramírez i Codina i els seus acòlits han perdut.

La denuncia del Sr. Ramírez i cia de criminalitzar a la bona gent ha perdut, i cal exigir responsabilitats, exigim que el Govern Socialista faci complir la llei, no volem privilegis feudals en ple segle XXI.

La lluita continuà i guanyarem, tenim la raó.

pEPE

OPINIÓ

pEPE | 03/10/2007, 18:27

Gràcies Juan, molt bon article, el PSOE s'està plegant a les pressions del PP i del "Zapatero no nos falles" ham pasat a un PSOE que només es dedica a fer promeses populistes i electoralistes
Javier Ortiz sobre el tema va publicar aquesta columna a público:

NI EN LA OFICIAL NI EN LA REAL
La derecha española es fantástica: asegura que Navarra será “lo que los navarros decidan que sea”, pero cuando pasa a hablar de las tres provincias de la Comunidad Autónoma Vasca, rechaza indignada que los vascos puedan ser dejados en libertad de determinar su propio futuro. ¿Navarra para los navarros, pero Euskadi para todo el que quiera meter baza?

Qué va. Tampoco. Recordemos que jamás han consultado a los navarros sobre los términos de su ley foral. No fuera a ser que… Están en las mismas.

Otra cosa no menos singular: no paran de decir que en democracia todos los puntos de vista y todas las aspiraciones son legítimas, siempre que se promuevan sin ejercer violencia sobre las personas y las propiedades. Pero, como a alguien con algún peso social se le ocurra defender una opción que se dirija a su línea de flotación ideológica, lo despellejan. No es que lo critiquen: es que lo tratan de delincuente, y hasta lo amenazan con llevarlo a los tribunales. O lo llevan.

No estoy pensando sólo en Ibarretxe. También en los catalanes y gallegos que disienten del rocambolesco engarce que les han asignado en el Estado de las autonomías. Y en quienes ponen en cuestión la Monarquía, o la economía de mercado, también llamada capitalismo. Van a por ellos como fieras.

Me han contado que en la Casa Real están que trinan porque no ha habido voces significativas de la política catalana que se hayan levantado para alabar el papel de la Monarquía, a raíz de todo el asunto de las fotos chamuscadas. Están cavando un nuevo foso insalvable entre la España oficial y la que suelen llamar real. Pero yerran incluso en las denominaciones. Para mí que están consiguiendo que cada vez haya más y más gente que no quiere que la encasillen en ninguna de las dos.

Xesca Ensenyat

Mals temps per a la llibertat d'expressió

Xesca Ensenyat | 03/10/2007, 18:11

Primer de tot, gràcies per acollir-me encara que no sigui del vostre partit. No tohom ho sap fer. M'he sentit molt respectada sempre i vull deixar constància de la meva gratitud i de la meva simpatia envers persones que actuen així.
Pepe, no sé si el veuré imprès al llibre que escric. Primer, n'hauria de veure tres d'anteriors ja ben acabats i llepats, i tenc por de no ser-hi a temps. I no poden al·legar que siguin llibres amb continguts perillosos o revolucionaris. Atenció perquè veten persones que no són perilloses ni violentes. Qualsevol podria ser abatut pel mateix cop de puny.
Ara he vist que Òmnium Cultural (una associació a la qual tenc l'honor de pertànyer i que havia actuat amb normalitat durant el franquisme, per exemple: ho dic just perquè entengueu que no són ni stalinistes ni res de tot això) també tenen problemes per publicar els seus escrits a LA VANGUARDIA.
Hi ha qualque polític a n'aquest país que se guanyi el sou que li pagam, o tots tiren de fireta i passen xiulant?

Fòrum:Debat general

Missatge: La Vanguardia canvia? Torna Galinsoga?

Autor: anna
Text: Òmnium Cultural expressa la seva opinió respecte l'editorial de La Vanguardia "Eso no es catalanismo"

Benvolguts socis, benvolgudes sòcies,

Davant l'editorial de La Vanguardia del 24 de setembre, Òmnium Cultural ha fet arribar una carta al director del mitjà en la qual mostra el seu malestar. Com que no s’ha publicat, us fem arribar, pel vostre coneixement, la versió ampliada de la citada carta.

La Vanguardia canvia? Torna Galinsoga?

La Vanguardia ha estat tradicionalment un diari d’una moderació calculada, apresa a cop d’experiència, de vegades amarga. Aquesta habilitat li ha permès de superar tota mena de règims i canvis polítics des que va ser fundat l’any 1881. I aquesta característica pot explicar també, en bona mesura, que sensibilitats diferents i fins i tot oposades s’hi identifiquin i l’hagin convertit en el diari de referència a Catalunya. Per això resulta tan estrany que en els darrers mesos el diari fundat per Don Carlos i Don Bartolomé Godó hagi caigut en el parany de l’extremisme. Un extremisme unidireccional que només té com a objectiu desprestigiar i desgastar el sobiranisme catalanista. Paradoxalment, La Vanguardia no utilitza ni les mateixes armes ni la mateixa contundència per denunciar el nacionalisme radical espanyol que distorsiona cada dia la realitat catalana, tot projectant-ne una visió esbiaixada i que pretén reduir les característiques que defineixen Catalunya al mer regionalisme inofensiu o al folklore. Sovint, davant d’aquesta ideologia excloent, La Vanguardia es mostra comprensiva i fins i tot submisa.

L’agressivitat desbocada de l’editorial que el diari va publicar el dilluns dia 24 de setembre ha sorprès de manera desagradable molts dels lectors de La Vanguardia. Amb el títol “Això no és catalanisme”, l’editorial pretenia deixar en evidència “un sobiranisme de tall maniqueu sovint maleducat i feridor, que enverina les relacions de Catalunya amb la resta d’Espanya”. Dins aquest moviment, que el diari propietat del comte de Godó qualificava com “de vol gallinaci”, l’editorialista hi incloïa i insultava persones perfectament identificables.

Els pretesos arguments de La Vanguardia esquitxen amb vehemència tot allò que es mou en el món del catalanisme i no agrada als seus editorialistes. Els fantasmes que sovint planen sobre la informació habitual del diari adquireixen en aquest editorial la categoria d’objectiu. Tot el que a parer de La Vanguardia no és nacionalment correcte queda estigmatitzat: des de la “imparcialitat” dels mitjans públics de la Generalitat, que queden definits com a “antimadridistes” i excessivament “barcelonistes”, fins al presumpte menyspreu que pateixen els catalans que parlen castellà; des de la hipotètica permissivitat atribuïda a Convergència i Unió i a Esquerra Republicana davant la violència independentista fins al mapa del temps de TV3, que en l’editorial no es veu com el domini lingüístic ni com l’àrea de cobertura del canal català, sinó com un deliri imperialista que ataca “el sentiment massiu dels valencians”. Els valencians rebutgen massivament la unitat de la llengua catalana?

L’editorial de La Vanguardia del dia 24 és un excés, un torrent de radicalitat que ataca el catalanisme que senzillament els molesta. Els altres catalanismes mereixen només la burla o la condemna. Però, quants lectors del rotatiu s’hi identifiquen i s’han sentit agredits amb aquest atac?

Sembla com si ara el diari hagués recuperat el vell discurs de Galinsoga, el seu exdirector. Per això, convindria que tots els lectors o subscriptors que rebutgen aquest sectarisme agressiu ho facin saber als responsables del rotatiu.

Òmnium Cultural
03/10/2007 - 18:34
Respondre aquest missatge
Anar a la plana de l'enquesta

Tornar a la plana inicial del fòrum

juan

El secuestro de la Constitución

juan | 03/10/2007, 17:05

votar enviar imprimir 3/10/2007 LA RUEDA // JOSEP-MARIA TERRICABRAS

El secuestro de la Constitución
JOSEP-MARIA Terricabras
Guste más o guste menos, España es un Estado plurinacional, plurilingüe y pluricultural. La Constitución española, en cambio, defiende una sola identidad, sobre todo una cultura y una lengua. Por eso, si yo fuera gobernante en España estaría inquieto y preocupado. Porque, ¿cómo puede esta esmirriada Constitución servir a los intereses de la España real?
Por sorprendente que resulte, los gobernantes españoles, sean del PSOE o del PP, no están inquietos en absoluto. Al contrario, defienden la Constitución como si fuera un guante que se adapta bien a la mano española. Cada día, sin embargo, queda más claro por qué algunos son tan constitucionalistas: porque son ellos los que administran la Constitución, y la administran a su favor.
El último ejemplo es la reacción unánime que han tenido contra el proyecto del lendakari Ibarretxe de hacer un referendo en Euskadi. Casi sin tiempo para pensárselo, todos han dado un respingo y han dicho que la propuesta es "inconstitucional". La auténtica verdad es que no lo es, al menos no inicialmente. La Constitución, en el artí- culo 149.1 de su célebre título VIII sobre las comunidades autónomas, hace la lista de las competencias exclusivas del Estado. La 32ª dice: "Autorización para la convocatoria de consultas populares por vía de referendo". Y esto significa, para quien sabe leer, que la Constitución no prohíbe ningún referendo si el Estado lo autoriza. Así que cuando PSOE y PP se han apresurado a decir que la propuesta del lendakari es inconstitucional solo han dicho, de hecho, que el Estado no concederá la autorización en nin- gún caso. Con la retórica oficialista habitual, han dicho que eso era un "desafío", un "delirio" del lendakari. Más bien parece que lo es del Estado, que se niega, de entrada, a usar la competencia que tiene.
Está claro que la Constitución está secuestrada por una determinada visión irreal de España. Y eso también hace mala a la Constitución: si se deja secuestrar tan fácilmente, es que es una Constitución débil, entregada, sin capacidad de adaptación y sin resistencia a las interpretaciones abusivas.

Pepe

Tomeu Ferrer

Pepe | 03/10/2007, 15:16

Xesca esperam el teu llibre.

Mª Antònia Oliver Paris de la Memòria Història m'ha enviat aquestes paraules de record de Tomeu Ferrer.

La darrera vegada que vaig parlar amb en Tomeu va ser el passat mes d’abril a l’homenatge que el Comitè de Son Coletes fa cada any a Manacor.

A la sortida del cementiri varem posar una tauleta per la venta de camisetes de l’associació i llibres sobre MH., entre ells hi havia el seu "Vint Dies de Guerra".

Quan ens reunirem per dinar i presentar la conferencia de l’associació, en Tomeu no va voler cobrar els diners dels llibres que s’havien venut i els va cedir a l’associació, recordo que en va dir: - Pel reconeixement a les víctimes i fer pública la història que ens han robat.

Xesca Ensenyat

Actualitzat L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

Xesca Ensenyat | 03/10/2007, 13:04

Poc temps per estar amb vosaltres, acabant llibre. Llàstima: moltes coses per dir i poc temps, aquests dies.
Abraçades.
X.E.

La pinzac contra el rey

Pinça

La pinzac contra el rey | 03/10/2007, 11:28

Per defensar al pobret rei,en Antonio Papell ha resucitat el tema de la pinça, el podeu llegir avui al DdM.
L'estabilitat actual és per comentar a un article (ja tens un tema Garci).

Pepe

Articles

Pepe | 03/10/2007, 11:24

Hola Francisca com ningú comentava coses del ple havia arribat a pensar que no interessava. Paciència ara ja he començat a fer feina i fer un article encara que no el sembli porta el seu temps.
Tinc previst dedicar un al tema de la Patrona que va ocupar una bona part del ple, encara que amb poques conseqüències pràctiques.
Respecte al tema econòmic d'aquest article, al PIP que ha sortit avui podeu trobar un bon resum del debat.

Garci

Re: Forats a la butxaca (ordre del dia 2)

Garci | 03/10/2007, 10:18

Estabilitat??? I amb en Franco no n'hi havia d'estabilitat? Tots els inestables a l'exili o a la presó.
Que trist. Per cert, jo també som assidu de Público, diu coses que altres diaris no diuen: tortures a Marroc, El paperillo de la ONU a Birmania, el paperillo del REy...

Garci

Re: Forats a la butxaca (ordre del dia 2)

Garci | 03/10/2007, 10:15

Francesc, lo del Rey tot ha estat una campanya de marqueting on fan que pareixi el salvapàtries i l'estabilitzador que tot poble "democràtic" necessita. Aquesta campanya ve reforçada amb la creença de que ens va salvar del cop d'estat de Tejero.

Garci

A Francisca

Garci | 03/10/2007, 10:13

Hola Francisca. TRanquila que aquest és un article que sortirà un dia d'aquests. Hi va haver un gran debat al plenari sobre el tema festes. En Michel se va explicar i més regidors varen opinar. Quan surti l'article de precs i preguntes ho podràs llegir.

Francesc Bibiloni

encara vos fa por un "alzamiento"?

Francesc Bibiloni | 03/10/2007, 09:42

Quan parl amb gent major sobre el tema de la monarquia sempre sempre sent lo mateix, que el rei controla u militars i que són molt amics i que això és bo i coses axí.
Per què putes u rei ha de controlar u militars a mem?!
Que hem de tenir por durant segles fins que canvii u món a que u militars estiguin descontents amb com va u país?
Aquesta gent no tenen un codi que diu que no s'han d'inmiscuir en política?
No hi ha res que me faci més oi que sentir que la monarquia duu estabilitat per que controla u militars.

Francisca

Preguntes al Ple

Francisca | 03/10/2007, 09:27

Hola, bon dia:
podrieu comentar els precs o preguntes que vareu demanr al ple, per favor. Vareu demanar alguna cosa sobre les festes de la Patrona? alguna cosa sobre les responsabilitats de la nul·la presència policial els vespres de Patrona?
Gràcies

Pepe

Restauració

Pepe | 03/10/2007, 07:51

Sobre estabilitat a la història d'Espanya tenim l'exemple de la Restauració. Va haver molt d'estabilitat; una monarquia constitucional i un torn de partits (amb manipulació d'eleccions) fins que el 98 va deixar tot a l'aire. I és que quan un sistema es tanca a l'exterior finalitza esclatant.

moixnegre

Estabilitat?

moixnegre | 03/10/2007, 07:27

per Vicent Partal
DIMECRES, 03/10/2007 - 06:00h
Estabilitat? de què moreno!
Juan Carlos de Borbon diu que el seu regnat ha portat l'estabilitat i la democràcia a l'estat espanyol. La premsa del règim udola de plaer i els partits, quasi tots, aplaudeixen com a correctes cortesans que són. Tot molt bonic, excepte perquè és mentida. La pretesa estabilitat que ens ha regalat el Borbó només sembla estable perquè els demòcrates no han, no hem, parat d'acceptar renúncies. I tot i amb això ja en parlarem, que a la vista de tot el que passa aquests dies parlar d'estabilitat mentre portes posada la corona no deixa de ser una miqueta divertit.

Quan Juan Carlos parla d'estabilitat supose que vol dir que ell encara és rei i que PSOE i PP es poden anar alternant en el govern de l'estat mentre l'Audiencia Nacional els deixa tranquils i no para d'emprenyar als altres. I, supose que també vol dir que de moment només ha perdut el Sàhara en la llista dels territoris que eren indiscutiblement espanyols quan Franco li va donar les claus de la caixa i el sabre de comandant suprem. Vist des de la seua perspectiva potser sí que hi ha hagut estabilitat si tenim en compte que tota l'oposició, començant per aquell tal Isidoro que acabaria sent conegut com Felipe González, el coneixien com "Juanito el Breu". Però la llista que explica la pretesa estabilitat és farcida no de mèrits seus sinó de renúncies de l'oposició democràtica. O hem oblidat ja quan el PSOE acceptava una democràcia on el Partit Comunista no hi tenia lloc? O que Esquerra Republicana no es va poder presentar a les primeres eleccions perquè era il·legal? O que la sacrosanta Constitució es va pactar sota l'amenaça gens metafòrica dels sabres, arraconant reivindicacions com el dret a l'autodeterminació amb la qual tots deien que eren d'acord? Hauríem d'oblidar també que els atemptats ultres al País Valencià, començant pels que va patir Joan Fuster, mai van ser investigats? I la maniobra que coneguem encara avui com el cas Scala i que va enfonsar els anarco-sindicalistes? I el 23F? Què era una mostra d'estabilitat potser? I tot allò de l'OTAN que era que no i va ser que sí? I els pactes de la Moncloa i la domesticació dels sindicats. I la implicació mai prou explicada de Juan Carlos en part de la maniobra que acabaria espatllant el ruc de Tejero, què era? I els silencis sobre la seua peculiar família? I la impossibilitat de saber res sobre els seus foscos negocis que han portat a presó fins i tot alguns dels administradors de la seua sorprenent fortuna? Sorprenent sí. I tant. Era un pobre de solemnitat i ara és un dels rics més rics. I dic jo que no serà amb el sou ordinari que cobra, només, que s'ha fet tan ric. Però, és clar, en una nova mostra d'estabilitat els partits del règim van impedir el mes passat al congrès espanyol que es pogués saber, només això, el que cobra de nosaltres. I afegiu tanta cua com vulgueu, de la LOAPA als morts de Vitòria, del cinc per cent al parlament valencià a que encara avui, trenta anys després!, no siga possible honorar com cal els morts per lluitar per la democràcia mentre ell conspirava contra el rei, el seu pare, amagat rere les faldilles del marit de la Collares.

Estabilitat diu? Ca! Vergonya, en tot cas. Per a nosaltres i els nostres pretesos líders que han tragat tot el que sabien i més, afirmant en veu baixa que ho feien no perquè volien sinó perquè no hi havia més remei, i perquè ves què hi farem. Però això sí: en veu alta vinga a aplaudir i aclamar la monarquia, aquesta europea i discreta monarquia que ara tanca revistes i després persegueix fotògrafs o mira d'engarjolar gent que es nega a acceptar la vergonya heretada. Fins ahir mateix.
Vicent Partal director@vilaweb.cat

Notícia al Balears

Notícies

Notícia al Balears | 03/10/2007, 06:40

Avui al diari DdM podeu trobar una notícia referent a nostra petició de millorar els edificis municipals (veure l'article precs).
Al UH i Ddb podeu trobar la notícia de que
El nou equip de govern ha anul·lat un decret de Tomeu quan era batle que autoritzava les farmàcies a no fer guàrdies de nit a Pollença. Estam totalment d'acord amb l'equip de govern; les farmàcies no és un mercat de lliure competència i s'han de complir uns serveis mínims sense excuses.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb