URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

No vàrem lluitar per això, no vàrem celebrar el nou govern per això.

Alternativa | 15 Octubre, 2007 05:50 | facebook.com twitter.com

Aquí teniu aquesta interessant carta de Lluís Enric Apesteguia Ripoll, de Deià, sortida al Diario de Mallorca. Valia la pena reproduïrla. I a continuació la l'explicació de l'assemblea que tingué lloc dimecres dia 10 sobre Son Espases i la Reunió per a la mobilització en defensa de Son Espases (16-10-07).

Son Espases i els votants

El punt 2 de l´article 2n de la Constitució Espanyola diu textualment "la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l´Estat". És a dir, la legitimitat de legislar, executar o judicar de les institucions públiques només existeix perquè entre tots la hi hem delegada; oblidar-ho és, sota el meu punt de vista, una de les causes de la crisi democràtica que s´evidencia en una major abstenció cada eleccions.
Fins ara s´ha estat discutint sobre la idoneïtat de construir un nou hospital a Son Espases o reformar completament el de Son Dureta. No vull -ni tenc coneixements abastaments- per dir quina és la millor solució, però sí per quina és l´única democràtica.
El nou Govern ha de saber que va ser elegit perquè una mica més de la meitat dels balears vàrem votar els partits que l´integren. Però aquest vot no era un xec en blanc, sinó la rúbrica a un contracte els punts del qual eren el programa electoral del partit elegit. Que el Bloc per Mallorca apostava (i aposta, per sort) per reformar Son Dureta està clar, però el PSIB-PSOE pareix que ha oblidat el que prometia (cit de la pàgina 45 del seu programa): "construir un nou hospital, en el solar de Son Dureta i dur a terme un pla d´obres per mantenir l´actual Hospital Son Dureta, mentre no es disposi de les noves instal·lacions".
Quan un polític promet una cosa per a què el votem després l´ha de complir, ja que som els que votam qui tenim la sobirania per decidir, no els partits; sovint molts fan com si ignorar-ho i intenten substituir la democràcia per una partitocràcia ben disfressadeta. Que ara el president Antich hagi decidit construir nou hospital a Son Espases és un insult als votants: és com si dir "home, vos ho vàreu creure perquè sou com nins petits, ara ens toca als que tenim seny decidir!". Ja basta de tractar-nos com a menors d´edat polítics! Per a les pròximes generals el senyors Zapatero i Rajoy ens poden prometre un milió d´euros a cada mallorquí, després basta que addueixin raons "pressupostàries" o "d´interès general" per a fer-se enrere; l´important és aconseguir el nostre vot, no representar-nos.
No vàrem lluitar per això, no vàrem celebrar el nou govern per això.

Lluís Enric Apesteguia Ripoll

A totes les entitats socials, sindicals i ciutadanes de Mallorca

Ahir dia 10 d'octubre, es varen reunir, al Casal d'Entitats Ciutadanes i convocats per la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social, representants de les següents entitats: ATTAC, CGT, EU, Federació d'AAVV de Palma, Plataforma Salvem la Real i STEI-i. Com ja s'havia anunciat en la convocatòria, el motiu era l'anàlisi de la greu situació creada per l'anunci del Govern de les Illes Balears de continuar el projecte de l'hospital de referència als terrenys de Son Espases.

La representant d'Esquerra Unida va explicar com es veuen les coses des del seu partit.

L'anàlisi de les entitats socials coincidí en que aquesta decisió ha estat la més fàcil (cedir davant els poders fàctics) i gravíssima per als interessos generals. En primer lloc, pel desastre mediambiental, cultural, ecològic i social que suposa donar-li continuïtat el projecte del PP sobre l'hospital. Es dóna com a segur, que una de les conseqüències directes de l'hospital a Son Espases serà la construcció del segon cinturó, per atendre la enorme demanda viària que hi haurà. També suposa un mal precedent que durà més dificultats objectives per aturar els altres projectes especulatius i agressius que hi ha en marxa (Ses Fontanelles, Port Adriano, Façana Marítima, etc.). A més, els assistents coincideixen en que aquesta decisió suposa un trencament en la confiança cap a un govern (amb tots els que hi formen part) triat justament per fer el contrari del que ara fan.

Davant d'aquesta situació, els representants de les entitats assistents coincideixen en la necessitat d'aixecar la veu de protesta ciutadana, en demanda de rectificació d'una decisió que perjudica als ciutadans i al futur de Mallorca, i veuen la conveniència de ajuntar forces per fer palesa la indignació per aquests fets. En aquest sentit, es fa una crida a la consciència ciutadana per a que, donada la importància dels moments que vivim, es faci un esforç unitari per defensar Mallorca i a les futures generacions davant, l'especulació i la destrucció.

És per això que s'acorda convocar a totes les entitats que puguin compartir aquesta necessitat, per a una reunió, el proper dimarts, dia 16 d'octubre, a les 20.00 hores, al Casal d'Entitats Ciutadanes de Palma (carrer Montenegro, 8), per a preparar una convocatòria de mobilització ciutadana, en protesta per la decisió del Govern sobre Son Espases, i en demanda de rectificació.

És el moment de recuperar l'esperit de maig del 68. Imatge del blog Taringa

Comentaris

Ixent

El movimentisme genera frustració.

Ixent | 21/10/2007, 13:41

El movimentisme genera frustració.

Llorenç Buades Castell

Al voltant dels anys 1990 les darreres generacions militants de l'esquerra revolucionària a l'Estat Espanyol liquidaren els seus projectes polítics i passaren a engreixar els moviments socials o les ONG. Altres projectes vinculats al maoïsme s'havien esfondrat abans amb la capgirada feta pels dirigents xinesos, i alguns dels seus antics militants van ser vinculats a projectes especulatius (Pina López Gay, de la Jove Guàrdia Roja va ser una activa impulsora del "pelotazo", ja dins el PSOE, i el mateix va fer a Balears el senyor Peralta, que va passar sense contemplacions del PTE a la dreta).
La manca de resultats electorals positius i la desfeta del bloc de l'Est va incidir molt negativament en la descomposició de les restes d'una esquerra revolucionària que durant anys havia retret als altres partits competidors pel mateix espai la seva submissió a Estats-guies referents: Xina, Albània, Cuba o la URSS . Després de gairebé una dècada, la dels 1980 dedicada al fonament de l'abstencionisme electoral, patiren els mateixos mals que criticaven als altres partits i es desferen per tal d'acabar a fer el paper d'ONG, és a dir, de substituir les mancances de l'Estat, i la desfeta d'aquest mitjançant privatitzacions, per tal de formar part de la xarxa privada substitutiva, al servei del mateix Estat, però amb el greuge afegit de veure's condicionats per les polítiques de subvencions del mateix i els seus límits. Amb tot això, una bona part del que es considerava "avantguarda del proletariat " ha acabat fent feina subsidiària pel social-liberalisme del qual depenen en la vida diària mitjançant la precarietat dels seus contractes.
Altres militants d'aquella esquerra, millor situats per les seves arrels sindicals, deixaren la perspectiva global de canvi cap al socialisme per a contentar-se en fer coses del dia a dia en els seus sindicats. Mots d'ells passaren de l'esquerra sindical i de mantenir posicions d'enfrontament sociopolític amb les burocràcies a fer bondat per tal de mantenir la gestió d'un sector determinat (Joaquín Nieto, el responsable de CC.OO. de Medi Ambient, Fernández Toxo, dirigent del metall o Ramon Górriz, del sector de l'automòbil, en són els exemples més destacats). Aconseguida la canongia dins el sindicat deixaren de banda a aquells sectors que els havien ajudat a accedir a posicions destacables dins l'aparell en benefici propi, i sostenint amb el vot a la burocràcia en contra de les posicions d'esquerra que els situà en el lloc.

Bona part dels moviments socials existents viuen dels seus vincles amb el món de la política i en són subsidiaris, de manera que, si es fan crítics es talla l'aixeta dels ajuts i subvencions. La seva dependència és molt significativa, i molt especialment en els moviments socials més estables.
Els moviments més dignes solen ser aquells que sorgeixen de cada conyuntura, i en molts casos són circumstancials i efímers perquè es formen a partir de lluites concretes. No gaudeixen de subvencions, són en molts casos resistencials i enfrontats als poders, i també són els únics que poden promoure iniciatives polítiques alternatives a les existents.

El cas de Mallorca.

En el cas de Mallorca no només són els partits els que viuen dels recursos de l'Estat, també ho són els sindicats i la major part de les ONG i moviments socials per la via de la dependència dels governs. Aquests moviments de caràcter sectorial i molt enfocats als problemes que volen resoldre, formen part de la xarxa privatitzada i substitutiva de les tasques exigibles a l'Estat. En funció de les seves reivindicacions sectorials o corporatives, i dels ajuts dels governs de torn, deixen de banda la perspectiva de transformació social global.
El movimentisme estable depèn en bona part dels interessos de l'Estat i dels seus governs, constituixen la brigada que ha d'atendre les complicacions d'un Estat cada cop menys social, i fan la funció d'apagafocs barat de qualsevol possibilitat de conflicte amb el mateix.

Transformar la societat només és possible mitjançant un canvi de subjectes polítics. Després de 30 anys d'institucions postfranquistes, les experiències dels partits que diuen voler canviar les coses cap a una major justícia social o en defensa de les llibertats col·lectives ens haurien de servir de lliçó. La lliçó és clara: s'han instal·lat en l'institucionalisme postfranquista, han fet molts pocs progressos, han pactat reculades de tot tipus i han traït molta gent.

En els moviments, hi ha prou militants polítics. Uns cobren per ser-hi, altres es beneficien de subvencions o privilegis, i també n'hi ha que no en tenen ofici ni benefici i que aporten hores de treball i doblers a canvi de res. Dels primers, tot i que puguin ser crítics amb els seus aparells, no cal esperar gaire cosa, perquè majoritàriament s'adapten al guió establert pels que els subvencionen. Regenerar la vida política significa aleshores fer-se un referent sociopolític a partir dels moviments més inestables i les militancies més inestables, i això només és possible en períodes molt puntuals que s'han significat per l'embranzida d'un moviment que al dia de demà recularà.
Els moviments antiotan, o els moviments contra la guerra formaren part dels moviments que podien formular noves propostes partidàries alternatives. Aquells moviments no s'aprofitaren par tal de generar una alternativa poítica i per això ara tenim el que tenim. Però tampoc s'aprofiten els moviments actuals on hi ha un sector de gent que demanda una nova identitat política d'esquerra que no els traeixi.
Els militants de la Plataforma per la Democràcia, per exemple, descarten transformar-se en un projecte polític alternatiu, amb altra gent que així ho demana i al meu parer s'equivoquen, perquè amb els fets que han succeït allò que plantegen és assolir la derrota de manera incondicional.
La lluita de Son Espases, defensada només com a moviment, està ben perduda a benefici dels mateixos que l'han traïda si no es planteja la possibilitat de bastir una opció política diferent, i encara així, s'hauria de lluitar molt per tal de canviar les coses: però el que és segur és que disposariem d'una eina útil perquè coses com les que han passat no tornàssin a passar.

És per això mateix que des de fa algun temps he renunciat a la pràctica del movimentisme acèfal que sempre acaba en benefici aliè, i és per això que només tornaré a la pràctica de la pancarta quan es basteixi un projecte polític que doni entitat als programes d'esquerra i pugui donar una sortida efectiva a les demandes dels moviments socials d'esquerra.

Pepe

PORN

Pepe | 19/10/2007, 07:03

Demà publicarem la nota de premsa i la informació completa del que avui diu el Balears

El projecte del parc de Llevant no varia del fet pel PP

Regidors d’EU, Verds i Esquerra critiquen el nou PORN del Govern

El projecte del parc de Llevant no varia del fet pel PP | 19/10/2007, 06:36

Regidors d’EU, Verds i Esquerra critiquen el nou PORN del Govern

Creuen que el projecte del parc de Llevant no varia del fet pel PP

GLÒRIA JULIÀ. Artà.
La nova proposta de PORN de la península de Llevant de la Conselleria de Medi Ambient ha provocat discrepàncies en els mateixos partits d’esquerres. I és que, després que la conselleria anunciàs dimecres un nou procediment d’elaboració del Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN) de la península de Llevant, tant la coordinadora de regidors Diògenes com el GOB han manifestat la seva preocupació per aquest nou projecte, ja que «és fet a imatge i semblança del proposat per l’antic govern del PP».
Segons explica la coordinadora de regidors Diògenes, formada per Guillem Caldentey (Verds-Esquerra d’Artà), Conxi Penya (Verds-Esquerra de Son Servera), Maria Orts i Virgínia Urdangarín (EU-Els Verds Capdepera) i Pepe Garcia (Alternativa-EU-Els Verds de Pollença) «la proposta del PORN de la conselleria insisteix en la línia de desprotecció del territori duta a terme pel PP».
La coordinadora Diògenes denuncia «l’amenaça d’una nova renúncia en matèria de protecció ambiental per part del Govern».
Després que el PP, amb el suport d’UM, l’any 2003 retallàs un 90 per cent la superfície de parcs naturals de la península de Llevant, l’any 2005 el mateix Govern inicià el procediment de redacció d’un nou PORN que, segons la coordinadora Diògenes, «no coincidia amb l’original». Aquesta nova versió del PORN prioritzava l’opinió dels propietaris i suposava una important retallada en la protecció territorial de la zona.
Segons expliquen els membres de la coordinadora Diògenes: «El comunicat de premsa de la conselleria transmet el missatge que la Conselleria de Medi Ambient augmenta la superfície protegida, però oculta que el punt de partida és la proposta del PP de 2005, que deixa fora del PORN tot Sant Llorenç, la Canova d’Artà, gran part de Son Servera i algunes zones d’Artà».
Per a la coordinadora Diògenes «l’actuació d’UM està en la línia de l’antic govern del PP, però no creiem coherent la renúncia del PSOE i del BLOC als mínims quant a polítiques de protecció del territori. Per això, demanam que es recuperin les dimensions originals del PORN».

Diari de Balears (19-X-07)

Garci

Re: No vàrem lluitar per això, no vàrem celebrar el nou govern per això.

Garci | 18/10/2007, 17:44

La nostra gran amiga Marilena!!! Almenys abans era d'EU, segurament hi segueix.

a peu

Una més a la llista

a peu | 18/10/2007, 15:19

Directora general d'energia: Maria Magdalena Tugores Bautista
EU o EV ?

GArci

Re: No vàrem lluitar per això, no vàrem celebrar el nou govern per això.

GArci | 18/10/2007, 14:40

Uff, quina llista. Normal que no vulguin partir. Amb "l'impost revolucionari" que paguen se poden tapar molts forats a EU. El diners manen. Que trist.
Per cert, jo també vaig a peu.
Salut.

Pepe

Bona nit Julen

Pepe | 17/10/2007, 22:00

Hola Julen en aquest moment tenim poca salut i la paciència te un limit. Si vols completar la llista cap problema a aquest blog apostam per la transparència.
En quant al que dius de la consulta si perdem democràticament ens aguantarem .

Julen Adrián

A punt de baixa

Julen Adrián | 17/10/2007, 21:42

Sabeu quant de pares, mares, fills/es, cunyats/des, novios/as, germans/es, consorts/es, amants/es, ppadrions i madrines, concos, tias, tietes, amics i demés familia tenen els de la llista?
Encara que se fessi la consulta, cosa que no crec, perquè els usuaris de les cadires no volen còrrer cap risc, dubte moltíssim que la guanyàseu.
Per cert, estic segur que la llista és incompleta. al manco falta una Directora General que jo sàpiga.
Salut i molta paciència.

Pepe

Impressionant

Pepe | 17/10/2007, 20:54

A punt de baixa, la llista impressiona, és normal que l'organització es trobi tan abandona. Donar-se de baixa d'un partit és una decisió molt personal però jo et demanar un darrer esforç per aconseguir que aquesta gent faci una consulta sobre la continuïtat o no al govern. Igualment et deman que t'uneixes a les veus crítiques que demanarem canvis a l'Assemblea de Mallorca.
Tens nostre correu; eurxella@yahoo.es per qualsevol cosa que vulguis saber.

Un d'EU que va a peu!

A punt de baixa!

Un d'EU que va a peu! | 17/10/2007, 19:47

us pas a informar dels càrrecs públics d’EU-EV que estan a les Institucions després de les eleccions de maig d’enguany:

CÀRRECS INSTITUCIONALS D’ESQUERRA UNIDA – Els VERDS
GOVERN DE LES ILLES BALEARS
Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració (971-177440)
. Josefina Santiago – Consellera
. Bel Nora – Secretària General
. Magdalena Moreno – Cap de Gabinet
. Andreu Horrach – Delegat de Cooperació-Planificació i Programes
. Xesca Vanrell – Directora General Menors i Família
. Juan Manuel Rosa – Director General Atenció a la Dependència
. Manolo Cámara – Director General Immigració
Josep Ramon Balanzat – Els Verds – Director Gral Cooperació
. Antoni Bennàssar -Independent del Bloc Oficina Defensa Drets del Menor
. Tomeu Tugores – Assessor
. Joan Mascarell – Independent- Cap de premsa
. Lila Thomàs – Directora Institut Balear de la Dona
. David Abril – Programes de l’Agència Cooperació
Antoni Esteva – Els Verds, Gerent Agència Cooperació
. Antoni Ballester – Cap Secretaria
. Jesús Mullor – Independent - Gerent Fundació Estel
. Joan Manuel Martínez - Independent– Gerent Fundació Dependència
. ¿? – Gerent Consorci Sociosanitari Menorca
- Magdalena Amengual .Els Verds –Fundació per a la Reinserció
Centre Balears Europa (971-784342)
. Manel Carmona – Subdirector
PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS (971-728827)
Miquel Angel LLauger Els Verds Diputat
. Guillem Mesquida – Secretari Grup Parlamentari Bloc
CONSELL INSULAR DE MALLORCA (971-173825)
. Miquel Rosselló – Conseller de Cooperació Local
. Josep Valero – Secretari General Tècnic
. Magdalena Palou –Els Verds - Directora de Cooperació
Andreu Pasqual –Els Verds- Secretari del Grup de Consellers
AJUNTAMENT DE PALMA (971-225900)
. Eberhard Grosske – Tinent de Batlle/regidor Participació
. Marisol Fernández – Coordinadora d’Àrea
. Joan Font – Director General de Participació
. Joan Miró – Director General de Serveis Socials
. Joana Gual – Directora General de Planificació
Manel Gómez –Els Verds- Regidor d’Habitatge
. Emylse Mas – Assessora de Participació
. Germán Terrón – Secretari Grup Municipal
. Jaume Cánaves – Assessor de premsa

ALTERNATIVA PER POLLENÇA, ATTAC, CGT, DRETS HUMANS, EU, FED. AAVV DE PALMA, JOVENTUT COMUNISTA, OBRA CULTURAL BALEAR, PLATAFORMA SALVEM CA'N TÀPERA, PLATAFORMA SALVEM LA REAL, STEI-i i UNIÓ OBRERA BALEAR

A TOTES LES ENTITATS SOCIALS, SINDICALS I CIUTADANES DE MALLORCA

ALTERNATIVA PER POLLENÇA, ATTAC, CGT, DRETS HUMANS, EU, FED. AAVV DE PALMA, JOVENTUT COMUNISTA, OBRA CULTURAL BALEAR, PLATAFORMA SALVEM CA'N TÀPERA, PLATAFORMA SALVEM LA REAL, STEI-i i UNIÓ OBRERA BALEAR | 17/10/2007, 11:17

A TOTES LES ENTITATS SOCIALS, SINDICALS I CIUTADANES DE MALLORCA

Informació sobre la reunió d'ahir per preparar la mobilització sobre Son Espases.

Assistents: representants de les entitats ALTERNATIVA PER POLLENÇA, ATTAC, CGT, DRETS HUMANS, EU, FED. AAVV DE PALMA, JOVENTUT COMUNISTA, OBRA CULTURAL BALEAR, PLATAFORMA SALVEM CA'N TÀPERA, PLATAFORMA SALVEM LA REAL, STEI-i i UNIÓ OBRERA BALEAR

Tal i com estava previst, ahir dia 16 d'octubre va tenir lloc, al Casal d'Entitats Ciutadanes de Palma, la segona reunió per coordinar la mobilització de les entitats socials en defensa de Mallorca, contra la decisió del Govern de continuar el projecte del PP de construcció de l'hospital de referència de Mallorca a Son Espases, i en demanda de rectificació. D'entrada, va quedar clar que les entitats que de moment s'han sumat a aquest projecte són algunes que pertanyen a la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social, i altres que no ho són, per la qual cosa aquesta convocatòria ha de ser oberta a tothom que vulgui sumar-se, sense exclusions.
Dels assistents, les entitats que fins ara han decidit sumar-se a la convocatòria són: ALTERNATIVA PER POLLENÇA, ATTAC, CGT, DRETS HUMANS, JOVENTUT COMUNISTA, OBRA CULTURAL BALEAR, PLATAFORMA CAMINS PÚBLICS I OBERTS, PLATAFORMA SALVEM CA'N TÀPERA, PLATAFORMA SALVEM LA REAL i UNIÓ OBRERA BALEAR. S'informa que diverses entitats estan celebrant reunions en aquests dies per decidir sumar-se a la convocatòria.
Per tal que aquests projecte col·lectiu prengui cos, s'acorda donar-se temps suficient perquè mitjançant la difusió i altres iniciatives, la mobilització que es convoca sigui un èxit, perquè pugui influir en les decisions preses pel Govern i, també, en les formes amb les quals les ha preses. En tal sentit s'acorda:
 MOBILITZACIÓ A PALMA (CONCENTRACIÓ O MANIFESTACIÓ, QUE ES DECIDIRÀ LA SETMANA QUE VE) PER AL DIA 17 DE NOVEMBRE, DISSABTE.
 ES PROPOSA QUE, UNA SETMANA ABANS D'AQUESTA DATA, EL DISSABTE 10 DE NOVEMBRE, ES FACI UN ACTE LÚDIC I SOLIDARI, QUE ES POT ANOMENAR "AGERMANATS PER LA REAL", A CELEBRAR A AQUEST INDRET DE MALLORCA. PER DIMARTS QUE VE, DIA 23 D'OCTUBRE, ES CONVOCA UNA REUNIÓ DE TREBALL, OBERTA A TOTHOM QUE VULGUI ASSISTIR, PER A ACORDAR EL MANIFEST UNITARI, EL CARTELL, LA FINANCIACIÓ I ALTRES INICIATIVES A REALITZAR. EN AQUESTA REUNIÓ TAMBÉ ES CONCRETARÀ EL TIPUS DE MOBILITZACIÓ DE DIA 17 DE NOVEMBRE, I ELS TRÀMITS LEGALS DE CONVOCATÒRIA. La reunió també es farà en el Casal d'Entitats Ciutadanes, del carrer Montenegro, 8, de Palma, a les 20,00 hores.
Totes les entitats que vulguin adherir-se ho poden anar fent durant aquests dies. En tal sentit, es prega la màxima difusió d'aquesta informació.
Salut i endavant.

Enviat per la CGT-Illes
(17-X-07)

Pepe

Joan March

Pepe | 16/10/2007, 18:36

Totalment d'acord Llorenç, encara avui sufrim el poder dels March que mantenen el camí de Ternelles tancat.
L'ajuda financera i diplomàtica de Joan March al cop d'estat franquista va ser molt important des del Dragon Rapid als avions italians que varen ser definitius en el fracàs de l'expedició d'en Bayo.
Joan March era una persona sense escrúpols responsable de molt de morts.

Llorenç

Ara resultarà que Juan March era un "progre"

Llorenç | 16/10/2007, 16:51

Quin personal que hi ha pel món. Ara resultarà que el senyor Juan March era un "progre", quan allò que va fer va ser finançar els feixistes, i les matances que provocaren. Però el PSM no li llevarà l'Avinguda. Ben alerta !
El senyor Juan March va finançar alguns sindicats pel seu profit i prou, per tal de llevar-se competidors.
És cer que el senyor March va fer concessions a la UGT com la Casa del Poble de Ciutat en premi a aquestes vagues en el seu favor contra els Sales, per exemple.
Alguns socialistes llucmajorers de l'època, més verguistes que marxistes, o més marchistes, contraposaven la figura de March a la dels altres empresaris i el feien valer com el lliberal amb el qual s'havia de pactar.
Alguns d'ells ho pagaren amb la mort. Varen morir a trets dels escamots feixistes. No cal dir qui finançà la vinguda dels feixistes.
D'altra banda si algú va fer mal a la nostra cultura va ser el senyor March, rival de Cambó (i al final, franquistes ). El senyor March va ser el financer de l'anticatalanisme mitjançant l'andritxol Alemany.
Així que a cadascú allò que pertoca i no escolteu a Xesca.

Pepe

Público

Pepe | 16/10/2007, 09:37

Perdonau aquests dies no tinc temps per contestar i comentar tot el que m'agradaria al blog.
L'opinió d'Alfons López de Tena al diari Público em va agradar.
No tenim accions a aquest diari però la veritat és que la seva aparició era necessària per dona veu a molta de gent i temes que no apareixien a la premsa fins ara.

Web Llibertat.cat

Maulets: "aquells partits que no abandonin el govern seran còmplices de la destrucció de la Real"

Web Llibertat.cat | 16/10/2007, 07:23

Maulets: "aquells partits que no abandonin el govern seran còmplices de la destrucció de la Real" http://www.llibertat.cat/index2.php?option=com_content&task=emailform&id=1476&itemid=1¡Error!Marcador no definido.http://www.llibertat.cat/index2.php?option=com_content&task=emailform&id=1476&itemid=1

16.10.07 La decisió de l'anomenat Govern pel Canvi de continuar el projecte especulatiu de Son Espases ha provocat indignació entre amplis sectors de la societat civil mallorquina. És per aquest motiu que l'organització Maulets Ciutat ha fet un comunicat de premsa on critica durament aquest govern i remarca que "aquells partits que no l'abandonin seran còmplices de la destrucció de la Real".
Per a Maulets, "un parell de mesos d'arribada al poder ha estat el temps que han tardat els partits de l'autodenominat Govern pel Canvi a ensenyar el seu veritable rostre". I consideren que allò que ha canviat "han estat les cares de la classe política, però no les polítiques". És per això que denuncien els partits que composen el Pacte, ja que han han traït les seves votants, "mostrant que les seves promeses eren electoralisme pur i dur. Això els iguala, a tots ells, a na Catalina Cirer, qui també va incomplir les seves promeses".
L'organització de joves constat que una capa d'amnèsia s'ha apoderat d'aquelles que fa uns mesos participaven i donaven suport a les reivindicacions veïnals de La Real. Ara, un cop guanyades les eleccions, les cadires i els interessos personals i partidistes han pesat més que les conviccions. Per tant, remarca que "aquells partits que no abandonin el govern seran còmplices de la destrucció de la Real, així com de tot allò que implica (destrucció del darrer indret rural de Ciutat, l'apertura de la construcció de la via cap al 2n Cinturó, el creixement desmesurat de Palma fins a la UIB, etc.)". Pe això Maulets manifesta que no oblidarà a cap corrupte, a cap traïdor, a cap còmplice, ni a cap covard i sempre recordarà les persones que formen part del fibló que destruirà aquest paratge. Tal com s'esmenta al web de la plataforma alvem La Real.
Per tot això, l'assemblea de Maulets Ciutat afirma ben fort que només amb la mobilització es podrà aturar allò que la classe política no ha volgut fer. També assenyala que la lluita i l'organització al marge dels partits institucionals és l'únic camí.
El comunicat conclou tot dient que "avui, més que mai, cal lluitar amb valentia per tot allò en el que creiem per, com deia Lluís M. Xirinacs, "contrapuntar la covardia dels nostres líders"".
Per saber-ne més:
Per la seva banda, l’organització ecologista GOB considera que la decisió final del president Antich i del Govern en relació a la ubicació de l’hospital de referència constitueix una decepció absoluta i un descrèdit evident de la política i del nou govern. Per a l’entitat, suposa, a més d’un impacte inassumible a una zona de gran valor, un incompliment flagrant d’un compromís electoral i preelectoral reiteradament expressat. El GOB apunta la seva oposició per motius diversos: de política territorial i urbanística, patrimonials i per la seva ubicació a l’entorn de BIC del Monestir de La Real. A més, la valoració negativa de la decisió del govern respon també a aspectes polítics i socials. “Descartar Son Espases havia estat un dels compromisos més reiteradament expressats pels partits que composen el pacte de centre esquerra. L’incompliment d’aquest compromís constitueix també una decepció i un evident descrèdit de la política i dels governants. Complir la paraula donada és sempre un objectius dels governants”. Per altra banda el GOB es troba molt preocupat per si Complir la paraula donada és sempre un objectius dels governants”. Per altra banda el GOB es troba molt preocupat per si aquest serà el tarannà del nou govern en matèria territorial i patrimonial. “La construcció de grans infraestructures i grans equipaments era un dels trets característics del govern Matas. El nou Govern havia de canviar radicalment aquestes polítiques i apostar per un model més respectuós amb l’entorn. No ha estat així, i això és un mal símptoma”.
Segons informa Tribuna mallorca
http://www.llibertat.cat/content/view/1476/1/

Web Llibertat.cat

juan

Las cosas estan cambiando

juan | 15/10/2007, 23:05

Publico.esBLOGS00:53:10
Martes, 16 de octubre de 2007 Dominio públicoOpinión a fondoInicio 15 Oct 2007 Dependencia o independencia de Catalunya06:00 Tags: Catalunya España
ALFONS LÓPEZ TENA

Tras treinta años de democracia estable, sólidamente anclados en la Unión Europea y el euro, impensables los golpes de Estado, integrados en la globalización y prósperos, es hora de hacer balance sobre si le conviene a Catalunya seguir en España.

Salvo efusiones líricas, amenazas gonadales y acusaciones de delirio psiquiátrico (idénticas a las practicadas por la dictadura soviética), no se oye en España argumento alguno que justifique la dependencia de Catalunya. Los unionistas catalanes, salvo una cierta apelación a la resignación y la rutina, tampoco razonan, incluso recurren crecientemente al escarnio y la amenaza, aquí más próximos a los usos de la dictadura maoísta.

Es normal esta afasia, que se intenta ocultar bajo abundantes bramidos, pues el fundamento económico de la conveniencia de pertenecer a España ha desaparecido. Ya no es el Estado español quien tiene moneda y determina los tipos de cambio, los tipos de interés y los aranceles de importación y exportación. Ya no hay mercado español, lo ha absorbido el único europeo, y es Bruselas quien toma esas decisiones y se abre a la globalización, con el resultado inevitable de la disminución de la importancia relativa del antiguo mercado protegido: hoy Catalunya vende al resto del Estado menos del 40% de su producción, e importa de allí menos del 35%. A Catalunya la dependencia ya no le es compensada por el acceso privilegiado al mercado español, que además se ha convertido en arriesgado por ser el único en que los productos catalanes son boicoteados por el hecho de serlo (práctica del 21% de los madrileños, según ABC).

Sólo le queda a España un mecanismo de actuación económica, la inversión pública, y los datos y hechos son elocuentes: tras décadas de detraer cada año el 10% del PIB catalán sin invertir en Catalunya (19.200 millones de euros el 2005), se desploman los servicios públicos que gestiona España y llevan su E: RENFE, AENA, REE, ENDESA, etc. ¿Qué reciben los catalanes a cambio del expolio fiscal? Ni siquiera la transparencia, pues los balances fiscales, públicos en la Unión Europea, Alemania o Reino Unido, los ocultan en España tanto los gobiernos del PP como los del PSOE. ¿Qué esconden?

Tampoco a la hora de comprar empresas españolas es una ventaja estar en España, pues la toma de control catalana es bloqueada de una u otra manera, y contra ella se blande la Constitución y la xenofobia, que no se invoca frente a OPAs alemanas o italianas.

Al expolio del Estado y la explotación monopolística de los servicios públicos privatizados se añade la penuria de la Generalitat. Baste un dato: tras treinta años de autonomía, y para 7,5 millones de habitantes, el presupuesto catalán es de 32.000 millones de euros. Tras ocho años de autonomía, y para 5 millones de habitantes, el presupuesto escocés es de 46.000 millones de euros. Escocia en ocho años ha conseguido el doble por habitante de lo conseguido por Catalunya en treinta.

Mal negocio es hoy España para Catalunya: privada de política fiscal, crónicamente objeto de desinversión pública, discriminada hasta en tratados internacionales (esos que firma el Estado español prohibiendo que utilicen el aeropuerto de Barcelona los aviones desde o hacia Toronto, Miami, México, Bangkok, Kuala Lumpur, etc.), boicoteados sus productos, rechazados sus compradores como extranjeros hostiles, ¿a quién le interesa continuar la dependencia? ¿Alguien podría explicar alguna ventaja comparativa de la dependencia respecto a la independencia? (si puede ser, sin insultar).
El problema de Catalunya se llama España, que se dedica, mediante el aparato del Estado que los catalanes pagan, a bloquear todos sus proyectos: ni conexión ferroviaria del puerto con Europa, ni servicios públicos que funcionen, ni inversiones en infraestructuras, ni TGV a Europa, ni toma de control de empresas españolas, ni aeropuerto intercontinental, ni nada de nada.

Ya están conseguidos los objetivos modernizadores comunes a catalanes y españoles, España ya es democrática y europea, pero tan adversa a la diversidad como siempre, no se concibe como plurinacional sino como unitaria, y percibe a los ‘diferentes’ no como un activo a promover sino como una molestia a eliminar. Proclama que Catalunya es España, pero piensa y actúa que Catalunya es de España. Una posesión.

Intentamos de buena fe una corrección del expolio fiscal, el dominio político y la discriminación económica y cultural. Tendimos la mano para sólo recibir insultos, boicots y engaños, y un Estatuto que no se aplica ni cumple, pues este Gobierno español, como los anteriores, no tiene por qué cumplir la ley cuando afecta a Catalunya. No pasa nada, ya lo avalarán como siempre los Tribunales Supremo y Constitucional, que para eso los nombran el PP y el PSOE.
Se equivocan: bloqueada bajo España, maltratada en España, insultada por España, harta de España, a Catalunya sólo le queda un camino: la independencia.

España tiene mucho a ganar con un Estado catalán, perdería un miembro descontento y problemático pero ganaría un buen vecino y amigo, y podría superar los bloqueos que sufren las libertades y la democracia por causa de una estructura institucional concebida y practicada para asegurar el dominio de una mayoría nacional española sobre las minorías nacionales. Como ya advirtió Burke, es ese dominio la causa de las mayores corrupciones del orden constitucional.
Dijo Azaña que para mantener España unida había que bombardear Barcelona cada cincuenta años, método que calificaba de bárbaro pero efectivo. Los bombardeos ya no son posibles, y España no ha aprendido en su lugar el método de ganar la adhesión cordial e interesada de los catalanes. En el fondo, tanto da. Se ponga como se ponga, la independencia de Catalunya es ineluctable e inevitable. Mene Tequel Parsin. Ha empezado la cuenta atrás.

Alfons López Tena es vocal del Consejo General del Poder Judicial.
1 comentario

juan

Las cosas estan cambiando

juan | 15/10/2007, 23:05

Publico.esBLOGS00:53:10
Martes, 16 de octubre de 2007 Dominio públicoOpinión a fondoInicio 15 Oct 2007 Dependencia o independencia de Catalunya06:00 Tags: Catalunya España
ALFONS LÓPEZ TENA

Tras treinta años de democracia estable, sólidamente anclados en la Unión Europea y el euro, impensables los golpes de Estado, integrados en la globalización y prósperos, es hora de hacer balance sobre si le conviene a Catalunya seguir en España.

Salvo efusiones líricas, amenazas gonadales y acusaciones de delirio psiquiátrico (idénticas a las practicadas por la dictadura soviética), no se oye en España argumento alguno que justifique la dependencia de Catalunya. Los unionistas catalanes, salvo una cierta apelación a la resignación y la rutina, tampoco razonan, incluso recurren crecientemente al escarnio y la amenaza, aquí más próximos a los usos de la dictadura maoísta.

Es normal esta afasia, que se intenta ocultar bajo abundantes bramidos, pues el fundamento económico de la conveniencia de pertenecer a España ha desaparecido. Ya no es el Estado español quien tiene moneda y determina los tipos de cambio, los tipos de interés y los aranceles de importación y exportación. Ya no hay mercado español, lo ha absorbido el único europeo, y es Bruselas quien toma esas decisiones y se abre a la globalización, con el resultado inevitable de la disminución de la importancia relativa del antiguo mercado protegido: hoy Catalunya vende al resto del Estado menos del 40% de su producción, e importa de allí menos del 35%. A Catalunya la dependencia ya no le es compensada por el acceso privilegiado al mercado español, que además se ha convertido en arriesgado por ser el único en que los productos catalanes son boicoteados por el hecho de serlo (práctica del 21% de los madrileños, según ABC).

Sólo le queda a España un mecanismo de actuación económica, la inversión pública, y los datos y hechos son elocuentes: tras décadas de detraer cada año el 10% del PIB catalán sin invertir en Catalunya (19.200 millones de euros el 2005), se desploman los servicios públicos que gestiona España y llevan su E: RENFE, AENA, REE, ENDESA, etc. ¿Qué reciben los catalanes a cambio del expolio fiscal? Ni siquiera la transparencia, pues los balances fiscales, públicos en la Unión Europea, Alemania o Reino Unido, los ocultan en España tanto los gobiernos del PP como los del PSOE. ¿Qué esconden?

Tampoco a la hora de comprar empresas españolas es una ventaja estar en España, pues la toma de control catalana es bloqueada de una u otra manera, y contra ella se blande la Constitución y la xenofobia, que no se invoca frente a OPAs alemanas o italianas.

Al expolio del Estado y la explotación monopolística de los servicios públicos privatizados se añade la penuria de la Generalitat. Baste un dato: tras treinta años de autonomía, y para 7,5 millones de habitantes, el presupuesto catalán es de 32.000 millones de euros. Tras ocho años de autonomía, y para 5 millones de habitantes, el presupuesto escocés es de 46.000 millones de euros. Escocia en ocho años ha conseguido el doble por habitante de lo conseguido por Catalunya en treinta.

Mal negocio es hoy España para Catalunya: privada de política fiscal, crónicamente objeto de desinversión pública, discriminada hasta en tratados internacionales (esos que firma el Estado español prohibiendo que utilicen el aeropuerto de Barcelona los aviones desde o hacia Toronto, Miami, México, Bangkok, Kuala Lumpur, etc.), boicoteados sus productos, rechazados sus compradores como extranjeros hostiles, ¿a quién le interesa continuar la dependencia? ¿Alguien podría explicar alguna ventaja comparativa de la dependencia respecto a la independencia? (si puede ser, sin insultar).
El problema de Catalunya se llama España, que se dedica, mediante el aparato del Estado que los catalanes pagan, a bloquear todos sus proyectos: ni conexión ferroviaria del puerto con Europa, ni servicios públicos que funcionen, ni inversiones en infraestructuras, ni TGV a Europa, ni toma de control de empresas españolas, ni aeropuerto intercontinental, ni nada de nada.

Ya están conseguidos los objetivos modernizadores comunes a catalanes y españoles, España ya es democrática y europea, pero tan adversa a la diversidad como siempre, no se concibe como plurinacional sino como unitaria, y percibe a los ‘diferentes’ no como un activo a promover sino como una molestia a eliminar. Proclama que Catalunya es España, pero piensa y actúa que Catalunya es de España. Una posesión.

Intentamos de buena fe una corrección del expolio fiscal, el dominio político y la discriminación económica y cultural. Tendimos la mano para sólo recibir insultos, boicots y engaños, y un Estatuto que no se aplica ni cumple, pues este Gobierno español, como los anteriores, no tiene por qué cumplir la ley cuando afecta a Catalunya. No pasa nada, ya lo avalarán como siempre los Tribunales Supremo y Constitucional, que para eso los nombran el PP y el PSOE.
Se equivocan: bloqueada bajo España, maltratada en España, insultada por España, harta de España, a Catalunya sólo le queda un camino: la independencia.

España tiene mucho a ganar con un Estado catalán, perdería un miembro descontento y problemático pero ganaría un buen vecino y amigo, y podría superar los bloqueos que sufren las libertades y la democracia por causa de una estructura institucional concebida y practicada para asegurar el dominio de una mayoría nacional española sobre las minorías nacionales. Como ya advirtió Burke, es ese dominio la causa de las mayores corrupciones del orden constitucional.
Dijo Azaña que para mantener España unida había que bombardear Barcelona cada cincuenta años, método que calificaba de bárbaro pero efectivo. Los bombardeos ya no son posibles, y España no ha aprendido en su lugar el método de ganar la adhesión cordial e interesada de los catalanes. En el fondo, tanto da. Se ponga como se ponga, la independencia de Catalunya es ineluctable e inevitable. Mene Tequel Parsin. Ha empezado la cuenta atrás.

Alfons López Tena es vocal del Consejo General del Poder Judicial.
1 comentario

Xesca

Pepe, t'he contestat a L'HIDRO s/t

Xesca | 15/10/2007, 19:35

ç

Blog Plataforma Salvem la Real

Mentiders, pocavergonyes, venuts, corruptes, traïdors, incompetents, falsos, còmplices... ASSASSINS!

Blog Plataforma Salvem la Real | 15/10/2007, 18:56

Mentiders, pocavergonyes, venuts, corruptes, traïdors, incompetents, falsos, còmplices... ASSASSINS!

Reproduït de www.diaridebalears.cat

Quina decepció!

Mentiders, hipòcrites, pocavergonyes, venuts, corruptes, traïdors, incompetents, falsos, còmplices, manipuladors, especuladors,... ASSASSINS!
Governants d’aquesta terra, potser us sonen aquestes paraules, perquè és com vau titllar el Partido Popular quan tenia la intenció de fer l’hospital a Son Espases. Podeu elegir, perquè cada un d’aquests mots us és aplicable igualment a tots i cada un dels que formau aquest Govern.
Partits venuts que no han sabut fer més que callar i baixar-se els calçons. PSOE, promeses buides; BLOC, traïdors emmascarats rere el «no». Heu fallat a la vostra promesa i votants. Digau adéu a les intencions de recollir un sol vot d’aquells que els darrers quatre anys us donàrem suport perquè confiàvem en un canvi de Govern i d’actitud i aptituds. Fórem ingenus...
Dins Son Espases hi enterrau molt més que ciment per als fonaments, hi enterrau la vostra dignitat, la vostra credibilitat i la nostra confiança.
Terra estimada, terra violada per governants que tan sols et volen mal. El cel bramava el vespre en què els governants han decidit no canviar i seguir-te escorxant sense escrúpols. Nosaltres hi seguirem essent i pensam deixar el llegat a les properes generacions de la ràbia continguda, de la ràbia que els farà cridar més fort per demanar justícia pel nostre país, que uns quants encara estimam.
Tanmateix,... Ens hi trobaran! Salvem la Real!
Josep Llabrés Prat. Secar de la Real.

Blog Plataforma Salvem la Real

Xesca Ensenyat

Sabotatge o no

Xesca Ensenyat | 15/10/2007, 18:14

No m'han deixat dir que si en Verga va protegir en Franco fou perquè ell era republicà i antimonàrquic, no creia que el talent ni la vàlua es trametessin per via genètica, i en Franco com a mínim tenia iniciativa. Total va contribuir a la guerra incivil amb una línia de crèdit en bancs italians per una suma de deu milions de dòlars, que feia i fa 'risa', però que com que els feixistes no tenien res més per anar a prendre cafè s'hi varen aferrar.
En Verga se'n va rescabalar amb escreix amb el Barcelona Traction, que s'estudia a totes les facultats d'economia del món, incloses Havard i Oxford, i encara no li han agafat el truqui.
Els comunistes hauríeu d'indagar el que va fer en Verga pels obrers l'any 1921.
I els tuberculosos com jo, li hauríem d'agrair Caubet, que li va costar 6 milions de dòlars. Només que varen volar perquè una reina havia de desempenyorar les seves joies...
Salut i República
//*//

Xesca Ensenyat

Tenir paraula o no tenir paraula

Xesca Ensenyat | 15/10/2007, 18:05

That is the question. Això és el que en Verga va dominar. En Verga va tenir paraula. Per això la tribu més malfiada del món, que és la british, se'n va poder refiar.
A Pollença que hi ha tants historiadors, hem de suposar que ja han examinat els documents british que han deixat de ser top secret. O no? No em puc creure que no, perquè encara no és hora de seure a la camilla.
Incredible que un poble com Pollença no reivindiqui la figura de Joan March, una família d'origen pollencí (s. XVI). Incredible.
Si és perquè els milionaris vegades fan picardies, jo us dic que els Rochild i els Rockefeller encara en van fer més, només que als USA hi ha 50 mil biografies d'aquests i aquí encara no n'hi ha cap d'en Joan March ben documentada, i això que en Verga va deixar dit que enaltissin la seva memòria. Si no ho hem fet és perquè estam acomplexats i malalts.
Això d'en Grau no està gens clar. I si ho hagués fet hauria estat per amor, i els pecats de l'amor són els més bons de perdonar. A més que només seria un mort, no deu mil en una sola nit.
I en Grau no era cap mosqueta morta

Xesca Ensenyat

En tal dia com avui els feixistes afusellaren el president Companys

Xesca Ensenyat | 15/10/2007, 15:34

Anau a L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS i deixau missatge.
Gràcies.

Xesca Ensenyat

Gràcies Urxella

Xesca Ensenyat | 15/10/2007, 14:07

Fòrum:Debat general

Missatge: Gràcies Partal

Autor: Tomeu
Text: per Vicent Partal
DILLUNS, 15/10/2007 - 06:00h
El fracàs de la fraternitat
L'èxit de la cultura catalana a Frankfurt ha propiciat un esclat de fúria mal dissimulada en molts ambients intel·lectuals espanyols, el darrer dels quals un editorial, impagable de tan paranoic i ridícul que era, publicat ahir pel diari 'El País'. Ara, més enllà de l'anècdota, allò que s'ha manifestat aquests dies és un altre gran fracàs de la transició: trenta anys després, tot allò de la 'fraternitat dels pobles d'Espanya' se n'ha anat en orris. I això significa que és Espanya, i no nosaltres, qui ha perdut una gran oportunitat. Potser la darrera.

El 1975 els independentistes eren quatre gats, literalment. Potser perquè molts no enteníem allò que de debò passava, però sobretot perquè l'oposició antifranquista havia posat pertot com a divisa secundària després del famós 'llibertat, amnistia i estatut d'autonomia', la fraternitat dels 'pobles d'Espanya', dels 'pobles ibèrics', dels 'pobles de l'estat' i tot de variants semblants. L'anàlisi que quasi tothom compartia era que l'opressió nacional era una conseqüència del franquisme i que, mort el règim, era possible d'imaginar un estat en què la convivència entre les nacions fos fraternal i diferent, sense subordinació ni oposició.

És cert que era sobretot des del nostre país que es posava l'èmfasi en això. Hi ha un miler d'anècdotes que expliquen que a Madrid no ho veien igual. En recorde una que conta Eliseu Climent: en el famós concert de Raimon a Madrid un dirigent de l'oposició clandestina li va dir amb desgana que ja ens donarien l'autonomia, als valencians... Encara es movien en la clandestinitat, però ja es pensaven que eren ells qui havien de donar l'autonomia i que els altres hauríem d'estar-los agraïts!

El cas és que han passat trenta anys i, si deixem de banda la descentralització administrativa, no hem avançat gaire. Els espanyols s'irriten per cada pas endavant que fem, per cada acte de normalitat; molts tenim fins i tot la sensació que cada volta s'irriten més. I que s'irriten els espanyol de dreta i els espanyols d'esquerra. I que no hi ha res a fer.

La fraternitat és impossible, si l'altre no sap fer res tret de protestar, renegar i maleir. La fraternitat és cosa de dos; ha de ser cosa de dos, si vol ser. I de fraternals, entre ells no se'n veu ni un, ni mig, ni cap. Aquests dies a Frankfurt podrien haver-se alegrat, els espanyols, del fet que una cultura 'espanyola' (fraternalment, si més no) acaparés l'atenció de tot el món, que un escriptor 'espanyol' (fraternalment, si més no) com és Quim Monzó triomfara en el discurs inaugural, o que un altre escriptor 'espanyol' (fraternalment, si més no) com és Jaume Cabré tinguera el llibre de la Fira, reconegut pels crítics alemanys. No solament no ho han fet, no solament no han expressat gens de satisfacció, sinó que ens han maltractat, ens han insultat, han fet pallassades com ara escriure una columna en turc, han manipulat els fets convertint una sola pregunta d'un sol periodista en una mena de clam contra el català, han amagat tot aspecte positius i han realçat fins a l'exageració qualsevol coseta que no acabara d'anar bé...

Sincerament, ells hi perden. Llegir els diaris nacionalistes espanyols (de Barcelona o de Madrid) ha estat aquests dies una lliçó. Als anys setanta molta gent va mirar de bastir un pont, molta gent des d'ací va creure que una altra Espanya era possible, però avui, i vist com les gasten, tot això és simplement una monumental pèrdua de temps. Ells no tenen gens de ganes ni de ser fraternals ni de ser amables, ni tan sols de ser educats, ni de res de res. I no sé si saben on ens van portant, però cada volta que ensenyen aquesta cara seua, tan visceral, rabiosa i intolerant, també ens allunyen més d'una fraternitat que segurament ells mai no han ni acabat d'entendre. Ja s'ho faran.
Vicent Partal director@vilaweb.cat


15/10/2007 - 16:03
Respondre aquest missatge
Anar a la plana de l'enquesta

Tornar a la plana inicial del fòrum
Una producció de Partal, Maresma & Associats . 1995 (La Infopista) - 2000

Xesca Ensenyat

Gràcies Urxella

Xesca Ensenyat | 15/10/2007, 14:07

Fòrum:Debat general

Missatge: Gràcies Partal

Autor: Tomeu
Text: per Vicent Partal
DILLUNS, 15/10/2007 - 06:00h
El fracàs de la fraternitat
L'èxit de la cultura catalana a Frankfurt ha propiciat un esclat de fúria mal dissimulada en molts ambients intel·lectuals espanyols, el darrer dels quals un editorial, impagable de tan paranoic i ridícul que era, publicat ahir pel diari 'El País'. Ara, més enllà de l'anècdota, allò que s'ha manifestat aquests dies és un altre gran fracàs de la transició: trenta anys després, tot allò de la 'fraternitat dels pobles d'Espanya' se n'ha anat en orris. I això significa que és Espanya, i no nosaltres, qui ha perdut una gran oportunitat. Potser la darrera.

El 1975 els independentistes eren quatre gats, literalment. Potser perquè molts no enteníem allò que de debò passava, però sobretot perquè l'oposició antifranquista havia posat pertot com a divisa secundària després del famós 'llibertat, amnistia i estatut d'autonomia', la fraternitat dels 'pobles d'Espanya', dels 'pobles ibèrics', dels 'pobles de l'estat' i tot de variants semblants. L'anàlisi que quasi tothom compartia era que l'opressió nacional era una conseqüència del franquisme i que, mort el règim, era possible d'imaginar un estat en què la convivència entre les nacions fos fraternal i diferent, sense subordinació ni oposició.

És cert que era sobretot des del nostre país que es posava l'èmfasi en això. Hi ha un miler d'anècdotes que expliquen que a Madrid no ho veien igual. En recorde una que conta Eliseu Climent: en el famós concert de Raimon a Madrid un dirigent de l'oposició clandestina li va dir amb desgana que ja ens donarien l'autonomia, als valencians... Encara es movien en la clandestinitat, però ja es pensaven que eren ells qui havien de donar l'autonomia i que els altres hauríem d'estar-los agraïts!

El cas és que han passat trenta anys i, si deixem de banda la descentralització administrativa, no hem avançat gaire. Els espanyols s'irriten per cada pas endavant que fem, per cada acte de normalitat; molts tenim fins i tot la sensació que cada volta s'irriten més. I que s'irriten els espanyol de dreta i els espanyols d'esquerra. I que no hi ha res a fer.

La fraternitat és impossible, si l'altre no sap fer res tret de protestar, renegar i maleir. La fraternitat és cosa de dos; ha de ser cosa de dos, si vol ser. I de fraternals, entre ells no se'n veu ni un, ni mig, ni cap. Aquests dies a Frankfurt podrien haver-se alegrat, els espanyols, del fet que una cultura 'espanyola' (fraternalment, si més no) acaparés l'atenció de tot el món, que un escriptor 'espanyol' (fraternalment, si més no) com és Quim Monzó triomfara en el discurs inaugural, o que un altre escriptor 'espanyol' (fraternalment, si més no) com és Jaume Cabré tinguera el llibre de la Fira, reconegut pels crítics alemanys. No solament no ho han fet, no solament no han expressat gens de satisfacció, sinó que ens han maltractat, ens han insultat, han fet pallassades com ara escriure una columna en turc, han manipulat els fets convertint una sola pregunta d'un sol periodista en una mena de clam contra el català, han amagat tot aspecte positius i han realçat fins a l'exageració qualsevol coseta que no acabara d'anar bé...

Sincerament, ells hi perden. Llegir els diaris nacionalistes espanyols (de Barcelona o de Madrid) ha estat aquests dies una lliçó. Als anys setanta molta gent va mirar de bastir un pont, molta gent des d'ací va creure que una altra Espanya era possible, però avui, i vist com les gasten, tot això és simplement una monumental pèrdua de temps. Ells no tenen gens de ganes ni de ser fraternals ni de ser amables, ni tan sols de ser educats, ni de res de res. I no sé si saben on ens van portant, però cada volta que ensenyen aquesta cara seua, tan visceral, rabiosa i intolerant, també ens allunyen més d'una fraternitat que segurament ells mai no han ni acabat d'entendre. Ja s'ho faran.
Vicent Partal director@vilaweb.cat


15/10/2007 - 16:03
Respondre aquest missatge
Anar a la plana de l'enquesta

Tornar a la plana inicial del fòrum
Una producció de Partal, Maresma & Associats . 1995 (La Infopista) - 2000

Xesca Ensenyat

Alguna cosa s'ha de fer, Pepe

Xesca Ensenyat | 15/10/2007, 12:27

Per començar, anar a prendre un cafè amb gel a l'HI9DROAVIÓ APAGAFOCS i adherir-se al meu homenatge a Costa i Llobera en el 85è aniversari de la seva mort. No deixem que el feixisme mos prengui en Costa. No hi ha dret. En Costa no hi va tenir mai res a veure.
Salut i República, company.
//*//

Pepe

Mobiltizacions

Pepe | 15/10/2007, 10:49

Estic d'acord amb Terra i Llibertat que la gent està farta de mobilitzacions i que s'haurien de cercar altres mètodes.

Estic segur que l'abstenció serà molt alta a les generals i fer una llista diferent no sé si seria efectiu, però alguna cosa s'ha de fer.
A veure si entre tots trobam alguna manera o idea de mobilitzar sense cremar.
Per la meva part de moment segueix lluitant per aconseguir una consulta dins EU.

Xesca Ensenyat

Avui fa 85 anys que se va morir en Costa

Xesca Ensenyat | 15/10/2007, 09:13

Si voleu participar a l'homenatge a Costa i Llobera que li faig avui al meu bloc L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS veniu, estimats. La millor garantia que us puc oferir és que no té subvenció. Perquè els que tenen subvenció, fan venir basques. El meu, és de franc.
Deixau missatge, porfa, que els ultres s'alimenten de silencis. L'omertà i tot això, caps de cavalls trinxats.

Joan

El text ho diu tot

Joan | 15/10/2007, 08:18

Lamentablemaent,
estic d'acord,
i l'única esperança de no acabar així és que dins els partits en els seus diferents congressos/assemblees es dugui a terme un canvi.
tenc fe (lo que vol dir que, racionalment no ho vegi factible ara per ara), en que això sigui possible.

Terra i Llibertat!

LLISTA ELECTORAL!

Terra i Llibertat! | 15/10/2007, 07:58

La gent està farta de crides a la mobilització! Fins ara les han fet els partits que han traït els motius de la convocatòria!
Crec que no s'ha de cremar més la gent. Allò que sí és efectiu és generar un referent de dignitat, de cara al mes de març. Pens que, amb tots els col·lectius que s'han sentit estafats electoralment (amb el de La Real de capçalera), es podria fer una llista a les eleccions generals.
Així es podrien canalitzar els vots dels defensors de la terra!
I, sobretot, serviria per donar una lliçó als que fan el paper del PP, però no els hi poden dir res, perquè si no tornarà el PP, és a dir: els mateixos!
Vergonya aliena!

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb