URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

L’informe PISA (II)

Alternativa | 29 Desembre, 2007 07:00 | facebook.com twitter.com

La segona part de l'article de na Toñi sobre l'informe PISA. 

L’informe PISA (II) 

La inversió d’educació a Espanya és més baixa que a altres països. Encara que darrerament  s´ha fet un petit esforç, la inversió pública espanyola en aquest aspecte continua per davall de l’OCDE, amb un 4,3% enfront del 5’4% de mitjana dels altres països, i molt enfora del 7% de Finlàndia. És cert que la inversió és determinant, però també hi ha altres variables que s’haurien d’estudiar, perquè al final el que és important és com s’inverteixen els doblers, si el que s’ensenya es adequat i si els docents disposen de la capacitació, les condicions i els incentius adequats per fer-ho bé.

En primer lloc, pel que fa a quines condicions s’ensenya, una diferència entre Finlàndia i Canadà i nosaltres és que ells tenen uns sistemes educatius estables: fa més de 30 anys que no viuen una reforma com les quatre o cinc que s’han patit aquí darrerament (per cert, cap d’aquestes reformes s’ha dotat econòmicament de forma adequada). Sembla que cada govern ha de deixar la seva empenta al nostre sistema educatiu i, cada quatre anys es viu una reforma o contrarreforma o contracontrarreforma, i ara es lleva l’assignatura de Música, ara es posa Educació per a la Ciutadania, ara se lleven optatives, ara apareix el llatí a 4r d’ESO, ara les humanitat són bàsiques, ara s’ha de posar una hora més de Matemàtiques… Hi ha qüestions –el terrorisme, la sanitat- on s’haurien de fer pactes d’estat, que anassin més enllà del govern de torn, i l’educació és bàsica en aquest sentit. Fins que els polítics espanyols no entenguin això difícilment la  nostra situació millorarà. Per mala sort, sembla que l’educació no dóna vots i ara que ve es període electoral sentirem promeses milionàries sobre pensions –els jubilats són molts i poden votar-, però pràcticament cap coherent sobre educació.

D’aquestes reformes (LOE, LOGSE, LOCE...) hi ha una qüestió sagnant: cap s’ha dut a terme després d’haver demanat opinió als professionals de l’ensenyament. Són els tecnòcrates o els pedagogs i psicòlegs que mai han trepitjat una aula que no sigui universitària els que decideixen sense tenir en compte la realitat, complexa i canviant, del nostre alumnat.

Respecte del què s’ensenya, aquí començam a tenir un problema molt greu quan tots els alumnes de 12 anys cursen onze assignatures. Això és una barbaritat, sobretot si tenim en compte que el sistema és bastant rígid: a Finlàndia hi ha molta més llibertat que aquí a l’hora d’aplicar els continguts. Aquí tenim uns programes inabarcables que, a més, venen percentualment marcats: que si un 45% per a l’estat, que si un 55% per a la comunitat depenent si té llengua pròpia o no…

Per una altra banda, és boníssim que tots els alumnes estiguin escolaritzats fins al 16 anys (per cert, a Anglaterra s’està contemplant fer obligatori l’ensenyament fins els 18) però el que s’ha demostrat un fracàs és que tots els alumnes hagin d’estudiar el mateix fins als 16, moltes vegades a classes sobresaturades on els professors no poden atendre els seus alumnes com toca. Només dues dades per reflexionar: quan el nombre d’alumnes d’una classe davalla en vuit, l’èxit escolar augmenta un 23%, i a Finlàndia hi ha un professor de suport per cada set alumnes.

Pel que fa a la capacitació dels docents, és evident que a Espanya hi ha un problema. Una altra vegada, aquells països que ens han de servir de model entenen la professió d’ensenyant com un bé capital que s’ha de cuidar i que té un prestigi que aquí s’ha perdut completament. És evident que si el mestre a Finlàndia és un referent és perquè s’ho ha guanyat, i allà la carrera de Magisteri és forta i  els docents guanyen la seva plaça després d’haver superat un procés selectiu llarg, exhaustiu i pràctic i no com aquí, purament memorístic.  Hi ha feines que es poden fer sense una vocació clara, però n’hi ha d’altres –metge, capellà…- que si es fan perquè són còmodes o es tenen moltes vacances o no es troba una altra sortida professional estan condemnades al fracàs. I l’ensenyament n’és una. Si un estudia biologia perquè vol fer feina amb dofins i acaba a un institut, probablement s’amargarà ell, amargarà els seus alumnes i no ensenyarà com ho hauria de fer. Si un es fica a magisteri perquè és una carrera curta i fàcil i acaba a una escola sense vertadera vocació el desastre serà encara major, perquè l’educació els primers anys és encara més decisiva.

Deixau-me acabar amb una dolentia: aquests darrers quatre anys s’ha incorporat a la funció docent la primera tongada que va estudiar amb la LOGSE (primària, ESO i Batxillerat). Pot influir que aquests mestres, fills de l’ESO, estiguin ensenyant a llegir els nostres fills en el seus resultats?

 

Comentaris

Minto

PISA II

Minto | 04/01/2008, 10:39

Som una estudiant de Magisteri Musical. Tenc 30 anys i efectivament tenca la necessitat de treballar alhora, com molts altres alumnes. Voldria vessiu el que jo veig i sent. Em roben, ens roben, ningú diu res. La UIB no li importa el més minim la qualitat de l'ensenyament que donen els seus professors. Mètodes juràssics, pedagogies obsoletes, sincerament fa feredat. El que més em preocupa és que els alumnes d'avui són els mestres de demà. Gent fora vocació, fora interés, fora sang per aprendre si cal pel seu compte. Es com treure's el carnet de cotxe, en haver aprovat podràs conduir com vulguis. Es trist, més que trist. I referent a les classes de música... segur ja sabeu el futur que m'espera. A Finlàndia, un pais capdavanter amb educació tenen entre 2 i 3 hores de música a la setmana, nosaltres en farem mitja.Més que ridicul. Plans d'estudis com per jugar amb pepes, i a sobre pagam un pasteral. La resignació de la gent i la poca implicació tampoc ajuda. Per ventura si mestres i estudiants es possasin d'acord en cercar mesures de presió...No sé, no hi veig solució mentres això segueixi essent negoci i poques intencions de canviar res.Salut i molts d'anys a tots.

Pepe

Molt ilustratiu

Pepe | 30/12/2007, 22:54

Magnífic article el de Toñi i també els comentaris referents al tema. Només volia afegir que a Zaragoza el tema del CAP encara era pitjor que a Mallorca, ja que no es feien pràctiques.
Ara tinc dos alumnes del CAP i la diferència entre la teoria i la realitat és brutal.
No haurien de ser "els objector del guix" els que dictassin les reformes.

docent1

Formació professorat

docent1 | 30/12/2007, 09:35

En el meu cas, som un mestre de primària, he de dir que els plans d´estudi de magisteri deixen molt a desitjar. És un carrera molt deficient on hi ha algunes assignatures troncals i obligatòries que es poden superar sense estudiar ni un sol dia.

A més, des de quan la UIB i els candidats a rectors han fet un programa amb la millora de la formació del professorat, amb la millora del sistema educatiu com a primera prioritat. Cap dels tres candidats que es van presentar varen posar el fracàs escolar de Balears com un de les qüestions a incidir des de la Universitat.

A més, l´entrevista que fa Maties Vallés a diario de Mallorca d´ahir dissabte a la contraportada, destapa una mica quines són les dinàmiques internes de la Universitat. Endogamia i jerarquia catedràtica.

De fet, la Facultat d´Educació de la UIB mai ha estat un impulsor de la innovació educativa a les nostres escoles i als nostres instituts. Jo mai he percebut un interès en tenir una facultat d´educació potenta a nivell estatal i molt manco europeu.

Toñi

CAP

Toñi | 29/12/2007, 19:05

Garci, segurament l'any que ve encara es farà el CAP. Tenen tot allò de la reforma universitària tan endarrerit que no podran tenir-ho enllestit fins el curs 2010-2011. El que diuen es que, tal vegada, començaran la casa per la teulada i el que primer es posarà en marxa seran els màsters, que, és clar, és el que donar doblers (que d'això es tracta).
Respecte del comentari que fas de les sortides de les carreres de lletres, jo hi afegeria les de ciències, perquè de químics, físics i biòlegs sense vocació docent estan plens els instituts.

Uli, segur que no et servirà de consol, però quan jo vaig fer el CAP vaig tenir la mateixa sensació que tu. Al final, és un el que es posa les piles i, si vols aprendre, si et vols reciclar o el que sigui ho has de fer tu pel teu compte i, atenció, sense cap altra motivació que no sigui la teva pròpia estima personal. Cobraràs igual si et prepares les classes que si no ho fas, i els cursos de formació de professorat, que no serveixen absolutament per res a l'hora de fer classe, acaben essent un suma hores per cobrar sexennis i el refugi de molts de professors, objectors del guix, que veuen en els CEPS (Centres del Professorat) un refugi per no fer classe. És així de trist. Com a mesura per millorar l'ensenyament jo demanaria també una formació del professorat permanent i seriosa que conduesqui a una vertadera promoció dins del cós.

Són tantes de coses les que s'haurien d'arreglar i els "apaños" que es fan es fan amb tant poc sentit comú, que moltes de vegades pens que massa bé funcionen els nostres centres d'ensenyament.

(Uli, investigaré... Com va dir una vegada l'inefable Ànsar: "Estamos en ello" -amb musiquilla i accent texà-).

Garci

Re: L’informe PISA (II)

Garci | 29/12/2007, 18:42

Jo tenc pensat fer el CAP l'any que ve. I hi ha rumors de que ja se faci el Master. No se si serà veritat. La qüestió és que parlen de master de 2 anys. Sigui el que sigui si va per crèdits valdrà més de 1200 euros a l'any. Això és per rics. I lo de la vocació és molt relatiu, la gent que se fica a Història, com he fet jo, ja sap que no hi ha sortides, i que una de les poques opcions que queden és fer-se professor. Això fa que les carreres de lletres, amb escasses sortides a part de la docència, perillin. Ja que estudiar sense la possibilitat de poder-te pagar un master i accedir a una feina ho farà molt poca gent.

Uli

CAP

Uli | 29/12/2007, 17:59

Com vaig advertir al meu darrer comentari soc alumne del CAP. Què penso respecte aquest Certificat, curs o com es vulgui dir, doncs que és una bestialitat que ens vulguin ensenyar una professió en tres mesos, que és el que dura el CAP on jo el faig. Ara només em queden dues setmanes per acabar-lo i puc assegurar que on més he après ha estat al llarg de les 9 hores (i he estat dels afortunats per tenir-ne nou) que he estat amb els al•lots fent les classes. Aquesta és l'única carta amb la que sortiré a escena. Realment em far molt de por.

Per altra banda, les classes del CAP han estat un autèntic desastre. Han consistit en un bombardeig de conceptes, idees, metodologies, etc. Les classes molt mal programades, moltes vegades fora assabentar-nos de res. Fins a dia d'avui, que es pot dir que ja he acabat amb les pràctiques, no he sabut què era una seqüència didàctica, ara que es suposa que ja l'hauria d'haver preparat i aplicat a l'aula. La realitat ha estat tot el contrari: primer he fet les classes i ara faré la seqüència didàctica que haurà de mostrar el que he hauria d’haver fet a classe. Afortunadament, després de 4 anys de llicenciatura ja no em sorprèn res i sé que em sortiré. Tanmateix, cal dir, en favor de les professores, que varen tenir el detall d'advertir-nos a l'octubre: "aquí no aprendreu res".

Clar que la formació del docent necessita una reforma urgent, però realment la reforma ha de consistir en un màster de 2 anys que ens farà treure més diners de la butxaca? Perquè amem, el CAP val 500 euros, i no hi ha beca que te'l pagui, però bé, a fi de contes 500 euros per un títol com aquest (PROFESSOR) doncs no està gens malament. Però és que després d'haver estat 5 anys especialitzant-te en uns estudis per després haver de pagar-te encara un màster... No crec que això provoqui que només el faci el que senti devoció per l'ofici sinó, més bé, el que tingui més diners, com en quasi tot.

Estic d'acord amb na Toñi en la proposta de fer dos anys de pràctiques. Això sí seria profitós. Qui vulgui ser docent doncs que practiqui, que s'enfronti a lo que hi ha, perquè és on més s’aprèn. De fet està sent el principal comentari entre els meus companys de CAP: “això hauria de ser tot pràctica i llevar aquestes classes absurdes, precipitades i incoherents que no ens serveixen més que per embolicar-nos i desanimar-nos”.

Esperem que la cosa un dia canviï. De moment mirarem de fer-lo el millor possible, i sempre ens queda l’opció de la formació per lliure, una formació que cal dir mai s’hauria d’acabar en aquest ofici (i en molts altres, clar).

(Toñi: la meva darrera promoció al institut va ser 02/03. Bé, no sé si és una pista perquè les contes sortien. Si dubtes fes-ho saber)

unmiliodedesitjos

SOLIDARIDAD CON L@S TRABAJADOR@S DE IB3, RADIOTELEVISION AUTONÓMICA DE LAS BALEARES

unmiliodedesitjos | 29/12/2007, 17:13

SOLIDARIDAD CON L@S TRABAJADOR@S DE IB3, RADIOTELEVISION AUTONÓMICA DE LAS BALEARES

Los trabajadores y trabajadoras de Salom (IB3, televisión autonómica de Baleares) llevamos luchando 2 años por un convenio colectivo y unas condiciones dignas de trabajo. Como todas las televisiones autonómicas, IB3 está controlada por los políticos de turno, y tanto unos como otros nos ningunean, desprecian y nos consideran un obstáculo para sus proyectos de privatización total (de los beneficios, claro, porque las pérdidas sí que se hacen públicas). Antes el PP nos ignoraba y machacaba, ahora es Unión Mallorquina quien lo hace, con el consentimiento de un Partido Socialista (PSIB – PSOE) que antes de las elecciones (que ganó) nos apoyaba y ahora nos olvida y nos deja a merced de un grupo de empresarios carroñeros

En estas fechas navideñas IB3 ha lanzado una campaña de publicidad basada en el buen rollo y los sentimientos entrañables y de solidaridad. Dicha campaña se llama “El mejor de los deseos” y han creado una dirección de mail para que la gente escriba sus deseos para el próximo año.

unmiliodedesitjos@ib3.es

Nuestra propuesta es enviar mails a esa dirección, diciendo que nuestro deseo es que para el próximo año los trabajadores y trabajadoras que trabajan en IB3 a través de las subcontratas tengan un convenio colectivo y una subrogación que den cierta dignidad a su trabajo. Que terminen los salarios de 900 euros y se les equipare con el resto de televisiones y radios de la FORTA. Te pedimos que envíes el deseo a la dirección de mail, y que difundas este correo entre tus contactos para que Martorell y los políticos no se olviden de nosotros y les lleguen la mayor cantidad de deseos.

unmiliodedesitjos@ib3.es

También te puedes meter en su web y hacerlo desde allí

http://www.elnadaldelmillordesitjos.com/

Adjuntamos un modelo de deseo que puedes enviar si es que no tienes ganas de escribir.
Muchas gracias por tu tiempo y tu cooperación. Salud.

Mi deseo para el próximo año no es la paz en el mundo ni acabar con el hambre, ya que considero que hay que empezar pidiendo cosas más pequeñas y sobre todo, pedírselo a quien lo pueda cumplir. Por eso lo que deseo es simplemente que los trabajadores y trabajadoras que llevan 3 años prestando sus servicios en IB3 por medio de empresas subcontratadas (Salom, SBT), temporales, sin convenio, con sueldos ridículos, sin formación ni promoción en la empresa, con disponibilidad de 24 horas al día… Dejen de estar así. Pido que se les escuche y se les tenga en cuenta porque, no nos engañemos, en realidad su situación es culpa suya y son ustedes quienes deben solucionarla. Vuelvo a repetir, porque sólo son 2 cosas. SUBROGACIÓN Y CONVENIO COLECTIVO. Si es verdad que tienen tan buenos deseos, CUMPLAN.

Xesca Ensenyat

Una novel·la per entregues

Xesca Ensenyat | 29/12/2007, 16:12

He començat a publicar (un bocinet cada dia, com es feia antigament) VIACRUCIS, una novel·la, a L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS. Cada dia un bocinet, la trauré tota.
I que l'any 2008 no sigui tan fava com el que se'n va, que per poc m'escabetxa. De cara a l'any vinent l'únic propòsit que m'he fet és pensar en la meva ànima. Ànima o còrpora, digueu-li com volgueu. Com que a mi l'altruïsme no m'ha donat bon rendiment, ara provaré l'egoïsme, meam què passa.
Molts d'anys a tothom.

fralokus

Re: L’informe PISA (II)

fralokus | 29/12/2007, 12:32

Veig que en totes les professions "cuecen habas", sembla que esteu parlant de controladors aeris, en la immensa majoria dels països europeus la professió de controlador aeri es gesta amb una "formació professional" molt dura, tant en l'idioma anglès, aeronàutica, física, matemàtiques, etc. no surten pilots, però gairebé. Aquí a Espanya per a accedir a la professió de controlador aeri, simplement es demana una diplomatura de tres anys. És a dir que una persona pot accedir a la professió si haver muntat en un avió en la seva vida, ni saber que és el "timó de cua".

Simplement s'accedeix a la professió pel gran salari que té, després passen alguns incidents com donar prioritat a una avioneta lleugera en comptes d'un "quatre motors" i "burrades" per l'estil, avui dia l'aeronàutica ja no són "aquellos locos chalados en sus locos cacharros" són aeronaus d'alta tecnologia que tot controlador hauria de conèixer i no la coneix, i el pitjor és que no volen fer res per conèixer-la.

Fabián

Re: L’informe PISA (II)

Fabián | 29/12/2007, 11:36

El sistema escolar tiene muchas deficiencias en su concepción. Por ejemplo: se pide al profesorado una atención individualizada al alumno, especialmente en una acción tutorial. Pero después las normativas no son individualizadas, sino en bloque: deben repetir todos los alumnos que hayan suspendido más de dos o tres asignaturas. Así, el alumno que suspende casi todas y que no tiene ningún interés, repite (con la finalidad también de que cumpla la edad antes de llegar a los últimos cursos y ellos se vean liberados de estos alumnos). Pero también aquellos alumnos cuyo desfase es transitorio, ya por enfermedad o por problemas familiares o de otro tipo. A esta última tipología de alumno, la repetición (también según como) puede servirle siempre que él la acepte como una ayuda; a la primera tipología seguro que no le sirve como ayuda para sus estudios.

En cuanto a la formación del profesorado es problemática pues en una escuela que tiene carácter universal, dirigida a todo tipo de alumnos, la exigencia universitaria hace que los modelos que ofrece el profesorado sean sectarios en el sentido de estar ausente quienes laboran con sus manos (artesanos, jardineros, etc.). Ello no es positivo y se recrudece en unos claustros o reuniones de profesorado donde se puntualiza mucho el estudio libresco y donde están ausentes otras perspectivas necesarias y existentes en nuestra sociedad.

Y esta perspectiva sería también aplicable a otros términos culturales.

Toñi

Formació del professorat

Toñi | 29/12/2007, 10:40

Docent1, estic completament d'acord amb tu. I qualcú s'ha adonat que no s'estava fent bé quan a partir del curs 2010-11 es durà a terme una reforma total dels estudis que condueixen bàsicament a la docència. Magisteri passarà a ser de quatre anys, igual que les altres carreres (excepte medicina, ingenyieria i arquitectura) i, per poder donar classe a secundària, s'haurà de fer un màster d'un any (desapareix el CAP definitivament).
Jo no crec que això solucioni el problema. Aquest màster costarà molt de doblers (més que el sistema actual, en tot cas)i, ara per ara, la baralla està entre pegagogia i els diferents departaments, perquè tots volen impartir aquests màsters per no perdre professorat, que desapareixeria en convertir-se les llicenciatures de cinc anys en estudis de grau de quatre.
En la meva modesta opinió, un professor o mestre que vulgui dedicar-se a l'ensenyament, hauria de demostrar que pot fer classe, que sap fer classe i que té la capacitat d'adaptar-se als canvis de la nostra societat. I això no es demostra ni aprovant un màster ni passant unes oposicions, si són del tipus que tots hem viscut. El sistema que a mi em sembla millor és el pràctic: per exemple, dos anys a un centre escolar (o a dos de diferents, quasi millor)amb un professor o un cap d'estudis que de veritat avalui la feina de aquella persona. I això no implicaria una plaça per a tota la vida. Qualcú ens hauria d'avaluar qualque vegada.Fa 16 anys que faig classe i mai ha entrat un altre professor o un inspector a la meva aula per dir-me què faig malament o què podria millorar. Em sembla vergonyós.

docent1

PISA II

docent1 | 29/12/2007, 09:29

A partir d´aquest article trob també interessant entrar en el debat de la formació inicial del professorat.

L´accés als estudis universitaris, la deficient formació universitària, els plans d´estudis de magisteri, els plans d´estudis de les llicenciatures, el CAP, i el sistema d´oposicions, formen part d´un altre bloc de factors que cal intervenir a curt termini.

M´agradaria que també entràssim a debatre mesures concretes.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb