URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Decepció

Alternativa | 06 Octubre, 2007 07:50 | facebook.com twitter.com

Després d'una reunió ahir amb alguns dirigents d'Esquerra Unida Mallorca, i el que ha passat amb Son Espases, varem estar parlant els administradors del bloc Urxella. No teniem article, no sabiem que escriure, estavem una mica "estorats". Però la ràbia avui dematí no ha desaparegut. I aprofit un comentari del nostre, ja amic, Durruti fet ahir, per publicar-lo. Crec que ell diu moltes veritats que jo tenc peresa d'escriure. Perquè ja me fa peresa d'escriure sobre aquests temes. Estic decepcionat i ja veurem on acabam. Menys mal que ens tenim els uns als altres i que no estam sols devant aquest núvol negre que no deixa de xopar-nos dia si dia també. Disculpau que l'article d'avui sigui robat. Esper Durruti que no te molesti i gràcies per dir el que pens. 

 

Imatge de Buenaventura Durruti 

 

Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.
Ixent no es va equivocar. Abans de les eleccions va pronosticar la desfeta actual de la suposada esquerra al govern. L'esquerra institucional actual no es mereix de cap manera la denominació d'esquerra, perquè no ho és. L'esquerra institucional és pura i simplement una conxorxa de gent que cerca amb avidesa trobar un sou en el marc institucional que no trobaria en l'economia de mercat i pagat pel conjunt de la ciutadania.
Molts dels seus buròcrates (particularment al PSOE però també al PSM i a Esquerra Unida-Verds) volen continuar amb el control dels seus aparells partidaris, i ho fan com ho fa la dreta, per la via del clientelisme, de manera que, qui alça la veu no cobra. La lluita per la supervivència en els càrrecs imposa el control dels partits, i quan això no succeix la passa següent és derivar cap a entitats amb més poder institucional que els doni el pa (PSOE, UM o PP) .El que passa als partits de dreta, passa també a l'esquerra: la gent crítica no hi té cabuda i la que hi té cabuda deixa de ser crítica per raons òbvies relacionades amb la seva supervivència.
Els que avui es denominen classe política o agents socials també tenen butxaques, i si es cerca la relació amb la butxaca es conclou amb les relacions de poder.
Això no significa que no hi hagi gent conseqüent amb les idees dins aquests partits (també hi havia gent honrada entre les bases dels feixisme). Allò que passa és que la gent així, majoritàriament de base és religiosament crèdula i religiosament acrítica amb els seus dirigents.
La piràmide funciona igual de bé a un partit de l'esquerra o a la Falange perquè allò que s'imposa és la verticalitat, l'admiració acrítica cap a uns liders que esdevenen per manca d'autoestima de les bases en imprescindibles.
Les burocrácies, els intel·ligents de l'esquerra institucional ho tenen resolt encara que traeixin els moviments socials, perquè els seus partits, cada vegada menys democràtics, tenen molta gent col·locada a les institucions que els donarà suport.
Però això no negarà les evidències que Ixent ha manifestat contra el pacte amb la burgesia insular, malgrat els atacs rebuts en forma d'insults més que en forma de debat: qui careix de raons insulta per sistema ( i tenen la desvergonya de dir-se d'esquerra).
Qui confia en gent en la qual no ha de confiar en surt, a la curta o a la llarga, compixat.
I això és el que ha passat a Son Espases: els polítics de l'esquerra institucional han compixat una vegada més els moviments socials.

Comentaris

Garci

Re: Decepció

Garci | 08/10/2007, 13:06

Hola Joan Ramon, crec que encara que la convocatòria sigui embullada és mill que a dit per una raó: la tria no té perquè ser embullada per molt que les bases estiguin mal redactades. Mentre l'elecció sigui a la millor persona doncs endavant.
A dit no garantitza la millor però per oposició si.

Joan Ramon veterà

dubtes

Joan Ramon veterà | 08/10/2007, 07:35

Garci, no puc dir que l'intenció de la regidora de serveis socials, així, amb minuscula, no sigui honesta. Però dubt molt que una convocatoria embullada i indefinida sigui molt millor que a dit, tal volta de cara a la galeria sigui millor, encara que en aquest cas crec que no tenen ningú afi disponible.

Pepe

Actuar

Pepe | 07/10/2007, 23:39

Tens tota la raó del món, per la meva part he deixat de plorar i he començat a actuar.

Xesca Ensenyat

UNA COSA MÉS, GARCI

Xesca Ensenyat | 07/10/2007, 22:36

No t'han de fer efecte els que criden, belen i bramen. En Josep ja va deixar dit que això no costa cap esforç. Qualsevol pot belar, bramar i fer una escandalera. Són les altres coses que t'he indicat les no pot fer qualsevol. No et refiïs de res que no requereixi un esforç.

Xesca Ensenyat

RES DE PLORIM, GARCI

Xesca Ensenyat | 07/10/2007, 22:19

No volem plorar i no estam rabiosos, ni per això ni per res que passi aquí o fora d'aquí. D'injustícies se'n cometen a tot arreu per salar i per vendre i a totes hores, i nosaltres, no som indiferents front al sufriment d'altri, ni tampoc en som culpables, tret de la petita culpa que pugui tenir cadascú del sofriment d'altri en el seu propi redol. Si jo no m'he sabut controlar i pec un crit a un fill meu per qualsevol cosa i a causa d'aquest exabrupte llavors es desencadena una turbonada, me l'acab de guanyar. Pensa que el vol d'una papallona en el Carib pot desfermar un huracà devora canostra, o això diuen els científics. Aprendre dels propis errors, tractar d'esmenar-los. No som ni insensibles ni indiferents ni culpables i no renegam d'allò que sempre ens ha semblat just.
Però un fracàs tan reiteradament espectacular com ha estat la defensa del territori, de la llengua i d'altres obvietats que en qualsevol indret civilitzat són tingudes com prioritàries, obliga a replantejar-se l'estratègia. Primer de tot, aclarir quins interessos s'hi mouen davall tot això, que aviat és dit. I seriositat, perseverança, actuacions responsables, no potadetes ni plorims. I mentre tant, que l'olla bulli, que tot estigui en ordre, que els nins vagin a escola, que el roseret no estigui per una regadorada d'aigua.
A tu, com a jo mateixa, segurament que t'han fet creure que tens drets, i fas cara d'haver-t'ho empassat. Idò no. Els fets indiquen que no tenim drets. Però encara és l'hora que algú ens hagi dit que no tenim deures. De deures en té tothom. El darrer immigrant il·legal que hagi sortit de la darrera pastera, fins i tot aquest dissortat, té deures. Just que tengui un canari dins una gàbia el seu deure és procurar que no estigui sense blat mill o sense aigua. I si no li pot proporcionar això, almenys que l'amolli.
És aquí que ens hem d'aferrar: als deures. On sinó?

Joan  Ramon

PsoE

Joan Ramon | 07/10/2007, 21:51

Doncs sí, una prova és el temps en que tingueren majoria a Pollença, am,b resultats tan decebedors com el PGOU.
El quie no entenc és com mantenen la S i la O.

Pepe

Mig Camí

Pepe | 07/10/2007, 21:39

El PSOE especialista en quedar-se a mig camí a nivell balear i local

Garci

Re: Decepció

Garci | 07/10/2007, 11:52

Hola Joan Ramon. L'assumpte és més senzill del que pareix. Per agost se va fer una primera convocatòria on s'hi van presentar dues candidates. Però des de l'Ajuntament varen pensar que era poca gent i varen decidir fer una segona convocatòria passat l'estiu. Per això s'han fet dues convocatòries i aquesta d'ara és la segona.
Esper haver-me explicat.
I pens que és millor una convocatòria ambigua que no fer convocatòria i fer-ho per confiança, encara que seria bo fer les coses ben fetes i fer una bona convocatòria.

xiu xiu

jutges venals

xiu xiu | 07/10/2007, 11:40

Jutges corruptes, hereus de Torquemada

Joan Ramon veterà

Llengua

Joan Ramon veterà | 07/10/2007, 11:39

I la literatura elemanya es la que s'ha escrit i s'escriu en alemany, no te fot, encara que l'escrigi un marciano. Und so weiter und so fort.
Un altre questió mes propera:
l'altra dia vaig comentar a Fca. Ramon, com a responsable de l'area, que l´'anunci al PiP de la convotatoria per a cobrir la plaça de director/a de la Residència era de les coses mes imprecisses i ambigues que he vist per cobrir una plaça que es paga en dobers públics. Hem va replicar que era la segona convocatòria (igual de malament), i que si volien la podien cobrir per càrrec de confiança o lliure dessignació, i que el PP ni tan sols havia publicat cap anunci i l'havia cobert per el titol de "cosina de...". Tal volta qualque lector pot ajudarme a recordar a QUIN PiP es va publicar la convocatoria de la derrera directora, si es que es va publicar.

fralokus

Re: Decepció

fralokus | 07/10/2007, 11:30

juas juas juas con er boto hutil juas juas juas

Pepe

Margalida

Pepe | 07/10/2007, 11:06

Margalida evidenment el primer culpable és el PP amb la seva política fonamentada en l'especulació sense límits.
El segon culpable és UM que va donar suport a aquesta política fins fa uns mesos.
El tercer culpable és el PSOE per acceptar deixar el tema de Son Espases obert després de pactar am UM.
El darrer culpable és el BLOC per acceptar el no compliment del seu pacte de govern amb el PSOE.
Nosaltres al formar part d'EU_EV hem plantejat nostres crítiques respecte al BLOC del que formam part, però no són ni els primers, ni els únics ni els màxims culpables,

Garci

Margalida

Garci | 07/10/2007, 10:33

Hola Margalida, responent a la teva pregunta, la sanitat és importantíssima. Però si ens diuen que hi havia altres opcions calia no fer-ho allà. És així de simple. Se podia protegir son Espases i afavorir la sanitat fent l'hospital a un altre lloc, els diners no son tan importants com la ètica i la dignitat.

margalida

Sn espases?

margalida | 07/10/2007, 10:24

Som votant d'esquerres de sempre, socialista i crec que la culpa que se li pugui atribuir al Sr. Antich no és seva donades les circumstàncies. L'hospital de son espases ha de ser un referent i la culpa és del desapegut MATAS i que ara carrega el mort al PSOE-BLOC-UM i està clar que es destruirà territori, però val mes fer-lo aqui i ben fet, donat que els professionals del sector, metges, DUE, ATS diuen que es millor, que no pas fer-ho a un altre lloc i fer-ho ben fet. i a partir d'aqui que es protegeixi el territori d'una punyetera vegada, que es vergonyos...

PD: La culpa es lletga, molt lletga, però hem de ser conscients de les necessitats i del territori. Protegir sa real i el que faci falta, però la sanitat és important, no ho creis?

gato

Frankfurt

gato | 06/10/2007, 20:13

06/10/2007 Llengua
Pujol i Carod d'acord: escriure en foraster no forma part de la literatura catalana

Reproduït de www.libertaddigital.com

LAS COSAS TENÍAN QUE HACERSE ASÍ"

Pujol defiende la exclusión de los autores en castellano de la Feria de Francfort

El ex presidente de la Generalidad de Cataluña Jordi Pujol ha negado este sábado el malestar de los autores catalanes que escriben en castellano excluidos de la Feria de Francfort porque, en su opinión, han entendido que "las cosas tenían que hacerse así". Quien fuera el presidente del gobierno regional durante 23 años ha defendido la independencia de las letras catalanas sobre la cultura española porque "el catalanismo se ha basado en cuestiones lingüísticas".

Carod compara al castellano en Cataluña con el turco en Alemania

L D (EFE) Pujol, que intervino en un simposio internacional sobre la identidad de Europa en el Ayuntamiento de Fráncfort, declaró a los periodistas: "Desde hace muchos meses no hay ninguna discusión en Cataluña sobre esto, no ha habido ninguna voz en contra de cómo se planteó esta presencia catalana". "Los escritores catalanes que escriben en catalán están prácticamente aquí todos y los que escriben en castellano, que los hay y de gran calidad, desde hace meses no han mostrado ninguna posición contraria al hecho de que no estuvieran", añadió Pujol. El ex presidente de la Generalitat hizo hincapié en que "ha habido una comprensión general de todas las partes de que las cosas tenían que hacerse así". Pujol negó que haya existido "un comisario político" encargado de seleccionar los escritores que iban a venir a la Feria y defendió que "tiene una lógica que Cataluña haya insistido en estar presente porque el catalanismo, la recuperación de la personalidad de Cataluña como país que se produce a partir de los siglos XIX y XX, no se ha basado nunca en cuestiones étnicas ni de otro tipo, sino fundamentalmente en culturales y lingüísticas". En este sentido, Pujol consideró que "depende de cada uno" si otras regiones de España quieren estar presentes en próximas ediciones de la Feria del Libro. A modo comparativo, Pujol dijo que "Rainer Maria Rilke y Franz Kafka vivían en Praga y escribían en alemán y pertenecen a la Literatura alemana y no a la checa a pesar de que vivieron, trabajaron y publicaron en Praga en un momento en el que el alemán era mayoritario porque el elemento de definición es la lengua." El próximo día 9, el escritor catalán Quim Monzó inaugurará con un discurso literario de apertura la Feria del Libro Fráncfort, que este año tiene como invitada a la cultura catalana.

Reproduït de www.periodistadigital.com

Carod da lecciones de tribalismo en una cadena de TV alemana06.10.07 | 11:04. Archivado en Estatuto Cataluña, Políticos

(EFE/PD).-En plena era de la globalización y el mestizaje, los escritores catalanes que escriben en castellano son el equivalente a "los autores alemanes que escriben en turco", así lo asegura en una entrevista para la cadena ZDF, el líder de ERC, Carod-Rovira, informa El Mundo.

En un reportaje emitido el viernes en la cadena alemana y elaborado por el periodista, cineasta y doctor en Lengua Hispánica Florian Borchmeyer, el líder nacionalista y vicepresidente de la Generalitat dice que "la exclusión de la feria del libro de estos autores" es una polémica totalmente imbécil. "Una discusión como esta no se produciría en ningún otro país", aseguró Carod.

"Si la cultura alemana fuera invitada a una feria del libro tampoco permitirían que fueran autores alemanes que escriben en turco", asegura desde su despacho en la Generalitat Carod-Rovira, que además es comisario de la representación de Cataluña en la Feria del Libro de Francfort 2007, que comienza el martes y en la que esta comunidad autónoma española es este año la "cultura invitad"'.

En el reportaje, Carod reclama la independencia para Cataluña y señala que "España, como Estado, nos impide cualquier personalidad nacional propia en condiciones normales. Por eso exigimos nuestro propio Estado.

A fin de cuentas, Cataluña ya ha sufrido durante los 40 años de la dictadura de Franco un intento de genocidio cultural. Y esta historia aún está fresca". Sin embargo, el propio Borchmeyer matiza que lo que dice Carod de la realidad alemana "no es cierto".

Y recuerda que la película alemana que ha representado a Alemania en Cannes y lo hará en la pugna por el Oscar a la mejor película extranjera, "Auf der anderen Seite" ("Al otro lado"), está firmada por Fatih Akim, de nacionalidad alemana y orígenes familiares turcos.

También existe una nueva generación de escritores germanos de origen turco con gran aceptación entre el público lector alemán, como Feridun Zaimoglu, Rafik Schami, Aras Ören y Yüksel Pazarkaya. A Borchmeyer, periodista especializado en información sobre Cuba, le "sorprendió" que el político catalán se negará a hablar en castellano durante la entrevista en Barcelona.

"Pero nos habló en un catalán lento, que cualquiera con conocimientos de éste podía entender", señaló. Fuentes de la Vicepresidencia de la Generalitat matizaron el viernes las declaraciones de Carod-Rovira al asegurar que el republicano pretendía explicar las diferencias entre literatura y cultura, y argumentar en el documental de la ZDF que "literatura catalana es sólo la que se escribe en catalán".

.

..

Garci

Re: Decepció

Garci | 06/10/2007, 18:35

Bones company. No has de demanar disculpes. Tot lo que sigui debat, noves idees i noves propostes son benvingudes a Urxella. Ja hem recomanat moltes vegades a la gent que participi al bloc de l'Assemblea per la Renavació de l'Esquerra.
Pitjau l'enllaç.

Joan Pau

Assemblea

Joan Pau | 06/10/2007, 18:22

Gràcies Garci.

Si volu participar a l'Assemblea per la Renovació,una senzilla forma és posar-se en contacte a través del correu assembleaperlarenovacio@hotmail.com (el meu, per aquestes coses)-PERDONAU PER FER PROPAGANDA D'UN ALTRE BLOG

Garci

Llorenç i Joan Pau, gràcies.

Garci | 06/10/2007, 18:02

Reiter les gràcies del meu company Pepe. Veig que és difícil posar nom, jo no el pos perquè tothom me coneix per Garci. Si de veritat vols participar en la renovació de l'esquerra et convido a que participis en les assemblees que anirem fent i que participis també al bloc consciència on la gent de la renovació de l'esquerra tenim oberts diversos debats.

I gràcies per participar Joan Pau, ara la nostra iniciativa, més teva que meva, fa falta. Amb partits d'esquerres d'aquests, millor dit amb dirigents d'aquests no anam enlloc. Les bases dels partits del Bloc, almenys EU no accepten aquesta venuda. Cal una renovació, un procés assembleari que permeti marcar la política dels partits i triar obertament a qui volem al capdevant.

Pepe

Gràcies Llorença

Pepe | 06/10/2007, 17:49

Gràcies Llorenç, tota ajuda serà poca per canviar.
Qui posa el seu nom i llinatges davant d'un qui dona una opinió de forma anònima ja té un vot de confiança.
Qui té un llarg historial de lluita per canviar aquest mòn injust, qui no aspira a cap càrrec i pensa que és possible una altra esquerra sempre tindrà espai a aquest blog

Oleguer

La gran estafa

Oleguer | 06/10/2007, 16:40

Aquesta guarda de pragmàtics del bloc ens volen fer creure que han salvat son Real i que ja poden descansar quatre anys.
Idò no, el que vull, com a votant d'esquerres és que s'aturi son Real, i son Espases, i ses Fontanelles, i el port esportiu del Toro, i també vull que el govern faci moltes coses, però no les que hauria fet el pp.
I per molt penós que sembli, la sensació que tenim és que, ara mateix, tots els polítics són iguals.

Som en Joan Pau

Lo de sempre

Som en Joan Pau | 06/10/2007, 15:03

Hava xerrat amb en Garci,
abans de la vostra reunió...
mirau, volia escriure (pa'decir lo de siempre?)

"seguimos por aqui aguantando el temporal, cada uno lo soporta

Labordeta (Mallorca?)

Llorenç Buades Castell

No tot està perdut

Llorenç Buades Castell | 06/10/2007, 14:59

Qui es reserva l'opinió sobre Ixent és perquè no en té cap ni una. Ixent és el producte combatiu d'un antic fundador de CC.OO. al sector d'Assegurances, militant del PCE fins als Pactes de la Moncloa, electe i guanyador sindical per la base a la meva empresa durant 30 anys amb CC.OO. i CGT, portaveu de l'esquerra sindical crítica dins CC.OO. desde l'any 1978 a l'any 1994, militant de LCR (IVª Internacional) des de 1978 a la seva extinció, i actualment afiliat passiu de la CGT .
Som un prejubilat i els meus doblers, els que em mantenen cada més, tenen el seu orígen en el meu salari al llarg dels anys, sense cap necessitat de vendre a la classe obrera com fan altres.
Faig feina per l'esquerra i vull una organització d'esquerra conseqüent, sense cap aspiració a càrrecs perquè la meva vida està més ben resolta que per altra gent,i he renunciatdes de fa anys a qualsevol càrrec (també al meu sindicat)
Qui vulgui sembrar dubtes, ho té molt cruu, i aquí hi ha un comentari d'un imbècil que es diu d'esquerra que vol sembrar dubtes sense tenir-ne cap fonament.
En relació al debat polític mai no l'he rebujat i si de debat d'esquerra es tracta estic per la labor.
Ànim Urxella, que una altra esquerra és possible, i si un dia la bastiu, en les meves possibilitats podeu comptar.
Jo som marxista revolucionari, però estim els anarquistes, i he militat i segueix formant part d'un sindicat anarcosindicalita, perquè crec que avui Marx, amb el que hi ha actualment és més proper als anarquistes que a l'esquerra institucional.
Crec que la iniciativa per a la renovació de l'esquerra és imprescindible, i amb això vull felicitar a Urxella.
Si puc col·laborar amb vosaltres, estiré encantat.

Llorenç Buades, coordinador d'Ixent.

moix

NO ÉS PLORANT QUE ENS EN SORTIREM

moix | 06/10/2007, 14:51

Fòrum:Debat general

Missatge: Per què no estimem el rei els catalans?

Autor: perquè no ens estima el rei, l'hereu i la familia?
Text: Natàlia Molero

Tranquil, Jordi, tranquil

Per què no estimem el rei els catalans? Per una guerra que vam perdre fa quatre-cents anys? Per una repressió cruel i l’anorreament de la nostra identitat?

Em sembla que no.

Perquè d’allò n’hem pouat el que som en essència, el que volem ser i ho repetim cada onze de setembre.

D’aquella desfeta va sorgir la Renaixença, els catalans ens vam dedicar a explotar boscos, engrandir masies, modernitzar lenta però sorrudament els sistemes de conreu, aplegar poc a poquet els diners que s’invertirien a la capital, Barcelona, on té lloc la revolució industrial, que nodrirà no sols la incipient burgesia, sinó també els obrers i menestrals.

La columna vertebral d’aquesta nova Catalunya és la seva cultura: uns creaven el Liceu, els altres cantaven als cors Clavé.

Mai, que jo sàpiga, un país s’ha modernitzat i encarat el futur arrapat a un fet tan cultural com identitari que desembocarà també en una opció política: el catalanisme (o el nacionalisme que vol dir el mateix).

Fa trenta anys que vam entrar en democràcia, el període més llarg de pau i prosperitat.

Veníem d’un règim dictatorial, militar, amb el que vivien resignats la gran majoria.

Hi estaven en contra, però passada la porta del pis de casa. L’exèrcit feia por, terror, i això dissol qualsevol oposició tal i com la sal es fon a l’olla.

El 23 de febrer de 1981 els militars van protagonitzar un intent de cop d’estat.

El rei, aquell monarca que s’havia preparat dins el franquisme però que a la vegada havia impedit una mena de successió a través del seu cosí (amb legitimitat per ser rei) casat amb la neta de Franco, aquell Joan Carles de Borbó va tenir un gest amable vers a Catalunya.

Va trucar el president de la Generalitat per dir-li que la cosa estava controlada.

L’única vegada que el rei ha fet alguna cosa per Catalunya (ben poca per segons qui) però ens va situar en un pla d’igualtat.

Després res.

Tots recordem el desgraciat discurs que no sé qui li va escriure fa ben poc afirmant que la llengua catalana no havia estat mai perseguida.

Després de trenta anys hi ha hagut massa sequera.

Potser és el temps que això canviï si és que la corona continua essent vàlida per a mantenir la democràcia.

Humilment uns consells: prou de vestir-se de militar (ens recorda massa el passat) és necessari que ens parlin amb totes les llengües d’Espanya, no cal que es deixi seduir pels socialistes ni per la dreta: ha d’estar per sobre del bé i del mal (i és tan ridícul que el rei es digui socialista...) els contes clars: què guanya, què li regalen, per què, declaracions a hisenda.

Penso més en el príncep però no cal posar-li “Bribón” o “Fortuna” als seus iots que són noms que fereixen qualsevol sensibilitat.

Els nois que han cremat fotografies mereixen tota la meva consideració i em fan llàstima perquè han estat utilitzats i això és molt perillós.

Aquests joves, i els que no ho són tant tenen tot el dret a protestar, però potser ho fan perquè els independentistes del govern s’han tornat més papistes que el Papa, perquè donen suport a un president que no els agrada gens ni mica, perquè tothom parla de govern nacionalista i de nacionalistes no n’hi ha ni un a la Generalitat; i si hi fos ja li haurien posat morrió.

www.elsingulardigital.cat
05/10/2007 - 19:23
Respondre aquest missatge
Anar a la plana de l'enquesta

Tornar a la plana inicial del fòrum
Una producció de Partal, Maresma & Associats . 1995 (La Infopista) - 2000

Pepe

Diuen

Pepe | 06/10/2007, 14:47

Als seus blogs
Llauger diu:
Son Espases és la pitjor ubicació per al nou hospital de referència.

Grosske:
Cada alternativa de les possibles tenia avantatges i inconvenients però, de les quatre possibles, jo crec, sincerament, que Son Espases era la pitjor.

Barceló; encara no diu res

Nanda Ramón ens parla d’un viatge que ha fet a Gijón????

Ningú diu que el pacte de govern no s'ha complit.

Ningú es planteja res més que aguantar el temporal.

Ens prometen que a partir d'ara ho faran be...

Qui creurà ja aquesta promesa.

pepe

Cor

pepe | 06/10/2007, 14:17

Hola Bloc , bloc, tu has de ser la immensa majoria de la que paralava Groske.
No partirem de la illa encara que el PP ahir va guanyar.
Dius que el debat s'ha de fer dins dels partits. Si no el fem que ens faràs com la 11ª divisió de Lister al Consell d'Aragó? Ja haveu robat la il·lusió a la gent,ara que voleu robar-nos el debat?
El teu comentari es veu que a animat a la gent del carrer a fer aportacions i això no ha fet més que començar, sense nosaltres no sou gens, sou com la pols, estau sols i perduts.
Cordialment ve de cor.

Si voleu fer d'anarquistes deixau el partit i cap a la CNT hi manca gent (molta!)

cordialment

Garci

Re: Decepció

Garci | 06/10/2007, 13:57

Hola Xesca. Si no podem plorar i mostrar la nostra ràbia pel que creiem que és una injustícia, doncs o no som humans o som indiferents. I ser indiferent és ser culpable. Culpable de no millorar el que tenim, o almenys intentar-ho. No renegar i no fer res és una mica contradictori. Jo no reneg a que les coses vagin millor i per això plor i m'indign i m'enfuresc...perquè així no anam.
Per la resta de l'escrit m'ha encantat.

Xesca Ensenyat

QUINA NOSADA QUE ELS FA QUE NO XERREM IGUAL

Xesca Ensenyat | 06/10/2007, 13:38

DISSABTE, 06/10/2007 - 10:15h
López Tena demana al CGPJ que expedienti la jutgessa del cas Isanta, per no permetre el català
La magistrada va impedir que un dels testimonis parlés en català
El vocal del CGPJ Alfons López Tena ha demanat a l’òrgan de govern del poder judicial que obri un expedient disciplinari a la jutgessa de l’Audiència de Barcelona Ana Ingelmo, per impedir que un testimoni del cas Isanta parlés en català. En efecte, la magistrada va demanar dijous a un declarant que s’expressés en castellà, amb el pretext que dos dels acusats no entenien el català. López Tena considera que la jutgessa pot haver vulnerat el dret a la igualtat davant de la llei, així com el dret a la tutela efectiva dels jutges, i la norma que estableix que les llengües al marge de l’espanyola també seran oficials a les comunitats autònomes respectives, d’acord amb els estatuts.

Així mateix, López Tena ha sol•licitat al Ministeri de Justícia espanyol que retiri a Ana Ingelmo la Creu de Sant Ramon de Penyafort que li van concedir el setembre.

A la sessió de divendres del judici pel crim d’Isanta, els testimonis van poder declarar en català, perquè la jutgessa va sol•licitar un traductor.

+ Arxiu VilaWeb TV: Alfons López Tena: Espanya era el país del meu pare, però no és el meu.
+ Viquipèdia: Alfons López Tena.

Xesca Ensenyat

QUI BARATA EL CAP SE GRATA

Xesca Ensenyat | 06/10/2007, 13:18

Sóc ben conscient que estic en una mala banda per progressar i per prosperar i per fer un duro i per tirar els meus llibres endavant, però ja no ho paga que barat. Qui barata el cap se grata. I no vull renegar. Sempre he defensat no perdre el català. La marca de l'esclau és parlar la llengua de l'amo va deixar dit Tàcit,i jo no vull ser esclava i no vull
renegar.
Això
és
tot.
Tant m'és si governen les dretes com si governen les tortes, mentre no em facin renegar. No vull anar amb cap partit, vaig free lance. Un és lleu i l'altre és freixura, tanmateix.
La vida no està feta de pensaments ni de programes, sinó de coses concretes. La vida és tallar el berenar a un nin, fregar una escala, escriure un llibre, instal·lar una canonada de la xarxa de clavegueram, agranar la carrera, pintar una persiana, fer escola a ca les monges, fer escola a la pública, fer escola a ca'ls frares, anar a
missa o no
anar-hi
fer
una
rialla
donar una besada, pegar un crit, encendre la foganya, estendre una bona bugada, fer un bon arròs sec, quadrar balanços, omplir l'hotel, inaugurar una pizzeria, posar una botiga de regals, estar vuit hores de dependenta en una farmàcia, fer de cuinera en un bar que agafa fama de fer bons arrebossats...
Això és el que hi ha.
Estic contra el plorim de fer l'hospital a Son Espases, i això que vaig firmar peraquè cercassin un altre lloc.
Estic contra el plorim, en general, davant els fets consumats.
I a favor de remenar els galindons quan encara es podien haver redreçat les coses, així com tothom estava calladet com si se'ls hagués menjat la llengua el moix.
Tant de gemegar, trob molt que els nostres enemics no ens hagin posat 'Les ploradores' de malnom. I ja fa temps que em va deixar de fer ràbia que n'aracil digués que els catalans som la minoria més gran d'Europa i també la més ridícula.
A fer duros tothom els que encara hi siguin a temps! Si jo tingués trenta anys ja m'hi hauria posada, en comptes de sempre confiar en la bona fe dels altres i amb les bones intencions dels líders del meu país. Beneita més que beneita. Justde pensar en lo curta que sóc em pec tocs per la cara.

Garci

Re: Decepció

Garci | 06/10/2007, 13:15

Vull pensar que de debò no hi ha altre opció que son Espases. I ho vull pensar perquè al PSOE fer-lo allà no el beneficia en res, tansols hi perd.
Però així i tot estic decebut. Ho haurien d'haver sabut abans de prometre-ho i després rompre la promesa

Francesc Bibiloni

quin greu

Francesc Bibiloni | 06/10/2007, 12:24

Sap molt de greu que finalment l'hospital se faci allà, però era un desenllaç més que evident.
Sincerament lo que me feia ganes saber és si hi hauria alguna dimissió però tampoc no era molt optimista.
Els hi he de reconèixer a nu du PP que són gent molt més intel·ligent i llesta que u d'esquerra per diverses raons:
- Se saben organitzar i posar d'acord molt millor que noltros encara que sigui per aconseguir uns objectius rodetjats de polèmica i d'assumptes tèrbols que només els afavoreixen a ells i als seus; cosa que nosàltres no aconseguim mai ( a posar-nos d'acord per fer allò que hem dit que faríem per exemple o posar-mos d'acord ni que sigui per fer una obra per evitar que l'alternativa du PP sigui pitjor ).
- Sempre sempre aconsegueixen les coses que volen fer, u deixen tot tan ben fermat que no hi ha alternativa ( com son espases, és que és inviable no fer-l'ho allà encara que no u volgueu assumir )
- Aconsegueixen un percentatge brutal de vots i se saben fer respectar pels seus millor que noltros per u nostros.
Bé, com a consol me queda pensar que a n'Antich li fa mal u cor amb lo de son Espases, més feliç seria si hagués dimitit però en fin.

Joan Ramon

Son Estafes

Joan Ramon | 06/10/2007, 11:55

Jo també i milito a un partit, i això penso que mai pot significar ser alienat i sense criteri pròpi, supos que això no cau bé a la gent que anomanareiem "parell" del Partit.
Però bé, als militants de base tampoc els cau bé trebalalr per un projecte, fer feina de carrer de manera altruista i amb l'únic objectiu de fer avançar la nostre societat i veuré com desprès la seva veu no és escoltada.
I bé, en aquestes estam, alomillor les llsites obertes resoldrien aquest tema.
I la decpeció del tema Son Espases per mi és la següent: jo no dubtava de la poca sensibilitat proteccionista de PsoE i UM (d'aquest partit millor dir la nula sensibilitat), però no entenc que el Bloc es mantengui a aquest govern, per una senzilla raó, s'ha demostrat que des de l'oposició es podra influir més que des del Govern.
Avui estic decebut, esper arribin millors dies.
Salut i República (sense estafes, si pot ser)

Garci

Re: Decepció

Garci | 06/10/2007, 11:35

Primer de tot. Bloc Bloc Bloc, aquest és l'argument que me varen donar els dirigents d'EU. Que és millor estar dins perquè se poden fer moltes coses. I la meva pregunta: que se pot fer quan s'ha demostrat que el pes del Bloc al Govern és nul?
Segon, no els importa ser uns hipòcrites que queden a un govern que fa polítiques contràries? amb nom de la pragmàtica acceptarien governar amb el PP? Dieu-me la diferència avui per avui entre PP i PSOE. Jo pens que el PP sempre ha donat la cara i el PSOE ens ha enganyat.
Tercer, jo no me consider comunista. I lo de Lister a la Guerra Civil va ser lo pitjor que podia passar, va ser una salvatjada que per jo durà marcada per sempre el comunisme, tant nacional com internacional. Potser si estam més propers a l'anarquisme, però per un sol fet, intentam dir el que pensam sense pensar en vots ni en cadires ni en conveniències. Pareix mentida que només els anarquistes diguin el que pensen, i si per això som anarquistes, doncs si, ho som.
Quint, pens que la ideologia i el compromís polític mai pot estar per davall el pragmatisme.
Sisè, tots els partits son iguals, i pensa que milit a un.

Joan  Ramon

Decepció

Joan Ramon | 06/10/2007, 11:12

Decpió Majuscula per molta de la gent que dia rera dia ens dedicam a donar suport a un partit per tal de avançar cap a una societat més justa socialment, més respectuosa amb la natura...
i ens trobam a q a les primeres de canvi, en nom del pragnatisme la gent a qui donarem confiança en nom del "pragmatisme" ens peguen una ginevetada per l'esquena, i demostrant que penes més les cadires, es mantenen a un govern que eb un parell de mesos ja ens ha dinamitat les il·lusions.
Que i fa el bloc a un govern on es demostra que el seu pes és nul?
Salut i República (sense governants mentiders)

Margalida Amengual

Decepció

Margalida Amengual | 06/10/2007, 10:45

Escolta bloc, bloc, bloc, no crec que sigui demagògia dir que tots els polítics són iguals, a Balears, al manco,ara mateix s'acaba de demostrar. Dels qui no ho podem dir es dels que a la nostra terra encara no han governat però dels que sí ho fent crec que ha quedat ben demostrat, prometen i prometen i després fan tot el contrari. Això sí, criticar-se els uns amb els altres ho fan de meravella i mentres tant som els ciutadans qui pagam les conseqüències. Sino mira el que passa amb el Metro de Palma.
Aixó que dius de de que al manco podem evitar que el PP no faci més coses dolentes s'haurà de veure. De moment han començat amb molt mal peu i ara haurem d'aguantar els comentaris sarcàstics dels "peperos" que sempre sempre se surten amb la seva (autopistes, urbanitzacions etc.etc.), s'han i s'estàn carregant la nostra terra i no hi podem fer res, sobre tot amb aquets governants que tenim ara, que pareix que no tenen sang a les venes i sí molta por d'enfrontar-se als problemes que comporta prendre decisions contràries als qui tenen la pella pel mànec. Em ratific, fins que es demostri el contrari tots els polítics que aquí hem conegut són iguals.

fralokus

Re: Decepció

fralokus | 06/10/2007, 10:12

Decepció ? Tot el contrari, estic molt satisfet amb la decisió sobre el nou hospital de referència, el motiu és que s'ha demostrat la meva teoria que el "vot útil" no existeix, i que cadascun ha de votar segons la seva ideologia o a qui li pugui "enxufar".

Molts dels vots que va obtenir el PSOE van ser "prestats" per potencials votants del BLOC.

Ara bé, a mi personalment m'agradaria saber el per què Són Espases o set anys sense hospital, perquè no m'entra en el meu capet.

Perquè tots sabem que la construcció d'un hospital és potser l'obra pública més important que es pot promoure's en favor del benestar de la ciutadania, si per casualitat demà es descobrís que el terreny de Son Espases pel que sigui, "sòl inestable" o qualsevol altre problema tècnic, no pogués albergar l'hospital de referència.

També caldria esperar set anys? "I'm sorry", però no m'ho crec.

bloc bloc bloc

comentari

bloc bloc bloc | 06/10/2007, 09:16

A veure colla d'anarquistes: que aixequin la mà tots els que volíen partir de l'illa si el PP tornava a guanyar les eleccions. Per cert...al Durruti i al seus companys anarquistes els comunistes els hi vàreu matxacar tant que encara us odien més que als nacionalistes. El debat s'ha de fer dins dels partits. T'has fixa't que la majoria dels comentaris són articles d'opinió i no aportacions de la gent del carrer? Em reserv la meva opinió sobre Ixent i López Crespí (però no són gaire bones). No vull que siguin ells els qui marquin l'acció política del BLOC i, vist aquest blog, tampoc vosaltres. Però vaja...aquesta és una feina de la vostra "direcció butxaquera" de Palma.

Ens han fet menjat Son Espases, sí. Però hem salvat Son Real (800.000 m2) on no es podrà fer cap camp de golf i, en un futur, tampoc construir.

Podem fer moltes coses o (com a mínim) que el PP no les faci. Després d'aquests 4 anys horribilis caldria tenir-ho en compte.

Em sembla absolutament desafortunat dir que tots els polítics o partits són iguals. Això és pura demagògia. La realitat i l'acció política diària ho demostren. Si voleu fer d'anarquistes deixau el partit i cap a la CNT hi manca gent (molta!)

cordialment

Pepe

Opinions

Pepe | 06/10/2007, 09:00

Tinc ganes de llegir opinions de gent del carrer, sé que és complicat a mi m'està resultant molt difícil, de moment voli comentar l'article del blog de Grosske sobre el tema:

Grosske diu
- Que la decisió ha estat errònia.
- Que havia quatre alternatives millors que Son Espase
- Que al final, i en contra de l'opinió del Bloc, s'ha optat per Son Espases
- Que no havia arguments nous respecte als mesos immediatament posteriors a les eleccions
- Que la Plataforma de la Real i el moviment social té tota la raó en sentir-se decebut i irritat.

Després de dir tot això diu
- Que han de fer moltes de coses, com siguin com aquestes el tenim clar.
- Que el Bloc és una peça imprescindible, de moment no s’ha desmostrat.
- Que aquesta és la convicció de la immensa majoria de la gent progressista d'aquest país. M’imagin que vol dir la majoria són els que ocupen càrrecs.

Finalment diu que el Bloc pot expressar la seva opinió discrepant però no a iniciar una estratègia de desgastament del govern. O hi quedam i apostam lleialment perquè el govern ho faci bé (i perquè al govern li surti bé) o ens passam a l'oposició amb totes les conseqüències.
Després de les seves dues primeres afirmacions per mi està clar, el PSOE a les primeres de canvi no ha complit el pacte de govern per tant no n’hi res que fer a aquest govern.

Web Ixent

El Pacte governa per a la dreta

Web Ixent | 06/10/2007, 08:56

El Pacte governa per a la dreta

Per Llorenç Buades Castell

14 de setembre de 2007

No es nou. Tot és vell i mal de coure. Els que al llarg dels anys n'hem après de la conducta dels polítics d'esquerra ja no tenim lloc per a les sorpreses. Esment els d'esquerra perquè és sabut que els de dreta no solen mentir i acostumen a fer el que el seu electorat reclama: ports esportius, camps de golf, escoles privades, autopistes, privatitzacions, segregació social.

En canvi els d'esquerra diuen lluitar per la cosa pública i accepten privatitzacions (com ara l'ampliació del batxillerat d'art al CIDE en comptes de fer-ho al sistema públic), finançament del transport privat (com ara els autocars escolars). Diuen lluitar per la cosa pública i privatitzen la costa en el cas d'El Toro. Diuen lluitar per la sostenibilitat i permeten la destrucció de Ses Fontanelles. I a Son Espases, juguen al igual que va fer Felipe González amb el Otan de entrada, no.

Construeixen a Muro, i no han aturat la construcció a Son Quint que ells mateixos proposaren en l'aterior pacte. Autoritzen un camp de golf a benefici dels amics d'UM.

Diuen que ofereixen els llibres gratis, però només arriben a 100 euros i aquests no arriben a l'ESO, i com que els llibres s'han de tornar, possiblement els llibres tornats superin el cost de la subvenció en alguns cursos. La xocolata del lloro: el PP també en posava de llibres gratis en alguns indrets.

S'enriuen de l'electorat. Això és el que fan. Saben que l'electorat els donarà l'esquena una vegada, però que tanmateix, hi tornarà per allò del mal menor.
La política s'ha convertit així en l'art de fotre a l'electorat d'esquerra, perquè el de dreta més aviat està content amb els seus, i quan es preocupa per la cosa pública exigeix polítiques més antisocials en benefici de pocs.

A grans passes l'esquerra institucional cedeix, i lamentablement, els moviments socials, cada vegada més raquítics tornen a situar l'esquerra a les institucions.

Com que mantenir-se al govern és l'objectiu principal de les esquerres subsidiàries del PSOE i de la dreta regional, han après la lliçó del que fan els seus símils europeus: el joc del bon policia i del mal policia.

L'esquerra institucional juga ara al paper del bon policia, com a les comissaries del franquisme, i com va passar arreu d'Europa en el cas de la guerra de Bòsnia, o en les vagues generals, o en el cas de la base militar dels EUA a Itàlia que ha provocat la crisi del govern Prodi, té la poca vergonya de situar-se en el camp dels manifestants. Ara Jekyll, ara Hide. Allò que no farà es dimitir del govern perquè avui en dia el més important de la política són els càrrecs, i allò que fa la política és donar llocs de feina més agradables que a l'empresa privada, i amb més possibilitats de remenar algunes cireres.

I per això mateix, les esquerres abans socialdemòcrates, i les abans filocomunistes, reculen a Europa i avancen els feixismes.

La militància d'esquerra ha davallat en picat, i té moltes raons per fer-ho, perquè mentre no es refaci de la crisi de les direccions de l'esquerra política, qüestió aquesta anunciada per Trotsky en el seu dia, l'esquerra no té més futur que el nominal.
En aquests efectes, el cas del PRI mexicà (Partido Revolucionario Institucional) és un bon exemple de com es tergiversen les paraules.

Allò que ha de fer l'esquerra en el parlament és condicionar les polítiques des de l'oposició parlamentària i social al govern i no implicar-se en sostenir un govern que a la fi només fa polítiques de dreta.

Web Ixent | 14/09/2007, 17:53

Blog Gabriel Bibiloni

El Govern que ha de defensar el català parla en castellà

Blog Gabriel Bibiloni | 06/10/2007, 08:42

El Govern que ha de defensar el català parla en castellà

Margarita Nájera és la portaveu del nou Govern de les Illes Balears, que avui s’ha estrenat —ella— en la seva feina. De la mateixa manera que allò que diu la portaveu és el que diu el Govern, la llengua en què s’expressa la portaveu és la llengua en què s’expressa el Govern. La portaveu d’un executiu que surt d’un pacte entre forces que han signat un compromís de defensa de la llengua i la identitat, avui s’ha expressat en castellà, incomplint el decret 100/1990, que estableix que “Els càrrecs de l’Administració de la CAIB de les Illes Balears s’han d’expressar normalment en català en els actes públics celebrats a les Illes Balears, sempre que la intervenció sigui per cas del propi càrrec”. És un doble error: una, que el Govern no pot anar en contra dels seus mateixos principis, i, una altra, que els membres d’un Govern de sanejament democràtic no poden imcomplir la llei.

En un post recent lamentàvem que el portaveu del PSOE en el Parlament de les Illes s’expressàs en castellà. La cosa d’avui té més tela: la senyora portaveu —que fa trenta-tres anys que viu a Mallorca— també parla en nom de les conselleries del PSM, d’Unió Mallorquina, d’Esquerra Unida i d’Esquerra Republicana.

Ai, ai, ai, que la cosa no comença gaire bé.

Gabriel Bibiloni

Pepe

Uf

Pepe | 06/10/2007, 08:39

Esper que m'arribi la inspiració més tard, en aquest moment després de llegir els blogs dels dirigents del BLOC...Uf

Plataforma Salvem la Real

El Bloc es fa còmplice de son Espases i demostra que tots els polítics són iguals de mentiders

Plataforma Salvem la Real | 06/10/2007, 08:38

Plataforma Salvem la Real

El Bloc es fa còmplice de son Espases i demostra que tots els polítics són iguals de mentiders

Les Joventuts del PSM carreguen contra Antich i li demanen que no sigui covard i tengui dignitat
Veure la noticia completa

--------------------------------------------------------------------------------
5-10-2007
El dia que el traïdor Antich decideix enterrar el govern dins el clot merder de son Espases ...

Veure la noticia completa

--------------------------------------------------------------------------------
5-10-2007
Antich i el Bloc fan bo el corrupte Jaume Matas i li permetran pagar-se el palauet milionari

Veure els articles anant al blog de la Plataforma Salvem la Real

Llorenç Capellà

Son Espases i les cadiretes

Llorenç Capellà | 06/10/2007, 08:35

CADIRA

En català, cadira. En guaraní, apyka’i. En alemany, stuhl. En portuguès, silha. En sard, cadíra. En hongarès, szék. En albanès, karrige. En xec, zidle. En danès, stol. En anglès, stol. En feroès, stólur. En finès, tuoli. Quan els espanyols assassinaren Antonio Maceo, Weyler va quedar-se’n la cadira de record. Weyler era espavilat, coneixia el valor d’una cadira. Hi ha gent que s’avança a la seva època. Weyler, per exemple. Què havia de portar, de Cuba, als seus fills? Un lloro xerraire, un ocell de coloraines...? Res d’això. Una cadira. Entorn de la cadira gira la filosofia de fer un ca seva. Mies van der Rohe ho va intuir, encara que fos des d’una perspectiva intel·lectual més elaborada que la de Weyler. A l’Exposició Internacional de Barcelona, de 1929, va presentar una cadira de pell, amb cantells metàl·lics, que ben aviat esdevindria una icona del disseny. Va anomenar-la Cadira Barcelona, la qual cosa va suposar tota una confusió per als mallorquins, atès que ja deien Cadira Barcelona a un model tradicional de cadira pintada. Bé, ara això no té importància. Allò que volia recordar és que les cadires d’oficina actuals –tan lletges, tan fredes, tan impersonals–, són derivacions estètiques de la de Van der Rohe. No cal dir que la d’aquest, tot i les comparacions inevitables, era una altra cosa. Van der Rohe, amb el disseny d’una cadira, no es va consagrar com a fuster ni mag de les formes, sinó com a filòsof. Ell en feia, de la cadira, una interpretació filosòfica de la vida. D’alguna manera intuïa que condicionaria l’ètica i el comportament de les generacions futures. Actualment, la cadira té un sentit universal de confort, tan físic com espiritual. Hi ha cadires arreu del món. Amb paraules i sons diferents diem la mateixa cosa en una pila de llengües. En francès, chaise. En italià, sedia. En japonès, isu. En malai, kursi. En polinesi, krzeslo. En romanès, scaun. En rus, ctyn. En gaèlic, cathair. En espanyol, silla. En tagal, sílya. En fi...! En turc, sandalye. En zulú, isihlalo. Heus ací tot el món, seguint l’estela d’una mateixa bandera. Allò que somiava Lenin i no va aconseguir. Allò que somiava, des d’una altra perspectiva, el gran Durruti abans que li clavessin un tret per l’esquena a la defensa de Madrid. Entre els moviments de masses submergits –el ku-klux-klan, l’Opus, el militarisme colpista, etcètera-–, el de la cadira és el més internacional. Et diuen, els coneguts, jo som socialista, jo som del Reial Madrid (bé del Madrid ho són dretes i esquerres, la llotja del Bernabeu n’és testimoni), jo som de la ONG Tal, jo som partidari del reconeixement social de totes les religions, de la sexualitat sense tabús. Molt bé! A partir d’ara, els demanaré: Però, a quin espai preeminent situeu la cadira? Déu modifica algunes línies de l’intel·lecte. Al·là, d’altres. La cadira, en canvi, les modifica totes. Som un home major, en el sentit que tinc moltes hores i molts de dies que s’acumulen a la memòria. Record haver caminat frec a frec amb infinitat de gent bona que tenien ambicions individuals i d’altres de col·lectives. Aquestes, les col·lectives, eren solidàries, marcades per un idealisme gairebé suïcida. La temptació de la cadira (la serp bíblica dels temps actuals) hi era, però no agredia l’estètica ideològica i sentimental del conjunt. Divendres passat, davant el Consolat de Mar, on vaig acudir responent a la crida de la gent de la Real, vaig tenir oportunitat de comprovar com la ideologia de la cadira s’imposa descaradament, sense matisos ni excuses pietoses. On era, divendres, la gent amb la qual, fa tres mesos, em vaig manifestar en defensa de la terra? A hores d’ara la xarxa de govern del nou Pacte de Progrés emmordassa més de tres mil persones, em vaig dir. I vaig concloure que totes les ideologies convergeixen en la cadira. Ni socialistes, ni comunistes, ni anarquistes, ni nacionalistes, tots ells partidaris de protegir la Real, canvien de parer en un batre d’ulls. Els embruteix l’ànima, la cadira. Ho dic sense acritud, més aviat amb desencís. Un vell adagi mallorquí diu textualment: qui a bona cadira seu, bona ventura espera. Potser. Els adagis són retalls de saviesa. Per a tothom, menys per als orats. Beneïts orats. I en queden tan pocs d’orats!

Llorenç Capellà, escriptor

Diari de Balears (18-IX-07)

Miquel López Crespí

El Pacte farà l´hospital del PP

Miquel López Crespí | 06/10/2007, 08:32

El Pacte farà l´hospital del PP

D´ençà l´inici del nou curs polític, acabades les vacances, molts activistes de les plataformes que han portat a coll la lluita en defensa dels nostres escassos recursos naturals i que s´han mobilitzat en defensa del territori, anaven constatant les mentides i subterfugis dels polítics professionals per tal de romandre en nòmina. Molts ja oloraven les traïdes en referència a Son Espases, ses Fontanelles i el mal anomenat “Port Adriano”. En el fons, com molt bé escrivia Xisco Sastre, de Salvem la Real, qui en aquests quatre anys de destrucció de la terra ha portat la lluita contra el PP per a preservar Mallorca de la salvatge especulació que patim han estat les plataformes ciutadanes. Té raó. El PSOE, pel que hem comprovat, l´únic que va fer va ser agafar la pancarta de forma oportunista per fer creure que lluitaria per salvar la Real. Innocents, alguns ens ho creguérem. Però només volien els nostres vots; ja tenien pensat seguir amb el projecte de Jaume Matas, és a dir, amb el famós Hospital de Referència a Son Espases. Ara ho hem pogut comprovar. Ningú no ignora que l´autèntica oposició a la dreta depredadora ha consistit en els activistes i simpatitzants de les plataformes antiautopista d´Eivissa, de Mallorca, la plataforma S.O.S. Can Vairet, la plataforma Cinturó-NO, la plataforma de ses Fontanelles, la plataforma Parc-Si i també la plataforma Salvem la Real, entre moltes altres. Aquests col·lectius, juntament amb el GOB, l´OCB, els Joves d´Esquerra Nacionalista, la CGT, el sindicat STEI, el que demanen als actuals governants és que siguin coherents i compleixin les promeses fetes a l´electorat. Promeses que, no ho haurien d´oblidar, els serviren per a arribar al poder, a la gestió del govern de les Illes, el Consell Insular de Mallorca i nombroses batlies. Unes quotes de poder institucional com mai no s´havia vist.
Antich comença malament cedint davant els poders fàctics de les Illes, davant la banca i els especuladors, davant els grans constructors que no pensen en el futur de Mallorca, en la manca de recursos i territori que patim. En el programa electoral del PSOE per a les autonòmiques de 2007, el votant progressista va poder llegir: “Un hospital de primer nivel, el Hospital Son Dureta, que cuente con toda la tecnología moderna que nuestra población precisa. Un hospital moderno, confortable, líder entre los grandes hospitales españoles, con una mayoría de habitaciones individuales y con un acceso confortable en todas las áreas: urgencias, consultas externas y áreas de información y ubicabo en la finca de Son Dureta”.
Els mallorquins i mallorquines que hem sortit al carrer per a defensar el nostre restam profundament decebuts per la decisió final del PSOE de tirar endavant el projecte estel·lar del PP i l´hospital que es bastirà a la Real.
Abans de decidir-se per Son Espases ja sentíem alguns dirigents socialistes dient que “si perdem el vot de tres o quatre mil ‘radicals’ en guanyarem vint mil dels antics votants del PP”. Tot plegat, a part de ser unes afirmacions plenes de cinisme, és l´expressió d´una coneguda i reaccionaria forma de fer política que no ens agrada i que voldríem veure foragitada de la nostra terra. O d´altres afirmacions, igualment cíniques i barroeres, afirmant que “d´aquí a quatre anys ningú no se’n recordarà d´aquesta pol·lèmica i, com en el cas de la incineradora de Son Reus, els mateixos dirigents que es manifesten en contra aniran a inaugurar l´hospital”.
Tots aquells i aquelles que durant quatre anys (i tots els anys anteriors!) han sortit al carrer per a preservar recursos i territori, en lluita contra les maniobres especulatives i la corrupció que tot ho encercla, pensam que més d´una vegada la història no es repeteix. Si el PSM començà a perdre vots i representació institucional amb la seva claudicació davant les maniobres de PSOE-UM, no vol dir que ara ho faci. La direcció política dels nacionalistes d´esquerra no és la mateixa d´aquells temps, i molts dirigents actuals del PSM saben a la perfecció que no poden iniciar aquesta legislatura caminant damunt les cendres de l´esperança popular.
El PSOE va ben errat si que els milers de votants progressistes que li donaren suport per a acabar amb l´especulació i la destrucció de recursos i territori oblidaran tan fàcilment aquesta traïda a les promeses de la passada campanya electoral. Va ben errat si es pensa que en el futur li donaran el vot per a continuar amb l´especulació i amb la destrucció de recursos i territori només perquè l´encapçali el PSOE i no el PP. La legislatura comença molt malament.

Miquel López Crespí, escriptor

Margalida Amengual

Decepció

Margalida Amengual | 06/10/2007, 08:27

Jo també estic d'acord amb tú i amb Durruti. És molt trist i fa molta ràbia que ens enganyin d'aquesta manera, que ens diguin una cosa i després facin tot el contrari emprant excuses de mal pagador. Pens, i això si que es trist, que, de cada vegada menys es pot confiar en cap polític, no es raro que molta gent passi d'anar a votar perque, vists els resultats, realment no en fa cap ganes. Me costa molt dir això perque crec que el dret a vot ha costat molts esforços a la humanitat però de veres que amb aquesta mena de persones que hi ha a la política de les nostres illes, que ens han robat, ens han degradat com a comunitat, ens han destruit el paissatge i tantes coses horroroses més no fa cap ganes anar a votar.

Pepe

Gràcies

Pepe | 06/10/2007, 08:22

Gràcies Garci, ara m'havia posat a l'ordinador i sabia que havia d'escriure. Pens que l'article de Durruti té molt de contingut per debatre.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb