URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

La nova joventut pollencina.

Alternativa | 28 Novembre, 2007 07:00 | facebook.com twitter.com

Fralokus ens ha fet aquest bon regal, un interessant article per debatre. Us recomenam els seus blogs "L'abadia del boig" i "Animalista convencido"

El canvi que ha tingut la vila de Pollença, aquests últims 40 anys ens ha duit coses bones, coses no tan bones, coses dolentes i coses alarmants, i a una d'aquestes últimes em vull referir en aquest article.

Una de les queixes que tenen alguns pares i educadors, és la poca motivació que tenen una gran part dels joves de Pollença, molts pares pensen que és una cosa passatgera de l'edat, uns altres culpen a col·legis i instituts de no motivar als joves a estudiar, i els educadors creuen que el problema està en la família.

En “la tertúlia de dones” de Ràdio Pollença, Toñi Valdivieso (professora), va exposar que el problema de falta de motivació al que s'enfronten està clarament en la família, o això vaig entendre jo, que havia una falta d'horitzons per part dels joves, perquè tenien “tot” el que desitjaven sense cap esforç, diners, electrònica i comunicacions d'última generació.

He viscut tota la meva vida a Pollença , 42 anys exactament i la metamorfosi que ha sofert la joventut ha estat molt negativa, no obstant això cal reconèixer que els temps canvien, però no perquè el que es feia abans estigui ara prohibit per llei, fos dolent.

Remuntem-nos al final dels anys 70 o principis dels 80, pel mes de juny quan finalitzava el curs escolar, si tenies 14 anys ja estaves en edat de fer feina, començava la temporada alta, en els hotels del Port, encara se servia a la taula, no havia “buffet” com avui, els més jovenets feien “de pasavins”, o d'ajudant de cambrer, a mitja o jornada completa, era graciós veure als joves de 14 a 16 anys bé pentinats i endreçats amb el seu uniforme i la seva armilla que els distingia dels cambrers, uns altres repartien begudes, i uns altres feien altre tipus de treballs no relacionats amb el turisme, des de grenar encenalls a una fusteria, fins a de peó de “picapedrer”.

Després, com l'Institut, antigament situat en l'actual Casa de Cultura, entre unes coses i unes altres demorava l'inici del curs fins a molt entrat el mes d'octubre, es treballaven dos mesos complets, i els salaris servien per a pagar els ja en aquells temps cars llibres escolars, no fa falta dir que durant les festes de la patrona, tant els caps, com els companys adults donaven facilitats a aquests “nins” per a assistir a les celebracions.

Avui dia el panorama és molt diferent, com hem dit abans per llei no poden fer feina, però tenen moltes més coses que les que teníem nosaltres feint feina, si nosaltres amb la nosta feina aspiràvem a “un walkman” de cinta, no havia res més, ara gaudeixen de telèfons mòbils o reproductors d'arxius MP3 d'uns preus més que respectables, però no passa res si és car, perquè papà, mamà o els padrins paguen.

Just tenen la culpa els joves? Doncs crec que no, D'on surt tants doblers?

Bona pregunta, analitzem, fins a fa uns 10 anys els locals comercials, bars i restaurants de Pollença i el Port estaven explotats pels seus propietaris, avui dia la immensa majoria estan llogats, amb unes rendes mensuals que maregen i que no anem descriure aquí, per tant no és d'estranyar que quans'inicia el mes d'octubre la immensa majoria d'aquests locals comercials, bars o restaurant llueixin un rètol amb la frase “SE TRASPASA”. També podem afegir les casa vacacionals en els que també es cobren lloguers maregants, que res tenen a veure amb el que va publicar la premsa escritadurant la celebració de l'última fira turística a Londres.

Molts doblers, per a poc esforç entra en les famílies, i els fills s'estan acostumant a no haver de fer res per a tenir les butxaques plenes durant tota la setmana. El problema serà si entrem una època de crisi, on les famílies hàgin de posar-se al capdavant de nou d'aquests locals comercials, l'experiència de la joventut aquí serà “envejable” i per tant res productiva.

Resumint, abans, els teus capritxos te'ls havies de pagar tu, o esperar que hagués sort per Nadal, avui paga la família.

Altre dia parlarem dels que no tenen res que llogar, famílies de “currantes” que perquè els seus fills siguin “com els altres” treballen i treballen i arriben a final de mes amb molts problemes.

Altre problema són les estadístiques, que com vénen aquests “grans clients de viles”, les cadenes de supermercats ens posen les tarifes més cares que en els pobles veïns, però d'això ja parlarem altre dia.

 Imatge de www.luigix.com

 

 

 

Ja sabeu que si voleu col·laborar enviant-nos escrits, idees o propostes...estarem encantats de rebrer-les i publicar-les en aquest bloc, per tal de que sigui més obert i participatiu i que totes les idees i tenguin cabuda. Així que ja sabeu, si voleu participar escrivint articles o fent-nos suggerències: eurxella@yahoo.es

Comentaris

fralokus

Re: La nova joventut pollencina.

fralokus | 04/12/2007, 23:07

Boníssim, quantes veritats.

Para la reflexión.

Ni la joventut es nova, ni tan sols es pollensina.

Para la reflexión. | 04/12/2007, 22:01

Y si no que se lo pregunten al magistrado Sr. Emilio Calatayud Perez, juez de menores de Granada.
Todo un padre de familia que no se muerde la lengua.

Puedes encontrar su lección magistral en YOUTUBE. Sigue el enlace en el titulo.

También disponible el reportaje de LINEA 900
http://www.youtube.com/results?search_query=juzgado+de+emilio

GArci

Re: La nova joventut pollencina.

GArci | 04/12/2007, 08:35

1000 euros al més tot inclòs per ser responsable d'informàtica. Estudia fill seu.

fralokus

Re: La nova joventut pollencina.

fralokus | 03/12/2007, 22:43

Avui m'han fet una oferta de treball genial, m'han ofert la responsabilitat informàtica d'una empresa, el sou 12.000 euros a l'any.

Estudia fill meu estudia

Xesca Ensenyat

Puntualitzacions

Xesca Ensenyat | 29/11/2007, 20:11

No es pot generalitzar amb conceptes de tanta complexitat.
Primer de tot, dir que de la pobresa no en surt mai res de bo, i que la gent no era millor quan era més pobre. Però tot d'una dir que la vida no consisteix només a comprar i vendre com si fóssim tots mercaders, i que la qualitat de vida, un cop satisfetes les necessitats materials, ve donada per la qualitat de les relacions humanes: tenir i compartir projectes, il·lusions, curiositat, idees, pensaments, coneixement del teu entorn, del món, etc. I si la majoria de la gent està embrutida i narcotitzada degut a una sèrie de missatges que els subministren a qualsevol hora del dia i de la nit amb l'allau mediàtic, tothom es mou orientat per aquests missatges i les relacions entre nosaltres s'empobreixen. No vol dir que la televisió sigui dolenta, però l'ús que se'n fa és embrutidor. I és difícil resistir una pressió d'aquesta magnitud.
D'altra banda, les noves tecnologies ens permeten resoldre molt de problemes sense haver de fer cap esforç: rentar la roba és pitjar un botó, i fer seixanta quilòmetres és cosa de tres quarts d'hora, i anar a Barcelona cosa de 20 minuts. Sent així, sembla que tot hagi de ser fàcil i lliscant, però hi ha moltes coses -les més importants- que requereixen un esforç més obstinat però que donen més respostes a molts d'interrogants i més solidesa a l'experiència de la nostra vida, i que ara tendeixen a ser rebutjades. Posaré un exemple senzill: a mi m'agradava molt parlar amb vells; valorava la seva experiència, tenien una altra perspectiva, s'expressaven amb un llenguatge col·loquial vivíssim i molt precís, en una llengua encara no contaminada per cap altra parla i que es projectava en uns àmbits coneguts des de sempre. Els vells d'ara tots et parlen del programa que varen veure ahir vespre per la tele, la Pantoja i tot això. I què m'importa a mi la Pantoja? A mi m'agradaria més que poguessin conservar els seus referents de sempre, i que la televisió (que no basta que sigui en català; de fet, et parlen dels mateixos personatges però en la teva llengua) no fos el que és en realitat: una substitució del nostre imaginari per assimilar-nos. No és res més.
Una altra cosa que hi ha ara, a banda d'un grup (petit) de gent que ha guanyat molts de doblers, és una classe mitja que va perdent poder adquisitiu cada dia, i això és molt greu; i un augment exponencial de la marginalitat social. Els doblers es concentren sempre en unes mateixes mans, només que ara n'atrapen més, a costa de l'empobriment general.
Per acabar, crec que no tenim ambició i no sabem cap on volem anar. És un temps que tothom va desorientat, i no només a Pollença: pertot. És un moment de crisi general.

fralokus

Re: La nova joventut pollencina.

fralokus | 28/11/2007, 21:55

Doncs ja us avanç que haurà segona part, he fet llegir l'article al meu pare i no ha discrepat, però si m'exposat una sèrie de detalls que m'han fet pensar, no és que em retracti del que escrit, ni de bon tros, és més, creo que confirma tot el que escrit, però amb la visió d'una persona de 68 anys.

Rodamón

Aturem el negoci de la destrucció!!!

Rodamón | 28/11/2007, 20:45

Cap persona en seny faria mai una autopista o urbanització que són negocis tipo LSD o tipo cocainoman.

Joan  Ramon

Curiosa si més no la situació actual.

Joan Ramon | 28/11/2007, 20:43

Tens raó Fralokus, i estic d'acord en que la cultura del sacrifici de cada vegada està menys estesa a la nostre societat, però jo supos que més que un canvi de mentelitat de la societat, és un fet donat per la conjuntura econòmica.
De totes maneres és un tat decebedor veuré com no és valora el benestar econòmic per tal de intentar millorar la nostre formació.
Però és un fet que segurament no variaria si això succeis a un altre indret, pens que sempre és minoria la gent que posa per davant el material altres priioritats.

Joan Serra

Temps al temps

Joan Serra | 28/11/2007, 20:16

Tot depén de com es miri. Hi ha gent que estudia per a fer dobblers sense fer-ne ni brot. El problema no és la comoditat monetària, sinó la inversió que se fa amb ella i la utilitat que cada individu dona per a la millora cultural, social i natural. El passotisme actual juvenil està claríssim que vé de la hiperprotecció infantil-juvenil, tant per part dels pares com de l'estat. Saps que fa de mal fer feina quan un està 16 anys sense foter-ne ni brot. Temps al temps venim de les restes de la fam i tot d'una que hem vist menjar ens hem atiborrat fins a rebentar.Així i tot la joventut està molt més preparada del que ens pensam, basta veure amb la velocitat i traça per emprar les noves tecnologies, només necessiten trobar el seu lloc dins al futur que tal vegada no els hi hem sabut indicar, tant pares, com mestres, com polítics. Al menys ara ja ningú va a veure els toros i això diu molt de les noves generacions !!!.Salut

Joan Ramon veterà

educació i ensenyament a Mallorca

Joan Ramon veterà | 28/11/2007, 17:33

El dessinterés per l'adquissició de cultura i formació entre el jovent de la nostra illa a anat "in crescendo" relativament des de l'inici del boom turistic alla pel final dels 50,no es cosa nova, i ha avançat des de la costa cap a l'interior, on està arribant actualment de forma plena. Hi ha moltes causes, unes mes evidents i les altres mes subtils. Crec que ,involuntariament, tan Toñi, com Fralokus, com altres no arriben al fons de la questió . Molt mes dificil seria voler encara proposar solucions. Atés que tinc 60 anys i des de la meva modesta perspectiva , sempre m'ha preocupat la questió de l'ensenyament com a una de les palanques amb mes força per a un avanç global de l'humanitat i el benestar dels que la conformam, (malgrat jo en vaig fer ús escàs, si limitem l'adquissició de cultura a l'anar a escola), algunes de les meves conclussions de moment m'indiquen que una de les herencies mes negatives que ens van deixant les successives generacions es el desinteres citat abans, tal volta per inercia i perque els guanys mitjançat el turisme, encara que no fàcils a vegades, son segurs i el lloc de feina esta assegurat, i des de fa uns 20-30 anys s'hi ha afegit per molts la botigeta de suvenirs, el bar, el restaurant, i mes recentment la vivenda vacacional, i molt mes assegurada esta encara, no sols la fàcil subsistència, fins i tot la ostèntació. Cal afegir també que no som els únics, tal volta casi tota la conca mediterraneo-turistica es mes o manco igual. Pot ser els alumnes de Son Gotleu que no tenien moto, o cotxe, no en tenen perque no poden i sigui això el seu objectiu primordial, i no l'estudiar.
Finalment hi ha forces socials poderoses que el que volen, i per això treballen, es tenir CONSUMIDORS, i no ciutadans cultes i llustrats que pudin questionar qui comanda, es a dir, les grans corporacions economiques. Un amic meu diu que actualment, Europa, no tan sols Mallorca, put de doblers, que no de virtuts. Pens que els matissos s'han de veure dins aquest contèxte general.

Rodamón

Aturem el negoci de la destrucció!!!

Rodamón | 28/11/2007, 15:48

Volem dinamita i demolicións!!!.Desfer ses autopistes i esborrar des mapa totes ses urbanitzacións

Toñi

Re: La nova joventut pollencina.

Toñi | 28/11/2007, 09:38

Xesca, hem coincidit en moltes de qüestions, però (i això no és corporativisme), jo no vaig tenir uns professors que em motivassin especialment i vaig estudiar. El que sí vaig tenir va ser una mare que em deia que l'única opció d'una dona per ser independent era estudiar i tenir una bona feina. I l'altra cosa que vaig viure varen ser uns valors socials que ara s'han perdut.
Estic d'acord que els joves són moltes de vegades víctimes, però dir que és perquè no se'ls motiva és el recurs fàcil. I també vull afegir que tots estam generalitzant, i que hi ha joves i famílies a Pollença que no responen en absolut a la descripció que estam fent aquí. Crec que tots parlam del que més es veu, que és el que ens preocupa, i que és un fenòmen relativament nou.

Toñi

Re: La nova joventut pollencina.

Toñi | 28/11/2007, 09:31

Fralokus, tens molta de raó. M'agradaria afegir que aquí, a Pollença, la situació és especialment sagnant (fa dos anys vàrem compartir una ruta literària amb un institut d'Almeria i els nostres alumnes semblaven prínceps al costat del altres), però que crec que és un mal estès a tot Mallorca. A jo m'ha passat tenir a la mateixa classe el fill de l'amo d'un hotel importantíssim de per aquí i el fill d'una cambrera del mateix hotel; idò, per la roba i els "gadgets" que duien no haguessis diferenciat qui era un i qui era l'altre. És evident que la diferència es fa evident amb altres qüestions (cotxes, cases i demés), però aquests pares treballadors s'esforcen perquè els seus fills tenguin totes les coses materials que tenen els seus amics més rics, moltes vegades fent unes hores extraordinàries que, al final, van en contra de l'educació dels nins. Hi ha molts de joves de Pollença que necessitarien uns pares que estiguessin més temps amb ells (que és una forma demostrada de pal.liar el fracàs escolar, entre d'altres), però fan una feinada per comprar MP4s, ropa i sabates de marca... i motos! L'any passat vaig anar a fer una xerrada a l'IES de Son Gotleu i el que més em va cridar l'atenció és que allà no hi havia motos a la porta. Vaig demanar on les aparcaven i em varen dir que allà pràcticament ningú en té. Vos convid a venir un dia a la porta del nostre institut i contar les motos i els cotxes del alumnes que ja tenen 18 anys, carnet i vehicle propi.
En fi, no tot ha de ser material, però estam a una societat on primen tant els doblers que el que no es veu no té importància.

Xesca Ensenyat

No estic gaire d'acord en el diagnòstic

Xesca Ensenyat | 28/11/2007, 09:27

És un debat interessant on tots hi hauríem de dir la nostra, tanmateix.
Primer vull dir que no estic d'acord en criminalitzar els joves, que són la part feble i que tenen uns pares i uns professors que no els han sabut o pogut orientar. I després no estic d'acord que hi hagi aquesta doblerada que tu dius. No tothom té casetes vacacionals per llogar o doblers negres, jo la primera.
Més tost el que jo veig, i sóc una mica més gran que tu i a més ho veig des d'una altra perspectiva, és que quan jo era petita, només treballava el pare (i en algun cas també la mare; la meva, per exemple, va treballar molt) i tota la família vivia amb molta dignitat. Ara, el consumisme ferotge que tenim, fomentat des de dalt perquè necessiten donar sortida a les mercaderies que els amos del món produeixen, crea unes falses necessitats; i ja no n'hi ha prou amb el sou d'un sol membre de la família: els necessiten tots. Jo el que veig aquí a Can Pica són famílies de 4 o 5 membres que tots fan feina. Com que un al·lot de 16 anys que fa de repartidor de telepizza amb una moto se sent molt important guanyant 600 euros (que són per comprar-se una moto per matar-se o una altra collonada que no necessiten) doncs se sent com un home i es rebota dels seus pares, que no el poden corregir ni aturar. I si veuen que amb els doblers que guanya es compra drogues, s'han de callar, perquè els doblers són d'ell. I la classe empresarial i els missatges que surten per televisió fomenten aquesta conducta. I tot d'una que tenen 18 anys ja poden guanyar 1.000 euros onsevulla, que per posar benzina a la moto i esnifar coacaïna ja els basta. Però com que no els basta per anar-se'n de casa, s'hi apalanquen amb aquestes postures explosives, que han posat la família en fuga. La família, avui, és la cosa més perillosa i insolidària. Supòs que els serveis socials no s'incrementen al mateix ritme que es desfà la família. Aquesta fàbrica de bales perdudes que es diu família, està en fase de desaparició total. Les úniques famílies estructurades són les dels magrebins, posem per cas.
Ara me n'he d'anar a fer altres feines, però estic oberta al debat.
L'HIDROAVIÓ està actualitzat.

Garci

Re: La nova joventut pollencina.

Garci | 28/11/2007, 08:31

La conclusió a aquest article i al de Toñi és que a Pollença els diners fàcils per als joves fan que no s'esforcin i això no és bo pel futur del poble.

Juel

Aturem el negoci de la destrucció!!!

Juel | 28/11/2007, 08:20

S"economía criminal de Mallorca és un Gran Fracàs transformant terra i llibertat amb ciment,formigó,asfalt,renous,esclavatge i opresió!!!

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb