URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

La polémica del velo en las escuelas

Alternativa | 14 Octubre, 2007 06:00 | facebook.com twitter.com

I un article més de Toñi, és un privilegi.

El reciente caso de la niña de Gerona, a la que la dirección de la escuela prohibió asistir a clase mientras lo hiciera con el hiyab, el velo característico de las mujeres árabes que deja libre la cara, porque el reglamento  de régimen interno de esa escuela en concreto prohíbe la asistencia a clase con cualquier muestra externa de religiosidad (entendiendo el velo como tal, cosa muy discutible), ha hecho que se abra en algunos medios de comunicación un debate que hasta ahora apenas había aparecido.

Aplicando la lógica más elemental, la Generalitat de Catalunya ha obligado a la escuela a readmitir a la niña (de la que, por cierto, en algunas televisiones se han podido ver imágenes; ¿dónde está el derecho de protección del menor?) afirmando que el derecho a la escolarización está por encima de cualquier otra norma.

En mi opinión, la actuación de la escuela ha sido muy desafortunada por un par de motivos. Sin conocer a fondo la cuestión, estoy segura de que en ese centro escolar no todas las muestras externas de religiosidad son tratadas de igual manera. Me gustaría saber si esa misma escuela ha obligado alguna vez a alguno de sus alumnos a quitarse una cruz o una medalla. Seguro que no lo han hecho, porque si así hubiera sido, la emisora de los obispos hubiera puesto el grito en el cielo –nunca mejor dicho- y el periódico de Pedrojota nos hubiera taladrado con titulares tendenciosos durante semanas. Todavía resuenan en mis oídos algunas de las cosas que se escupieron,          porque no se dijeron, después de que una escuela de Madrid considerara el curso pasado que no era conveniente montar un belén viviente en su fiesta de Navidad. La escuela no lo montó, pero algunos medios de comunicación vaya si lo hicieron.

Por otra parte, la actuación de la escuela me parece especialmente desafortunada porque puede abrir un conflicto donde no lo hay. En la mayoría de centros públicos de toda España se puede ver a niñas magrebíes entrando a recibir sus clases con el velo. Dejando de lado el hecho de que muchas mujeres árabes entienden el pañuelo como un síntoma de identidad y por ello lo llevan con orgullo, o lo usan simplemente siguiendo su propio concepto de decoro (de una forma no muy diferente a como nuestras abuelas llevaban un pañuelo o algunas de nosotras llevamos sujetador sin que ninguna figura masculina lo impusiera en el primer caso o lo imponga ahora en el segundo), intentaré contemplar el peor de los casos, a saber, que el padre imponga el hiyab a su hija. Si esa niña no recibe educación, con o sin velo, no tendrá ninguna posibilidad de ganarse la vida de forma digna y liberarse del yugo masculino. Y es más que probable que cuando esa niña tenga sus propias hijas deje que ellas tomen su propia decisión. Por ello me ha parecido incomprensible la decisión de la escuela, porque al final de lo que se trata no es de elegir que una niña vaya con o sin pañuelo a la escuela sino que vaya a la escuela con pañuelo o que no vaya.

En países como Francia se prohíbe cualquier símbolo religioso en el ámbito escolar. Hay quien afirma que es a ese modelo al que debemos aspirar. No me parece mal, aun cuando a mí me molesta mucho más ver las bragas o los calzoncillos de alguien que lleva la cinturilla de los pantalones por las rodillas –algo bastante habitual entre nuestros adolescentes- que tener a una alumna magrebí en clase con el pelo cubierto. Pero si se quiere ir por ese camino, se tiene que estar dispuesto a que desaparezca cualquier medalla o cruz del cuello de cualquier crío y, evidentemente, habría que pensar qué se hace en esas escuelas concertadas (¡ojo! sostenidas con dinero público) donde todavía imparten clase curas con alzacuellos y monjas con toca y hábito. ¿También en esos casos se va a prohibir cualquier signo religioso? Por mí, perfecto, porque puede ser el principio y el fin de la escuela privada mantenida con los impuestos de todos, pero entonces sí que se puede montar la marimorena.

 

 

 

Ja sabeu que si voleu col·laborar enviant-nos escrits, idees o propostes...estarem encantats de rebrer-les i publicar-les en aquest bloc, per tal de que sigui més obert i participatiu i que totes les idees i tenguin cabuda. Així que ja sabeu, si voleu participar escrivint articles o fent-nos suggerències: eurxella@yahoo.es

Comentaris

Toñi

A na Margalida

Toñi | 28/10/2007, 11:13

Moltes gràcies per les teves paraules. Realment és un plaer poder intercanviar opinions amb gent com tu. Esper poder trobar-te més vegades al blog.

Margalida Amengual

A na Toñi

Margalida Amengual | 19/10/2007, 13:22

Toñi crec que es vera, ja ho vaig dir en el meu segon comentari, que més val educació amb mocador que no educació sense i esper de tot cor que a n'aquesta al.lota que dius li vagi molt bé i un dia es pugui treure el mocador o conservar-lo si es ella i només ella la que ho vol. També crec que lo del mocador es una diguem-li tonteria comparat amb altres coses que pateixen aquestes dones. Dones que formen part de la nostre societat i que, com a lliures i democràtics que som, on tothom, homes i dones, som iguals, crec que hem d'esser tolerants fins un cert punt amb moltes mal anomenades tradicions culturals. I torn a dir que sempre sempre són les dones les que pateixen i això no me pareix just.
En quant als sostenidors, és veritat, els vàren cremar com a símbol d'alliberament de la dona; elles es vàren atrevir, i els hi estaré agraïda sempre, perque no estaven tan "esclavitzades" com moltes de les dones de les que ara xerram hi estàn. Impensable de moment que es puguin atrevir a fer una cosa semblant.
I lo de França, no crec que, en aquests moments, estiguem tan allunyats, crec que ja hem donat passes de gegant per acostarnos-hi, si bé a lo millor no tant en l'educació si amb altres aspectes socials i per algún lloc es comença (he dit de moment perque si al mes de març vinent guanya les eleccions el PP el que farem serà tornar enrera a passes no de gegant sino d'huracà).
De totes maneres, en general estic d'acord amb tú i et vull donar les gràcies per haver escrit aquest article perque això demostra que et preocupes per aquest tema i pels teus alumnes (he deduït que ets profesora o similar)i de veres que estic molt contenta de que hi comenci a haver-hi dones musulmanes que accedeixin a l'educació superior (a la nostra comunitat s'entén que ja sé que, arreu del món, n'hi ha moltes que no tenen cap problema per accedir-hi).
Segueix escrivint articles per favor que m'agraden molt (el de Costa Rica me va encantar)

Toñi

Margalida

Toñi | 19/10/2007, 08:47

Margalida, no m'has de demanar disculpes. No m'has ofès de cap forma. Jo crec que les idees es poden defensar de forma vehement i no per això l'altre s'ha de sentir atacat. En tot cas, m'ha agradat molt la teva argumentació i ja he dit que jo he tengut moltes dubtes a molts de moments al respecte. Això sí, continuï pensant que es millor una alumna amb mocador (perquè el que duen ho és) que una alumna a ca seva. Per exemple, ara, a l'Institut on faig feina, tenc una alumna a 2n de Batxillerat, que ve amb el cap tapat. No sé si et pots imaginar l'esforç que ha fet aquesta nina per continuar estudiant després de l'etapa obligatòria. Sense vel, ara no seria a Batxillerat. Amb vel, és possible que arribi a la universitat. És un triomf, per a ella sobretot, però també per als que no hem fet del seu yihab un problema.
Respecte dels sotens (i ara podem començar un altre debat si vols)les feministes els cremaven als anys 60 perquè pensaven que eren una eina d'opressió masclista...
Finalment, clar que m'agrada el model de França però ara, aquí, és una utopia. Mentre tenguem un ensenyament concertat majoritàriament en mans de l'església catòlica, i mentre a l'escola pública es continuïn impartint classes de religió catòlica crec que l'estat no té força moral per prohibir cap signe d'identitat religiosa.
Un altre pic, gràcies pel teu punt de vista.

Pepe

Xesca

Pepe | 18/10/2007, 11:24

Gràcies Xesca no estic a la teva altura, em sap greu, aquest dos darrers comentaris són molt enriquidors.
No m'agrada la paraula atac, simplement no estic d'acord amb alguns dels teus plantejaments i pens que no es pot aplicar el filtre nacional a tot.
Parlant de política és cert que ahir va sortir la notícia de que Entesa vol una candidatura UM- Entesa - PSM i Esquerra i també és deia que el PSM estava obert a aquesta possibilitat i recuperar les ovelles perdudes.
Pens que la clau a les següents eleccions és el tema de Son Espases i el que de moment es previsible és una abstenció molt forta que afavoreix als grans partits, sobre tot al PP.
Al PP i al PSOE tots firmes ar..., nostra riquesa i nostra desgràcia és la discrepància, que hem de fer.

Xesca Ensenyat

Pepe: els ulls nacionalistes no m'han deixat dormir

Xesca Ensenyat | 18/10/2007, 07:49

Suposem que tenguis raó i que jo faci feina pel holding UM-PSM-ERC. I mentre, analitza tots els meus escrits al vostre bloc, al meu propi bloc i pertot on em puguis atrapar. Les meves paraules, els meus pensaments. Et facilitarà les coses el fet que jo sigui transparent com un calamar que encara no l'han pescat ni s'ha sentit amenaçat, i no ha amollat tinta per despistar sobre la seva posició, i no té cap estratègia i es mou 'free lance' respecte del seu bancal.
Si és així, tant tu com jo seríem classificables, almenys en part, dins el mateix compartiment del BLOC PER MALLORCA, ens hauríem presentat dins la mateixa llista al Parlament, etc.
El teu diguem-ne atac solapat, les teves reticències respecte a les meves conviccions, serien, doncs 'foc amic'. Vat aquí la feblesa del BLOC: el canibalisme entre caníbals que duen un os diferent a l'arracada. A tu els que hem posat dins l'olla (amb patates) t'agraden una mica més cruets i a mi m'agraden més fets, confitats, xup-xup. I no tenim una estratègia conjunta per assolir els nostres objectius, no tenim pla B. I tots volem ser el cap de la tribu, el mandarí; tots volem ser cap d'arengada, i no coa de pagell. La madona de les ametlles. Una comandera rabiosa. Volem manar i no sabem obeir, i una cosa va amb l'altra. Manca de disciplina. No hem fet la mili. Això és la feblesa dels demòcrates, funcionam amb estructures massa obertes i, com dirien els veïns de l'oest, "nos crecen los enanos".
La reality va per aquí. Per orientar-me a la life fa unes quantes setmanes que vaig llençar globus-sonda en diferents direccions perquè em duguessin informació. Idò bé, ara ja dispòs d'aquesta informació, ja sé el que necessitava saber. Així, ja em puc retirar, com santa Teresa, "a mis aposentos". Seguir el fil d'una novel·la interrompuda a la pàg. 803, que aviat és dit i que vosaltres ja trobareu pòstuma, si la trobau i us pica la curiositat de llegir-la. Això si no hi ha bregues i destrucció mentre l'acab.
De moment, per si de cas fos cert, crec que celebraré, a migdia amb l'àngelus d'una copa de cava que no em vull llevar, que a les properes eleccions UM-PSM-ERC es presentin junts. No sé on ho he llegit. El panorama seria clarificador si fos així. PP-PSOE anirien per son vent, la gent del país per un altre vent i EU-Verds hauria dilapidat el patiment, les energies, l'idealisme, la feina, la generositat, el decòrum de tota una generació que va pagar amb la pròpia vida la seva aposta per un món millor.
Esperem que a nosaltres ens surti més barat. Esperem que perquè el món sigui una mica més vivible n'hi hagi prou amb fer un poc més vivible el teu redol. Perquè jo no he trobat, ni cerc, una altra manera de contribuir al benestar general que fer per manera de millorar-me a mi mateixa, que ja hi hauria prou feina a fer. Quan el que escric em surt bé estic contenta, i quan estic contenta transmet aquest estat als que m'envolten i tothom està més xalest que un gínjol. Així, trob que em convé més seguir afinant la gaita que perdre el temps i les escasses energies front a actituds recalcitrants de 'partit pris'. De tant en tant, trauré el nas a L'HIDRO. Allà em trobareu, si heu de menester res meu i us puc servir.
Si us voleu adreçar directament a mi, ho podeu fer a l'adreça:
xescaensenyat@mesvilaweb.cat o bé a
canadair@mesvilaweb.cat
Salut i sort, companys.
X.E.

Xesca Ensenyat

Jo no hi veig res amb ulls nacionalistes

Xesca Ensenyat | 17/10/2007, 22:09

La meva queixa general és que la política ho impregna tot. Poses la tele, obres el diari, etc., i només veus polítics, com si no hi hagués res més de què xerrar. És a dir, només podem xerrar d'administració, de fer els comptes, de fer números, com si la vida consistís en això: passar comptes.
Seria depriment que fos així.
Trob a faltar la societat, les coses que fa la gent, les que somia, les que desitja. La seva creativitat, els seus pensaments, les seves alegries, tot això que dóna gruix i qualitat a la vida. Però d'ençà que tothom es vol fer milionari i només saben parlar de duros de barcos i de totterrenys, què vols que et digui. La vulgaritat ho impregna tot. M'entristeix moltíssim l'empobriment intel·lectual que suposa la utilització tan bèstia que fan dels mèdia els polítics. A mi m'agradaria poder votar llistes obertes, perquè crec en les persones (no en totes desgraciadament) no en fórmules i receptaris a l'ús. Les últimes votacions vàrem dipositar tres vots a l'urna; idò bé, en el meu cas eren tres vots diferents.
Les estratègies polítiques són simplificacions. Moltes vegades els que les apliquen no hi creuen, i això d'alguna manera es transmet i ha ocasionat una pèrdua de confiança en les persones que ens representen. Una altra cosa que no m'agrada de la política és que és un joc de forces: mesuren les seves forces, a veure qui en té més. D'aquesta manera, guanya sempre el més fort, o el més ric, el que té més doblers per contractar una bona campanya. I les minories sempre queden endarrerides, com si el seu vot no valgués el mateix que el dels qui han guanyat.
Supòs que coneixes l'obra de l'escriptor argentí Borges. Á Buenos Aires era veí d'Adan Diel, el que va construir l'hotel Formentor. Estaven al mateix edifici, i es tractaven i s'escrivien molt i eren amics. Idò Borges va escriure (cit de memòria) que "la democracia es un abuso de la estadística". Supòs que és així.
No serveix de res raonar quan ja t'han posat una etiqueta. És més còmode no pensar, no qüestionar res.
Això són els fruits de l'obstinada labor del franquisme: "panem et circense", furbo por un tubo. I ara, tothom ben descordat i aquí te paro aquí te mato; a lligar s'ha dit a totes hores, encara que no en tenguis ganes, o a flipar el que trobis i a experimentar els seus efectes per l'autopista a tota òstia. Això són els valors establerts. Comprar-te una moto i sembrar el terror per la carrera, com una tropa de quillos que no em deixa viure i que em fa envejar els climes escandinaus.
Arribarem enfora, ja ho veuràs. Tan enfora com es pot arribar amb les tres neurones i mitja que el gruix de la població ha aconseguit salvar de la catàstrofe i que estonetes perdudes engronsa al balancí davant la tele.
Estam completament embrutits. I ara no en podem donar la culpa a les monges ni als capellans de la menjada de coco que du el personal. Supòs que és la decadència. La primera vegada que me'n vaig témer va ser quan vaig escoltar una cançó que es deia alguna cosa així com aherehé, aherehé d'unes que tenien un nom com 'las quetxup'o així.
En fi, això és el que hi ha.
Buena noshe.

Pepe

Se vende una iglesia por 2,7 millones

Pepe | 17/10/2007, 22:06

A França també seria impensable una notícia com aquesta:

“No queremos que la Iglesia se lucre a costa de espacios que se le regalaron hace 30 años”. Julián Moreno, el presidente de la Asociación Familiar de Alameda de Osuna, criticó ayer que el arzobispado de Madrid haya puesto en venta la vieja iglesia de su barrio, la del Padre Nuestro, por 2,7 millones de euros.

Las reclamaciones de los vecinos exigen que en el lugar de la parroquia, trasladada a otra parcela más grande, se construyan servicios públicos, como una guardería o un centro de mayores, entre otros.

El arzobispado asegura que el edificio en venta está “vacío” desde la apertura del nuevo, en la misma calle, y que el dinero es necesario para pagar las obras de la nueva parroquia.

Moreno aseguró que no entiende la postura del arzobispado y anunció que esta mañana presentará las 1.000 firmas recogidas esta semana para demostrar la disconformidad de los vecinos.

Pepe

Margalida

Pepe | 17/10/2007, 15:32

Hola Margalida, el teu comentari està molt bé no t'has de disculpar, es tracta de debatre.
Quan deia que ens trobam molt allunyats de França em referia al tema de la laïcitat; finançament de l'església, mescla d'actes públics i religiosos, que les festes les marqui el calendari religiós...
Per exemple un detall simbòlic, al ple presentam una proposta per retirar el crucifix de la sala de sessions i separar les actuacions municipals de qualsevol manifestació de caire religiós. Cosa que a França seria impensable igual que veure jurar a un càrrec sobre una Biblia.

Margalida Amengual

El Mocador

Margalida Amengual | 17/10/2007, 13:42

Es veritat que val més educació amb "mocador" que no educació sense, estic d'acord i deman disculpes a na Toñi si em vaig mostrar un poc borde però es que em rebota moltíssim que sempre haguem d'esser les dones les perjudicades.
En quant a que estam molt allunyats de França jo no ho crec; un exemple, la llei que diu que els homosexuals es poden casar. Pareixia que havia de venir la fí del món i no ha passat res amb absolut, tothom l'ha acceptada o l'ha tolerada si més no. I l'esglèsia catòl.lica va esser un dels col.lectius que més va lluitar en contra i s'ha hagut de tragar la pastilla. Ara també se l'hauràn de tragar amb l'asignatura de l'educació per la ciutadania. No fan tanta por, renou sí però por ja no. Ara qui ens fan por son uns altres, no els catòl.ics.
També volia dir que m'ha sobtat la defensa de'n Joan March per part de na Xesca Ensenyat però no he pogut llegir tot lo que ella ha escrit perque està repartit entre urxella i l'hidroavió i allà no he pogut trobar res. De totes maneres, de lo que he llegit, no estic d'acord en que li haguem d'agraïr res a n'en March, sino tot el contrari.

Pepe

Bon dia Xesca.

Pepe | 17/10/2007, 12:28

Xesca no estic d'acord, el nacionalisme català va ser una de les causes de la guerra incivil però no la principal.
T'enrecord que a 1934 la revolució d'Astúries va ser més perillosa que la revolta catalana i que la repressió va ser similar de Malaga a Astúries passant per Madrid. Per que el perill eren els canvis socials i econòmics.

Després em parles de temes actuals amb els que estic d'acord, ara igual que a la República a la dreta li va molt bé agitar la bandera espanyola i parlar del perill de divisió de la UNA, GRANDE, LIBRE?

On he defensat jo cap de les actituds que tu denúncies?
Simplement t'he dit que no es pot veure tot amb ulls nacionalistes, per mi el conflicte és econòmic no nacional i adaptar tot a la confrontació entre nacionalistes amaga la realitat.

pdt. Si puc escriure un article sobre Joan March, evidentment no estic d'acord amb els teus comentaris sobre aquest ....

Pepe

Gràcies Margalida

Pepe | 17/10/2007, 12:20

Hola Margalida i gràcies per participar, tens raó en que el mocador que duen moltes dones del món de l'Islam, es per obligació d'una religió, super-masclista
Tant de bo es pogués arribar a un país laic però evidentment a Espanya estam molt allunyat d'aquesta situació teòrica ideal. O sigui que no ens podem compar amb França ni d'enfora.
Des del meu punt de vista a Espanya començar per aquest tema no seria just, per que seria començar per la part més dèbil, jo preferira començar pels privilegis de l'església catòlica.

A més Toñi pens que ha escrit el seu article des de l'experiència. Prohibir el mocador seria dificultar encara més l'escolarització de les dones musulmanes. Ara hi ha alumnes musulmanes a batxillerat o majors de 16 anys a ESO que estic segur que amb la prohibició del mocador no serien i per llei no podrien fer res.És aquesta escolarització i educació la que pot alliberar a aquestes dones d'aquestes imposicions masclistes.

Xesca Ensenyat

Hola Pepe

Xesca Ensenyat | 17/10/2007, 09:08

T'he contestat l'escrit al meu bloc, però no t'he pensat a dir una cosa: la guerra incivil fou una guerra contra Catalunya, una reacció a l'Estatut de 1934.
Igualment, la violència verbal (i vegades no tan verbal) que hi ha ara és una reacció al fet normal i municipal que els catalans hagin gosat proposar un nou Estatut.
De llavors ençà, no deixen viure. L'audiensia nasioná ha processat un nin de 14 anys que demanava l'etiquetatge de productes en català, que és una cosa que l'hauria d'exigir d'ofici la generalité. I en Maragall no ho feia i no va fer costat a n'Èric Bertran. I així li va anar a ell. Desgraciat de porc que renega de la seva assoll.
Melitars que brindaven amb cava i que deien o insinuaven no sé què de tornar a entrar per la Diagonal; opas intervingudes contra la Caixa (amb doblers públics, por sierto: en quin altre país on imperi el lliberalisme econòmic les OPas a empreses es financien amb diner públic?); amenaces de tota índole; monarques i prínceps vestits de soldats... Què és això, m'ho vols dir. És viure això?
Insults i més insults, cabres de la legión desfilant amb la brunete, su país a la mateixa banda que su mundo i su razón, atacs salvatges contra la literatura catalana perquè ha gosat presentar-se sola (vàrem néixer totsols i mos hi morirem, és normal que mos hi presentem) a Frankfurt, tal com ens hi varen convidar. Etc, etc. Què 'he d'anar a dir que tu no sàpigues. Cada dia ens diuen polakos només que gosem demanar una lletuga d'enciam en un mercat: això ja sembla el gueto de Varsòvia. I som els insolidaris, els tacanys, els dolents, els feixistes...
I els papers falsament dits de Salamacno els volen tornar i els varen robar a punta de pistola.
Com és possible que una persona d'esquerres com tu defensi això? Com és possible que s'aboni a un genocidi cultural com el que ens vol anorrear i històricament ha estat alguna cosa més que lingüístic i cultural.
Solidaritat, camarada. Això us demanam.

Margalida Amengual

El mocador

Margalida Amengual | 15/10/2007, 13:16

Crec Toñi que aquesta vegada has confós un poc les coses. No pots comparar el mocador amb uns sostenidors, per favor, aquets darrers les dones els duim per diguem-li salut i també comoditat i ningú ens hi obliga; el mocador que duen moltes dones del món de l'Islam, a lo millor no totes però sí moltíssimes, es per obligació d'una religió, super-masclista. Segons tenc entés un dels motius de que duguin el mocador pel cap és per preservar-les de les mirades dels altres, perque, segons explicacions que m'han donat alguns homes que practiquen la religió musulmana, ells respeten molt les seves dones. No se quina classe de respecte es aquest quan he pogut comprobar per mitjans, que ara no venen al cas que moltes d'aquestes dones, i nines també, no poden decidir si dur-lo o no.
En quant als col.legis concertats a on hi ha professors que són monges o capellans, nosaltres, en la majoria del casos, podem decidir si volem que els nostres fills hi vagin o no, per lo tant no té res a veure amb el mocador (que també crec que aquets col.legis no haurien de tenir subvencions públiques, ni aquets ni d'altres que no són de caire religió; la meva opinió es que l'escola hauria d'esser totalment laica).
Es veritat que tots ens hem de respetar però crec que hi ha costums, tradicions, religions, lo que li vulguis dir que a les dones ens denigra totalment, n'hi ha moltes, massa diria jo i, per desgràcia, ho he pogut veure amb els meus propis ulls. Crec que contra això si ha de lluitar amb molta força i, a vegades, s'han de prendre decisions que no agraden a tothom. A França se n'han sortit prou bé amb aquest tema dels mocadors i simbologies religioses i no hi ha hagut cap fandango. Crec que hauriem de prendre nota.

Joan Ramon veterà

breu

Joan Ramon veterà | 15/10/2007, 12:10

No puc deixar de pensar i sentir que: encara no ens hem desmpellegat de catecismos catòlics i conferencies episcopals, i veig el perill de que l'ortodoxia islàmica tambè s'afegeixi a impedir arribar a bon port, qualque dia, el cami del pensament racional, objectiu i tolerant que alguns grècs varen iniciar a Grècia fa mes de 2500 anys, i que tantes sacsecjades a patit al llarg de l'història.
A vegades pens si tant de progre "tolerant" amb l'Islam el que està fent tal volta es perjudicar realment el futur de la imperfecte i fràgil democracia, bassada mes en el benestar econòmic que no en la convicciò re respecte entre les persones.
També he viatjat, mes que fer el turiste, per paisos musulmans, i cartament que hi ha coses que podem aprendrer, però aquesta de la ortodòxia religiosa esta massa estesa.

Pepe

Gràcies

Pepe | 14/10/2007, 21:09

Ara he terminat de llegir els comentaris d'aquests dies, gràcies a tots per mantenir tan viu aquest blog.

Xesca

Quantesdivisions tenim?

Xesca | 14/10/2007, 20:22

Quantes divisions té Catalunya? - Josep C. Vergés

Cap. Però lluita per la llibertat

Diari de Girona

Catalunya ha estat presentada en societat a Frankfurt, la capital de l´euro.

Una llengua parlada per deu milions s´obre pas més fàcilment que la política democràtica.

Catalunya és l´única nació d´Europa ocupada militarment, pels protonazis francoespanyols, però la Fira del Llibre de Frankfurt ens reconeix com a invitats d´honor.

Abans ja ha passat amb Internet, la veritable eina revolucionària d´avui, amb el puntcat, malgrat no tenir dret a cap puntestat.

Quantes divisions té el Papa? preguntava l´assassí en massa Stalin.

Madrid se´n riu igual dels catalans, però la política genocida del català ha fracassat igual que el marxisme.

A la llarga el que queda és la cultura, aquí i a Birmània, on les militars atonyinen monjos.

La política només sobreviu si reflecteix la realitat. Què queda de Franco? El mateix que del seu soci Hitler. Què quedarà de la Monarquia del Movimiento?

Podeu imaginar una presentació internacional de la cultura escocesa sense Isabel II o el príncep Carles?

Joan Carles I, seguint les seves mostres de menyspreu pels catalans quan aquest estiu sis monopolis madrilenys i la pitjor ministra de la història, Magdalena Álvarez, ens feien, i fan, la vida impossible, ha boicotejat Frankfurt igual com el seu hereu, Felip el Gandul.

Els joves que criden «Els catalans no tenim Rei!» tenen tanta raó, mentre cremen en efígie penal la Monarquia del Movimiento.

El boicot reial al reconeixement internacional dels catalans s´estèn als escriptors de Catalunya que només escriuen en castellà, quan la gran majoria escriu en els dos idiomes.

El director de la Fira del Llibre de Frankfurt, Jürgen Boos, s´ha queixat del boicot espanyolista: «M´hauria agradat que haguessin vingut tots els que vàrem invitar».

Com el maleducat Eduardo Mendoza, autor de La ciudad de los prodigios sobre la Barcelona del XIX industrialitzada per la burgesia que parlava, i parla, català, quan a la seva novel·la no surt ni un sol personatge que el parli.

Al jacobí El País identifica, pitjor que maleducat, catalans i alemanys: «Ah, Herr Mendoza nehmen Sie platz! Esta semana me toca hacer de ex-funcionario de la Stasi (li diu un director de cine de la Generalitat).

Barcelona siempre fue a la zaga de Madrid que no vale nada. Por la Cibeles pasaron divertidas comedias costumbristas. En cambio en Barcelona sólo callejas sombrías para historias canallas en blanco y negro. Barcelona ha vivido en la miseria, pero ahora todo ha cambiado (amb l´Autonomia).

Jawohl! Arbeit macht frei».

Aquest és el somni espanyolista: els catalans entrant al camp d´extermini d´Auschwitz.

Els extrems es toquen.

Un extremeny és català a Catalunya, igual que el jacobí Mendoza, per molt que aquest identifiqui democràcia amb Stasi.

L´extremeny Javier Cercas, que ha tingut tant d´èxit amb Soldados de Salamina sobre un feixista bo, ni així és ben tractat a Madrid, l´eurocapital del feixisme: «Llego a Barajas con un hambre de lobo.

El camarero me entrega unas lonchas de jamón embutidas en un mendrugo incomestible y mientras levanto con cara de pena una rebanada el camarero adivina que echo de menos el tomate y pregunta:

Catalán ¿no? Sí, digo esperanzado. Pues yo soy extremeño, dice el camarero.

¡Qué casualidad!, digo, más esperanzado todavía, yo también.

El camarero me mira con una cara pésima: ¿Me está tomando el pelo o qué? De ninguna manera señor, me disculpo. No me líe, me corta y sin siquiera mencionar el pan con tomate sentencia: Aquí no hacemos estas marranadas».

Els extremenys no es toquen.

Per molt que escrigui en castellà, un extremeny de Catalunya és català a Madrid.

Per molt jacobí que sigui Mendoza, sempre serà un català a Madrid.

Quantes divisions té Catalunya?

Cap, però les divisions de Franco, Hitler, Stalin i dels invasors borbons que liquidaren per sempre Catalunya, totes han perdut la batalla de la llibertat.

JOSEP C. VERGÉS


Una producció de Partal, Maresma & Associats . 1995 (La Infopista) - 2000

Xesca

Actualitzat L'HIDRO s/t

Xesca | 14/10/2007, 16:04

ç

xavix

Re: La polémica del velo en las escuelas

xavix | 14/10/2007, 14:31

La campaña de IB3 "amb tu" es una campaña robada y copiada, fue creada por LOWE para "Lllucmajor radio"... www.llucmajorradio.com

Toñi

Re: La polémica del velo en las escuelas

Toñi | 14/10/2007, 11:30

Moltes gràcies, Joan Ramon. La veritat és que aquesta qüestió del vel és molt delicada, i puc dir que li he donat moltes voltes, des que vaig tenir la primera alumna amb el cap cobert. També he de dir que he obligat un alumne a llevar-se una gorra a la mateixa classe on hi havia una nina amb el vel i, sorprenentment, el nin se l'ha llevat sense demanar-me perquè ell sí i ella no. Crec que aquestes coses s'han de viure amb la màxima normalitat possible, perquè si no acabarem essent tan incongruents com aquestes monges de Ceuta que, amb la seva toca i el seu hàbit ben visibles, varen prohibir l'entrada a l'escola a dues alumnes magrebines amb el seu vel. També he d'afegir que no m'agrada veure aquestes nines amb el cap tapat, però segueix pensant que una nina instruïda tendrà més possibilitats de llevar-se ella mateixa el vel i d'ajudar la seva filla -quan la tengui- perquè no el dugui. Torn dir que no m'agrada, i que quan he viatjat a qualque país àrab i m'han fet cobrir-me el cap m'he sentit violentada, però si hem de tenir una escola tan laica com a França em d'estar preparats per coses que jo crec que encara no podem ni ser plantejades obertament.

jJoan Ramon

Bon dia

jJoan Ramon | 14/10/2007, 07:45

JO també penso que el dret a l'educació ha d'anar molt damunt d'altres.
I sense la possibilitat d'eucacó evidentment la gent no es defa de dogmes de fe i altres històries
molt bo l'article
Salut i branca

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb