URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

El calendari festiu

Alternativa | 01 Novembre, 2007 07:05 | facebook.com twitter.com

 

Fa ja uns quants dies Toñi va escriure aquest article molt apropiat per un dia com avui (demà continuaré amb el ple). Curiosament un argument contra nostra proposta laïca que ha unit de manera sorprenent a na Nora ( regidora del PP) i na Eva del PIP és per què si voliam separar l'estat de l'esglèsia feiam festes   en motiu de Nadal, Pasqua...? Ambes dues trobaran a aquest article arguments.

 

Curiosament també al ple vaig a utilitzar arguments que a aquest article utilitza na Toñi (quina bona sintonia); l'apropiació de l'esglèsia catòlica de les festes paganes i l'irracional que és nostre calendaria festiu que s'hauria de canviar per una altre més racional.  

 Respecte a la festa de Tots els Sants coincideix amb la celebració pagana de Samhain el 31 d'octubre , ara cridat Halloween (nom que prové de la frase "All hallow's Eve" o "Vespra de Tots els Sants" entre els anglosaxons), que marcava el final de l'any cèltic. En aquesta data se celebrava entre els antics, l'obertura dimensional entre el món tangible i el món de les tenebres.I que no té a veure amb la festa cristiana de Tots els Sants.

 El calendari festiu

A propòsit de Les Verges, que s’ha celebrat ara fa poc, m’agradaria fer dues reflexions sobre el nostre calendari festiu.

No seré jo qui defensi una festa com la de les verges, que celebra i premia la virginitat de les dones (clar, només de les dones, faltaria més), però el que sí que és cert és que any darrera any veim com la seva repercussió i les tradicions que hi duia minven  i, en canvi, es comencen a celebrar altres festes copiades dels Estats Units. M’estic referint concretament a Halloween. Aquí tota la vida s’havia celebrat Tots Sants, però el que es ara celebra és una festa de disfresses dia 31 d’octubre; un altre pic, aquí, tota la vida, les fresses s’havien celebrat just abans de la Quaresma. És evident que jo no defensaré festes religioses, però el que sí vull posar de manifest  és que la globalització que vivim (i que, en la meva opinió no és més que una ianquinització en tots el ordres de la vida) ens duu a importar celebracions que ens són totalment alienes. Es tracta d’una invasió, gens subtil, que va començar fa un parell de dècades amb cursilades de finalitat únicament comercial del caire del dia dels enamorats. Aquesta ianquinització està arribant a un punt que hi ha instituts públics de Palma que fan cerimònia i ball de graduació, així com ho dic, i la nostra UIB també es fa una cerimònia de lliurament de diplomes de broma, perquè evidentment, no queda glamurós donar els resguards que s’han de fer servir durant anys; a això també li diuen cerimònia de graduació.

Fa devers deu anys vaig veure a Madrid nins disfressats que dia 31 d’octubre anaven per les cases demanat caramels amb l’amenaça de “truco o susto” (o una cosa similar, perdonau si no vaig posar-hi massa atenció) i vaig pensar que els madrilenys, quan es posaven a ser-ho, eren més pijos que ningú. Vaig pensar que, afortunadament, a Mallorca això no arribaria amb facilitat. Dissortadament, des de llavors he vist com la celebració es traslladava a Pollença, i ara és estrany l’adolescent que no viu una festa de Halloween, bé sigui com a convidat bé organitzant-la.

Ara que, ben pensant, estam vivint una repetició d’un procés que va començar fa vint segles, quan la església catòlica va col.locar les seves festivitats damunt les festes paganes, reconvertint-les. Ara la nova religió, la globalització, ens fa celebrar el que els ianquis celebren. Un dia d’aquest em veig assistint a dies d’acció de gràcies i dia 4 de juliol qualcú em convidarà a una torrada (perdó, barbacue).

La segona reflexió està relacionada amb el calendari festiu que es viu a Espanya i que no pot ser més absurd. Per començar, a un estat suposadament laic totes les festes, llevat de dia 12 d’octubre, 31 de desembre i 6 de desembre (a Balears a més hem d’afegir dia 1 de març), són de caire cristià. I, per continuar, estan tan malament col.locades al calendari, que s’acaben creant uns ponts –que de vegades són aqüeductes- que paralitzen l’activitat del país. Tenim mesos, com a desembre, plens de dies festius mentre que hi ha trimestres sense un dia per respirar una mica. No seria molt millor intentar una racionalització del calendari festiu que, per exemple, distribuís les festes uniformement? A mi particularment m’agrada molt el model anglès, basat en el que allà es diuen bank holidays i que no són més que festes traslladades sempre a un divendres o un dilluns, cada sis setmanes.

Ai, però ara me n’adonc que si es fes això al peu de la lletra, ni Sant Antoni ni la Patrona de Pollença serien festius… I llavors sí que tendríem un problema!


Ja sabeu que si voleu col·laborar enviant-nos escrits, idees o propostes...estarem encantats de rebrer-les i publicar-les en aquest bloc, per tal de que sigui més obert i participatiu i que totes les idees i tenguin cabuda. Així que ja sabeu, si voleu participar escrivint articles o fent-nos suggerències: eurxella@yahoo.es

 

Comentaris

Pepe

El que va dir na Nora

Pepe | 02/11/2007, 22:43

Nora va dir que el PIP era propietat d'en Joan, ni més ni manco.

Garci

Re: El calendari festiu

Garci | 02/11/2007, 19:24

No vaig anar al ple, no se exactament que va dir Nora, però pens que atacar la línia editorial d'un mitjà privat recriminant a l'afavorit no és la manera. Crec que és amb el PiP amb qui han de xerrar o demanar algun tipus d'explicacions. No al batle, ell no és el director.
Agrairia que algú posi el que va dir Nora.

PIPIP

UN FORT APLAUDIMENT PER NA NORA

PIPIP | 02/11/2007, 19:19

que el pip és privat ja li deixa ven clar en gracia a na Nora. Però tothom va entendre el que deia na Nora dins del ple, o no? Repatesc, un fort aplaudiment per na Nora Tugores

Garci

Re: El calendari festiu

Garci | 02/11/2007, 19:10

Crec que el PP no té perquè queixar-se ara, ja que els hi anava bé quan governaven. Ara a l'oposició els pica no sortir al PiP. Però crec que el tema del PiP ocupa massa espai al nostre debat i que no és tant important la línia d'un periòdic, que amb subvencions o sense, és privat i pot publicar a qui vulgui.
Se m'acaba d'ocorrer una idea que alomillor és una mica absurda:perquè no constituir un patronat per decidir en funcions de premsa i propaganda? això faria que no depengui d'una persona o partit les inversions o gastos a la premsa i no se pressioni per aquesta banda a les editorials. És una tonteria o pot ser factible?

PIPIP

UN APLAUDIMENT A NA NORA TUGORES

PIPIP | 02/11/2007, 19:02

Un aplaudiment ben gros a na Nora Tugores per tenir la valentia de parlar clar al ple i treure al colors al batle de Pollença fent-lo copropietari de punt informatiu de Pollença. Quien se pica, ajos como. I aquesta setmana eva i graciano n'han pegat una panxada.

Xesca Ensenyat

No vos poseu amb santa Úrsula ni amb les Verges, probetes...

Xesca Ensenyat | 02/11/2007, 18:45

No està gens de moda ser menjacapellans; és molt retro.
Ai, no sé què pagaria per ser verge... M'ha dit una cambrera del bar d'aquí-deçà que hi ha un bruixot a Palma que ho compon. Jo no ho crec. Fa pagar 500 euros. Ho trob una mica car, pels beneficis que podria donar-me.
Ara no 'mola' ficar-se amb els capellans, perquè ningú no els fa cas. Tenia més gràcia quan jo era jove. La veritat és que no manen gens els capellans, ara, encara que facin aquestes escandaleres per la Cope. De tota manera, de capellans, com d'escriptors, com de polítics, no n'hi ha dos d'iguals. Tenen molta comandera i han gaudit de privilegis com el ditxós 'concordato' i tot això, i tant com els va ajudar en Jaume I i el Vaticà no pot veure els catalans. Són uns desagraïts. Tot això és la ràbia que tenen els espanyols contra nosaltres, perquè nosaltres (no t'ho prenguis per la part dolenta, perquè en l'època que jo dic, catalans, valencians, rossellonesos, etc., érem, a més de la mateixa nació, el mateix estat). Els espanyols, tan beatos ells, tenen una ràbia horrorosa als catalans perquè els catalans han tingut papes a Roma i ells no. Igualment, ens tenen ràbia perquè tenim la mar.
A la Divina Comèdia, que és un llibre que te recoman perquè t'enriquirà i et farà madurar moltíssim --això sí, no l'has de llegir a la banda del vespre ni estant totsol o malalt-- el Dant va amollar: "Oh Dio! La santa chiesa in mani dei catalani!" Saps qui era el papa? Alexandre VI, en Borja.
Ja sabem que ara hi ha un papa nazi que va militar amb les joventuts hitlerianes. No li faceu cas, com si sentíssiu ploure.
Ara bé, poca broma amb Jesucrist. Si jo fos comunista, tindria un santcristo al capçal del meu llit.
Has pensat mai que l'esclavitut se va abolir gràcies al cristianisme? Idò sí, fill. Quan els cristians varen posar en marxa la botiga, a Roma tenir esclaus era normal i municipal. La gent se n'anava a plaça i comprava tres esclaus com que comprar raves o pomes del ciri.
"Mira quins esclaus més aguts que he duits de plaça, Marco"
"Ui, sí que són monos, Tercia"
Els posaven nom com a de cusset. Si mires documents de tombes d'esclaus, veuràs que es diuen 'Monte', 'Bobby', etc. Quan els senyors es desvestien per anar a jeure o tenien relacions sexuals, no feien sortir els esclaus de dins la cambra, com molta gent que no treu el moix o el ca. No els consideraven humans.
Idò bé: va venir el Bonjesús i va dir que tots som germans, i la gent s'ho va creure, perquè quan l'emperador Constantí es va fer cristià es va abolir immediatament l'esclavitud per aquesta raó.
Igualment, l'objecció de consciència va ser deguda al manament "no mataràs". La legió romana anava a reclutar gent, i els cristians s'hi negaven, al·legant el cinquè manament del seu credo.
Ni la religió d'aquí ni la musulmana ni cap, no és el problema, i això que jo tenc ben present que ha fet córrer més sang la religió que cap genocidi, inclòs el genocidi espanyol a Amèrica, que és el més bèstia i deixa en ridícul el mateix Hitler. No, no és la religió. I el segle XVI Europa se va calar foc i hi va haver milions de morts i una destrucció total a causa de la religió, no ho ignor. Però la culpa no la té la religió en ella mateixa, si no els tirans que la utilitzen per atemorir la gent. Els faraons, els inquisidors, els dictadors com en Franco... aquests varen utilitzar les creences de la gent per acovardir-los o per destruir-los.
Agafem la part bona de la religió (de totes les religions), de la política, la part bona de la gent. Sense crispar, sense amenaçar. En general, la gent és bona. El que passa és que la por els (ens) fa actuar com uns canalles. La primera cosa que hem de fer és extirpar la por. No hem de tenir por de res ni de ningú, si es fan les coses bé no han de tenir por, almenys, en un país on hi hagi justícia i democràcia. No estic segura que hi hagi aquesta justícia i aquesta democràcia en el nostre país. Per tant, creem-la, inplantem la democràcia, tolerem els qui pensen diferent de nosaltres, tractem els altres així com ens agrada ser tractats. Per sentir-se còmodes en un lloc, hi ha d'haver diversitat. Si hi ha uniformitat, és que hi ha feixisme. Mira les desfilades dels militars de Birmània, i veuràs quina uniformitat. Mira una pel·lícula de nazis, i veuràs que no es remena ni un cabell de ningú. Ja és això que hem de crear. Una societat on vagi a missa qui vulgui, i qui no vulgui, no sigui perseguit; una societat justa i equilibrada, amb bons serveis públics, bones escoles, i on tothom tengui les mateixes oportunitats.

Xesca Ensenyat

Uns altres que van a la llimonera

Xesca Ensenyat | 02/11/2007, 16:47

Arribarem a ser molts a la llimonera.
No importa que ens enduguem llibres, no ens avorrirem.

Os veciños do Eixo ingresan na cadea mentres que a Xunta traballa para pedir o seu indulto
02/11/2007 · María Obelleiro
Simón Márquez, Xosé Moreira e Xesús Montoiro, veciños da parroquia compostelá do Eixo, ingresaron no cárcere logo de verse implicados nuns disturbios en 1998. As máis de 10.000 sinaturas que pedían o seu indulto non evitaron que os tres veciños acusados de agredir a un policía entrasen na prisión. O ingreso na cadea coincidiu coa visita de Alfredo Pérez Rubalcaba a Galiza, que tildou de electoralista a demanda das competencias de Tráfico. Llegeix mésImprimeix · Envia a un amic · Crea PDF
02/11/2007 · María Obelleiro
Simón Márquez, Xosé Moreira e Xesús Montoiro, veciños da parroquia compostelá do Eixo, ingresaron no cárcere logo de verse implicados nuns disturbios en 1998. As máis de 10.000 sinaturas que pedían o seu indulto non evitaron que os tres veciños acusados de agredir a un policía entrasen na prisión. O ingreso na cadea coincidiu coa visita de Alfredo Pérez Rubalcaba a Galiza, que tildou de electoralista a demanda das competencias de Tráfico.

Berros de ánimo, bágoas e moita emoción acompañaron os tres veciños do Eixo o día do seu ingreso no cárcere de Teixeiro por mor da agresión a un policía hai máis de nove anos. Pouco antes das nove da noite, Márquez, Moreira e Montoiro termaban das súas maletas e vían por última vez os seus familiares e veciños antes de quedaren privados de liberdade. A palabra inxustiza era a máis repetida polos 500 veciños que quixeron pedir o indulto unha vez máis para os acusados. O suceso transcendeu a toda Galiza e un bo número de asociacións de veciños da comarca mobilizáronse para reclamar o indulto de Márquez, fontaneiro de profesión, Moreira, libreiro, e de Montoiro, chofer. Ademais dos seus familiares e veciños, non quixeron faltar á cita na porta do cárcere o deputado do BNG Bieito Lobeira, o secretario xeral da CIG, Xesús Seixo ou o escritor Suso de Toro. O 14 de xullo de 1998 foi a data que marcou a vida dos tres veciños do Eixo. Pasadas as dez da noite, arredor de 200 manifestantes concentráronse na N-525 en protesta porque Fomento abrira dous días antes un novo carril de tránsito lento sen construír previamente un paso a desnivel para que os veciños de Santa Lucía puidesen cruzar dun lado a outro da vía pública. O lugar constitúe un punto negro no que aínda hoxe hai atropelos e accidentes. Ese día, o policía Luís Gómez Vázquez tentou levar preso un menor de idade e varios veciños impedírono nun suceso que, aínda hoxe, é interpretado de moi variados xeitos polos habitantes do lugar e polo Tribunal de Xustiza. A sentenza, emitida o 17 de outubro de 2003 e que lles deu a razón aos policías afectados, condenou a Márquez, Moreira e Montoiro a un total de sete anos de cárcere por cada un. Segundo a directiva da Asociación de Veciños do Eixo, o caso tería que ser resolto cando era ministro de Xustiza Juan Fernando López Aguilar. Inmediatamente, o seu sucesor, Mariano Fernández Bermejo, desbotou concederlles o indulto malia que, segundo a directiva veciñal, apenas coñecía o suceso.

O Concello de Santiago e o Parlamento galego sumáronse ás diferentes manifestacións de solidariedade cos veciños, que logo de teren pagadas as indemnizacións de 156.000 euros, insisten na súa inocencia. Un dos veciños acusados fixo público o seu perdón ao policía. Os outros dous resistíronse a facelo porque consideran que pedirlle perdón representaría recoñecer unha culpabilidade que non admiten. Mentres tanto, centos de galegos seguen loitando para que o Goberno de Madrid libere estes tres homes. Hai quen apunta que o policía que resultou indemnizado pola sentenza, que dende entón está incapacitado para traballar, "non está tan mal e sae todos os días coas vacas por San Marcos". Segundo algúns veciños "non todo é trigo limpo neste tema".

Pola súa banda, a Xunta de Galicia traballa para conseguir o indulto para Márquez, Moreira e Montoiro. Segundo Emilio Pérez Touriño é preciso buscar unha solución para un feito acontecido hai case dez anos. O xefe do Executivo galego salientou que os tres veciños son persoas "perfectamente integradas" e que carecen de antecedentes por condutas violentas. Touriño tamén reclamou "máxima consideración e solidariedade" co policía agredido.

Rubalcaba contra a transferencia de Tráfico

O ingreso en prisión dos veciños do Eixo coincidiu o mesmo día no que o ministro do Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, visitou Galiza. Unha vez máis, o ministro deulle as costas a demanda do vicepresidente da Xunta, Anxo Quintana, de acadar as competencias de Tráfico. Aínda que o traspaso conta co apoio unánime do Parlamento, Rubalcaba considera que esta reivindicación responde á "efervescencia propositiva" que se dá en vésperas das eleccións. Durante a visita oficial en Santiago, Rubalcaba advertiu que unha aspiración de tal nivel "merece un momento de reflexión diferente" ao dos períodos preelectorais. O ministro do Interior evitou facer referencia á competencia de Tráfico unha vez que se celebren as eleccións. TornaImprimeix · Envia a un amic · Crea PDF

Pepe

en el cielo no hay alcohol

Pepe | 01/11/2007, 23:33

EN BOSSES i en Joan Ramon aixo m'ha recordar una canço de la meva joventut, no és tan bona com Salve de la Polla (eh fralokus) però em fa molt de gràcia,era de "pabellón psiquiàtrico" i he trobat la lletra a internet, us la dedic, que temps aquells quan els grups de po eren políticament incorrectes:

En El Cielo No Hay Alcohol
Ayer me dio
Un infarto de corazon
Y me diras, que estoy haciendo aqui
Me enterraron, la gente por mi lloro (que pena!)
Y me dejaron en un cementerio gris

Despues de eso,
Me senti volar.
Lo pase chupiway,
Fenomenal.
Vi a Dios, me dijo Que tal estas?
Y a toda la basca, me quiso presentar.

Pero en el cielo no hay alcohol
Ni hay mujeres ni pastillas de color

Me preguntaba, como podian aguantar
Sin polgar toda una eternidad
Vi a un angel, le pregunte por un bar
Me dijo que de eso ya me podia olvidar

Asi que dije, basta de cargarme
Agarre mis cosas y decidi largarme
Prefiero estar aqui abajo como un fantasma
Que aburrirme alla arriba mas que una cataplasma

Por que en el cielo no hay alcohol
Ni hay mujeres, ni pastillas de color

EN BOSSES

infern

EN BOSSES | 01/11/2007, 22:50

M’HAN DIT QUE AL INFERN VAS TOT EL DIA EN BOLLES, POTS FER EL QUE VOLS, NO HAS DE PASSAR EL ROSARI . POTS TORRAR TOT EL QUE VULGUIS I DIVEN QUE NO HAN ACABAT MAI EL VI. MAI PASSES FRET I ENGANXES LA NIT I EL DIA ORGIA RERA ORGIA.
QUINA GOZADA, ELS CRUCIFISIS NO ELS CONEIXEN, LA FOTO DEL REI TAMPOC I EL PIP NO ARRIBA; QUIN PARADIS.

Joan Ramon

Ja veurem

Joan Ramon | 01/11/2007, 20:07

a L'infern?
I que tal deu ser?
mira que si encarà estam millor que els que no volen llevar el sancrist de la sala de plens.

Pepe

a

Pepe | 01/11/2007, 19:46

a, no tinc dades per dir-te res d'aquest tema, evidentment no crec que les nuclears siguin molt sanes. Però el que es pitjor és que estic segur que al pas que anam un dia d'aquests s'acabarà la moratòria de no construir més nuclears.

Pepe

Fralokus

Pepe | 01/11/2007, 19:44

Hola fralokus.
Respecte a la teva proposta d'allargar fins el 15 de juliol dies el calendari escolar a Balears i tenir 15 dies de festa més a principi d'any, li veig el problema climàtic. I no em refereix només al calor, els col·legis i instituts no estan preparats

A partir de maig ja es fa complicat donar classes i aconseguir que els alumnes facin feina; el sol, la platja, l'adolescència (en el cas dels instituts), jugar al carrer... dificulten la concentració. Milloraria la vida familiar però empitjorarien els resultats acadèmics.

Pepe

JR aniràs al infern,,,què és mésdivertit.

Pepe | 01/11/2007, 19:30

El Sant Crist ha unit des del PP a Eva passant per PSOE i PSM. Què gran que és l'església, després no es veu a tanta de gent a missa.
Per cert havia dit que tots els regidors del PP_UMP havien votat en contra i em vaig a equivocar com estic en línia amb ells no vaig veure que Margalida Reines es va abstenir.

Pepe

Francisca

Pepe | 01/11/2007, 19:18

Hola Francisca moltes gràcies per la teva aprotació, la veritat que em passa com a en Garci, no he visitat massa el cementeri i és un tema en el que no havia pensat.
La veritat que per fer el programa només vaig llegir un interessant dossier sobre enterraments ecològics.

Seguint els teus suggeriments vui he començat a demanar pel tema i m'han dit que respecte al tanatori, la funerària de Pollença té un projecte.

Pens que Martí Ochogavía que té dedicació exclusiva hauria de fer més feina a aquest tema, sobre tot ara que gràcies al darrer ple sabem qeu no és regidor de camins, sinó regidor de reparació de camins.
Personalment no m'agrada la política de deixar-se veure en la que Martí és un mestre,

Com diu Garci s'ha d'estudiar la viabilitat i cost econòmic del tema.

Salut i gràcies

a

Càncer a les Balears!

a | 01/11/2007, 11:28

¿Pensàu que ses centrals nuclears des llevant peninsular tenen res a veure amb s'alta incidència de càncer a ses Balears?.Jo pens que es vents predominants de ponent duen continuament sa radioactivitat damunt ses Balears!. Y pregunta cómo anda de salud la gente que vive alrededor de algunas centrales nucleares españolas. Y otra cosa, tener una central a 500 Km de tu casa, es como tenerla debajo mismo (véase Chernóbil).

Joan Ramon

Salut

Joan Ramon | 01/11/2007, 11:02

Doncs si, de totes maneres a Anglaterra és celebra el Cirstmas Eve i el New years Eve, però no estaria de més racioonalitzar com dius les festes.
El tema està en el trasllat que tu dies d'una festivitat al Divendres o dilluns següent.
Del tema del Crucifix a la Sala de Plens ja n'he parlat massa, i encarà no m'he recuperat del resultat de les votacions, per això intentare no parlarne més, elsegidors que no van donar suport a la moció ja ho explicaran sivolen.
Que deu els agafi confessats,
Salut i República.

fralokus

Re: El calendari festiu

fralokus | 01/11/2007, 10:58

(Senyor/a administrador/a esborri el meu comentari anterior, perquè m'equivocat d'article)

Doncs jo ahir vaig ser el primer a anar a comprar llepolies per als molts nins que van entrar en l'oficina demanant els seus caramels, tots ells disfressats.

No vull rebutjar una festa per molt estrangera que sigui, i més quan són els nins els protagonistes i aquesta festa no reivindica res, el que vulgui entendre que entengui.

Per altra banda estic d'acord que el calendari laboral és un desastre i afecten molt negativament a l'economia del país, però com als empresaris els va molt bé agafar un pont, ja que ells poden viatjar alegrement, després li donen la culpa als salaris.

Per altra banda, posats a criticar calendaris, el calendari escolar balear també hauria de ser modificat, s'hauria de que allargar almenys 15 dies durant el mes de juliol, per a tenir aquests dies de vacances de més després de les festes de nadal, atès que la majoria dels hotels estan tancats i així els pares i els fills coincidirien aquests dies, cosa impossible a l'estiu.

Senyores i senyors professors, estic preparat per a rebre les seves crítiques.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb