URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

El patrimoni històric és de tots

Alternativa | 09 Octubre, 2007 06:00 | facebook.com twitter.com

Podeu seguir el debat sobre Son Espases a l'anterior article, nosaltres seguim lluitam per aconseguir que els dirigents d'EU consultin als seus afiliats i simpatitzant.

Al darrer ple varen demanar a l'equip de govern del que forma part, l'actual director insular de Patrimoni del Consell de Mallorca (Biel Cerdà PSM) i el ex-conseller de Patrimoni ( el batle Joan Cerdà UM) que garantitizin que es puguin dur a terme visites regulades al Castell del Rei  i a la Fortalesa d'Albercuix declarats Bens d'Interés Cultural, com a mínim quatres dies al mes com assenyala la Llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears.

En el cas de la Fortalesa fa més d'un any (agost del 2006) el batle i anterior conseller de Patrimoni, Joan Cerdà va dir que no es podien regular les visites per una sèrie d'obres menor que es feien a l'entorn de la Fortalesa. En aquells moments també va parlar de fer un conveni d'usos de la Fortalesa, perquè puntualment aquest espai es pogués obrir al públic en motiu d'algun espectacle, (d'aquesta manera es justificava el concert d'Al Jarreau que s'havia realitzat a la Fortalessa en juliol del 2006).

Més d'un any més tard ni s'ha tornat a usar de forma pública la Fortalesa , ni s'han regulat les visites que marca la llei. Pensam que les obres menors que es fan a l'entorn no suposen cap risc pels visitants (hi ha sotracs al poble més perillosos) i no han de ser cap excusa per evitar que els ciutadans puguin visitar al Fortalesa .

En el cas del Castell del rei el camí que lleva al Castell per la possessió de Ternelles segueix tancat pels entrebancs legals que estan posant els propietaris a pesar d'una Sentència del Tribunal Suprem i a la regulació d'ús que varen fer l'Ajuntament i el Consell. Això no ha de servir d'excusa per a que mentre s'arriba a la solució legal de l'ús del camí públic, es regulin els quatre dies, com a mínim de visites que marca la llei al Castell del rei.

Prou d'excuses, les institucions s'han de moure ja per fer complir la llei en aquest dos indrets privilegiats del Patrimoni Històric de Pollença. Ningú és propietari del patrimoni històric i tots els ciutadans tenim dret a gaudir-lo.

Fotografia del Fons fotogràfic Salvany. 

 La tempesta de Son Espases ens havia fet oblidar l'altra tempesta. Biel Perelló ens ha enviat aquestes impressionants dades sobre la tempesta

EPISODI DE TEMPESTA A POLLENÇA, entre les 18 i les 18:30 h.  (4  d'octubre).
Puntes d'intensitat de pluja entre els 430 i els 731,5 mm/h, sort que la cosa ha durat uns minutets que si no !! Ha suposat 30,2 litres totals en 30 minuts, que ja li val !!.
Ràfega de vent del SE de 82,1 Km/ h.
Pressió atmosfèrica de 1016,4 Hp a 1015,7 Hp durant l'episodi
Temp. entre 13,9 ºC i 22,4ºC durant aquesta mitja hora, una bona i curiosa oscil.lació !!!
La informació més completa a http://www.webverd.com/meteo/creus26.htm

Notícia publicada al Balears i al Mundo.

La fortalesa d'Albercuix és troba en la punta de l´Avançada en un extrem de la badia de Pollença construïda en el segle XVII, amb la finalitat de defensar la badia d'incursions dels pirates.

El Castell de Rei, juntament amb el d'Alaró i Santueri, és un dels tres castells roquers de Mallorca. Situat a la possesió de Ternelles. El seu origen és prehistòric i va ser usat com fortificació desde época romana fins l'edat moderna.

Articles interessants: Wiquipedia i blog de Toni Salas

L'artícle 34. Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni Històric de las Illes Balears.Els propietaris, titulars d'altres drets reals i posseïdors de béns immobles d'interès cultural estaran obligats a permetre:
3. La visita pública dels béns, almenys quatre dies al mes i en dies i hores prèviament assenya
lats.

 


Comentaris

Joan  Ramon

Patrimoni

Joan Ramon | 09/10/2007, 20:39

Que s'agiliti el catàleg pareix interessar a molta gent, als que pareix no interessar tant és als governants municipals al meu parer, doncs és un tràmit que s'esta eternitzant.
De totes maneres alegacions per implementar els catalegs sen fan, mostra de què la societat civils si està interessada en conservar, protegir, disfrutar i defensar els Bens públics i els de domini públic.
Salut i Branca

Pepe

Noningú

Pepe | 09/10/2007, 18:06

Noningú gràcies per col·laborar, aquest són els dos indrets BIC que coneix a Pollença que no poden ser visitats. Hi ha més?
A Pollença els catàlegs no es terminen i els reglaments no es compleixen, em dona la impressió d'haver arribat a un Ajuntament desfet.
Aquest tema dels BICS només és un més en una gestió de nostre patrimoni penosa, és un tema en el que farem més d'una proposta durant aquesta legislatura.

X.Ensenyat

Actualitzat L'HIDRO s/t

X.Ensenyat | 09/10/2007, 16:14

ç

Xesca

Frankfurt: una civilitzada normalitat

Xesca | 09/10/2007, 16:13

DIMARTS, 09/10/2007 - 14:20h
El discurs de Quim Monzó inaugura la Fira del Llibre de Frankfurt
Enguany hi participen 7.448 exhibidors de 108 països · El director, Juergen Boos, diu que l'eslògan 'singular i universal' de la cultura catalana s'hauria d'aplicar a fira · L'acte inaugural es pot seguir en directe per internet
Avui, des de les 17.00, s'inaugura la Fira del llibre de Frankfurt, amb un discurs de l'escriptor Quim Monzó. També hi intervindrà el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla. Després s'inaugurarà la gran exposició 'Cultura catalana, singular i universal'. Al vespre l'espectacle 'Un passeig per la cultura catalana', ideat i dirigit per Joan Ollé, amb la participació d'una quarantena d'artistes, tancarà la inauguració.

Al matí, Juergen Boos, director de la fira, ha fet la tradicional conferència de premsa de presentació. Ha definit l'esdeveniment com una fira de continguts, terme que concentra dos aspectes importants d'aquesta edició: la digitalització de la indústria editorial i el paper polític de la fira. I ha dit que 'singular i universal', l'eslògan de la cultura catalana, s'hauria d'aplicar a la Fira del llibre.

La fira, segons Boos, ha de mostrar tendències i s'ha d'ocupar de temes que tinguin rellevància. Per això un dels centres d'interès d'enguany és la digitalitza dels llibres, que és una manera de preparar-se pel futur.

El director també ha donat dades: hi participen 7.448 exhibidors de 108 països, que ofereixen 400.000 títols i altres productes, en un recinte de 172.000 metres quadrats. Enguany, la fira ha arribat al màxim de capacitat dels pavellons.

Durant la conferència de premsa un periodista alemany ha preguntat a Juergen Boos sobre el fet que els escriptors catalans que escriuen en castellà no hi fossin presents. Boos ho ha tornat a explicar: que se'ls havia convidat i que havien declinat la invitació en favor de donar tot el protagonisme els autors en llengua catalana. I ha citat Eduardo Mendoza com exemple. Ha dit que és un tipus de polèmica que s'esdevé cada any, que l'any passat també s'havia donat amb l'Índia, que compta amb vint-i-quatre llengües oficials. També ha dit que els motius de la polèmica es troben en el debat entre nacionalisme i regionalisme. Creu que molts d'aquests escriptors en llengua castellana passaran per la fira perquè els han convidat els seus editors. I finalment ha dit que hagués preferit que hi fossin tots.

La fira més important del món

La Fira internacional del Llibre de Frankfurt, que enguany va del 10 al 14 d'octubre, és fonamentalment per a professionals. Hi passen més de 280.000 visitants, entre editors, agents literaris, llibreters, bibliotecaris, periodistes... i alguns escriptors, sobretot de la cultura convidada. Enguany també hi assistiran Umberto Eco, Richard Ford, Richard Dawkins, Fay Weldon, Elif Shafak (escriptora turca que participarà en el relleu a Turquia, la covidada d'honor del 2008), Nuruddin Farrah, Pierre Bayard, Zeruya Shalev. Durant el cap de setmana la fira és oberta al públic en general i s'omple de famílies que es passegen pels pavellons, sobretot pel de les editorials alemanyes, amb més de tres mil expositors.

La convidada d'aquesta 58a Fira del Llibre de Frankfurt és la cultura catalana, fet que ha incentivat més editors catalans a participar-hi. Segons dades del Gremi d'Editors de Catalunya, hi passaran 206 empreses de la indústria editorial catalana.

El Premi de la Pau, que atorga anualment el gremi d'editors i llibreters alemanys, es concedeix enguany a l'historiador israelià Saul Friedländer, estudiós de l'extermini nazi. El premi s'atorgarà el dia 14, diumenge. El dia abans la fira dedicarà les activitats i debats del Centre Internacional al continent africà, amb un programa titulat 'Africa Day', consistent en presentacions de llibres, debats sobre política i literatura amb presència d'autors... La fira també para atenció al mercat de l'audiobook, que aquí té poca acceptació, però que a Alemanya i en alguns altres països té una gran oferta.

La web de la fira ofereix, mentre dura, un bloc en alemany (i enguany, per primera vegada, també en anglès), en què es poden llegir apunts a base dels comentaris que l'equip del bloc va 'pescant' pels espais de la fira.

La cultura catalana

El logo de Miquel Barceló, amb l'eslògan 'Cultura catalana, singular i universal', ja fa uns quants dies que es pot veure a molts espais i als tramvies de la ciutat de Frankfrut. La ballarina que sosté uns pesos d'halterofília, en groc i blau, és un joc d'aparent contradicció, una imatge atrevida, suggeridora, provocativa, moderna, que engloba totes les activitats del programa literari i artístic. El programa, l'ha definit i coordinat l'Institut Ramon Llull, la institució que fa tres anys va rebre l'encàrrec i va signar el contracte amb la fira, contracte que convertia la cultura catalana en la convidada d'honor de la Fira del Llibre de Frankfurt 2007.

El programa literari s'acompanya d'una gran exposició sobre els vuit segles de llengua i literatura catalana, sobre la història de la indústria editorial a Catalunya i sobre la literatura i cultura catalanes avui. L'exposició, que es fa dins el Fòrum de la Fira, ocupa 2.500 metres quadrats. A més, dins i fora de la fira s'hi desenvolupen uns cent quaranta actes literaris, a base de lectures d'autors clàssics i actuals traduïts a l'alemany. Hi participaran uns cent trenta autors de tots els Països Catalans. Recordem que aquest últim any una seixantena d'obres literàries catalanes s'han traduït a l'alemany, gràcies, en una bona part, a l 'efecte Frankfurt'.

Més actes literaris programats: la taula rodona 'Què és la literatura catalana', amb els escriptors Pere Gimferrer, Joan Francesc Mira, Carme Riera i el president de l'Institut d'Estudis Catalans, Salvador Giner; l'exposició 'Homenatge a Catalunya, litografies de Günter Grass'; l'exposició 'Walter Benjamin a Eivissa 1932-33'; l'acte de relleu de la cultura catalana a la cultura turca, amb la participació de l'escriptor Baltasar Porcel; i la 'Nit de poesia. Festa de clausura del programa literari. Homenatge a Joan Vinyoli', diumenge al vespre.

En l'àmbit artístic la cultura catalana brinda una setantena de propostes que van de l'adaptació teatral de 'Tirant lo Blanc' a les Nits Sónar, que involucren vuit-cents professionals i creadors. N'hi ha que ja s'han consumat, com l'adaptació teatral de 'Tirant lo Blanc', amb molt bona acceptació de crítica i públic. Calixto Bieito va donar vida als personatges de la novel·la de cavalleria de Joanot Martorell, un dels grans clàssics de la literatura medieval europea (i que enguany l'editorial Fisher publica a l'alemany en una edició completa). N'hi ha d'obertes, com l'exposició 'VisualKultur.cat' (de llibres d'artista), l'exposició 'Nou Now. Fotografia catalana contemporània' i l'exposició del fons del MACBA, que es va inaugurar ahir (8 d'octubre). I n'hi ha que es faran aquests dies, com les quatre Nits Sónar, amb música electrònica, disc-jòqueis, joves cuiners, i fins i tot un campió de trial, que faran trontollar el Bockenheimer Depot, una antiga estació de ferrocarril; l'actuació de l'OBC, d'Antònia Font, de Maria del Mar Bonet i Miguel Poveda; un cicle de cinema català i alguns espectacles de dansa.

+ Canal 3/24: Seguiu en directe l'acte inaugural de la Fira de Frankfurt.
+ VilaWeb a Frankfurt
+ Notícia relacionada sobre Frankfurt 2007: VilaWeb TV presenta dos vídeos de l'exposició 'Cultura catalana, singular i universal'.

noningú

patrimoni històric

noningú | 09/10/2007, 15:57

perquè en aquests dos indrets i no en qualsevol indret on sigui obligatori per llei?? els hi donen algun morbo especial, aquests dos??
el patrimoni l'ha de poder gaudir tothom, és cert, però també és igual de cert que el fet que un element estigui declarat Bé d'interès cultural no modifica el seu règim de propietat. Si era de propietat privada ho continuarà éssent, només amb les condicions que ja saben.
En aquest sentit, perquè no reclamen vostés, que diuen que el patrimoni històric és de tots, que s'agiliti la tramitació del seu catàleg municipal?? a algú li interessa això???

GArci

Re: El patrimoni històric és de tots

GArci | 09/10/2007, 11:45

Prou d'excuses, les institucions s'han de moure ja per fer complir la llei en aquest dos indrets privilegiats del Patrimoni Històric de Pollença. Ningú és propietari del patrimoni històric i tots els ciutadans tenim dret a gaudir-lo.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb