URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Monarquia: referèndum, ja!

Alternativa | 12 Octubre, 2007 06:05 | facebook.com twitter.com

Aquí tenim un nou article de la nostra col·laboradora, ja habitual, Maria Antonia Valdivielso, Toñi.

Començ a estar molt cansada de sentir i llegir comentaris defensant la monarquia. Sembla que o monarquia o dictadura o anarquia. No he vist ni un sol article d’opinió seriós que es plantegi que potser ara és el moment que les coses comencin a canviar en aquest país. Afortunadament, crec que hi ha senyals que molta de gent –i no quatre gats com s’intenta fer veure des de la immensa majoria dels mitjans de comunicació- està cansada de mantenir els borbons a cos de rei, mai millor dit.

Ara mateix record les imatges d’en Felipe de Borbón i na Letizia Ortiz oferint la seva segona filla a la Mare de Déu d’Atotxa, fa un parell de setmanes. A quin país vivim si ens trobam que una persona que heretarà el Cap d’Estat com qui hereta una possessió, només pel fet d’haver nascut home a una família determinada, duu la seva filla a una imatge perquè aquesta li oferesqui llur protecció? No és de vergonya aliena i més propi de la superstició més rància? De veres això està passant al segle XXI?

Està clar que tot en la monarquia és anacrònic. El que no s’acaba d’entendre és que es tengui tanta de por de demanar, mitjançant un referèndum, què es el que la gent vol.

Els que estan a favor de l’aquesta institució pròpia de l’antic règim fan servir arguments, repetits per molta de gent com una espècie de mantra sense una reflexió prèvia,  com ara que el rei ha estat garant de la democràcia durant trenta anys i els falta temps per recordar el 23-F. Sense entrar en discutir la seva intervenció –hi ha historiadors molt seriosos que afirmen que només va fer la seva aparició en ser ben segur que el cop d’estat fracassaria- també vàrem heretar n’Adolfo Suárez i no ens hem hagut de menjar amb patates el seu fill torero.

Un altre argument al qual es sol recórrer és que un President de la República surt tan car com una monarquia. Partit de la base que no m’ho crec, perquè en el cas de la nostra monarquia acabam mantenint un munt d’adlàters -fills (com és multipliquen! Es nota que ells no tenen problemes per arribar a final de mes amb o sense els 2500 euros), nebots, gendres… i fins i tot famílies reals sense tro, com la grega-, es parteix d’una premissa errònia. Al president de la república l’hauríem votat democràticament. El rei ha estat triat digitalment per un tirà i el seu fill simplement per naixement. Es pot argumentar que vàrem votar la monarquia quan vàrem votar la Constitució. És així, tot venia al mateix pack, però igual que s’ha canviat per permetre que els estrangers votin a les eleccions municipals, s’hauria de poder votar per decidir quin tipus d’Estat volem.

Crec que, per primera vegada des de l’arribada de la democràcia a Espanya, hi ha un clima que demana que les coses comencin a canviar, ajudat, sense dubte, per ficades de pota com la famosa portada de El Jueves. S’ha de ser molt poc intel.ligent per retirar una revista a l’era d’Internet. Però és que tornam una altra vegada al mateix argument. Per què ells han de gaudir d’unes prebendes que els altres no tenen? Fa molts d’anys que som lectora de El Jueves, i puc assegurar que he vist portades molt més fortes, però és clar que quan es tracta d’Ana Obregón o una altra famosilla de tres al cuarto, el concepte d’honor canvia. Això per no xerrar del fet que el rei podria cometre un delicte i no seria jutjat. Exactament el mateix que passava al règim feudal i que tan estrany ens sembla avui en dia.

Posats a demanar, no estaria gens malament que, quan d’aquí vint anys s’estudiïn les causes per les quals es va abolir la monarquia a Espanya, s’analitzi que va ser a l’estiu de 2007, amb la portada de El Jueves i la crema de fotografies del rei a Catalunya, quan tot va començar.

I que no me fiquin en el mateix sac de l’emissora dels bisbes; des d’allà s’està demanant l’abdicació del rei (de qui diuen s’ha envoltat d’amics poc recomanables, molts dels quals han estat en mans de la justícia a qualque moment) a favor del seu fill. El que demanam els que no volem un règim absurd als temps que vivim és la desaparició de tota la institució monàrquica.

Ara més que mai, Salut i República !

 


 Ja sabeu que si voleu col·laborar enviant-nos escrits, idees o propostes...estarem encantats de rebrer-les i publicar-les en aquest bloc, per tal de que sigui més obert i participatiu i que totes les idees i tenguin cabuda. Així que ja sabeu, si voleu participar escrivint articles o fent-nos suggerències: eurxella@yahoo.es

 

Comentaris

Pepe

Ja

Pepe | 18/10/2007, 15:06

Cuida con eso de despedirte en vasco no te vayan a llamam euskeroide asnoide

cantamorer

mu bien si señor

cantamorer | 18/10/2007, 14:52

ja ja ja ja sois muy ocurrentes y en el fondo no debeis ser malos chicos/as del todo,el post alemanoide muy divertido, lo de cantamañanas un pelin agresivo pero bueno tampoco esta mal
(http://www.wordreference.com/es/en/frames.asp?es=cantamañanas). Y lo del "Tercer Año Triunfal" me lleva a la memoria una anecdota muy graciosa( a vosotro/as os gustara muchisssssiiimo); en 1941 las máquinas de escribir eran francesas y no tenian la gran denostada ñ por lo que la virgulilla había que ponerla a mano y siempre algun escribiente "despistado" se olvidaba de ponerla con el resultado tan ano..rmal. Ja ja ja os a gustado, eh??. Otro dia os cuento una anecdota de la ç.Ala agur.

Garci

Re: Monarquia: referèndum, ja!

Garci | 18/10/2007, 14:43

Ei Joan Ramon, que el gasogeno va esser una de les poques coses que m'agraden del franquisme, Si no vaig malament era combustible de garrova, no?

Pepe

Cantamomer

Pepe | 16/10/2007, 18:27

Cantamañanas

xiu xiu

Mes enrera

xiu xiu | 16/10/2007, 18:24

Pues Cantamorer, tu estilo i argumentos son de mas atràs que los años 70, me recuerdan el Tercer Año triunfal, l'alpargata, la boina, el botijo, las procesiones, el primer viernes, el brazo de santa Teresa, el gordito sanguinario,los tricornios desertores del arado, el estraperlo, la cartilla de racionamiento, el gasogeno, la emigracion de 4 millones de españoles y españolas, los reprimidos sexuales babosos, la hipocresia como pensamiento único, las peliculas cutres, en fin, hueles un poco a reprimido.

Hansw

Cantamorer

Hansw | 16/10/2007, 18:10

O mein lieber Aschloch Cantamorer, von dem steinalter spanischer Mentalität, Nachkomliger intoleranter Essel aus der kastellanischer "Altiplano", du wirdst nie verstehen was ein demokrat und freidenkender Mensch ist. Du redest und kritisierst über denkweise und Haltungen aus den siebziger Jahren, aber deinen Rede ist tipisch von ein Faschist, ein hirnlose Faschist.

Garci

Re: Monarquia: referèndum, ja!

Garci | 16/10/2007, 17:37

Amic cantamoner, és molt trist el que dius. Primer, no per escriure en català som "catalanoides". Segon, alomillor no ens entens perquè no parlam la teva llengua o perquè no estam al mateix nivell. No vull dir qui està per sobre de qui. M'és igual.
Crec que no val la pena seguir parlant amb tu quan no fas més que criticar i no aportar res al debat. Vols la llei de qui crida més fort i qui s'asusta abans entre tant insult? idò si vols, a això jo no i jugo.
Salut

cantamorer

o no !!! como me desprecias

cantamorer | 16/10/2007, 15:47

o bien pensantes y mejor escribientes, tolerantes y supermegademocratas compañeros del blog urxella, pensad por un momento la vidilla que se os puede llegar a dar si os mueven el animo con una vara de avellano; el triunviato catalanoide asnoide formado por Garci, Toñi y el esperpento de las letras catalanas Xesca son en algunos foros republicanos NO NACIONALISTAS el jiji jaja mas imponente, con unos argumentos de los setenta , cuando el Paco Rana cascaba, que se asemejan a aquellas canciocillas de Pi de la Serra, Ovidi Montllor,el maño de la mochila,etc .Despertad cerebrillos que desde entonces han pasado mas de 30 años, cambiad vuestro caduco discurso, estamos en el siglo XXI , os leen en algun Instituto y los alumnos no os entienden , porque sera???

Toñi

Re: Monarquia: referèndum, ja!

Toñi | 14/10/2007, 11:16

Garci, mira si és trist haver de dir que les crítiques al rei s'han de fer a mitjans com El Jueves, que tu has qualificat de mitjà "seriós". Jo ja he dit abans que fa molt d'anys que som lectora de El Jueves, però les seves crítiques, per molt encertades que siguin no crec que es puguin qualificar de "serioses", principalment perquè es tracta d'una revista d'humor.

Garci

Re: Monarquia: referèndum, ja!

Garci | 13/10/2007, 08:03

Hola Pere, encara no he llegit els motius però de moment pareix un error greu. La transparència en la gestió son bàsiques i tenir temes tèrbols i tapar-los no duu a res bo. I ho dic pel PSOE, pel Bloc i per tots. Millor fotre fora una aprofitada que tancar files i mantenir-la dins amb la rumorologia a fora.
Gràcies per participar.

Pere

Re: Monarquia: referèndum, ja!

Pere | 12/10/2007, 23:20

El Bloc ha votat en contra de investigar a na Dolça Mulet .
Quin escandol!

Domissió Bloc

Xesca

Et deman excuses, Pepe

Xesca | 12/10/2007, 22:25

Com que sempre escric amb el Talgo darrere, m'equivoc constantment. Era en Garci que m'ha adreçat el missatge, no tu.
Bona nit.

Xesca

Hola Pepe

Xesca | 12/10/2007, 22:18

Ja sé que s'ha suspès el concert. Visc amb músics. M'han dit que demà se n'hi van a les 10.
A veure, estimat: clar que el problema és la manca de democràcia i de sentit plurinacional. Si no, tothom s'hi trobaria encantat de la vida i ningú no se n'hauria d'anar escapadet, com passa sempre per aquí. Supòs que has llegit de l'exili, d'aquella terrible devastació causada per la guerra incivil. Entre els morts i els que se'n varen haver d'anar, o els que se varen haver de posar una cremallera a la boca, tot això unit al desprestigi de la cultura i al foment de l'embrutiment general, ja saben per què ho fan i els resultats són a la vista (posa tele 5). De fet, no cal exèrcit. Ara si hi hagués un cop d'estat la guerra no duraria tres anys, duraria tres dies; agafarien la tele i ja està. Ens diuen què hem de menjar, què hem de comprar, què hem de pensar. De la manera que utilitzen els mitjans, el que posen de manifest és la seva indecència i la seva brutalitat. És per això que me'n vull anar amb els anglesos: per endollar-me la BBC perenne. Ah, i per anar a la Biblioteca Nacional a llegir hores i hores, i al British Museum hores i hores.
Els catalans no són curts Pepe: són un poble derrotat, repetidament derrotat. El Parlament català és el més antic del món, anterior a Buckingham. Supòs que n'estàs assabentat.
Evidentment, aquest rei és hereu del franquisme. I no només això, sinó que el va criar en Franco com si fos la seva teta. S'estimaven amb deliri, i el rei no suporta que davant ell parlin malament d'en Franco ni del franquisme.
Però a la viceversa també és cert: en Franco treballava per la monarquia, el que passa és que després es va apalancar i varen començar a venir malsrotllos un darere l'altre.
No és cap tonteria que el borbi descendeixi del Pilós. Que no saps que les monarquies s'autolegitimen mitjançant el codi genètic? Legítimament, si hagués estat ben assessorat, s'hauria pogut proclamar rei de Catalunya i jurar els seus furs, i ara seria rei de dues bandes i podria fer bestieses com en Jaume I, que va deixar un regne a cada fill i va desfer l'imperi que havia suat a pols. En Joan Carles podria ser rei de Paña i de Catalunya, com aquell altre que era Carlos I de Paña i V de Alemania. Queda brutal. I tot solventat: Catalunya independent i manegant les seves coses, i el rei obrint l'any judicial i tot d'una escampant la boira. Li passaríem un tribut que mai no seria superior al 4%: com els bascos o com els lands alemanys. El 20 % d'expoli actual no existiria.
Els reis són per fer de happy flowers, no per posar-se la roba caqui com varen fer ell i el seu fill l'altre dia. Això és el que espanta. Els reis, també els presidents de les repúbliques, són per sortir a la Hola, com feia en Jacques Chirac. Jo hores d'ara ja la tenc molt desmitificada a la forma d'estat. Depèn del sistema, de si funciona o no. I el nostre no funciona, ha quedat ben clar aquests últims temps.
Ah! I a Anglaterra m'hi trobaria de cine. Només per veure com posen de verda na Lilibet, ja s'ho paga. I no passa res. És això el que em fa enveja, camarada.
La manera com has tractat el tema papers falsament dits de Salamanca em fa pensar que no disposes d'informació. Si vols, te'n puc passar, atès que sóc de la Comissió de la Dignitat. És una cosa molt, però molt bèstia. I el que no s'entén de cap manera humana, és que el PSC no obligui el gobierno amigo a afluixar tot d'una però immediatament, perquè això era una llei aprovada que no compleixen. Això és el problema de Paña, que no tenen paraula, que no compleixen allò estipulat als Estatuts, etc. Va per aquí la cosa: poder-se'n refiar o no poder-se'n refiar. De què serveix fer lleis que només compleixen quan els va bé?
Pensa que entre aquests papers n'hi ha molts de gent del PSC. Per exemple, el pare o l'avi de n'Obiols fou espoliat dins ca seva. Com t'expliques tu que el PSC no lluiti aferrissadament amb els altres (ERC, CIU i IC) per fer-los posar el mac enterra. Són aquests tacticismes el que no m'agrada de la política. Es justament això el que la'm fa avorrible.

Garci

Re: Monarquia: referèndum, ja!

Garci | 12/10/2007, 20:52

Toñi, com que veig que t'has animat a escriure i comentar te vull dir que l'article està molt bé. I en segon lloc compartesc la teva opinió que si ens poguessim explicar i defensar així com ho fan els monàrquics, nosaltres els republicans ho tendriem fàcil per guanyar un referendum. PErò quin mitjà qüestiona la monarquia. Hi ha programes per la tele que tracten el tema però encara així i tot treuen al rei com a campechano i bona persona. Només el Jueves i mitjans una mica alternatius fan una crítica seriosa explicant el que és la monarquia i el que suposa haver de tenir aquesta gent per sobre.
Per cert, ja t'havia dit que pensava que eres més propera al PSOE a nivell general, però veig o que t'estàs radicalitzant o que ho duies un poc per dins.
I...demà un nou article de na Toñi perquè el poguem disfrutar tots.

Garci

Re: Monarquia: referèndum, ja!

Garci | 12/10/2007, 20:46

Hola Xesca, venc d'un concert per la llengua que no s'ha fet per massa aigua. Alomillor som caparrut però segueixo pensant que el problema polític d'Espanya i Catalunya no se solucionaria amb la escisió d'una part de l'Estat. Pens més bé que és un problema de fons, de manca de democràcia i de sentit plurinacional. En altres paraules, que la gent és curta i que els nostres polítics no donen la talla. Però ni els madrilenys, ni els catalans ni ningú.
No només el rei és hereu del franquisme sinó la poca cultura política, el centralisme, el tancament de mires i moltes d'aquestes coses de que hem parles.
Per cert, jo tampoc m'hi sentiria còmode amb la regne d'Anglaterra. No m'agraden els reis, ni aquí ni enlloc.
Lo de la justificació antiborbònica per motius històrics crec que és una tonteria, que ho deixaré per un altre moment.
I el tema dels papers ho tenc molt clar. Primer fer còpia de tot per tenir un arxiu centralitzat a algun lloc, perquè sigui més còmode pels historiadors. I segon, que cada comunitat, ciutat i poble pugui disposar de còpies pels investigadors locals. I els originals, després d'haver-los copiat bé, doncs els poden tornar als propietaris.
Una abraçada.

Xesca

La cabra també desfila

Xesca | 12/10/2007, 18:02

Fòrum:Debat general

Missatge: Aquella cabra -Salvador Sostres

Autor: 12-O: dia de l'orgullo gai, perdó, boc, perdó, ecspanyol
Text: Aquella cabra

Les exhibicions testiculars d’Espanya de cara a la seva festa nacional delaten un nerviosisme que només pot voler dir que anem fent bé les coses.

Els espanyols estan nerviosos i treuen el rei vestit de militar i el seu fill també.

Les exaltacions de Rajoy ratllen la paròdia i ell mateix quan parla sembla que se li estigui escapant el riure.

Sempre que Espanya s’afirma li surt l’esperpent perquè Espanya no existeix sinó és amb l’esperpent, amb el monstre, amb l’evidència que jo no sóc Espanya ni tu tampoc i és la història d’una invasió, d’una opressió i d’un intent d’extermini i no d’una pàtria.

Pot ser que Catalunya, administrativament, sigui Espanya i ho segueixi sent durant alguns anys encara, però som una altra pàtria i per això ens tracten com ens tracten.

Som una altra nació, o més ben dit: a diferència d’ells, som una nació.

Espanya està nerviosa i es disfressa de coses estranyes i apel·la a les banderes i als exèrcits i al Rei, ells que encabat tenen la barra de dir-se no-nacionalistes, de parlar de balcanització i de fer la retòrica del pacifisme.

L’exhibició prebèl·lica d’Espanya d’aquests dies és un bon termòmetre de civilització, de les dificultats que encara a començaments de segle XXI els espanyols tenen per comportar-se d’una manera raonable i civilitzada.

Tot d’una genitalitat preintel·lectual que remet a conceptes i a estètiques que aquests sí que van enfonsar Europa el segle passat.

Rajoy ha dit que avui és un bon dia per reivindicar l’orgull de ser espanyol.

Que reivindiquin el que vulguin, i que tinguin una feliç diada.

Jo, en tot cas, que mai no he cregut que ser català fos res de gaire avantatjós, estic molt content de no ser espanyol, de no tenir la seva bandera ni la seva retòrica ni el seu imaginari ni -es veu que també desfila- aquella cabra.
12/10/2007 - 16:55
Respondre aquest missatge
Anar a la plana de l'enquesta

Tornar a la plana inicial del fòrum
Una producció de Partal, Maresma & Associats . 1995 (La Infopista) - 2000

Xesca

Voilà Le Monde

Xesca | 12/10/2007, 17:55

Juan Carlos Ier défend l'avenir du trône-Le Monde

"La crise de confiance dans un système dont le roi est le sommet.Et le système ne fonctionne pas" JP
Juan Carlos Ier défend l'avenir du trône
LE MONDE | 11.10.07

Fotografia: Plusieurs centaines de personnes ont manifesté à Gérone, en Catalogne, le 13 septembre, contre la présence du roi Juan Carlos Ier. Enlairen banderes estelades

Vendredi 12 octobre, "jour de l'Hispanité", la fête nationale espagnole, tous les regards convergeront vers Juan Carlos Ier.

Chef des armées, il présidera le défilé militaire à Madrid, Plaza de Colon, mais c'est avant tout l'institution monarchique qui sera soumise à une revue de détail.

Car, pour la première fois depuis le rétablissement de la démocratie, il y a trente ans, elle est aujourd'hui attaquée.

Au point de contraindre Juan Carlos à en prendre lui-même la défense.

Un exercice inhabituel pour ce descendant des Bourbons placé sur le trône par Franco, mais qui avait su, jusqu'ici, conserver le soutien de presque toute la classe politique espagnole.

C'est un dessin de presse que n'aurait pas désavoué Charlie Hebdo qui a tout déclenché.

A la "une" d'un hebdomadaire satirique, El Jueves, paru fin juillet, on pouvait voir le prince Felipe, héritier de la Couronne, en pleins ébats avec son épouse Letizia. "Tu te rends compte, lui faisait-on dire, si tu tombes enceinte, ce sera ce que j'ai fait de plus ressemblant à un travail dans ma vie."

Le gouvernement socialiste de José Luis Rodríguez Zapatero venait d'annoncer que les familles espagnoles recevraient de l'Etat 2 500 euros à chaque naissance.

Aussitôt, un juge avait fait saisir le journal. Cette décision avait assuré la notoriété du dessin et certains avaient reproché à la justice de créer, par sa sévérité, un problème politique pour la monarchie, là où il n'y avait que du mauvais esprit.

L'affaire serait tombée dans l'oubli si, à l'occasion d'un déplacement de Juan Carlos en Catalogne, le 13 septembre, quelques jeunes indépendantistes n'avaient pris l'initiative de brûler des photos du monarque devant des caméras.

La justice, une fois encore, leur a donné un coup de main en les menaçant de peines de prison.

Ravis de cet écho, les jeunes radicaux continuent depuis de brûler des photos, en signe de soutien à ceux d'entre eux qui sont poursuivis. Ils seront sans doute au rendez-vous le 12 octobre.

Pour la Couronne, un deuxième front s'est ouvert, sur son flanc droit cette fois.

Son porte-parole le plus agressif est un journaliste très écouté de Cope, la radio de l'épiscopat, deuxième station espagnole en termes d'audience.

Sorte d'imprécateur du matin de cette station ancrée à droite, Federico Jiménez Losantos n'attaque pas de front l'institution monarchique mais enjoint régulièrement au roi d'abdiquer au profit de son fils, Felipe, qui, lui, "ne fait pas d'affaires, n'a pas d'embrouille, n'a pas d'amis en prison", allusion aux déboires judiciaires de quelques relations mal choisies du roi.

Pour la droite espagnole, la monarchie ne va pas forcément de soi, d'autant qu'elle fut, au XIXe siècle, un facteur de division et même de guerres civiles entre les factions des différents prétendants au trône.

Reste qu'aujourd'hui l'électorat conservateur est le plus largement acquis à la monarchie, rappelle Fernando Vallespín, président du Centre d'investigation sociologique (CIS), organisme public d'enquêtes d'opinion.

Toutefois, explique M. Vallespín "quelque 15 % des électeurs du Parti populaire ne sont pas monarchistes. On trouve parmi eux ceux pour qui le roi a trahi l'héritage de Franco en ouvrant les portes à la démocratie".

L'historien catalan Joan Culla i Clarà, professeur à l'Université autonome de Barcelone, les range dans la filiation "phalangiste".

"Ils auraient voulu qu'à la mort de Franco se perpétue un chef fort.

Un roi, soit, mais à condition qu'il soit caudillo. Ils n'admettent pas que Juan Carlos ait laissé faire sans mot dire la réforme du statut de la Catalogne et la négociation avec l'ETA", explique l'historien.

A l'autre bout du spectre politique et territorial espagnol, les jeunes indépendantistes catalans qui brûlent les effigies du roi "s'inscrivent dans une tradition républicaine socialement majoritaire à partir de 1870", rappelle Joan Culla.

Néanmoins, Juan Carlos Ier a su conquérir une légitimité, y compris en Catalogne, région la plus républicaine et anti-Bourbons (devenue autonome, elle a choisi comme fête le 11 septembre, en souvenir de la chute de Barcelone devant les Bourbons, qui privèrent la Catalogne de ses institutions en 1714).

Le rôle essentiel du roi dans la réussite du passage à la démocratie - notamment lors de la tentative de coup d'Etat qu'il fit échouer en 1981 - lui a assuré une popularité qui ne se dément pas.

La presse lui assure une "couverture" bienveillante et peu curieuse. "Les Espagnols sont très attachés au roi, dans toutes les catégories de la population", assure Gregorio Peces-Barba, juriste et ancien président (socialiste) du Congrès des députés, qui fut l'un des sept rédacteurs de la Constitution.

La monarchie est l'institution la plus appréciée des Espagnols, après la police et l'armée, même si l'Espagne n'est sans doute pas peuplée de royalistes de coeur.

Ils sont aussi attachés au pragmatisme : "Le roi représente la permanence de l'Etat. La Couronne nous pacifie et nous protège de démons familiers. Toucher à une telle institution, en quelque sorte par esthétisme, parce qu'intellectuellement on est républicain, alors qu'elle fonctionne bien, cela ne me semble pas raisonnable, comme à l'immense majorité des Espagnols", argumente M. Peces-Barba.

Une génération est passée.

Tandis que s'éloignent les années fragiles de la Transition, les compromis acceptés par tous au lendemain de la mort de Franco - parmi lesquels la monarchie - sont-ils menacés ?

M. Zapatero a fait le pari que le temps était venu de leur apporter quelques compléments, comme la loi sur la mémoire historique, qui corrige les injustices les plus criantes du pacte d'oubli passé à cette époque, ou quelques retouches, comme la réforme des statuts régionaux.

La droite accuse le chef du gouvernement de saper les fondements du pacte de la Transition.

Elle fait valoir, à l'appui de sa thèse, que les nationalistes régionaux sont de plus en plus travaillés par la tentation souverainiste.

A l'approche des élections législatives de mars 2008, elle se proclame seul véritable rempart du drapeau, de la Constitution et de l'hymne national - elle exige qu'on dote celui-ci de paroles, qui mentionneraient le roi.

Jordi Pujol, président (nationaliste) du gouvernement catalan durant vingt-trois ans, voit dans les attaques contre le roi le symptôme d'une crise institutionnelle.

Il a décrit, dans un article qui a fait mouche, "la crise de confiance dans un système dont le roi est le sommet. Le roi est une partie, et une partie essentielle, du système. Et le système ne fonctionne pas. Pas par la faute du roi, mais il ne fonctionne pas".

D'autres n'en croient rien. "Ce n'est pas un mouvement contre la Couronne, c'est de l'agitation préélectorale.

Ces attaques me paraissent conjoncturelles et faibles", assure M. Peces-Barba.

"Il n'y a pas besoin de beaucoup d'efforts aujourd'hui pour capter l'attention des médias, observe M. Vallespín à propos des brûleurs de photos.

Cela ne signifie pas qu'il y ait un secteur un tant soit peu représentatif qui appuie ces forces. Il n'y a pas de débat politique sérieux autour de la monarchie."

Cécile Chambraud

Xesca

I els papers, por sierto?

Xesca | 12/10/2007, 17:30

Quina música amb els papers. No?
Algú sap la història d'aquests papers?
Això era i no era, bon viatge faça la cadernera, per a tu un almud i per a mi una barcella.
Uns senyors molt bonal·lots, molt bencriats i, sobretot, molt feiners, un dia de 1939 varen entrar per la Diagonal amb els braços amunt cridant Arriba Paña, i esbotzant portes amb una coça o amb la culata de la baioneta varen entrar per les cases i varen començar a escampar papers i a espantar les nines, les velletes, les minyones i les porteres. Se'n varen endur tota aquella paperassa i varen apuntar les adreces de tots els que sortien als papers, i després els varen detenir i a molts els varen afusellar a Montjuïc o a la carrera mateix davant la seva filla de set anys acabada de violar.
Quan tot aquest paperum ja havia fet l'efecte que havia de fer, un senyor molt bona persona demócrata de toda la vida que es deia martinvilla va cremar no sé quantes camionades d'aquells fems, però va acabar els mistros i ho dugueren a Salamanca perquè no sabien on ho havien de posar. I després varen començar a dir que els papers eren suyos i bien suyos i varen citar n'Unamuno quan va dir venceréis pero no convenceréis, només que n'Unamuno ho havia dit en sentit contrari i la seva néta va agafar una emprenyada amb els peperos que els va dir cínics i de tot. I el batle de Salamanca va dir lladres als cataluflos i no sé què, i que aquells papers eren suyos perquè els hi va dur los reyes magos de oriente.. .
Colorín colorado...

DIVENDRES, 12/10/2007 - 17:44h
El ministre de Cultura evita, altre cop, fixar una data pel retorn dels papers
Només afirma que tornaran 'el més aviat possible'
El ministre de Cultura espanyol, César Antonio Molina, contiua sense fixar una data concreta per completar la devolució dels papers de Salamanca. Molina, de visita avui a la Fira de Llibre de Frankfurt, s'ha limitat a dir que els papers tornaran 'el més aviat possible'. També ha afirmat que ha parlat 'molt' d'aquesta qüestió amb el govern català i amb el conseller de Cultura, si bé Joan Manuel Tresserras es lamentava la setmana passada que el ministre no s'ha dignat a respondre la carta que li va enviar per demanar-li una reunió urgent.

Molina ja va dir el passat 3 d'octubre al congrés espanyol que abans de completar el retorn previst per llei s'ha de crear el Centre de Documentació de la Memòria Històrica.

Davant la manca de calendari pel retorn dels papers, la Comissió de la Dignitat ha organitzat un concert reivindicatiut per al 21 d'octubre ual Palau Sant Jordi de Barcelona, en què actuaran Raimon, Maria del Mar Bonet i més artistes. L'acte té el suport d'intel·lectuals com José Saramago, Federico Mayor Zaragoza i Antoni Tàpies.

L'entitat també ha fet arribar una moció al congrés espanyol per reclamar a l'executiu de Zapatero que compleixi la llei. La iniciativa ha estat possible gràcies al suport dels grups de Convergència i Unió, Esquerra i Iniciativa. els El PSC no ha garantit que hi voti a favor quan es debati al ple, el 16 d'octubre vinent.

+ Declaracions (mp3) de Joan Manuel Tresserras a VilaWeb sobre el retorn dels papers (4-10-07).
+ Llei de devolució dels papers de Salamanca aprovada pel Congrés espanyol.

Xavier

Feliç dia de la Raça

Xavier | 12/10/2007, 17:02

La bitàcola de Xavier Diez
Què són els blocs de Vilaweb? Com obrir el meu bloc Els Blocs Arxiu Ajuda divendres, 12 d'octubre de 2007
Feliç dia de la Raça
xavierdiez | Història | divendres, 12 d'octubre de 2007 | 09:43h
Des de fa uns quants anys, cada 12 d'octubre envio un correu electrònic amb el provocatiu assumpte que indica el títol del post. La destinatària és la meva amiga, la doctora Susana Mabel López, professora de la Universitat Nacional de la Patagònia, i una manera d’ironitzar sobre el ridícul internacional espantós que suposa la festa nacional espanyola. Recordo que al pocs minuts d'haver-nos presentat, l’hivern austral del 96, desconfiada d’algú que provenia d’un país on manava un tipus tan ridícul com Aznar, amb empreses tan piratesques com Repsol o Ibèria, em va preguntar què pensava del Quinto Centenario.

En explicar-li l’anècdota-metàfora de l’enfonsament de Curro, aquella mascota de l'Expo embarcat en una rèplica d'una caravel·la que la ciutat de Sevilla va enfonsar poc després de botar-la, no vam poder-nos estar de riure a costa de l’imperialisme hispànic més absurd.

És ben sabut que els llatinoamericans en general, i els argentins en particulars, com a individus cultes, sensibles i intel·ligents consideren la Fiesta de la Raza una mena de ritual que combina el ridícul més espantós amb l’agressivitat típica de qui està orgullós de massacrar indis o destruir llengües. I que a més tenen la barra de fer desfilar un exèrcit que ha tingut com a principal objectiu militar població civil desarmada.

Si hi ha festes impresentables, aquesta és la Hispanidad. Aquests dies s’ha parlat molt dels vels islàmics I com aquests, com la simbologia religiosa s’hauria de prohibir. Penso que la primera cosa que hauríem d’impedir és una celebració tan ofensiva. No només per als catalans i bascos, sinó per a tot un continent arrassat per la cobdícia imperial.

Versió per imprimir (format PDF)
Afegir-hi un comentari

Xesca Ensenyat

cantamorer, t'he vist a una pel·lícula

Xesca Ensenyat | 12/10/2007, 15:35

Surts al bloc Pellikana de Vilaweb, en un article titolat PARTITS POLÍTICS LEGALS A ESPANYA. És de youtube.
Si no fossis tan extremat i tan ultra, més tranqui i amb una camiseta imperi vermella amb el cap d'una vaca estampat, i a baix la llegenda OUTRA VACA MÁIS, et trobaria guapo i tot.

Joan  Ramon

Salut

Joan Ramon | 12/10/2007, 14:57

Ala enga tothom cap a Porreres al concert que organitza Musics per la Llengua, que això si es fer festa i no el discrus Ranci de'n Rajoy i Cpompanyia,
salut i República

Xesca Ensenyat

No us deixaré mai, Toñi

Xesca Ensenyat | 12/10/2007, 14:15

Els demòcrates aquesta vegada hem d'anar tots plegats.
Per cert: ara me'n vaig a fer un cafè amb gel a L'HIDRO. Si hi voleu fer una passadeta, no estaré tan avorrida. És que estic de guàrdia per si calen foc.
Besitos.
X

Xesca Ensenyat

No sóc nacionalista. Els espanyols sí

Xesca Ensenyat | 12/10/2007, 13:58

Fòrum:Debat general

Missatge: Les contradiccions de la Fira de Frankfurt

Autor: anna
Text: Les contradiccions de la Fira de Frankfurt

Crec que la delegació catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt ha fet bé d’ometre el terme nacionalisme per referir-se a determinades qüestions de la nostra vida política. Jo he viscut a Alemanya i em consta el complex de culpa que arrossega aquell país arran de l’ascens del nacionalsocialisme al segle passat. Tot i així, el terme ha sorgit igualment en boca d’alguns periodistes alemanys influïts pels corresponsals dels seus mitjans a l’Estat espanyol que, ves per on, es concentren a Madrid. Si ja és quimèric entendre els drets nacionals de Catalunya des d’Espanya, imaginem com deu ser-ho des d’Alemanya a través dels mitjans de comunicació espanyols. En aquest sentit, he trobat a faltar que algun membre de la delegació catalana preguntés a la premsa universalista germànica si coneix un sol alemany -no nacionalista, naturalment- que estigui disposat a acceptar que Alemanya deixi de ser una nació per convertir-se en part d’una altra nació. Més que res perquè la resposta ens demostrarà que a Alemanya hi ha vuitanta milions de nacionalistes alemanys.

Un altre tema és el de l’absència institucional –que no comercial- dels autors catalans que escriuen en espanyol. Aquí també hi trobem un alt nivell d’incomprensió. Per això no és estrany que Der Spiegel gosi dir que “poca cosa li queda a l’Institut Ramon Llull de la mentalitat oberta de l’home exemplar de qui pren el nom”. Té gràcia que aquest setmanari no fes la mateixa reflexió l’any 1991, quan el convidat d’honor va ser l’Estat espanyol i els autors en català, basc i gallec van quedar-ne exclosos. ¿No hauria estat, aquell, un bon moment per dir “poca cosa li queda a l’Institut Cervantes de la mentalitat oberta de l’home de qui pren el nom”? Per sort, el setmanari més prestigiós d’Alemanya, Die Zeit, s’ha expressat en altres termes: “La literatura finesa, danesa, noruega, eslovaca o lituana són igual de petites literatures, i –entre elles- la catalana és una de gran”.

D’aquest debat estèril, però, n’és responsable en bona part la mateixa direcció de la Fira, que només parla de cultures quan aquestes no coincideixen amb les d’un Estat. Altrament, si això no és així, com és que Brasil i Portugal han estat convidats d’honor en edicions diferents, el primer el 1994 i el segon el 1997? Qui era, aleshores, la convidada. la llengua, la cultura o la nació? No escriuen en la mateixa llengua Paulo Coelho i José Saramago?

Si la Fira del Llibre de Frankfurt vol ser veritablement neutra i universalista, per què no convida llengües en lloc de països o cultures? Cada any, una llengua. Una llengua literàriament representada per tots aquells escriptors d’arreu del món que la tinguin com a pròpia. Aleshores sí que podrem parlar d’universalitat. La resta és mala literatura.

www.victoralexandre.cat


12/10/2007 - 13:24
Respondre aquest missatge
Anar a la plana de l'enquesta

Tornar a la plana inicial del fòrum
Una producció de Partal, Maresma & Associats . 1995 (La Infopista) - 2000

Xesca Ensenyat

No, no he pegat enfora Garci

Xesca Ensenyat | 12/10/2007, 13:48

Almenys, no tant com els Borbons. Ells són aquí en nom d'una dinastia que, si et documentes amb un gran heraldista com n'Armand de Fluvià o l'Enciclopèdia Catalana, que tant se val perquè ell n'era redactor, trobaràs que procedeixen de Guifré el Pilós, i en tant que legítims hereus de la monarquia catalana, s'haurien pogut proclamar reis de Catalunya (i encara ho poden fer) tranquil·lament. Però no hi varen caure.
En comptes d'això i aprofitant la Guerra de Successió, ens varen atacar amb una fúria que avui encara braola.
El cas és, camarada, que jo sóc una puta vella. I en tant que puta vella puc percebre amb gran nitidesa que la cosa avui no és monarquia/república, ni catalufla ni de l'altra. Mira els british, que fa mil anys que regnen i és on avui hi ha més llibertat d'expressió i de tota mena de pertot; i mira els ianquis, i veuràs on és del món que un més gran nombre de gent menja pollastre els diumenges. Si ets comunista i creus en la justícia i en la llibertat i en les oportunitats de la més gran part possible de gent com no hi ha hagut mai a la història, m'hauràs de concedir que aquest alt grau de decòrum va venir amb Keynes i la descoberta i avaluació de la força del treball. Llegeix el Tractat de Versalles, porfa.
Si només per haver provat de fer un estatut (i jo seguiré pensant que l'estaut que ens cal és el de Portugal) a madriles han pintat creus grogues a botigues de catalans, un general ha brindat amb cava per una segona entrada per la Diagonal, un president de la República com Azaña dixit que hay que bombardear Barcelona cada 50 años i totcristo ha tingut un atac de banyes amb la unidás de Paña que jo francament en el temps d'Aquell no vaig veure mai (perquè els pañols encara no havien tingut temps de tornar-se tan anticatalanistes; pensa que procedien de la República), imagina't com es posarien ara, que el Coix frederic, la cúria i la madrepatria, juntament amb els sociates, han entrat en una escalada delirant. De quina democràcia em parles, germà? De la del títol VIIIè de la Consti? Del "trágala perro" que volen fer empassar a Ibarretxe, una altra vegada? Segons Pla, el que s'assembla més a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres; recorda, antes roja que rota.
Digues-me un sol país del mateix entorn socioeconòmic de Paña on hi hagi un desplegament diplomàtic del màxim nivell per impedir que els ianquis juguin un amistós amb la selecció catalana. Recorda que s'ha suspès el partit de dia 14. Com es va haver d'anular, l'any passat a Fresno, la validesa del campionat mundial d'hoquei sobre patins.
Això al Regne Unit no passa. Hi ha seleccions escoceses. La policia britànica es diu Scotchland Yard (que aquí vindria a ser la Milla Catalana o així). T'imagines que la guàrdia civil es digués la Milla Catalana i en el seu repertori habitual hi hagués Els Segadors?
Idò, i així i tot Escòcia se'n vol anar.
I cada dia per totes les cadenes de TV del Regne Unit surten tota mena de picardies contra na Lilibet i la seva family.
Perdona, però amb una reina com na Beleta d'Anglaterra jo no tindria cap raó per exiliar-me.

Toñi

Re: Monarquia: referèndum, ja!

Toñi | 12/10/2007, 13:38

Cada vegada estic més contenta de participar a un blog on es poden llegir tot tipus d'opinions, la majoria de les quals estan ben raonades i em fan reflexionar, de vegades sobre qüestions que ni m'havia plantejat. Clar que, de vegades, també un es pot trobar altres opinions que ni tan sols es mereixen aquesta qualificació. No em molestaré en contestar a qui us podeu imaginar, perquè en Garci ja ho ha fet (tan bé com quasi sempre) i perquè les seves paraules el defineixen a la perfecció.
Per cert, Garci, tens tota la raó. No faria falta ni mantenir un president de la República, les funcions del qual acaben essent només simbòliques.
Avui matí la cadena SER feia públic un sondeig sobre monarquia i república. A tot Espanya, la majoria estava a favor de la monarquia (60%), mentre un 32% era partidari de la república. El que m'ha cridat l'atenció és que al País Basc el percentatge és just a l'inrevés (una majoria vol república) i a Catalunya els percentatges estan igualats al 42%. I això amb la campanya brutal de quasi tots els mitjans de comunicació a favor dels borbons. Què passaria si es pogués fer una campanya xerrant obertament de què es vol i per què? Què passaria si mitjans de comunicació majoritaris prenguessin partit per la república?
Xesca, mai t'ho havia dit, però m'encanten les teves intervencions. Dóna gust llegir textos tan ben escrits i raonats. No ens deixis!

Garci

Re: Monarquia: referèndum, ja!

Garci | 12/10/2007, 12:45

Si voleu riure una estona i veure un vídio de les declaracions de Zaplana sobre la llei de la memòria històrica: http://video.publico.es/videos/0/1622 o pitjau l'enllaç. Estan ben locos aquests del PP.

Garci

Re: Monarquia: referèndum, ja!

Garci | 12/10/2007, 11:20

Nosaltres tocam prest, sobre les 8...ens veiem per allà

Joan  Ramon

Raça

Joan Ramon | 12/10/2007, 11:05

Deu ser això Garci, de totes maneres ja he acabart i podre venir al concert.
Salut

Garci

Re: Monarquia: referèndum, ja!

Garci | 12/10/2007, 10:51

Amiga Xesca. Crec que has pegat una mica enfora amb lo de la guerra de successió. Reivindicar o exigir disculpes per fets que passaren a l'Antic Règim és una mica surrealista. La desigualtat social per estaments era l'ordre establert en aquells temps i si han de demanar disculpes tant ho han de fer els Borbons com els Àustries com tots els governants que hi ha hagut des dels principis dels temps fins avui en dia per permetre les desigualtats. Alomillor no tots han cremat i tirat sal a Xàtiva, però tots han permès en major o menor mesura la desigualtat i la fam. Sentir-te més patriota quan te trobes un patriota al davant no és un símptoma bo ni civilitzat al meu parer. Tenim prou informació avui en dia per veure que el nacionalisme no deixa veure més enllà i que el món és molt més ampli. No hem de caure amb demagògies al igual que els nacionalistes espanyols. No hem de igualar rei=Espanya, Catalunya=perfercció. El problema no és de model d'estat ni de tamany, és de desigualtat social. Ho ha estat sempre i va camí de ser-ho per sempre.
Me sap greu aquesta parrafada.
Una abraçada.

Xesca Ensenyat

Hola cantamorer

Xesca Ensenyat | 12/10/2007, 10:34

M'has inspirat la darrera entrada de l'HIDROAVIÓ APAGAFOCS, i també un post que he aferrat al bloc de Carme-Laura Gil, que fou consellera amb un dels governs de Jordi Pujol.
També et voldria recordar que a Paña i als països de sud-Amèrica que s'hi han inspirat, els períodes de democràcia hi són excepcionals; la regla general és el cop d'estat militar, la bananera, la violència, el garrot, la Inqui, Dios Patria y Rey i una estanquera de tota una quarterada davant la biblioteca nasional de madris, on per cert, por sierto, hi ha tots els meus llibres escrits en polako, of course.
Estaven preciosos sa Majestat i sa Altesa vestits de caqui. La vestimenta marcial fou la resposta a les paraules de Jordi Pujol, que fan part del clam de la població, en el sentit que quan el momarca ha vist que la brunete en bloc (inclosa la brunete sociata) atacava els catalans, ell no s'ha dignat a dir ni un mot per defensar-los. A causa d'això, no s'ha d'estranyar que no hi hagi una resposta oficial a la grolleria de cremar fotos, sinó que més tost hi ha un recordatori general de quan els borbis varen cremar ciutats senceres. Xàtiva va cremar prop d'un any. I avui fa 300 anys clavats que el d'Anjou va entrar a mata-degolla a Lleida i va fer un bany de sang. I el dia 15 del mes que estam farà 67 anys que varen afusellar l'únic president democràtic que ha estat mai afusellat a Europa, i fan una llei de memòria històrica però ben alerta a demanar excuses per haver fet això. Què voleu que en pensin els catalans, si quan Armand de Fluvià, que ha estat dues vegadesa la presó per monàrquic (Franco l'hi va posar), un senyor que ha estat documentalista de la monarquia, que els ha informats que descendeixen de Guifreu i que els ha donat la idea de proclamar-se reis de Catalunya, que els ha documentat que són senyors de Montblanc, etc, etc, quan en una recepció aconsella a Sa Altesa (Joan Carles encara era príncep) d'aprendre el català per tal de guanyar-se el cor dels catalans, va i li amolla: "Pues claro! Y el vasco! Y el gallego!"
De aquellos polvos vienen estos lodos, querido.
Tu avui no et moguis de la tecla. Mentre facis tecling no faràs mal en una altra banda.
Visca la República Catalana!
Visca el Coronell Macià!
//*//

Garci

Re: Monarquia: referèndum, ja!

Garci | 12/10/2007, 10:07

Per cert Joan Ramon, si avui fas feina deu ser perquè no ets de bona raça.
Molts d'anys pel dia de la raça i salut.

Garci

Re: Monarquia: referèndum, ja!

Garci | 12/10/2007, 10:05

Joan Ramon, ja se sap, democràcia si, però no massa! Una cosa és llibertat i l'altre llibertinatge... El rei fa que espanya no se balcanitzi...
Tonteries i més tonteries repetides fins a la sacietat per aquesta gent que se declara demòcrata i monàrquica i no veu que això és una contradicció.

Garci

Re: Monarquia: referèndum, ja!

Garci | 12/10/2007, 10:03

Hola Guillem, gràcies per participar. Crec que tens tota la raó. I la foto és molt il·lustrativa.
La realitat del dia a dia en la política la marcan els mitjans que no deixen d'acossar-nos en falses veritats i creant personatges intocables a l'opinió pública. Posem un exemple: El rei és campechano, va en moto, i és el savador de la pàtria el 23-f i el garant de la unitat nacional. Un altre exemple, en Solbes, ultraliberal com tu dius, és un dels polítics més ben valorats. Podriem seguir i seguir. Tota aquesta opinió pública la creen els mitjans i els periodistes. Sabem si és veritat tot el que diuen els mitjans? no, doncs perquè ens ho creiem?

Joan  Ramon

Salut i República

Joan Ramon | 12/10/2007, 09:27

Catamorer el teu tics totalitaris com a argument són poc valiits, vols dir que tu series incaàç de acceptar uns resultats democràtics?
no han estat els republicans durant tots aquests anys de demòcracia acceptant una monarquia sense fer ús de la força física? perquè hauria de ser ara diferent?
o és que sou gent com tu els que no acceptarieu uns resultats democràtics?
Realment, comentaris així són els que fan por, i no els comentaris favorables a un avanç cap a un Estat en què el poble tengui més pes, estic segur que això tu o pots entendre perfectament, però també veig que no estas disposat a entendrer-ho.
Per cert jo Avui faig feina, deu ser que no és festiu ;-)
Salut i república

Guillem Caldentey Crego

Monarquia i Violència simbòlica: el pare, el fill i...

Guillem Caldentey Crego | 12/10/2007, 09:10

Gran article M. Antonia!
La imatge que has triat és antològica, resum perfectament la barra de la monarquia espanyola i el grau d'imbecilitat i superstició a què ha arribat la gent d'aquest estat després de 40 anys de dictadura i trenta de transició. I encara montam "cristos de la hostia" quan una nina arriba a una escola amb un vel tapant-li els cabells...
Aquesta setmana, el rei ha declarat sense cap vergonya ni una que ell és qui garanteix les llibertats a l'estat espanyol: un frau com una catedral, en ésser l'únic càrrec institucional no elegit pels ciutadans.
S'ha parlat molt, darrerament, de la violència simbòlica dels actes de cremada de retrats del rei. Curiós, jo crec que s'aplica massivament violència simbòlica a diari, amb un consens mediàtic i polític que fa por, i no precisament per part "d'abertzales-violentos-talibanes-independentistas:"
A mi una de les darreres imatges que més m'ha "violentat" és la de la renovació del "Consejo Nacional de Defensa", a on el "Jefe del Estado y comandante de las fuerzas armadas" enguany s'ha fet acompanyar pel seu fill, "capitán general del Ejército". (L'he penjada al nostre blog d'Artà:
http://verds-esquerra.blogspot.com/) La imatge diu molt: El pare (el que no havent estat elegit pels ciutadans, sinó per un colpista) té a la seva dreta el seu fill, també vestit de generalot; és a la esquerra del pare on comencen a aparèixer personatges elegits: el president del gobierno, ZP. Curiós, a continuació d'aquest darrer no hi ha el ministre de Defensa, sinó el d'Economia, l'ultralliberal Solbes.
Ultralliberal per retallar Estat, però el pressupost de Defensa per al 2008 és de 8.500 milions d'euros. Això suposa 4 vegades més que les partides destinades a complementar les pensions mínimes. Fins a 6 vegades més que a la política d’habitatge i pràcticament 10 vegades el que es destina a l’aplicació de la llei d’atenció a la dependència. Curiós. Jo pensava que el "nostre" gloriós exèrcit es dedicava a ajudes humanitàries...

Garci

Re: Monarquia: referèndum, ja!

Garci | 12/10/2007, 08:39

Hola amic cantamorer. Que vols que te digui. L'argumentari de na Toñi és molt vàlid a la meva forma d'entendre i si no t'agrada alomillor hauries de reflexionar o intentar fer-nos veure el contrari. En els teus comentaris no veig ni un argument ni una raó de perquè ser monàrquic, de perquè haver de pagar la vida a aquesta família privilegiada. L'objectiu no és que els nostres fills o nets visquin en una República sinó en un món millor i més just sense aquests privilegis hereus de milers d'anys d'història i de Franco. I a la meva aportació de que el rei no serveix per res, doncs diguem perquè serveix i ja veurem, perquè ara per ara no se m'acudeix res. Jo he posat l'exemple d'EEUU, un estat federal sense president, o millor dit on el president i el primer ministre son el mateix. I l'ha triat el poble. Tot i que crec que és un poc "curt" i així i tot els va bé.

cantamorer

ni rey ni presidente ni na de na

cantamorer | 12/10/2007, 08:31

muy Garci, tu tambien vas muy bien con tus reflexiones de si el Rey no vale pa na pa que cambiarlo por un presidente que tampoco vale pa na de na. De las aproximadamente 280 naciones que existen actualmente en la Tierra , de los 10.000 años de historia de la humanidad y a nadie hasta ahora se le ha ocurrido una idea tan "luminosa", sigue asi campeon que vas bien

cantamorer

muy bien si señor

cantamorer | 12/10/2007, 08:26

eso es una reflexion politicamente madura y sensata, el tema es el siguiente , hacemos los españoles un referendum ya , tomando de referencia las intenciones de voto claro queda que resultado saldria de ese votacion popular, como salga lo que salga una parte no estara de acuerdo, salimos a la calle y lo arreglamos como en 1936 y vuelta a empezar. Pero que insensata , tranquila un dia España sera republicana, lo importante es que nuestros nietos vivan en una España republicana , pero todo se andara

Garci

Re: Monarquia: referèndum, ja!

Garci | 12/10/2007, 07:56

Quan d'aquí 20 anys expliquin les causes de la caiguda de la monarquia esper que no hi hagi nostàlgics que diguin la típica frase "amb el rei se vivia millor".
Molt bo l'article.
I una altre cosa per obrir debat, a veure si algú s'anima. Pens que un president de república seria innecessari. Si avui per avui el Rei no te cap poder, i tot recau en el president de govern, perquè doncs hauríem de mantenir un substitut del rei? Li hauríem de donar competències? El mantendríem com una figura sense poder? Per jo tot pot quedat com avui, amb un president del govern i sense rei ni president de república. Ens estalviaríem molts diners. Seria tipus Amèrica del nord.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb