URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

El sostre de vidre

Alternativa | 14 Febrer, 2008 06:51 | facebook.com twitter.com


Un altre excel·lent article de na Toñi.

Dimarts passat, fullejava el diari. Vaig passar ràpidament les pàgines de la secció de Local, fins que dues fotografies em varen fer tornar enrera. Al principi, no entenia per què m’havien cridat l’atenció, però després de remirar-les me’n vaig adonar del que passava: eren fotos de grups, relativament nombrosos, on no hi havia cap dona. Una de les imatges a les quals m’estic referint era la cúpula de la Banca March –desset homes, zero dones- i l’altra, la d’una plataforma cívica creada per demanar als partits de les Illes un gran acord de finançament: 25 homes, cap dona.

Es sol anomenar “sostre de vidre” a aquella barrera professional que les dones encara no han superat. És un límit no perceptible que es traspassa poques vegades. Al marge dels resultats concrets que lleis com la de la Paritat –criticada i recorreguda pel PP davant dels jutges, els quals afortunadament no els han donat la raó-, està clar que les dones s’han incorporat al món laboral i que, a moltes professions, són ja majoria. És el cas de l’ensenyament o de la sanitat. La sorpresa ve quan s’estudien amb cura les dades en funció del lloc de feina. Per entendre’ns, hi ha moltes més professores que professors, però als instituts hi ha molts més directors que directores i a les universitats molts més rectors que rectores; ja hi ha més doctores que doctors, però els hospitals estan majoritàriament dirigits per homes. Què passa?

La resposta fàcil és que tot és herència de l’opressió secular de la dominació masclista. Segons aquest punt de vista, el desenvolupament de les carreres professionals de les dones només es veu impedit pels homes, que no volen perdre els privilegis de què han gaudit des del principi de la història. És evident que hi haurà molts de casos on aquesta veritat es compleixi, però no explica per què, per exemple, a les Administracions Públiques hi ha una majoria d’homes als càrrecs intermitjos i superiors.

Ni tan sols es pot recórrer a l’argument de la manca de preparació: any rera any, hi ha més llicenciades (a Batxillerat, les alumnes són més brillants que els alumnes, encara que elles no optin per carreres tradicionalment masculines, com les enginyeries, o arquitectura, però aquesta és una altra qüestió), perquè les dones sabem que si no estudiam, no tenim cap oportunitat laboral: hi ha homes sense estudis que són directors d’hotel, però no hi ha cap dona que, sense haver fet estudis superiors, estigui al capdavant d’un establiment hoteler. Aquesta lliçó sí l’hem apresa, però no ha passat el mateix amb d’altres.

I aquí podem posar en consideració que som nosaltres, les dones, les que de vegades no volem trencar aquest sostre de vidre. Hi ha moltes de dones que es senten culpables si no dediquen tot el temps possible a la casa i a la família. És evident que això ens col.loca en situació d’inferioritat respecte dels homes, que sí poden dedicar temps extra a la feina o a la preparació per aconseguir un lloc millor. Jo no conec cap home que hagi dit que no a un ascens professional perquè havia d’atendre els seus fills o ocupar-se de la casa, però sí conec dones que han rebutjat un millor lloc de feina perquè haurien pogut dedicar menys temps a allò que sempre s’han considerat tasques femenines. A un món ideal, aquestes dones no s’haurien de veure obligades a triar, però al món real que vivim, una dona que ascendeix a la feina, segurament ha renunciat a la seva vida familiar: basta veure quants de fills tenen entre totes les ministres de l’actual govern espanyol i quants de fills tenen entre tots els ministres. Ara citaré de memòria, però crec que la proporció és de quatre a un a favor dels homes.

És obvi que, moltes de vegades, hi ha dones que han de renunciar a la seva carrera professional perquè, a casa seva, no es comparteixen les tasques. Però també –i ara faré autocrítica- hi ha dones que es senten culpables si no es dediquen a la casa i a la família en cos i ànima i, d’altres, que ni tan sols volen delegar. Quan a l’institut ha hagut parelles de professors, si el nin s’ha posat malalt, sempre ha estat la professora qui ha anat a ocupar-se del seu fill. De vegades, és com si nosaltres volguessim continuant conservar la nostra petita parcel.la de poder, la domèstica, on ens sentim imprescindibles.

M’agradaria convidar les dones a trencar aquest sostre de vidre, a deixar-se a ajudar, a reclamar temps per elles i pel seu desenvolupament personal i professional, a no renunciar, a participar a la vida pública, a fer-se sentir, en definitiva. Només en el moment que nosaltres mateixes deixem de culpabilitzar-nos per robar temps a la casa o la família arribarem a aconseguir una societat millor, la que viu una igualtat real.

I aprofitant l’avinentesa, convid les dones a participar més en aquest blog. Crec que són moltes més les que ens llegeixen que les que hi participen i crec que a tots els agradaria sentir les seves veus.

Imatge de "arquitectura del éxito". 

 

 

 

Ja sabeu que si voleu col·laborar enviant-nos escrits, idees o propostes...estarem encantats de rebrer-les i publicar-les en aquest bloc, per tal de que sigui més obert i participatiu i que totes les idees i tenguin cabuda. Així que ja sabeu, si voleu participar escrivint articles o fent-nos suggerències: eurxella@yahoo.es

 

 

Comentaris

Toñi

Re: El sostre de vidre

Toñi | 15/02/2008, 10:29

Sí que sol passar que, quan un home exposa una opinió així, se li digui que és un masclista. Jo em consider feminista, però crec que s'ha de superar una mica el discurs victimista que es feia als anys 60 i que de vegades encara es fa, perquè, afortunadament, al nostre entorn les coses han canviat moltíssim. És obvi que encara hi ha discriminació a moltes d'empreses privades, per exemple amb el sou. Jo no xerrava d'aquests casos, sinó d'aquesta mena de bloqueig que de vegades ens posam nosaltres mateixes. Ho deix caure a l'article: per què les nines, encara avui, no estudien carreres com enginyeries o arquitectura? És culpa dels homes o del seus companys de classe? En absolut; són elles les que no opten per aquests estudis. Per què? No tenc la resposta. Per què hi ha nines que no volen anar a estudiar a la Península quan surten amb qualcú? Ells no ho fan: si se n'han d'anar, se n'hi van. I estic xerrant de nines que són ben intel.ligents, però que encara no han acabat d'asumir que si ells ho poden tenir tot, elles també.

en bosses

Re: El sostre de vidre

en bosses | 14/02/2008, 16:52

M’ha encantat l’article, sincerament m’ha sorprès, cosa que ja no m’hauria de passar, em refereix a sorprendrem .
Has parlat de tots aquests problemes que afecten a les dones sense donar la culpa als homes, no moltes ho poden fer, en havia d’haver moltes mes com tu.
Estic totalment d’acord amb el que has dit però si això ho hagués escrit jo, per altre banda impossible, la majoria de dones que ho llegissin dirien que les coses no son així i que som un poc masclista. Qualque vegada expos aquests temes amb amics o amigues i no sempre estan d’acord, però no m’atreviria a exposar-lo davant dones que no em coneixen per por a les reaccions, que no solen ser molt bones.
La teva es una visió molt objectiva i critica. Una passada.

Toñi

Re: El sostre de vidre

Toñi | 14/02/2008, 13:23

Garci, no és qüestió d'obligar o demanar per favor. Tu potser no ho acabaràs d'entendre, perquè ets d'una altra generació, però moltes dones d'una certa edat tenen un problema d'autoestima, en el sentit de pensar-se a si mateixes com amb manca de vàlua i, de vegades, només fa falta que qualcú els digui que elles valen i poden perquè s'ho creguin.

Garci

Re: El sostre de vidre

Garci | 14/02/2008, 13:17

Crec que no se pot obligar a les dones a la participació política, això és voluntari, i haver de demanar per favor que vagin a una llista electoral, cosa que va passar a totes les llistes de Polença, no és positiu. El problema és de consciència dels partits o de les dones que no hi hagi dones com a caps de llista o llocs de sortida. Però pens que obligar o demanar favors converteix a aquestes dones que només ho fan pel favor en dones florer, i perdonau l'expressió. A Pollença fins i tot hi havia qui parlava de regidores florer. Aquesta darrera afirmació no la compartesc.

Toñi

Re: El sostre de vidre

Toñi | 14/02/2008, 10:56

Vidres? O es fan nets? No s'ha d'esperar que plogui?
Evidentment, és broma, però no puc estar més d'acord amb aquesta idea de més lectura i menys obsessió perquè la casa estigui perfecta (segons els paràmetres que fan servir les dones, clar).
Fralokus, jo també he sentit comentaris com aquests de la teva veinada anglesa. Normalment, són comentaris que fem majoritàriament les dones. Això no está bé, igual que no està bé considerar que, si no ho fem tot nosaltres, no està ben fet. Molts d'homes han sentit comentaris com: "deixa-ho, que no ho saps fer", "ja ho faré jo, que tu ho fas malament" o coses similars, de vegades de part de dones que després es queixen de poca col.laboració domèstica. Ningú no ha nascut ensenyat, i és obvi que hi ha més d'una forma de fer les coses.
En Garci ha encertat: estic xerrat d'autoconsciència, però no estic tan d'acord que no s'hagin de fer lleis, ara per ara. És obvi que haurà partits que cercaran dones "florero" i que l'esperit de la llei es pot pervertir amb facilitat, però també és cert que hi ha partits que han convidat a participar dones que, d'altra forma, no ho haguessin fet.
Les polítiques de conciliació de la vida familiar i laboral són urgents i haurien de ser prioritàries, però mirau de què s'està tractar a la precampanya electoral i com s'estar mercadejat amb el vot.
Fralokus, com sempre moltes de gràcies. Estic contenta que t'hagi agradat el que vaig dir de les gambes, però és que la proposta de la prova d'espanyolitat em sembla tan absurda, que la millor forma de discutir-la és posant exemples igual d'absurds.

Pepe

No el tinc tan clar Garci

Pepe | 14/02/2008, 10:39

Quan va sortir la llei de la partit pensava com tu Garci però ara no el tinc tan clar. Vull dir que aquesta llei ens va fer demanar a Toñi o Tana, la seva participació a les llistes i ja veus com s'han implicat després al projecte. És cert per altra part que l'estadística demostra que segurament amb la llei de la paritat a aquesta legislatura futura hi haurà menys dones que a l'anterior, ja que els partits principals han situat majoritàriament homes al llocs de partida.

GArci

Re: El sostre de vidre

GArci | 14/02/2008, 09:25

Molt bé l'article. Crec però, que la llei de paritat en les llistes electorals no és gens bona. Potser impulsi que dones "polítiques" se vegin reforçades, però crec també que obliga als partits a buscar dones florero.
La cosa no va de lleis, com demonstra na Toñi a l'article, va de consciència i d'autoconsciència.
I me pareix molt bona la proposta de Fralokus: una estona de lectura a canvi d'un vidre no molt net.

fralokus

Re: El sostre de vidre

fralokus | 14/02/2008, 09:01

Plas, plas, plas, plas, plas, plas, plas, plas.

Quina raó tens Toñi, el problema és que es parla molt de la conciliació de la vida laboral amb la família i de moment les úniques iniciatives tot just s'han vist en l'administració pública.

Si anar més lluny fa uns dies vaig dur al meu fill al metge i se'm va fer un poc tard i quan vaig arribar al treball vaig haver de donar tot tipus d'explicacions, en canvi a les meves companyes per aquest motiu mai els han demanat explicacions, ja es veu com normal, però per les mateixes dones.

En el meu cas les tasques de la llar les tenim repartides, potser no al 50 per cent, però és cert que el seu horari de treball de jornada intensiva li facilita molt les coses, els plats i coberts són cosa meva, entre altres coses, i és que sortint de casa a les 8 del matí i arribant a la mateixa a les després de les 8 de la tarda i un altre poc els dissabte poc marge et queda, el problema és d'horaris però donaria per a altre article.

Record quan van començar a arribar les primeres famílies estrangeres, sobretot britàniques a Pollença, algunes d'elles van celebrar festes en la seva casa per a donar-se a conèixer entre els veïns, record les feroces crítiques de la meva mare i les veïnes sobre "la bruta que estava la casa", després ens vam assabentar que aquella dona era "biòloga" i entregada al seu treball d'investigació, i és alguna cosa també que haurien de corregir les dones, no és que la casa hagi de semblar una "lleonera", però una estona de lectura a canvi d'un vidre "no molt net", potser li faria ser més feliçes.

P.D. Toñi, el de les gambes del debat de ciutadans per a emmarcar.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb