URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Amb el teu puc i el meu vull, anem plegats company.

Alternativa | 23 Febrer, 2008 07:00 | facebook.com twitter.com

Demà diumenge fem l’acte central de la campanya a Pollença.

De matí muntarem dues carpes al costat del Convent, i de 12 a  13:30  Ràdio Marisol.

Un programa de ràdio dirigit per la nostra candidata al congrés Marisol Ramírez.

 Hem canviat el típic míting avorrit per un programa de ràdio obert a la ciutadania, hi haurà entrevistes, música, podràs demanar i ser demanat, cantar, ballar i fins i tot tocar algun instrument... Una campanya diferent  provocadora, fresca...

El tema eix del programa de ràdio seran els drets socials i la democràcia participativa.

Us esperam

L’ESQUERRA ÚTIL, L’ESQUERRA VERDA

Fa dies que escoltam una increïble quantitat de promeses electorals que ens anuncien una vida millor sense cap cost. La pregunta seria; I per què no l’han fet abans?

Els ciutadans s'han convertit en simples clients que compren o no les ofertes que els venen els partits polítics. Es busca descaradament que el poble quedi cada vegada més al marge d'aquest govern on per definició hauria de participar, i on en la pràctica no solament no té interès en el que passa i en qui decideix sobre la seva pròpia vida, sinó que es resigna a haver de votar a algú en qui no creu, amb la finalitat que no guanyi l'altre a qui odia.

 

Nosaltres no volem formar part d’aquesta subhasta, no es pot fer una rebaixa dels impostos i millorar les despeses socials. Per això entre altres coses apostam per una política fiscal redistributiva i justa,  un impost que gravi els beneficis extraordinaris de la banca (20 % cada any). Els ingressos d'aquest impost es destinarien a la millora de les rendes més baixes.

És l’hora de la coherència ideològica per aconseguir un veritable govern d’esquerres. El vot a Esquerra Unida –Els Verds és útil i necessari ja sigui per aportar una diputada al futur Grup d´Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya Verds o per sumar els vots que facin possible la constitució d´aquest Grup Parlamentari ( cal un 5%).

Tot apunta a una derrota del PP, la disjuntiva és un Govern del PSOE amb el suport de la dreta que representa Convergència i Unió, o de l’esquerra verda i del nacionalisme progressista d’EU- ICV.

Dijous passat Marisol  a Pollença, demà torna.

 

 

 

Comentaris

Pepe

Newton

Pepe | 25/02/2008, 23:51

Fralokus, sempre s'ha de tornar als clàssics,i aquesta legislatura no ha fet més que començar.

Pepe

Molt bo Maki

Pepe | 25/02/2008, 23:50

Molt bo Maki, la teva referència al professor Franz de Copenhage m'ha emocionat, m'ha portat un munt de records i és que a Zaragoza tinc un amic que és un vertader fanàtic del TBO i especialment del professor.
A veure si trobes la màquina que va inventar per tapar forats econòmics.

fralokus

Re: Amb el teu puc i el meu vull, anem plegats company.

fralokus | 25/02/2008, 16:44

Principi d'inèrcia (Primera Llei de Newton):

Tot cos continua en el seu estat de repòs (és a dir, velocitat nul·la) o de moviment uniforme en línia recta tret que sigui forçat a canviar el seu estat per forces externes.

Amb poquetes paraules, la dreta sempre és i serà la dreta, i sinó que li demanin al PSOE i BLOC per Palma, el senyor Nadal els fa anar de cul i aquí ningú ho mou o pitjor, ells són els quals no es mouen.

Comença el circ a Cort.

Unitat? Uffff.

Garci

Re: Amb el teu puc i el meu vull, anem plegats company.

Garci | 25/02/2008, 13:25

Per cert, si mirau la camiseta que duu Marisol a la foto és la de la República que va fer Iniciativa Ciutadana per Pollença.

Garci

Re: Amb el teu puc i el meu vull, anem plegats company.

Garci | 25/02/2008, 13:18

L'entrevista d'avui al Ultima Hora és genial i diu molt de que no és un polític professional. Diu el que ha de dir sense ser politicament correcte. Marisol és una gran candidata.

fralokus

Re: Amb el teu puc i el meu vull, anem plegats company.

fralokus | 25/02/2008, 12:02

A la fi una candidata amb els peus en al terra, amb les idees molt clares, sabent el que es juga i al que hem de jugar els altres.

GArci

Re: Amb el teu puc i el meu vull, anem plegats company.

GArci | 24/02/2008, 14:34

Tota la raó Maki, perquè ficar-nos i intentar millorar si sempre ha estat malament? si sempre ha estat així, perquè arreglar-ho?
Només ho feim per tocar els collons.

Maki

miramiques

Maki | 23/02/2008, 18:30

A aquest blog hi ha molta gent que disposa de molt temps i moltes ganes de donar la tabarra. Per exemple, ara amb els parcs infantils, que no heu vist que no donen gens de profit, tan sol llocs on els nins s'embruten i espais perduts per el guany, ja el que dona son les taules i cadires a les voravies i carrers del Moll, Pollença i C.S.Vicenç, i si us fan cas anirem a la bancarrota d'aquests altruistes comerciants. Us tinc a donar un poc de raó (Un poc, he!)amb el de pipican. Però crec que va ser qualcú de vosaltres que es va oposar a crear una escola per ensenyar als cans a compixar la soca dels arbres, així no importaria regar-los, i amb aquesta finalitat es va començar a deixar de regarlos, però podeu veura, especialment al Moll, que molts arbres estan asfaltats o enrajolats fins la mateixa soca, la natura es savia i fa que ells mateixos es cerquin l'humitat devall terra, aixi no importa ni regar-los ni tan sols compixar-los. Fou una idea del Batlle assessorat per l'insigne regidor Marti, deixeble del ja trasspassat professor Franz de Copenhage, erúdit l'obra del qual figura per sempre al TBO TBO. Però suposo que la vostra incultura fa que ho ignoreu.

Web Insurgente

L´"esquerra" del sistema

Web Insurgente | 23/02/2008, 14:03

Dolentes notícies: Lamentem informar-li a l'esquerra que el món no està en "revolució"
IAR/ inSurGente.- En l'actual context del sistema capitalista a escala global els únics que semblen que no es van assabentar de la fi de les lluites revolucionàries pel canvi de sistema són els teòrics i dirigents de la" nova esquerra". I la conclusió és simple: No hi ha lluites revolucionàries senzillament perquè no hi ha pensament ni acció organitzada revolucionària orientada a substituir (a canviar) al capitalisme per altre sistema. Tot el que existeix com lluita de" canvi social" és merament reivindicativa ("reformista") dintre dels marcs del sistema capitalista i els objectius que es busquen ja no són col·lectius (transformar d'arrel a les societats i al món) sinó individualistes i sectorials, i no avancen més enllà de voler "humanitzar" al capitalisme, fer-lo més digerible i menys injust (ecologia, "drets humans", "qualitat de vida", etc). És més: Ja no hi ha rebel·lia ni revolució perquè el" ordre" i el" desordre" (pau i conflicte) estan pensats dintre de les regles d'integració al sistema sense que existeixi cap idea o intenció de canviar-lo per un altre.

IAR/ inSurGente.- En resum, "esquerra" i "dreta" són conceptes ideològics antitéticos sol en termes de major o menor "progressisme" dintre del mateix sistema, però cap de les dues opcions busca acabar d'arrel amb el capitalisme al que l'hi presenta com el" únic sistema possible" seguint el" ordre natural" de les coses.
I encara que l'ordre "natural de les coses" estigui controlat i pensat en funció de la propietat privada, de l'explotació de l'home per l'home, i de l'interès dels grups capitalistes que han convertit el planeta en un "gran mercat" per a fer negocis i reciclar diners i riquesa concentrada a costa de la pobresa i sofriment de les majories, ja ningú baralla per a canviar aquest sistema, sinó per" humanitzar-lo" el més possible.
En el món ja no hi ha revolució ni pensaments revolucionaris, entre altres coses, perquè el que avui es diu "esquerra" ja no lluita (ni planteja una ideologia de canvi i de presa del poder) contra el sistema, sinó que baralla contra la" dreta" com expressió de la " injustícia" a la qual cal combatre perquè hagi justícia per a tots.
L'esquerra (assimilada a la filosofia del" únic món possible") ja no pensa el món en funció de la guerra a mort per a acabar amb el sistema capitalista (l'amo del món), sinó en funció d'acabar amb la" dreta" dintre del marc del mateix sistema.
I l'assumpte va desembocar que el que hauria de desembocar: L'esquerra (sense vocació de canviar el sistema) es va tornar potable i "políticament correcta" per a conformar una "alternativa de govern" a la" dreta neoliberal" dintre de les coordenades de poder implantades per les trasnacionales i el sionismo financer que controlen el planeta des de la Reserva Federal i els bancs centrals, amb el Pentàgon com garantia suprema de" ordre".
I així es va inventar la moda de governs que parlen amb la ideologia de la" dreta" o de la" esquerra" en termes del discurs formal, però des del punt de vista pràctic executen un sol programa: El capitalisme. I els seus agregats funcionals d'explotació i concentració de riqueses: La societat de consum i la conquesta de mercats.
D'aquesta manera, i sense cap contradicció, Chávez pot dir que està realitzant la" revolució socialista" a Veneçuela, mentre aquest país revesteix la categoria de principal "soci comercial" d'EEUU en la regió i es configura dintre d'una estructura econòmic productiva capitalista dominada per la societat de consum.
En termes estadístics i verificables, el sistema capitalista ha subvertido el significat històric i funcional de la paraula "revolució": Fer la revolució ja no és canviar el sistema, sinó canviar el discurs.
Esquerra i dreta són complementàries i s'articulen com una "alternativa" dintre dels mateix. Per tant, l'única diferència existent entre un "govern d'esquerra" com el de Chávez, i altre de" dreta" com el de Uribe, és el discurs.
El sistema econòmic productiu i la societat de consum de Colòmbia són els mateixos que regeixen a Veneçuela, i, en general, els bancs i transnacionals capitalistes, que els controlen, excepte excepcions, són els mateixos en ambdós països.
Amb la" esquerra revolucionària" en els governs, Amèrica Llatina continua tenint 200 milions de pobres i indigents, mentre les economies del" model" creixen en la mateixa proporció que les fortunes personals i els actius empresarials.
Amb sort variada, l'esquerra està integrada dintre de les regles de" competència" polític-electoral burgesa orientada a controlar l'Estat capitalista amb una major dosi de" revolució discursiva" però sense alterar el" ordre natural" del sistema controlat pels bancs i corporacions del capitalisme trasnacional.

Per tant, i amb una esquerra que ja no diferencia entre "govern" (eventual i transitori) i sistema de dominació capitalista (real i permanent), la" revolució" s'ha convertit en màrqueting discursiu per a conquistar cors i ments ansioses d'aventures turístiques amb "justícia social".
Amb el món sense revolucionaris ni pensaments revolucionaris, el sistema va treure a la paraula revolució de l'ostracisme (de la marginalitat i la il·legalitat) i la va convertir en agregat complementari del sistema de dominació, així com va convertir al Che Guevara en una remera i a Cuba en santuari turístic de la" revolució".
Avui la revolució ja no és un objectiu a conquistar per mitjà de la lluita i l'organització clandestina per a canviar el sistema, sinó una escala de prestigi social buscada per a integrar el sistema des de la percepció del" diferent".
Ésser d'esquerra" o "revolucionari" avui no significa viure en la il·legalitat i en la lluita armada per a canviar el sistema, sinó viure en la legalitat acceptada convertida en "pensament alternatiu" però sense transformació possible de l'ordre capitalista que controla el planeta.
Avui l'esquerra "revolucionària" sol baralla contra la" dreta" política i econòmica, però no baralla contra el sistema capitalista que genera alternativament a la dreta i l'esquerra com alternatives de" governabilitat".
L'esquerra, en general, i com durant la Guerra Freda, segueix barallant contra la dreta i els militars, sense visualitzar que les estratègies del control polític i social de l'Imperi capitalista ja no s'executen amb repressió militar i dictadures, sinó amb sistema "democràtic", governs constitucionals i mitjans de comunicació com els nous gendarmes de la repressió.
AL no barallar contra els nous agents estratègics actius de la dominació capitalista (el sistema "democràtic", els mitjans de comunicació i la" societat de consum") l'esquerra sobreviviente de la Guerra Freda es converteix en potable per a generar "alternatives de governabilitat" dintre del mateix sistema.
Avui la" esquerra" (amb Chávez al capdavant) baralla contra el" Imperi" i contra el" dòlar" USA, però no baralla contra el sistema de poder capitalista que controla el món amb la" democràcia", els mitjans de comunicació i la societat de consum com formadora dels valors de l'individu massa sol destinat a votar i a consumir productes.
Lamentem informar-li a l'esquerra que el món no està en revolució, simplement perquè les economies, els governs i els programes i sistemes operatius cerebrals a escala massiva (excepte excepcions) estan controlats per les estratègies funcionals del sistema capitalista globalitzat a través del sistema democràtic, els mitjans de comunicació i la societat de consum.
Els grups sionistes de la Reserva Federal i els bancs centrals (estalvi contades excepcions) ja no dominen amb tancs i soldats de la" dreta", sinó amb entreteniment, cultura, moda i música fashion, esports, i informació incorporada per microxip cerebral, on l'única "revolució" possible la protagonitza la tecnologia del sistema de poder imperial.
Lamentem donar-los aquesta "dolenta notícia": El sistema no cau, solament entra en crisi i s'acte-regenera, i la" revolució" sol és un entreteniment de la Guerra Freda jugant en el cap de l'esquerra assimilada al sistema.
Perquè sorgeixi altra possibilitat (una alternativa revolucionària real), cal deixar la" ideologia" i començar a utilitzar el cervell en temps complet.

Garci

Re: Amb el teu puc i el meu vull, anem plegats company.

Garci | 23/02/2008, 12:09

El "pipican" és una vergonya. Mai he vist a ningú emprar-lo i això que la promoció va ser brutal: foto de 7 polítics a tots els diaris.

Tens raó niño de la eñe en que les coses aquí no se fen pensant en que quedin bé, sinó en fer-les dos cops. és una estranya regla per fomentar la economia local, si ho fan dos pics, se paga dos pics i així l'empresa creix i dona feina a més gent: menys atur i més diners en circulació. És perfecte.
Reiviniquem-ho: LES COSES S'HAN DE FER MALAMENT, FOMENTEN L'ECONOMIA.

Pepe

Verguenza

Pepe | 23/02/2008, 10:21

Buenos días, el tema de los parques infantiles en el Puerto es escandaloso, hemos estado dos años con prácticamente un mísero parque infantil y la respuesta del anterior equipo de gobierno y el actual siempre ha sido dar largas.
Ha habido una falta de previsión y de sensibilidad total, el último ejemplo fue cerrar el Miquel Capllonch i llevarse el tobogán y columpios qua había allí.
Detalles que demuestran mucho
Luego está el problema del mantenimiento que como tu dices deje mucho que desear.

el niño de la eñe

promesa electoral:Aparcamiento Puerto de Pollensa

el niño de la eñe | 23/02/2008, 09:16

Proximo a inagurar el aparcamiento del puerto de pollnesa frente al polideporrivo, quiero proponer que cuando el equipo de gobierno en pleno se haga la foto de rigor( que publicaran todos los periodicos locales y hasta internacionales). alguno de los periodistas asistente le pregunte al señor batle (El califa) o al Sr. Ochogavia(El visir) si van a poner una proteccion/separacion entre el superhipermegaplus parque infantil (que manda cojones tanto bombo y platillo para esa m.....da) y la calle o en todo caso ellos asumiran las desgracias que puedan ocurrir.
PD. Despues de la inaguracion se tendrian que pasar por el pipican cerca del hipermercado y ver como quedara el recien inagurado parque infantirl en un par de años.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb