URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

El cervell dels votants

Alternativa | 07 Octubre, 2007 06:00 | facebook.com twitter.com

Per descansar una mica del tema de Son Espases(podeu continuar el debat als articles anteriors) , aquest diumenge hem triat aquest article de Toñi que igual també ens ajuda en el tema.

Confirmat científicament!: el cervell dels votants d’esquerres

no és igual que el dels votats de dretes 

Ara resulta que un estudi científic ha demostrat el que molts de nosaltres sospitaven fa temps: el cervell dels que voten a l’esquerra no funciona igual que el dels que voten a la dreta. Segons un estudi de la Universitat de Nova York presentat recentment en la revista científica Nature Neuroscience, el cervell funciona de forma distinta en persones de tendència política diferent. Com que l’estudi està fet als Estats Units es parla de liberals i conservadors, que jo simplificaré (i sé que aquesta és una simplificació perillosa) en votants d’esquerra i de dreta.

Resumit el que ha aparegut a qualque diari, aquells que es defineixen com a liberals demostren una major activitat neuronal (no faré acudits fàcils sobre la menor activitat neuronal del conservadors nord-americans, encara que recordar en Bush llegit un llibre a l’inrevés o equivocant-se al moment de lletrejar la paraula potato ho posen ben fàcil) a una zona del cervell que es diu còrtex cingulat anterior. Això implica que, per exemple, aquesta part del cervell s’activi en situacions en les quals s’imposa solucionar un conflicte. En canvi, els conservadors, amb un perfil més estructurat i fixat, es solen mostrar menys flexibles en les situacions que exigeixen canviar un hàbit, és a dir, que no tenen el que, fent servir un símil futbolístic, es diu cintura. I ara veig en Bush i el seus amics Ànsar i Blair afirmant que hi havia armes de destrucció massiva a l’Irak en contra de totes les evidències.

Això sí, en servei del que és políticament correcte, als responsables de l’estudi els ha faltat temps per dir que cap de les dues formes de pensar és millor que l’altra. Com és obvi, també han afegit que el vot no està determinat només per l’activitat neuronal, sinó que també influeixen molts d’altres factors, com els educacionals, culturals i ambientals.

Si extrapolam aquestes conclusions, tal vegada aquí podem trobar explicació per dos fenòmens que sempre m’han cridat l’atenció respecte als votants del PP. En primer lloc, aquesta estructuració mental segurament explica perquè els peperos voten sempre el seu partit hagi fet el que hagi fet.

Per altra banda, duent encara més enfora aquest estudi, tal vegada aquesta menor activitat neuronal és el que explica que pràcticament no hagi intel.lectuals de dretes. Llevant a l’inefable Fernando Sánchez Dragó, l’altra ment pensant que els peperos varen passejar durant molt de temps i amb el cor ple d’orgull als seus mítings va ser la vedette Norma Duval…

Però, en qualsevol cas, l’estudi no deixa de tenir la seva gràcia i, si bé no revolucionarà el món de la ciència, serà un bon candidat als premis Ig Nobel, el guardó que premia des de 1990 les investigacions científiques que no s’haurien d’haver fet (la Ig ve d’ignominiós). No m’estranyaria gens ni mica veure aquest estudi al costat d’altres premiats a anys anterior, com ara –i el que segueix és rigorosament cert- El comportament de les ostres durant el festeig en presència dels humans a les granges britàniques, Els pollastres prefereixen els humans guapos, que es va publicar a la prestigiosa revista Human Nature o el que es va servir de la llei de la desintegració exponencial per a predir quant dura l’espuma d’una cervesa. Ah, i last but not least, L’Ig Nobel de Fisiologia de l’any 2003 es va concedir a Philip Zimbardo, de la Universitat d’Stanford (EUA) pel seu estudi, publicat ni més ni manco que a Nature, Els polítics, personalitats excepcionalment ximples. A aquest especialment no se li ha de llevar mèrit: les coses obvies són, molt sovint, les més difícils de demostrar.

 Imatge i article sobre el tema

 

 

Comentaris

pont

Què ens està passant?

pont | 08/10/2007, 08:49

per Vicent Partal
DILLUNS, 08/10/2007 - 06:00h
Impunes
Divendres els participants en el Correllengua de Gandia van haver de plantar cara a un grup d'una dotzena de feixistes que van provar de rebentar l'acte i van acabar protegits per la policia, amb tot el zel imaginable. I dissabte a Alacant centenars de persones van recordaar Miquel Grau, el jove del Moviment Comunista assassinat el 1977 quan enganxava cartells en favor de l'estatut. Entre una agressió i l'altra hi ha trenta anys d'impunitat que els valencians coneixem massa bé. D'impunitat i de complicitats que sembla que no tenen fi.

Quan s'escriu la història de la transició sempre es passa de puntetes sobre la molt més que dura transició valenciana. Les agressions de l'extrema dreta han estat tan habituals al País Valencià que ja no són ni notícia. De l'assassinat de Miquel Grau al de Guillem Agulló, de les bombes contra Manuel Sanchis Guarner o Joan Fuster a les dotzenes de petites agressions que cada setmana es produeixen, a mans dels ultres espanyolistes o blavers, que ara ja són la mateixa cosa o a mans de la policia directament. A vegades és inconcebible que una democràcia europea puga comportar-se com la democràcia espanyola al País Valencià. He de recordar, per exemple, que mai, mai!, ningú no ha trobat cap prova per a inculpar ningú del doble atemptat contra la casa de Joan Fuster del 1981, amb dues explosions pensades per a matar el més important dels intel·lectuals valencians de la història? Han passat vint-i-sis anys i la policia encara avui no sap res d'aquestes bombes, sobre qui les va posar o per quin motiu les van adreçar a Fuster. Sorprenent? Jo diria una altra cosa...

Però la cosa més greu és que no es tracta d'una anècdota. Trenta anys després, i havent passat tota mena de governs pel Palau de la Generalitat i per la Moncloa, no hi ha cap canvi substancial. Ningú, ni del PSOE ni del PP, no ha mogut ni un sol dit per canviar aquesta situació anormal, ni tan sols per aconseguir que la policia del 2007 semble una cosa diferent de la del franquisme. I això, aquesta unanimitat d'objectius que agermana Lerma amb Camps i Zaplana, parla tota sola de la importància que el vell Regne té per al projecte nacional espanyol. Cosa que alguna gent del Principat, per cert, sembla que no entenga de cap de les maneres.
Vicent Partal director@vilaweb.cat

Pepe

Blocao

Pepe | 07/10/2007, 21:33

Xesca que jo sàpiga Blocao no està publicat. L'any passat la varem posar al cineclub Koulechov i Pere March va portar una còpia.T'hauries de posar en contacte amb Pere.

Pepe

Premis

Pepe | 07/10/2007, 21:30

El estudio demuestra que definitivamente Antich es de derechas
En los últimos antinobeles
En Lingüística: los españoles Juan Manuel Toro, Josep B. Trobalon y Nuria Sebastián-Gallés, de la Universidad de Barcelona, por demostrar que las ratas a veces no consiguen distinguir a alguien hablando japonés u holandés al revés.

Los militares que inventaron una "bomba gay" química, el autor de un método para extraer fragancia de vainilla del excremento de vaca y un equipo que investigó cómo se arrugan las sábanas ganaron los premios Ig Nobel de 2007.
Publicidad
<a href="http://es.ard.yahoo.com/SIG=12orammup/M=200096024.201462225.202725495.200330543/D=es_news/S=27623629:LREC/Y=ES/EXP=1191878726/A=200657221/R=0/id=flashclicks/SIG=10ths8nkp/*http://www.programa-new.es/"><img src="http://eur.a1.yimg.com/java.europe.yahoo.com/eu/any/300x25076.gif" width=300 height=250 border=0></a>

Entre los premiados de los conocidos como antiNobel están este año tres españoles de la Universidad de Barcelona que demostraron que las ratas no distinguen entre el japonés y el holandés, hablados al revés.

Los Ig Nobel los concede anualmente la revista de humor científico Annals of Improbable Research (Anales de la Investigación Improbable), y los entrega en una ceremonia en Cambridge, Massachusetts, donde los ganadores deben intentar explicar su trabajo en un minuto o menos.

Aunque algunos galardones provocan claramente la risa en la cultura popular, otros buscan generar debate sobre la ciencia, distinguiendo los logros que "primero hacen reír, y después hacen pensar", según la revista.

"Esta gente tiene que tener realmente a alguien, en alguna parte, de alguna pequeña manera, que les dé algún tipo de reconocimiento de que lo que han hecho nunca lo ha hecho nadie antes", dijo el director de Annals, Marc Abrahams.

Algunos de los ganadores de los Premios Ig Nobel, que han alcanzado su edición decimoséptima, son los siguientes:

- En Química: Mayu Yamamoto del Centro Médico Internacional de Japón por desarrollar una forma de extraer vainilla, o fragancia de vainilla y sabor del excremento de una vaca.

-

- El Premio de la Paz fue para el Laboratorio Wright de la Fuerza Aérea, en Dayton (Ohio), por desarrollar una bomba química, denominada "bomba gay", que "que provocará que los soldados enemigos se sientan irresistiblemente atraídos sexualmente por los de enfrente".

- En Economía: Kuo Cheng Hsieh, de Taichung (Taiwán), por patentar un dispositivo en 2001 que captura a los ladrones de bancos al arrojar una red sobre ellos, conocido como "sistema de captura de red para coger a un ladrón inmediatamente".

No obstante, el inventor no pudo ser hallado por los representantes de los Ig Nobel en Taiwán. "Mandamos gente a Taiwán a buscarle. Se esfumó. Alguien nos sugirió la posibilidad de que quizá el pobre haya sido víctima de su propio invento", dijo Abrahams.

Xesca Ensenyat

BLOCAO

Xesca Ensenyat | 07/10/2007, 18:40

Voldria saber si aquest film es pot trobar al mercat en CD, o de la manera que sigui.
Gràcies per la informació.
x

Toñi

Per en Garci

Toñi | 07/10/2007, 18:19

Garci, clar que no és real. Per això la ironia dels anti-nobel. Em sembla al.lucinant que hi hagi universitats de prestigi que es dediquin a "demostrar" aquestes coses absurdes, però així funciona tot. Anam cap a la banalització de tot.

Garci

Re: El cervell dels votants

Garci | 07/10/2007, 10:48

Està bé l'article, lo que crec que aquest estudi no és gens real. Ara ho intentaré demostrar. Historicament la concepció dreta i esquerra ha existit des de la Revolució Francesa. Però les dretes no tenien res que veure a les d'avui en dia(no eren liberals) i les esquerres tampoc tenen res que veure(ser d'esquerres era ser liberal). Amb el temps el concepte ha anat amoldant-se a la realitat social de cada moment. Amb el sorgiment dels partits obreristes els liberals passen a ser la dreta mentre els obreristes eren l'esquerra. Avui en dia la dreta te dues vessants importants: els neoconservadors i els ultraliberals. L'esquerra no te res a veure amb l'obrerisme ni l'igualitarisme i son considerats d'esquerres els socialdemòcrates.
Tot això ve arrel de que si la concepció o l'etiqueta d'esquerres i dretes ha anat canviant d'ideologia al llarg del temps, vol dir que no se pot generalitzar que uns o altres son d'una manera o altre. I més sabent que a cada realitat la dreta i l'esquerra tenen programes i visions diferents. PEr tot crec que no se pot generalitzar.
Lo que si crec és que molta gent ignorant vota al PP o al PSOE per inèrcia o ves a saber tu el que. Perquè si tenguessin una mica de seny no votarien ni a un ni a l'altre. I menys al PP.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb