URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

El desastre del metro de Palma

Alternativa | 13 Octubre, 2007 06:00 | facebook.com twitter.com

Un altre article de Toñi  ( gràcies des de mañolandia)

Els que hem viscut molts d’anys a Palma, i hem patit el seu transport públic, no podíem deixar de celebrar l’anunci que es faria, finalment, un metro a Palma. Per als que, a més a més, hem anat un bon grapat d’anys a la UIB fent servir el transport públic, en temps en els quals els autobusos tenien uns horaris ben particulars i tan irregulars que de tant en tant s’oblidaven de passar, i altres vegades passaven tan plens que ni tan sols s’aturaven, l’alegria va ser doble.

Quan es va anunciar el termini de construcció de la línia de metro entre la UIB i Palma vaig pensar que seria impossible que l’obra estigués finalitzada en la data promesa. He vist la construcció de la primera línia de metro de Bilbao, i la ciutat va ser com un formatge gruyère, amb places i carrers aixecats, durant anys. La meva sorpresa va ser majúscula quan es varen complir els terminis i el metro de Palma es va inaugurar, de forma gratuïta, naturalment just abans de les eleccions. I no només el metro, també es va estrenar poc temps abans l’anomenada estació intermodal, que resultà que s’omplia dels gasos dels autocars perquè s’havia fet tan malament que no s´havien contemplat les sortides de fums necessàries. Per ser xapucera, l’estació intermodal és tan xapucera que fins i tot el nom ho és (hauria de ser internodal, de “nodo”, nus de comunicació, però no podem demanar on no n’hi ha).

I amb això que comença a ploure. I quan comença a caure aigua del cel el metro de Palma s’inunda. I és llavors quan es descobreix fins a quin punt el metro es va inaugurar en unes condicions penoses. Si les informacions són correctes, només tres dies després de la solemne inauguració, el metro ja es va inundar, però hi va haver ordres perquè la notícia romangués en secret fins després de les eleccions.

La precipitació i la incompetència en aquests casos  no són més que exemples del menyspreu que el PP va demostrar cap al transport públic. Apart del metro, és obvi l’abandonament que va patir el tren, que s’havia intentar reforçar i ampliar amb el govern del Pacte de Progrés, això ja per no xerrar de les condicions de les línies de l’EMT de Palma. Està clar que per al PP l’objectiu era afavorir el transport privat, amb la construcció de carreteres i autovies, algunes tan contestades que, probablement en el cas d’Eivissa i les mobilitzacions d’una bona part de la seva població, varen fer que perdés les eleccions.

            El problema és el de sempre: el transport públic no és una prioritat per als governs de la dreta, que pensen que tots hauríem de tenir un cotxe i fer-lo servir.

            Per cert, si anam a la situació més local, el transport públic de Pollença tampoc no és per tirar coets. Tant de bo que ara, a la fi, es farà una estació de bus al poble, perquè és una vergonya veure la gent fent cua a ple sol o, com la setmana passada, banyant-se quan plou.

            I una darrera reflexió: si una família de tres membres (o tres amics, que pel cas tant dóna) s´ha de pagar el bus entre Pollença i Palma en un viatge d’anada i tornada, li surt més bé de preu llogar un cotxe, amb l’avantatge que, amb el cotxe llogat, un no depèn dels horaris del bus públic i es pot aprofitar el vehicle particular durant tot el dia. És evident que això no passa a cap país d’Europa, dels que ens han de servir com a model, ni tan sols a ciutats amb un transport públic envejable i com Bilbao, per xerrar d’un lloc que conec bé.

            Ara que a la fi tornam tenir un govern de progrés, i a més a totes les institucions més importants de les Illes, el que s’ha de demanar és una veritable inversió en transport públic, un metro que no sigui un riu, més línies de tren, i una forma –tramvia o no- ràpida i barata per arribar a l’aeroport.

 

 

 

 

 

Ja sabeu que si voleu col·laborar enviant-nos escrits, idees o propostes...estarem encantats de rebrer-les i publicar-les en aquest bloc, per tal de que sigui més obert i participatiu i que totes les idees i tenguin cabuda. Així que ja sabeu, si voleu participar escrivint articles o fent-nos suggerències: eurxella@yahoo.es

Comentaris

Garci

Re: El desastre del metro de Palma

Garci | 13/10/2007, 09:13

Hola Gínjol. Que vols que te digui, no crec que s'hagin de prendre mesures contra aquesta gent perquè no passa de ser 4 iluminats. Vull aclarir-ho, si no fan violència tampoc hi ha perquè haver-los ni de treure per la tele, igual que amb els republicans que cremen fotos. Després hi ha les interpretacions del que és violpencia i el que no. I afegim-hi que els simbols mostrats per aquesta gent estan prohibits. Però per 4 rates no hem de montar un pollo que ja veig que aquests dies els mitjans n'aniran plens.
És la meva opinió i pot canviar.

gínjol

Buenaaaas...

gínjol | 13/10/2007, 08:58

Dissabte,
13 d'octubre del 2007Opinió

Tranquil, senyor fiscal
Salvador Cot / scot@avui.cat

Ahir, a Montjuïc, un grup de persones va reunir-se, un any més, per commemorar la diada de la Hispanitat, en una trobada que és una tradició ben coneguda per tothom des de fa molts anys.

Durant aquesta concentració, alguns dels assistents van dedicar-se al següent llistat d'activitats: salutacions feixistes amb el braç alçat, entonació conjunta del Cara al sol, exhibició de retrats d'Adolf Hitler mentre cridaven Sieg Heil!, ostentació de símbols falangistes com el jou i les fletxes i la bandera roja/negra, crema de banderes estelades, crema de fotocòpies amb el retrat del vicepresident de la Generalitat, insults a diversos símbols col·lectius i personalitats, exhibició permanent de banderes espanyoles amb l'àguila de Sant Joan i -com a culminació mística- una interpretació paorosa del Viva España de Manolo Escobar (Entre flores, fandanguillos y alegría...). Cal afegir que tot plegat es va fer de forma completament pública i que, per si els Mossos d'Esquadra no ho saben, ens n'hem fet ressò tots els mitjans de comunicació, amb abundància de material gràfic de primera qualitat.

Ja sé que a la República Federal Alemanya el primer Sieg Heil ja hauria costat un mínim de tres anys de presó per apologia del nazisme, però jo crec que als joves d'ahir la Fiscalia de l'Estat (que no dubto que deu estar preocupadíssima per la gravetat simbòlica dels fets) no els ha de perseguir. Perquè no hi va haver violència i perquè la major part d'aquestes accions estan emparades per la llibertat d'expressió. Dins d'aquest apartat, per cert, també hi vull incloure, explícitament, les següents consignes: "periodistas terroristas" i "puta TV3".

També crec que els Mossos no han d'exigir als càmeres i fotògrafs el material inèdit. D'entrada, perquè les millors imatges són les ja publicades, però, sobretot, perquè el secret professional els empara. Sempre, conseller Saura. Sempre.

Imprimir Enviar Agregar Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 3. Dissabte, 13 d'octubre del 2007

Garci

Re: El desastre del metro de Palma

Garci | 13/10/2007, 08:33

Ahir vaig anar a Palma amb bus.
-4.5 euros anar
-9 Euros anar i tornar

Feis contes i veureu que la benzina no surt tan cara.

I ara afegiu el plus dels que venien del Moll.

Sembla lògic que les carreteres estiguin plenes de cotxes i que els busos vagin plens.

Gràcies de nou Toñi per un bon article, pareix que te faig la pilota però és el que pens.

Garci

Re: El desastre del metro de Palma

Garci | 13/10/2007, 08:00

Hola Xesca aquest conte que ens has contat no estaria malament que passés, si fos possible. Oblides que Catalunya no és perfecta políticament i que la cultura política Espanyola no és tan opressiva com pareix en el teu escrit. De tot se'n dedueix que el simple fet de independitzar-se tot seria color de rosa. I jo en això no hi crec pel que te vaig dir. No tenim cultura democràtica i política suficient i els polítics no estan a l'alçada. Un exemple que passa aquí, allà i alla d'açà: un partit és com un club de futbol i els militants i seguidors son incondicionals, de per vida, perdonant els errors i estimant-los com a fills. D'aquesta manera no anirem enlloc, sigui sota bandera espanyola o catalana. I te torn a repetir que l'opressió cultural no és res devora l'opressió econòmica de les persones. El problema no és de fronteres ni se soluciona amb fronteres. El problema és econòmic i se soluciona redistribuint.

Xesca Ensenyat

Ahir vaig dir un doi

Xesca Ensenyat | 13/10/2007, 06:46

I com a càstig, he dormit malament i ara no em puc concentrar en el llibre que escric, així és que tot d'una l'he de corregir, aquest error. Això em passa per ser un personatge típic del s.XX, o dels s. XX-XXI: tenim molts de números per a ser víctimes d'un excés de velocitat, com el Titanic. Benfet. Anem a esmenar.
El doiamen que vaig dir va ser allò del 4%. Res de 4% a Paña si el Rei Nostre Senyor fos Joan Carles I (Joan Carles i d'Espanya i I de Catalunya). Seríem sobirans, en conseqüència no hauríem de pagar peatges a ningú. Al contrari: El Rei posaria tota la seva influència, que seria moltíssima, per restituir a Catalunya tot allò que li fou arrabassat mitjançant el crim i la injustícia, i s'iniciaria un període de pau i de prosperitat, tant a Catalunya com a Espanya, que deixaria el món bocabadat. Anem a pams.
La primera cosa que faria Nostre Senyor, seria rescabalar la part del territori que els seus avantpassats havien regalat als gavatxos sense més ni menys: Catalunya Nord tornaria a casa; també la Franja de Ponent. La Dama d'Elx, els Bous de Costitx, i tot el material que fa part de museus aliens, cap a casa més aviat que depressa, la qual cosa amb la influència del més respectat dels sobirans seria bufar i fer ampolles. Mentre tant, les obres del TGV s'iniciarien a Guardamar i s'enfilarien cap amunt, travessant l'obsessiva (per als gavatxos) frontera natural del Pirineu. L'amplada de les vies seria l'europea, of course. Simultàniament, es començarien les obres a l'aeroport de Manises. Els valencians haurien canviat la lletra del seu himne, i en comptes d'ofrenar noves glòries a Paña s'haurien decidits a ofrenar-se-les a sí mateixos, se mirarien al mirall i s'adonarien que una ciutat que ha tingut dos papes a Roma (que és una cosa que els espanyols encara no han pogut pair: que els catalans haguem tingut papes a Roma no ho poden digerir, com no suporten no tenir la mar, tret del Guadalquivir) no pot tenir un aeroport tan rematadament cutre. Volar de Manises a Nova York costarà cent euros i en sortiran quatre vols diaris, for sample. I amb aquests 3000 milions d'euros anuals que els balears pagam de més, també es poden fer moltíssimes coses, no em direu que no.
Si el Rei quan era príncep hagués fet cas al savi Armand de Fluvià, que a més a més era monàrquic i li volia donar un cap, s'hauria proclamat rei de Catalunya i hauria estat acceptat, car estava demostrat que era descendent de Guifré. Nosaltres, en comptes de quatrepercents, li donaríem una bona paga: deu milions d'euros cada any o així, per representar-nos i defensar els nostres interessos. I ell estaria més bé, perquè tindria dues pagues, la dels espanyols i la nostra. Això sí, hauria de jurar els nostres furs, i no es podria vestir de soldat. El cap del comandament militar dependria del govern, però el rei mai no aniria vestit de militar. Fa lleig. Fa bananera. Eren els reis antics (els reis dels escacs) els que anaven a la guerra.
Per descomptat, hauria d'aprendre el català: immersió lingüística. I l'hauria de defensar a l'estranger, front a la globalització, amb tota la seva influència i amb tota la seva ànima.
I per primera vegada a la història, els espanyols, en comptes de considerar-nos polacos, ens veurien com els seus germans, com els seus iguals, i ens respectarien i ens estimarien aquí i ens defensarien a l'estranger amb totes les seves forces, en comptes de posar zitzània a Frankfurt com fan ara, fent fracassar allò que durant tants anys ens ha costat tant de construir. Seria a l'inrevés. I passarien gust de participar en competicions amb les nostres seleccions esportives, i en farien un dels seus esdeveniments de l'any.
En compensació, nosaltres, en veure que ens defensen tant, els començaríem a admirar i a respectar com al big brother que dóna tanta seguretat i acotxa tant.
Ara me'n vaig escapadeta a fer feina, que ahir vaig fer molt l'indi i avui tenc doble ració.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb