URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

L'informe PISA (I)

Alternativa | 26 Desembre, 2007 07:06 | facebook.com twitter.com

Un article de na Toñi, l'educació és el futur, esperam vostres comentaris. 

L’informe PISA (I)

L’informe PISA, que compara l’educació de 57 països de l’OCDE, ha fet botar tots els senyals d’alarma, no només perquè Espanya ocupi a l’apartat de lectura un discretíssim 35è lloc –just per davant de Grècia i Turquia i per darrera d’Eslovàquia-, sinó perquè els nostres alumnes de 15 anys han sofert el major descens de tota l’OCDE des de l’anterior informe PISA, el de l’any 2003.

Millor dit, no s’han disparat totes les alarmes: el govern, duent fins al final la màxima del buen rollito que ha fet servir durant els quatre anys de la legislatura, ha dit que no passa res, que tot està bé i que, en tot cas, el que s’ha de mirar és que és la cultura dels pares el que predisposa a l’èxit escolar dels seus fills. Doncs, en quatre anys el nivell sociocultural dels seus progenitors ha minvat considerablement, perquè el nivell de comprensió lectora dels adolescents espanyols ha baixat 20 punts... Si del que es tracta és de tirar pilotes fora, ho podem fer tot sense cap mena de complex, però si del que es tracta és de posar remeis perquè els nostres joves no continuïn a la cua de totes les estadístiques, qualcú s’hauria de posar mans a l’obra per solucionar el que ara és un problema preocupant però es convertirà en un problema gravíssim si no espavilam.

Deixant de banda tant les interpretacions triomfalistes com a les objeccions que es poden posar als mètodes utilitzats per a l’elaboració del PISA –se sap que no són perfectes, però és l’únic sistema objectiu acceptat internacionalment- el que és cert és que els alumnes espanyols de 15 anys tenen un seriós problema a l’hora d’interpretar el que llegeixen. Són molts els que, per exemple, no responen correctament una qüestió d’un examen perquè no entenen l’enunciat de la pregunta. Comprendre el que es llegeix és la base primordial per aprendre. El coordinador espanyol de l’estudi PISA, Ramón Pajares, afirma que els nostres alumnes “tenen un problema de lectura, no poden llegir tres línees i mitja amb referències precises i no perdre’s”. És evident que qui no entén l’enunciat d’un problema de matemàtiques no el podrà resoldre, per molt que conegui les fórmules adients.

L’informe PISA no s’ha realitzat a totes les comunitats autònomes. A Balears no s’ha fet, però un estudi publicat pel Diario de Mallorca uns dies abans de la publicació de l’estudi de l’OCDE mostrava més o manco les mateixes dades: un 40% dels alumnes balears de 4rt d’ESO són analfabets funcionals, entenent com a tals aquelles persones que no són capaces de comprendre un text senzill escrit amb un registre estàndard. El que resulta molt curiós és que els resultats per comunitats són ben diferents; La Rioja, per exemple, està al nivell de l’elit a matemàtiques -si fos una nació independent, estaria al lloc 8è- i de tot Espanya és la primera a lectura i la segona a ciències, mentre que Catalunya i especialment Andalusia estan al darrera als tres apartats contemplats. Hi ha qüestions, com a la immigració que tal vegada expliquin aquestes diferències: els immigrants obtenen 55 punts menys (sobre 461) a lectura comprensiva.

Se pot dir, i de fet es diu, que aquestes dades tan preocupants són resultat de les noves tecnologies, especialment d’Internet, el messenger i els missatges de mòbil. Si aquest fos el cas, no s’entén que Hong Kong (3è lloc a comprensió lectora), Japó (15è), Taiwan (16è) o Alemanya (17è), països molt més avançats tecnològicament que el nostre, estigui per davant. Per favor, si fins i tot el Regne Unit, amb un sistema escolar tremendament discutit, està per davant, al lloc 18!

Deixant clar que tenim un problema i que és evident que no es podem comparar amb Taiwan (1r a matemàtiques) o Corea del Sud (1r a lectura) hauríem de veure què s’està fent bé a Finlàndia (2n a matemàtiques i lectura; 1r a ciències) o Canadà (7è a matemàtiques, 4r a lectura i 3r a ciències) per copiar-ho, adaptant-lo a la nostra idiosincràsia, és clar, sempre que sigui possible.

 La segona part d'aquí uns dies...
 

 Imatge de l'Institut Cervantes de Berlín.

 

 

Ja sabeu que si voleu col·laborar enviant-nos escrits, idees o propostes...estarem encantats de rebrer-les i publicar-les en aquest bloc, per tal de que sigui més obert i participatiu i que totes les idees i tenguin cabuda. Així que ja sabeu, si voleu participar escrivint articles o fent-nos suggerències: eurxella@yahoo.es

 

 

Comentaris

fralokus

Re: L'informe PISA (I)

fralokus | 06/02/2008, 09:36

Ara per favor, imaginar-vos a José Luís Moreno amb el seu corb Rockefeller.

"Toma Moreno, Toma Informe Pisa, Toma Fracaso escolar en España"

Llegiu l'enllaç, interessant notícia.

Pepe

La pena és que mai ens escolten

Pepe | 28/12/2007, 23:44

El tema de l'espai i la ratio és vital. Els pitjors anys en quant a disciplina a l'Institut de Pollença varen ser quan havia aules prefabricades, es notava molt.

Al final el més important és el professor, les noves tecnologies no serveixen si el professor no fa la seva feina amb passió i coneixements. La docència no és cap feina burocràtica si no la sents, si no la vius en aquests moments estàs condemnat al fracàs segur.

Un suport a l'aula als grups d'ESO és vital ja he comentat que és normal trobar-se a cada grup amb alumnes de necessitats educatives especials, immigrants amb problemes d'idiomes i alumnes amb problemes de motivació.

Tot això suposa canviar la mentalitat d'aquest país que considera l'educació una despesa i no una inversió, amb una part de la població que considera els col·legis com uns "aparca-alumnes".

Toñi

L'informe Pisa (I)

Toñi | 28/12/2007, 19:21

Estic molt contenta de veure que l'educació preocupa tant a tanta gent. Si pares i docents ens preocupam per l'educació dels nostres joves, tal vegada acabarem influint en les decisions dels polítics.
Moltes de les qüestions que han anant sortit les comentaré a la segona part de l'article.

docent1

FRACÀS ESCOLAR

docent1 | 28/12/2007, 10:15

Crec que han sortit vàries propostes importants que es podrien aplicar a curt termini. I totes tendrien un efecte immediat, i se solucionen a base de pressupost, per tant, una solució real.

Baixar la ratio d´alumne per aula (=més professorat), i augmentar l´espai disponible dins les aules fins a 4 m2 per alumne.
No solucionaríem el fracàs escolar però començaríem a caminar en la direcció correcte.

Menys alumnes per aula i més espai per alumne = menys conflictes de convivència i més atenció personalitzada. Per tant, més qualitat educativa.

Dues mesures que es podrien aplicar ja en el proper curs. Això seria un bon començament, no suficient però si important. Una política educativa en majúscules.

Uli

Fracaso escolar

Uli | 28/12/2007, 01:16

Yo tampoco creo que pueda culparse a los padre o a las nuevas teconologías del fracaso escolar. Al menos no directamente. Soy alumno del CAP y he podido comprobar que el principal problema en las aulas está en la falta de motivación por parte de los alumnos. Esto es debido, entre otras cosas, a que los profesores no tienen medios suficientes para poder llevar a cabo esa motivación. Claro que aun existen profesores (y muchos) que no muestran ningún interés porque sus alumnos disfruten de lo que hacen, pero es que los que sí quieren transmitirlo a veces no pueden. En primer lugar hace falta personal. Si en un aula pudiera haber más de un docente sería más fácil que los alumnos se sinteran atendidos y comprendidos. Incluso podrían llevarse a cabo actividades más atractivas que una sola persona no sería capaz de controlar.

Los alumnos deben entender el porqué de lo que les enseñan. Si se empezara por ahí, por decirles "os vamos a enseñar esto porque os va a servir para esto otro" creo que las cosas podrían cambiar. Muchos alumnos reconocen estar desmotivados porque no entienden por qué deben aprender lo que les enseñan en la escuela. Las nuevas tecnologías deberían dejar de verse como una desventaja y aprovecharlas. Claro que la sociedad de consumo influye en los resultados escolares. Los alumnos son bombardeados a diario a través de lo audiovisual. Ellos están acostumbrados a este lenguaje. Sin embargo, si los recursos tecnológicos se toman como herramienta en las aulas puede aumentar considerablemente la atención y motivación por parte del alumnado. Es el profesor el que debe trabajarse la clase y a los alumnos.

Yo creo que lo que debería hacer el gobierno es dejarse de reformas e invertir más en profesorado, incluso controlar a este. Desde luego hay profesores que no deberían trabajar en la educación que se necesita en la sociedad actual. Está claro que hay un problema, pues busquemos soluciones. Estas deberían empezar por abajo, por el sujeto, el espacio y el intérprete: alumno-aula-profesor. Si no se establece una relación cordial entre estos desde el principio la cosa no podrá funcionar nunca, y para llegar a esa relación cordial hacen falta medios y ganas.

Pepe

Consells

Pepe | 27/12/2007, 22:35

La veritat que quan Toni va proposar el Consell Municipal Escolar va ser surrealista, els papers semblaven canviats. Curiosament quan varen proposar el Consell Municipal de Cooperació Francisca va tornar a recordar que el Consell Escolar no havia funcionat. Es veu que això de la participació no els va bé.
Els Consells funciones si la gent ve que realment surten coses concretes de les seves reunions.

Pepe

Quatre idees.

Pepe | 27/12/2007, 22:32

Bé Garci ja ja penjat el que era nostre programa, que sempre està obert a modificacions i millores , és una de les funcions d'aquest blog.
Pens que hi ha unes quantes coses concretes que em semblen interessants:
Primer el que ja ha comentat el docent; s'ha de partir dels professionals.
Segon la figura del tutor s'ha de potenciar amb temps i mitjans suficients.
Tercer a les Balears cal potenciar més els mitjans d'integració pels immigrants.
Quart per mi la LOGSE té dos greus errors que s'haurien de revisar; el primer seria mesclar a nins i a adolescents. Personalment pens que és un desastre el model rebel típic i normal a l'adolescència és un perill pels nins en plena època esponja.

L'altra error de la LOGSE és la integració tal com està plantejada a la LOGSE pens que és un fracàs. Tenir a un aula 25 alumnes amb dos de necessitats educatives especials, un estranger sense idea ni de català ni de castellà i quatre repetidors sense intenció de seguir els estudis no és integració. Això sí li surt molt barat a l'Estat.

fralokus

Re: L'informe PISA (I)

fralokus | 27/12/2007, 20:59

Segurament si la nostra comunitat autònoma hagués participat a el "Informe Pisa" els resultats haguessin estat pitjors.

El problema no és mentalitzar als joves perquè estudiïn i se sacrifiquin per aconseguir un objectiu, el problema és mentalitzar a la immensa majoria dels pares.

De poc serveix que un professor posi tot el que estigui de la seva part si els pares no tenen cap il·lusió que els seus fills siguin universitaris, sincerament, crec que la motivació ha de començar en la família, i si cal ser sincers en aquest moment en les Illes Balears no es donen les millors circumstàncies per a ja no motivar als fills, sinó als pares.

No em consider un pare exemplar, segurament tindré les meves virtuts i els meus defectes, el meu fill té ara mateix 5 anys, al gener complirà 6 anys, de moment intent que s'interessi per la informàtica i pels temes que al meu sempre m'han atret, com per exemple l'aeronàutica. No se si ens estarem equivocant, però el nostre fill sempre ve de viatge amb nosaltres i volem que gaudeixi del mateix, més que res l'objectiu és que sàpiga que hi ha una colque cosa més després del Cap de Formentor i sàpiga que no s'acabarà el món si ha d'emigrar a fer el que li agrada a altres latituds. És molt comú a Mallorca tenir carreres com enginyeria i similars, i "estar perdent el temps" en treballs molt inferiors, per aquesta ximpleria que "la roqueta estira molt", que queda molt bé en el llenguatge poètic, però molt poc pràctic en la vida real.

En resum, primer cal reilusionar als pares i potser així motivem als joves, ja que els seus principals pilars han de ser els seus motors i no els seus frens per la falta d'il·lusió d'aquests.

Joan Ramon

Educació

Joan Ramon | 27/12/2007, 20:30

aquí queda deostrada un cop més la linea del actual equip de Govern, poques possibilitats d'incidir en educació, i cap actuació.

Garci

Re: L'informe PISA (I)

Garci | 27/12/2007, 20:15

Crec que el consell municipal no està actiu. Si no vaig malament quan se va demanar el perquè al ple, se va contestar que no l'activarien perquè son unes demanadores.
Trist.
La intervenció de Toni del PP en aquest sentit va ser molt bona, demanant el consell municipal, beques,...

Joan Ramon

Escola i municipi

Joan Ramon | 27/12/2007, 20:05

Estic d'acord docent en què seria bo definir postures, i a mi m'agradaria saber la del Consell Escolar municipal.
Salut

Garci

Re: L'informe PISA (I)

Garci | 27/12/2007, 19:46

I la segona part del programa. Una mica més aclaridora. Encara que molt concreta.

LLIBRES

Impulsarem la gratuïtat efectiva i progressiva dels llibres de text, amb prioritat social. S’establiran ajudes als centres escolars per tal de fer possible un fons de llibres de text destinats al préstec així com a les biblioteques d’aula i de centre. S’implantarà un sistema de préstec a tots els centres de la xarxa sostinguda amb fons públics que s’acullin al programa.

En el sistema del fons de préstec les famílies i els alumnes faran una aportació inicial que perdrien en el cas de deterioro en els llibres, d’aquest manera es genera un sentit educatiu de solidaritat i responsabilitat.

MOBILITAT

1Facilitarem transport públic gratuït i amb un horari adaptat als alumnes de la etapa postobligatoria

2Assegurarem recorreguts segurs dels al•lots fins a les escoles.

3Aconseguirem l’Accessibilitat i adaptació de tots els centres educatius públics i privats: accessos d’entrada, interiors, patis, banys adaptats, etc..

FORMACIÓ

1Oferirem activitats, materials i programes sobre temes transversals (educació vial, ambiental, per a la salut, interculturalitat, patrimoni cultural, educació dels valors...) en relació estreta amb les demandes del professorat, i amb la intenció de remarcar la seva vinculació a tota la població.

2Col•laborarem en el currículum en totes les àrees en les que l'àrea de educació pugui col•laborar: medi ambient, desenvolupament de l'expressió oral i corporal mitjançant el teatre, el circ, com activitat complementaria, les tecnologíes de la informació, l'esport...; tallers d'estudi assistit, tallers per a les famílies.

3Creació d’una “escola marina” al Port de Pollença amb els objectius de difondre entre la ciutadania el coneixement del medi marí i dels seus problemes, recuperar les tradicions i cultura material de les gents del mar i, en general, promoure la presa de consciència del patrimoni social, cultural i natural de la costa Pollencina.

4Promourem cursos “d’alfabetització tecnològica” (informàtica, processadors de texte, internet, etc.) per a tota la població.

5Mantedrem l'oferta formativa per potenciar l'educació de les persones adultes, així com increment de l'oferta de cursos de Formació Ocupacional, en col3laboració amb sindicats i empresaris que permetin la millora de la qualificació professional dels treballadors.

6Incorporar a l’oferta municipal cursos per fomentar la creació d’empreses.

7Oferir programes de Formació Contínua a la plantilla de treballadors municipals per millorar la seva competència professional.

8Establirem una relació estreta entre l’Àrea Socioeducativa i l'IES en el desenvolupament dels Programes d’Iniciació Profesional.

9Col•laborarem amb els cicles de Formació Professional.

10.Ampliar l’oferta d’educació d’adults a àmbits de benestar personal: yoga, tai-chí,dansa,...i obrirem canals d’expressió de les demandes de formació/educació en aquests àmbits.

11.Ampliarem les ofertes d’educació d’adults al Port de Pollença.

12.Millorarem la difusió de l’oferta educativa d’adults, realitzant campanyes publicitàries diferenciades per a cada programa (educació de pares, oferta de formació ocupacional, oferta de formació contínua, de benestar personal, oferta artístico-cultural,...) i per cada activitat.

INFRAESTRUCTURES

Fomentarem l'ús en horari extraescolar de les infrastructures educatives i esportives dels centres de titularitat pública: zones esportives, biblioteques, sales d'ordinadors, etc...

Demanarem al govern la construcció dels pavellons promesos al col•legi Miquel Capllonch i a l’IES.

ESCOLETES MUNICIPALS

Des del nostre partit consideram que l’educació que poden rebre els infants durant la primera etapa de la seva vida és molt important pel seu futur desenvolupament com a persones. Per això, el que pretenem aconseguir és crear una xarxa d’escoletes públiques que puguin abastir a tots els infants i famílies que així ho demandin.

Tots els nins i nines tenen el dret de rebre una educació de qualitat des del seu naixement. I nosaltres pensam que tots els infants menors de sis anys es poden beneficiar de l’assistència a centres d’educació infantil gràcies a la seva funció educativa, socialitzadora i compensadora.

A més, hem de pensar que aquests centres duen a terme una gran funció compensadora de mancances i alhora preventiva, ja que, a vegades, el millor context educatiu i de desenvolupament d’un infant no és el de la seva família. Sobretot si aquestes es troben en situacions socials de risc. És per això que deim que l’escolarització primarenca compensa les desigualtats socioculturals amb què es poden trobar alguns infants.

És per aquests motius que estem convençuts de que l’educació a la primera etapa de la vida és una inversió de futur que tots els governs hauríem de contemplar. Segons la UNICEF, “les decisions que es prenguin i les activitats que es realitzin en nom dels infants durant aquest període fonamental influeixen no solament en la forma que els infants es desenvolupen, sinó en la manera que pregressen els països”.

Nosaltres som conscients de què les inversions públiques als serveis de la infància esdevenen importants beneficis socials, econòmics i educatius per als infants, les famílies, i per a tota la societat en general. I si l’atenció a la infància és un dret social, vol dir que ens pertany. Que pertany a tota la societat. I és per això que els costos adreçats als infants i a les seves famílies han de ser finançats per la mateixa societat. A més, pensam que l’accés igualitari a aquests serveis és fonamental per aconseguir més igualtat d’oportunitas entre homes i dones.

Per aconseguir aquests objectius cal una xarxa pública de centres d’educació infantil que garanteixin un nombre mínim de places suficients per tal d’assegurar l’escolarització de la població que ho sol•liciti, enlloc de privatitzar l’oferta.

El que ens interessa és la gestió pública de les escoles infantils, ja que si permetem una gestió indirecta, estarem consentint problabement que la qualitat educativa dels centres es vegi afectada per, en la majoria dels casos, unes condicions laborals indignes i precàries.

Des d’Alternativa EU-Els Verds defensam un model d’educació públic en el que l’educació infantil (0-6) i l’educació obligatòria (6-16) gaudeixin de la mateixa importància i dels mateixos beneficis, tant pels infants com pels treballadors. A més, i com a punt a destacar, defensam que es tengui en compte la funció educativa d’aquesta primera etapa de la vida, sobretot al primer cicle (0-3), ja que estem acostumats a què aquesta funció sigui merament assistencial com podem observar a les “guarderies-pàrquing”, ja que el dret universal a l’educació està reconegut per la Covenció dels Drets de la infància i ha d’estar garantit per les administracions educatives i no per les conselleries de Benestar Social.

Nosaltres volem una escola vinculada amb el nostre poble entesa com una comunitat d’aprenentatge, oberta a les famílies i també a altres agents educadors.

Volem una escola solidària, afavoridora de la cohesió social. Que no discrimini ni margini els sectors més desfavorits. En definitiva, una escola que faciliti la integració.

Volem una escola on el laïcisme i els valors democràtics siguin l’eix del treball educatiu. I per aconseguir tot això és necessària una xarxa pública d’escoles d’educació infantil. Afavorint alhora polítiques que ajudin a conciliar la vida familiar amb la vida laboral.

Volem una escola que prioritzi la llengua de les Illes Balears com a llengua d’aprenentatge, i que n’incorpori d’altres valorant la diversitat.

En conclusió, volem uns centres d’educació infantil que:

Siguin accessibles
Tenguin una oferta adequada de serveis per a infants amb NEE
Ofereixin una atenció sana i segura combinada amb un enfocament pedagògic
Acceptin una relació estreta i sensible amb les famílies i les comunitats locals
Puguin oferir diversitat i flexibilitat de serveis
Respectin les titulacions del personal i unes condicions laborals adequades
Es situïn en entorns físics adequats
Que siguin controlats de forma directa per l’Ajuntament (que revisi ràtios, espais i equipaments, titulacions dels professionals, etc.)

Que tenguin unes ràtios que permetin mantenir una atenció de qualitat:
0-1 anys 6-8 infants
1-2 anys 12 infants
2-3 anys 15 infants
*Grup homogeni
3-4 anys 18 infants
4-5 anys 20 infants
5-6 anys 20 infants

0-2 anys 8 infants
*Grup heterogeni 1-3 anys 12 infants
3-5 anys 20 infants

Encara que s’ha de tenir en compte que la qualitat educativa augmenta quants menys infants hi ha per classe.
Defensam la parella educativa
Que hi hagi una mestra de suport per cada tres unitats
Que no siguin centres massificats
Que hi hagi un servei de suplències per mantenir les ràtios establertes
Que les ràtios disminueixin en dos infants per cada infant d’integració
Que siguin espais adequats per satisfer les necessitats físiques, motrius, lúdiques, intel•lectuals, afectives i socials dels infants
Que tots els centres disposin, com a mínim, dels següents documents: Projecte educatiu de centre, Projecte curricular, Programació anual, Projecte lingüístic de centre i memòria anual
Que s’estableixi el nombre mínim d’hores que han d’estar els infants dins els centres per donar així un mínim d’estabilitat, regularitat i continuitat en el contacte amb els adults i els companys del grup (entre 3 i 4 hores exceptuant el període d’adaptació). Així com també un màxim d’hores i un període de vacances
Que el centre tengui un període de dos mesos de vacances repartits al llarg de l’any
Que es compleixin les exigències de sanitat i seguretat establertes
Que es disposi d’un mínim de 6 m2 d’espai interior per infant menors de 3 anys, i un mínim de 4 m2 per infants d’entre 3 i 6 anys tal i com proposa la UE, i que els espais exteriors siguin com a mínim de 6 m2 per infant

El que ens agradaria aconseguir durant aquesta legislatura seria:

Crear una xarxa d’escoles d’educació infantil de caire municipal i que siguin gestionades de forma directa per l’Ajuntament
Finançar places escolars per al 30%, com a mínim, dels infants menors de 3 anys
Proposar una política de finançament dels serveis educatius ja existents amb una fórmula de concerts i convenis fins arribar a assumir una xarxa pública de qualitat per a tots els infants
Oferir serveis per pares i fills de caràcter lúdic i cultural (ludoteques, bebeteques, crear espais familiars, ampliar l’oferta de formacó adreçada als pares i mares...)
Planificar entorns urbans adaptats a la primera infància amb ajuda de pedagogs, ludotecaris...
Afavorir polítiques que ajudin a conciliar la vida familiar amb la vida laboral (oferir opcions per a la cura dels menors fora de l’horari lectiu i en temps de vacances, organitzar activitats extraescolars, etc.)

Garci

Re: L'informe PISA (I)

Garci | 27/12/2007, 19:42

He cercat el que deia el nostre programa municipal sobre el tema. La veritat és que com que al municipi no hi ha competències poca cosa se pot fer:

EDUCACIÓ. PROJECTE DE POBLE EDUCATIU.

Crearem un Àrea socioeducativa, cultural i social que serà l’eix central que vertebri l’acció municipal. .Pollença necessita un pla educatiu municipal que sigui entès com una iniciativa de cooperació educativa per aconseguir l'educació integral de l'alumnat, una societat cohesionada i la conciliació de la vida laboral i familiar .

PLA EDUCATIU D’ENTORN.

Propostes

1Reactivarem el Consell Municipal.

2Farem un anàlisi clar de les necessitats i d’avaluació dels recursos disponibles tan en l'àmbit de l'educació formal, no formal i l'educació informal.

3Farem un pla educatiu d'entorn, però no només pensat per centres escolars, sinó per obrir els centres educatius a tots els ciutadans. Dinamitzarem, i potenciarem actuacions coordinades entre els centres educatius i el seu entorn. Per exemple amb la realització de jornada de portes obertes a les escoles

4Coordinarem els serveis socials, especialment educadors de carrer i els centres educatius.

5Reactivarem la tasca preventiva als primers cicles per tal de donar suport als professors d'infantil i primària en l'atenció a alumnes amb necessitats educatives especials i poder detectar deficiències de qualsevol origen (desavantatges socioculturals, logopèdia, sobredotació, minusvàlues psíquiques i físiques, etc.).

6Coordinarem activitats entre els centres educatius i el serveis municipals ( biblioteca, museu, ràdio...).

7Realitzarem una campanya de comunicació a les famílies prèvia a la preinscripció..

8Destinarem una partida del pressupost anual per a reformes de millora als centres, independent de les despeses de manteniment

9Per aconseguir la igualtat d’oportunitats donarem beques als nins en situació social desfavorida, per motius econòmics familiars o ambientals per a què puguin participar en activitats estraescolars, deportives i en menjadors escolars.

10Organitzarem d’un servei d’informació formació i assessorament a pares i mares per tal d’atendre les seves demandes tant a nivell individual com col•lectiu (AMPAS).

11En col•laboració amb les AMPAS i els centres , portarem les seves reivindicacions davant les diferents administracions.

12Seguirem i potenciarem la figura del policia – tutor.

13Crearem un aula marina al Port.

14Augmentarem les ajudes i mitjans per facilitar l’adquisició, millora i extensió del català.

Garci.

Re: L'informe PISA (I)

Garci. | 27/12/2007, 19:40

Hola docent, trob interessant això que demanes. Com que no tenim competències a l'ajuntament, ni hem participat massa a nivell autonòmic a EU, mai m'he plantejat això tan concretament. La veritat que a Pollença, a l'agrupació tenim bastants mestres i professors, 4 o 5. Ells sabrien respondre't millor que jo.
Pens que lo primordial és fer un debat ample on participin totes les organitzacions que vulguin i treure un model consensuat. És bàsic el consens per donar-li continuïtat. Sense continuïtat tot el que és faci està abocat al desastre.

docent1

FRACÀS ESCOLAR

docent1 | 27/12/2007, 19:23

Evidentment els ajuntaments no tenen competències en educació obligatòria. La meva pregunta va dirigida a nivell autonòmic, des de EU-els verds quines serien les 3 polítiques concretes a dur a terme? Encara que només sigui la opinió de EU-Els verds de pollença. (Trobo interessant debatre sobre accions concretes.)

Joan Ramon

Educacio

Joan Ramon | 27/12/2007, 10:41

Docent a niovell municipal com tu deus saber, no és tenen competènciues en materia de política educativa, jo pens que seria interessant que es fessin propostes això si, però si que ès podrein fer diferents polítiques socials per incidir en aquest tema.
L'area de serveïs socials a Pollença pateix d'encefalograma pla, el p`la jo pens que hauria de sortir d'aquí des del punt de vista municipal, i jo no pertany a EU-els verds, però aquí els ciutadans sóm els primers interessats, perquè si hi ha fracàs, tots en patim les conseqüències.
Salut

docent1

FRACÀS ESCOLAR

docent1 | 27/12/2007, 10:31

M´agradaria que el debat se concretàs una mica. Parlar que el fracàs va directement relacionat amb causes socials, és parlar d´evidències. M´agradaria saber quines polítiques concretes proposaria a curt termini Esquerra Unida-Verds-Alternativa per frenar el fracàs escolar. (Per exemple: quines serien les tres polítiques concretes que faria EU-V-A si pogués aplicar el seu programa?)

Pepe

Separar debats.

Pepe | 26/12/2007, 15:03

Ja he penjat un article sobre el tema de l'auditoria, als comentaris d'aquest article ja ens podem centrar al tema de l'educació i al magnífic article de na Toñi.
Pens docent que tens molta raó el debat i les solucions han de partir dels professionals que feim feina a les aules no de gent que fa anys que està a un despatx o a una aula de l'Universitat que poc tenen que veure amb la realitat.

corredor

tècnics

corredor | 26/12/2007, 14:43

crec que l'arquitecte municipal du al batle per allà on vol i aquest es tan feble que no gossa adreçar la situació. en quant a l'interventor on s'es vist mai que un mateix recomani que sigui investigat i amb això no vull acusar-lo de res.

Garci

Re: L'informe PISA (I)

Garci | 26/12/2007, 11:26

Al mateix Ultima Hora parla de la pujada d'imposts. Parla d'una al·legació acceptada, una que proposa una rebaixa fiscal a les persones que instal·lin plaques solars a les seves vivendes.
Hem de dir, encara que no ho diu el diari, que aquesta va ser una al·legació presentada pel PP. I que l'equip de govern la va acceptar modificant-la un poc: se bonificarà amb una rebaixa del 50% les que tenguin plaques abans de la norma obligatòria, i un 25% les noves construccions.
O això crec haver entès al plenari.
I tampoc parla d'una al·legació molt bona presentada per un particular.

Garci

Corredor

Garci | 26/12/2007, 10:32

Corredor, no estic d'acord en que el batle estigui en mans dels tècnics, més bé al contrari. El batle fa el que vol i fa fer a l'equip de govern el que vol.

Salut.

Garci

Re: L'informe PISA (I)

Garci | 26/12/2007, 10:30

Totalment d'acord Joan Ramon: el fracàs escolar va directament relacionat amb el social.
I si no hi posam remei la cosa anirà encara pitjor.
És un tema complexa però en el que cal debatre i treure-ho en conscens perquè hi hagi estabilitat

corredor

auditoria

corredor | 26/12/2007, 10:25

l'ajuntament de pollença és el batle (la resta que conformen la majoria son convidats de pedra o "tontos útiles") i el batle es una titella en mans dels tècnics, s'ha vist recentment en el tema dels apartaments de la UNAC 33 i de l'auditoria. Ens hauriem de plantejar perque serveixen les eleccions, per que serveix la política si no intervé en res.

Joan Ramon

Ensenyament

Joan Ramon | 26/12/2007, 10:17

Estic d'acord docent, de totes maneres trob que una cosa és clara, no és pot mirar d'arreglar a base de canvis de sistemes educatius, dincs així no s'arriba a introduïr un sistema, quan n'estrenam un altre.
I el fracàs escolar va directament relacionat amb el social.
Salut

GArci

Re: L'informe PISA (I)

GArci | 26/12/2007, 10:16

Notícia Ultima Hora:

La negativa a apoyar una auditoría desata una crisis dentro del PSOE de Pollença
Una veintena de afiliados, entre ellos el secretario general, amenaza con darse de baja como militantes del partido

La negativa por parte de los cuatro regidores del PSOE en el Ajuntament de Pollença a votar a favor de una moción presentada por Esquerra Unida Els Verds para encargar una auditoría externa que revise el estado de las Cuentas municipales, ha desatado una crisis dentro de la agrupación socialista municipal. Son varios los militantes que desde el viernes han comunicado su baja o piensan en hacerla efectiva en los próximos días, entre ellos el secretario de la agrupación local, Antoni Cifre. Han emprendido una recogida de firmas para conseguir que se realice la auditoría y amenazan incluso con recurrir a los tribunales para conseguir que se revise la gestión económica del Ajuntament que llevaron a cabo PP-UMP y UM-UNPI durante la pasada legislatura, estos últimos, actuales socios de gobierno de los socialistas en el Ajuntament.

En el escrito de recogida de firmas, los disidentes del PSOE denuncian los «problemas de gestión, las deudas, la alarma social y la opacidad financiera de la anterior legislatura del Ajuntament de Pollença». «Nadie esperaba beneficios pero tampoco el descalabro económico que se registra, según manifestaciones del alcalde», añaden.

Esta facción de los socialistas recuerda que el PSOE tuvo que recurrir a los juzgados para pedir al anterior equipo de gobierno (PP-UMP/UM-UNPI) que le facilitara las cuentas a la oposición. «Con la llegada de la nueva mayoría se ha reorientado la gestión, sin embargo se oponen a dar luz y claridad a las cuentas», dicen y no descartan acudir de nuevo a los juzgados para conseguir que se encargue la auditoría, tal y como proponía Esquerra Unida-Els Verds. La moción de Pepe García (EU-Els Verds) no prosperó porque precisaba de mayoría absoluta y el equipo de gobierno al completo (UM-UNPI, PSOE y PSM) se abstuvo. Los tres partidos justificaron su abstención en un informe del interventor que considera innecesario encargar la auditoría porque entiende que no existen indicios de conductas delictivas y supondría un gasto extraordinario, innecesario para las arcas municipales.

Curiosamente el anterior regidor de Hacienda, Bartomeu Cifre (PP-UMP) al que el actual alcalde Joan Cerdà (UM-UNPI) ha responsabilizado del estado de la cuentas, votó a favor de auditar su propia gestión.

corredor

auditoria

corredor | 26/12/2007, 10:14

si es certa la informacio del diari de balears vol dir que en el psoe encara hi esperit crític. el qui es mort actualment a pollença es el psm que té encefalograma plà. es una llàstima que un partit tant combatiu hagi caigut en mans de la beateria.

docent1

Analitzar amb rigor

docent1 | 26/12/2007, 10:07

Crec que és important obrir un debat seriós, però al mateix temps em preocupa molt. Hi ha moltes veus que apunten cap a una centralització de l´Educació per part de l´Estat (PP, ANPE, ...). També hi ha moltes veus que apunten cap a una fiscalització del professionals docents (veure l´article des-educació atalaia.balearweb.net) En canvi, no hi ha ningú que contempli mesures correctives cap a pares (en sentit negatiu), ni tan sols en positiu, millores sociolaborals perquè els pares puguin ocupar-se millor dels seus fills. Tenc seriosos dubtes de si socialment estam preparats, de si és el millor moment per afrontar un debat per arribar a una solució justa. És perillós afrontar un gran debat amb crítiques cap a l´ensenyament en català, amb una escola pública plena d´immigrants, i amb una societat cada vegada més desconnectada del món cultural i acadèmic.
Tot això, tenint en compte que tampoc podem esperar més a posar-hi solució. Difícil decisió. Jo proposaria que qualsevol reforma parteixi sempre d´informes tècnics, però els tècnics no són els pedagogs i molt manco els juristes i economistes, ès a dir, polítics. Jo entenc com a tècnics, experts, els mestres i professors, els que duen a terme l´ensenyament cada dia a les nostres escoles i instituts, i no en una aula universitària, fent estudis.
Els docents hem de tenir un paper actiu i de principal protagonisme en les reformes educatives.

francisca bennassar

UN POC DE SENY AL PSOE DE POLLENÇA, NUNCA ES TARDE SI LA DICHA ES BUENA

francisca bennassar | 26/12/2007, 10:05

M’alegra moltíssim veure que al PSOE de Pollença encara queda gent amb seny. No val tot per tal de governar, cal tenir principis, sabre de on venim i a on volem arribar, tenir memòria política i actuar en conseqüència.
Anar en contra de tot el que a significat el PSOE a Pollença per mantenir un lloc a l’Ajuntament, una regiduria, un sou... en pareix totalment penós.
M’alegra veure que no tothom en el PSOE de Pollença és així i que encara queda gent amb seny, encara queden socialistes de veritat. La meva més sincera enhorabona al actual secretari general, Toni Cifre per ésser valent i coherent.
Al quatre regidors del PSOE a l’Ajuntament de Pollença els hi deix aquí aquesta frase de’n Pablo Iglesias (esper que sàpiguen qui era i tot el que ha representat en el PSOE): “No sólo hacen adeptos los partidos con sus doctrinas, sino con los buenos ejemplos y la recta conducta de sus hombres".
A la resta del socialistes de Pollença, els hi record una altre frase de’n Pablo Iglesias, que fa uns any, la seva secretaria general de Mallorca, avui presidenta del Consell, Francina Armengol, posava damunt una felicitació de Nadal: “Sois socialistas no para amar en silencio vuestras ideas, ni para recrearos con su grandeza y con el espíritu de justicia que les anima, sino para difundirlas, para llevarlas a todas partes, para hacer que penetren en los cerebros de los muchos asalariados que todavía no las profesan"
Avui a ultima hora: http://www.ultimahora.es/segunda.dba?-1+8+421593

Joan Ramon

molts anys

Joan Ramon | 26/12/2007, 08:29

A mi em sembla que els canvis constants de sistema educatiu,no han fet cap bé.
Per altra banda, no crec que s'hagi de planificar segons un informe, tal volta retificar coses, però, a algú realment li sorprenen aquestes dades?
Salut

Pepe

Unitat i valentia

Pepe | 26/12/2007, 08:27

La reacció del govern espanyol a l'informe PISA va ser penosa, igual que la decisió del govern balear de sortir d'aquest anàlisi. Amagar que hi ha problemes a l'educació no els soluciona evidentment.
Aquest tema hauria ser de consens i cada govern que puja el vol canviar, falta unitat i valentia.

Joan Ramon

Informes i estudis

Joan Ramon | 26/12/2007, 08:26

Per a mi l'informe Pisà a servit per una cosa, i és tornar a debat l'Educació al nostre país, en aquest aspecte o veig positiu. Una mica penós quan és a res daquest informe, i no de tots els que disposa tant el Govern Central, com l'autonòmic.
Per altra banda no crec que a ningú sorprenguí el elevat index de fracàs, i això que no surten les balears, però clar, la preocupació de mols polítcs que és, millorar l'educació o guanyar vots?. Una de les frases preferides dels polítics: o estam estudiant, i així van ñles coses.
Se que aquest no n'és l'únic motiu, però si s'obri un debat per un informe que surt en premsa, perquè no s'obri el debat abans? Es miraram de posar mitjans segons el que surtí en premsa o segons les mancances detectades per la Conselleria d'educació?
L'article molt bo, salut i molts anys.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb