URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Després de les eleccions

Alternativa | 20 Març, 2008 08:06 | facebook.com twitter.com

 El sempre esperat i magnífic article de na Toñi

Després de les eleccions

            Les passades eleccions generals no han donat moltes sorpreses. S’ha confirmat el que s’esperava, el que ja s’ha qualificat, entre d’altres expressions, com a “tsumani” bipartidista. Malgrat tot, no per menys esperat deixa de ser decebedor que el panorama electoral a Espanya al final s’hagi reduït, amb qualque notòria excepció, a triar entre PP i PSOE. Tota la campanya ha estat enfocada al duel entre Rajoy i Zapatero, i els dos debats, que al final és l’única cosa que la majoria de gent recordarà d’aquestes setmanes, no han fet més que posar la guinda al pastís que s’havien cuinat els dos grans partits.

            Pel que fa al PP, és veritat que han perdut les eleccions i que no han arribat al seu sostre electoral –el de la victòria per majoria absoluta d’Aznar-, però no és menys cert que han obtengut un nombre de vots i d’escons importantíssim. A Madrid han arrasat i a Comunitats on es presentaven candidatures més moderades (si es que així es poden qualificar candidats del PP) han quedat més enfora del PSOE. No és estrany, doncs, que bona part de l’electoral del partit de dretes demani una oposició encara més forta, per la qual cosa podem tornar a viure, amb molta facilitat, quatre anys més de brega parlamentària permanent. La maniobra de Rajoy (ara me’n vaig, va semblar dir diumenge al balcó del carrer Génova, i ja es sentia el soroll de sabres; ara no me’n vaig, va dir dimarts) acabarà destapant una lluita fratricida dins del partit. I aquesta crispació, dissortadament, s’acabarà traslladat al Parlament, és ben segur.

            El PSOE ha guanyat, però no amb l’alegria que les darreres enquestes preveien. Sembla, per les travesses que s’estan fent, que el nou gabinet tendrà molts de noms ja coneguts, o sigui, que el que s’oferirà serà continuïtat respecte del final de la legislatura anterior. El que crec que en Zapatero hauria de tenir clar és que molta de gent no ha votat el PSOE, ha votat en contra del PP, i molts d’aquests vots (pens que la majoria) són de la esquerra. De totes maneres, sembla que l’actual president no ho tendrà en compte, atès que les seves intencions són pactar amb forces ben conservadores, com el PNB. Pels que volíem un partit fort a l’esquerra del PSOE, que obligàs en Zapatero a pactar polítiques de veres esquerranes, els resultats han estat ben trists.

            CiU es manté, però només això, i amb tot el que ha passat a Catalunya aquests darrers quatre anys (Estatut, AVE, Carmel...) també hi ha una certa frustració, sentiment que, en el cas del PNB, encara ha quedat més palès; l’aposta pel referèndum i la defenestració de n’Imaz han passat factura al nacionalisme basc més conservador.

            Així i tot, CiU i PNB seran decisius a l’hora de formar govern. Ells sí tendran grup parlamentari i amb aquestes forces conservadores sí que el PSOE haurà de comptar per pactar les seves polítiques. Això vol dir que res d’avançar pel camí de la laïcitat, res d’apostar per allò que és públic (començant per l’educació i acabant per la sanitat), res de reformar la llei de l’avortament... I m’estim més no continuar perquè tots ens fem la idea del que ens espera.

            El que no serà decisiu serà el grup d’IU. Ofegat pel bipartidisme, per una llei electoral completament injusta (a mi m’havien fet creure que la democràcia es basava en el principi d’una persona, un vot, però es veu que aquesta llei no regeix pels partits que tenen més de 900.000 vots repartits entre tot l’Estat) i pel que, en la meva modesta opinió han estat decisions errades o assoliments que no s’han sabut transmetre (les lleis més progressistes dels darrers quatre anys es varen aprovar amb el suport d’IU, i aquesta qüestió hi ha molta de gent que no la té gens clara), a IU li espera una travessia pel desert que s’hauria d’aprofitar per fer canvis, però en profunditat. Fan falta cares noves, fan falta idees noves, però, sobretot, fa falta renovar la il·lusió de la gent, que hom no pugui dir que tots els polítics són iguals. Malauradament, sense grup parlamentari, sense l’altaveu que suposa intervenir a l’hemicicle amb assiduïtat i sense doblers,  el que jo esper i deman serà molt difícil d’aconseguir.

 

 

 

Ja sabeu que si voleu col·laborar enviant-nos escrits, idees o propostes...estarem encantats de rebrer-les i publicar-les en aquest bloc, per tal de que sigui més obert i participatiu i que totes les idees i tenguin cabuda. Així que ja sabeu, si voleu participar escrivint articles o fent-nos suggerències: eurxella@yahoo.es

Comentaris

Garci

Re: Després de les eleccions

Garci | 26/03/2008, 09:29

Joan Francesc. Acab de llegir l'experiència a la Colúmbia Britànica de Canada.
És un procés que fa enveja. I també dona esperança. Si allà s'ha fet, perquè aquí no?

Joan Francesc

Re: Després de les eleccions

Joan Francesc | 26/03/2008, 06:46

Garci,
a la web de l'institut IDEA, hi ha un manual de sistemes electorals, traduit al castellà.
En els estudis de casos hi ha una breu resenya sobre el procés de participació ciutadana per a la reforma del sistema lectoral a la Columbia Británica.
http://www.idea.int/publications/esd/es.cfm
salutacions

Garci

Re: Després de les eleccions

Garci | 25/03/2008, 21:52

Hola Joan Francesc, no trob cap pàgina en castellà o català sobre el tema. Tot està en anglès i no m'és fàcil llegir aquestes coses en anglès.
Si pots posar algun enllaç en català o castellà estaré agraït.

Garci

Re: Després de les eleccions

Garci | 25/03/2008, 20:41

Hola Joan Francesc. Miraré de que va aquesta pràctica.

Però si que crec fermament en la participació ciutadana i en la democràcia participativa.

Jo no domin tots aquests termes que empres, però el que si he vist és que en la història totes les teories pareixien bones, però la pràctica ha fet que cap hagi funcionat. Ni marxisme, ni capitalisme, els dos en totes les vessants possibles.

Joan Francesc

Re: Després de les eleccions

Joan Francesc | 25/03/2008, 20:20

Garci,
existeixen en el món experiències sobre la participació del ciutadans en els processos de reforma electoral. En el Canadà, no només hi ha el tema Quebequá, reiteradament citat en els ambients nacionalista de casa nostra. Tal volta l'experiència més important sobre la necessitat de canvis dels processos electoral, és precisament a la Columbia Británica del Canadà.
A la Wikipedia pots trobar una magnífica experiencia de participació ciutadana, seguint els enllaços que te durá si tecletgues el nom de Gordon Gibson i el procés anomenat "Citizens´ Assembly on electoral reform"
Al meu entendre a Espanya, cal que alguna o algunes organitzacions impulsin un procés semblant.
Una darrere nota, el marxisme i el seus "neos" con a métode cientific, és tant escaient com el positivisme lògic o l'individualisme metodològic per analizar processos d'interacció social. Com a doctrines tots son perversos, encara que algunes ideologies, pretenen sustentar-se sobre fonaments científics, amagant el seu vertader caracter adoctrinador, avui aposentat en les cátedres universitaries.

Web Insurgente

Rosa Aguilar, Felipe Alcaraz i Montserrat Muñoz parlen sobre Esquerra Unida

Web Insurgente | 25/03/2008, 13:07

Rosa Aguilar, Felipe Alcaraz i Montserrat Muñoz parlen sobre Esquerra Unida

inSurGente.- Els proposem un innocent joc. Endevinin quin d'entre els tres peces del títol ha pronunciat cadascuna de les següents frases: "En el 82 cabíem en un taxi, ara en una moto". "Mai hem estat més d'esquerres que ara". "O es reconstruïx IU, o mor. Ja no hi ha altra oportunitat". La solució, en "Llegir més".

Rosa Aguilar: "O es reconstruïx IU, o mor. Ja no hi ha altra oportunitat"

L'ajuntament de Còrdova és el càrrec públic de major nivell que té Esquerra Unida, juntament amb l'escó del coordinador general, Gaspar Llamazares. Rosa Aguilar (Còrdova, 1957), creu que ha arribat l'hora que en el seu partit tot el món posi les cartes sobre la taula. Una veritable refundació. "Cal donar-se un batacazo com aquest perquè les coses es puguin plantejar amb absoluta claredat".

Es refereix especialment al Partit Comunista d'Espanya, l'adreça del qual està obertament enfrontada als actuals dirigents de la coalició. "Ha de quedar clar quin paper creu el PC que ha de jugar en el partit obert i plural que ha de ser IU. El PC ha de parlar amb claredat, o almenys deixar-nos als altres decidir amb llibertat".

Rosa Aguilar explica el desastre electoral sobretot en clau interna. "Més enllà de qüestions objectives, com la Llei Electoral o el bipartidisme, hi ha una qüestió essencial: IU travessa un dels pitjors moments organitzatius en tota la seva existència. Duem massa anys amb un desgast intern tremend, en permanent confrontació, mirant cap a dintre i sense dur la nostra política als ciutadans".

Des de fa anys, "hi ha hagut una deterioració de la vida interna del partit tremend. S'ha imposat la traveta al debat i la lleialtat".
Llamazares té responsabilitat, perquè "ell és el coordinador general". "Però hi ha una adreça. I tot això que ara diem en veu alta, fa anys que ho arrosseguem i anàvem fugint cap a endavant".

El congrés de la coalició, al juny, ha de clarificar totes les postures i reconstruir el projecte. Un pas més en la divisió, opina Aguilar, i "la mort d'IU està servida". Es refereix que IU desaparegui com formació política? "No puc excloure gens". Al juny, "o Esquerra Unida es reconstruïx, o acaba", exposa Aguilar. "Ja no hi ha mitges tintes. Renéixer o morir. És l'última oportunitat d'IU".

Què ha d'ocórrer en aquest congrés? "S'ha de clarificar l'adreça del PC. No podem anar a un ajustament de comptes, sinó a un debat polític. No sentenciar culpabilitats, sinó assumir col·lectivament responsabilitats". Aguilar desitja "que sigui un procés constructiu i que IU surti enfortida". No és un optimisme infundat: "En aquesta situació tan descarnada, encara roman al nostre costat un milió de vots. A aquesta gent cal donar-li moltes gràcies. Esquerra Unida té un espai".

Felipe Alcaraz: "En el 82 cabíem en un taxi, ara en una moto"

Felipe Alcaraz (Granada, 1943) és president executiu del Partit Comunista, la formació amb més pes en IU i també la més crítica amb l'actual adreça de la coalició. L'últim candidat de l'organigrama del PC que va presentar la coalició va ser Francisco Fruits, el seu secretari general, en l'any 2000. Segons Alcaraz, "es va advertir a temps dels dos elements fonamentals de l'actual situació". Primer, el bipartidisme. Segundo, "la falta de perfil propi". L'origen de tot està que "s'estava fent una espècie de zapaterismo d'esquerres". Aquesta legislatura, "IU ha estat una espècie de petit sindicat que aconseguia petites coses en els passadissos del Congrés".

El més urgent és "recuperar la naturalesa del projecte". Alcaraz defineix a IU com "anticapitalista, republicana i federal". En la seva opinió, en aquesta legislatura aquest projecte s'ha confós amb el PSOE, "i la gent prefereix l'original a la fotocòpia". "La gent ens ha percebut com una part del PSOE. No érem ni Govern ni oposició". S'ha perdut el perfil propi. "En el 82, amb Santiago Carrillo, es deia que cabíem en un taxi. Ara cabem en una moto".

L'objectiu per a l'assemblea de juny, segons Alcaraz, és "una sortida de concentració, de tots menys de qui ha creat el problema", en referència a Llamazares. En aquesta assemblea, "el PC no va a fer un assalt al poder. Quin poder? Un diputat i un deute?". Especialment sobre el deute acumulat, "que no es coneix des de fa un parell d'anys", Llamazares ha de donar explicacions.

Alcaraz i el PC solen recordar que amb Julio Anguita com coordinador general van tenir 21 diputats. "Era un projecte d'unitat en el programa. Havia de tot i ningú havia de deixar de ser el que és. La política es feia amb realisme, però sent molt gelosos del nostre perfil propi. Aquest era el secret".

Montserrat Muñoz: "Mai hem estat més d'esquerres que ara"

El rostre d'Esquerra Unida en els debats televisats no té escó en el pròxim Congrés dels Diputats. Montserrat Muñoz (Cantalejo, Segòvia, 1962) ja ha demanat el reingrés en el seu lloc de funcionària del Ministeri de Treball. La causa principal del baixó és que "hem sofert un bipartidisme feroç". "No hi ha hagut cap campanya com aquesta. Más del 90% del temps mediàtic ho han consumit els dos grans partits. Així ho hem denunciat davant la Junta Electoral Central, i ens ha donat la raó". Per altra banda, "no hem convençut a l'electorat, que ha votat al PSOE, que el vot útil d'esquerres érem nosaltres. És una fallada de missatge que cal analitzar".

Muñoz rebutja les crítiques del Partit Comunista sobre la confusió en les posicions polítiques amb el PSOE. Recorda que Francisco Fruits es va presentar en 2000 signant un pacte de Govern amb Joaquín Almunia, el candidat socialista. Esquerra Unida va perdre llavors 1,4 milions de vots, un 60%. Després, "les eleccions de 2004 van ser molt particulars %[el 11-M], i en aquestes també havia altre escenari complex".
"Aquesta és la legislatura en la qual més hem influït", respon al PC. "IU va influir amb els diputats que tenia, va fer el que havia de fer. La gent vota perquè participis, no perquè siguis un pepito grill". En la seva opinió, "IU mai ha estat més d'esquerres que ara. No està en joc la identitat d'IU".

En l'assemblea de juny "cal resoldre definitivament les crisis internes, que ens afebleixen molt. Els quals han fet de les crisis internes una estratègia organitzativa %[el PC] s'han equivocat". El deute és l'altre assumpte clau en el futur immediat: "No sigues què va a passar. Però a nosaltres mai ens han condonat gens els bancs, com al PSOE i al Pàg. Ho afrontarem amb serietat i sortirem endavant, com sempre".

Font: El País
Web Insurgente

Garci

Re: Després de les eleccions

Garci | 25/03/2008, 11:07

Quan he dubtat de les llistes obertes no he anar tan lluny.
La demagògia i l'oratòria podria fer que qualsevol persona pugui ser votada, fins i tot la presència física influiria massa en l'elecció en llistes obertes.
Sempre he pensat que els escons així com les regidories han de ser del partit i no a l'inrevés. La gent tria o vota al partit, les idees del seu programa polític, i no les persones.
Amés, les llistes obertes tenen el problema de la personalització.
Tot i que tenen coses bones com son que tu puguis triar qui creus que millor te pot representar, i no hagis de tragar amb "col·locats".
Per tot això he dit que dubto de les llistes obertes.
Però sense caure en qüestions complexes de marxisme o neomarxisme. Jo mai m'he considerat marxista.
Com tu dius: "cal aprofundir en una major equitat en el repartiment de la distribució vot/representació."

Joan Francesc

Re: Després de les eleccions

Joan Francesc | 25/03/2008, 10:22

Davant la meva opinió, sobre com configuraria un model electoral a Espanya; Garci diu: "El model que tu presentes és bastant vàlid, tot i que no se si les llistes obertes son del tot bones o se cu massa en el personalisme i massa poc en el programa o ideari polític."
Li voldria dir dues coses:
Primera.- Desconec la validessa de la meva proposta, no l'he avaluada ni comparada en els centenars de modesl electorals que hi ha en el món. Suposo, com no pet ser d'altra manera que deixaria descontent a tots aquells que el model no acompligues amb les prespectives que ils ho oferiguésssin els resultats.
segona.- Em sobta la teva argumentació sobre la bontat de les llistes obertes. Si parles de programa i ideari polític, suposo que te refereixes a l'articulació de les idees i la seva institucionalització en el marc de l'acció col.lectiva, dit en altres paraules i en aquesta contrada partits polítics. Si és així, entenc perfectament que des d'una posició marxista o neomarxista, el vot unic no trasferible i llistes obertes no sigui el més encaient.
D'aquí podirem inferir que el valor "un home un vot" no és el més adient per legitimar la representació dels ciutadans i al seu torn, o una de dues, el sistema democràtic no es vàlid o cal aprofundir en una major equitat en el repartiment de la distribució vot/representació.

Web Insurgente

O se reconstruye el PCE o mueren él e IU, un artículo de Malime

Web Insurgente | 24/03/2008, 18:08

O se reconstruye el PCE o mueren él e IU, un artículo de Malime

inSurGente.- "(...) El PCE después de la transición sin ruptura, gracias a su valiosa colaboración con la burguesía “democrática”, y ante su fracaso electoral, aprovechando el sentimiento anti-OTAN que existía en una parte importante del pueblo, sobre todo entre la dispersa izquierda, se inventó Izquierda Unida como elemento electoral. Se aceptó como válida la nueva realidad política, una vez desaparecida la dictadura franquista, con la nueva formula de dominio burgués “democrático”, aceptándo en su integridad el nuevo juego político impuesto, en el ánimo de perfeccionarlo, en vez de aprovechar esa mejor realidad para destruir la maquinaria estatal burguesa y capitalista. En ningún momento se planteó instrumentalizar revolucionariamente esa maquinaria para generar organización de lucha revolucionaria alternativa desde abajo, con la que sustituir a esa maquinaria estatal representativa de la clase social en el poder que es la capitalista. (...)" Hagan clic en "Leer más" para acceder al texto completo. (En la imagen, el cartel con el que el PCE se felicitaba por su legalización el 9 de abril de 1977.)

O se reconstruye el PCE o mueren él e IU

por Malime

Izquierda Unida nació muerta como proyecto revolucionario anticapitalista, era cuestión de tiempo su liquidación con su aparente fraseología alternativa revolucionaria, e incluso orgánica reformista al estar ocupado ese espacio político por el proyecto socialdemócrata que capitaliza el PSOE.

El PCE después de la transición sin ruptura, gracias a su valiosa colaboración con la burguesía “democrática”, y ante su fracaso electoral, aprovechando el sentimiento anti-OTAN que existía en una parte importante del pueblo, sobre todo entre la dispersa izquierda, se inventó Izquierda Unida como elemento electoral. Se aceptó como válida la nueva realidad política, una vez desaparecida la dictadura franquista, con la nueva formula de dominio burgués “democrático”, aceptándo en su integridad el nuevo juego político impuesto, en el ánimo de perfeccionarlo, en vez de aprovechar esa mejor realidad para destruir la maquinaria estatal burguesa y capitalista. En ningún momento se planteó instrumentalizar revolucionariamente esa maquinaria para generar organización de lucha revolucionaria alternativa desde abajo, con la que sustituir a esa maquinaria estatal representativa de la clase social en el poder que es la capitalista.

Nunca se planteó aprovechar la experiencia organizativa revolucionaria existente en los difíciles años de represión fascista, para ahora, en la “democracia”, en la “libertad” desarrollar ese tipo de organización popular alternativa de democracia directa y participativa permanente desde abajo, y desde arriba, desde los espacios burgueses conquistados unificar la lucha alternativa. Que los cargos electos unidos a las bases populares, al mismo tiempo que se denuncian los tretemanejes que se cuecen en las alturas, los rechazos a las propuestas populares, coordinar la lucha y la presión desde la calles, como de alguna forma supo hacer Batasuna antes de ser ilegalizada.

En su día fue publicado en Rebelión y reproducido en varias Web, el artículo que titulé “Batasuna peligrosa”, donde resaltaba que la verdadera causa de su ilegalización era esa capacidad instrumentalizadora de la lucha desde la instituciones burguesas y la movilización desde abajo, desde los barrios populares y las fábricas. Hoy ese artículo solo se puede encontrar en este enlace:
http://www.lafogata.org/02europa/8europa/peligrosa.htm

Carrillo renunció al leninismo como ideología revolucionaria que permitía desde la nueva realidad política, instrumentalizar los resquicios de la democracia burguesa para generar un proyecto revolucionario alternativo, vinculando y coordinando la lucha institucional burguesa con la organización alternativa desde abajo a través de los movimientos populares existentes. Es más Carrillo, bajo la excusa de no dar armas a los golpistas, llamó a liquidar la organización revolucionaria celular y de comités coordinadores que tenía el partido, por agrupaciones heterogéneas distritales, a semejanza de la organización socialdemócrata, al servicio del juego electoral burgués impuesto. Se liquidó un tipo de organización revolucionaria que fue tan eficaz durante la dictadura, como se pudo comprobar por su influencia en los movimientos socio-políticos populares que fueron las Comisiones Obreras, el Movimiento Vecinal, Estudiantil e Intelectual, que incluso influyó en el movimiento militar con la UMD.

Al liquidarse la organización revolucionaria del partido que permitía a sus miembros ser militantes revolucionarios, en vez de lo que son ahora, afiliados sin mayor compromiso, dada su baja formación ideológica, que la de pagar su cuota y cierto voluntarismo activo, siempre conducido por el charlatán de turno con mayor capacidad de confundir y embaucar para generar clientela en su entorno, con la que mantenerse en el poder.

Con motivo del XV Congreso del PCE, bajo la denominación de PARTIDO VIVO, se generó un movimiento interno entre gentes compuestas por militantes críticos y algunos de los que habíamos sido expulsados del partido pero que manteníamos cierto acercamiento. Se intentaron generar comisiones de trabajo que abordasen diversas áreas que permitiesen profundizar en el porqué de la crisis que atravesaba el partido, en el ánimo de recuperarlo, pero evidentemente no se llegó a la necesaria cohesión ideológica que permitiera generar una respuesta organizativa sólida. El Partido Vivo fue muriendo, de él surgieron diversos grupos, el más conocido Corriente Roja, del que a su vez también se desgajaron activistas y grupos: Comunistas 3. Otras gentes en vez de romper decidieron autodisolverse como Partido Vivo e intentar dar la batalla política e ideológica desde la actual estructura existente.

Sin embargo algo de aquel ambiente superador, tal vez solo porque sonaba bien, influyó a la hora del XV Congreso del PCE, donde, en ese ánimo instrumentalizador de las instituciones del Estado burgués, fue aprobada la siguiente resolución que redacte.

En el apartado 2.1, f) decía: "Desde la óptica marxista del Estado y la democracia, recogiendo además la experiencia del movimiento obrero internacional en la lucha por sus reivindicaciones económicas y políticas, se hace preciso abrir un debate en el seno de IU, para analizar la forma de impulsar la eficacia de la acción de los cargos electos y militantes de IU, implicando además a los electores y a la base social en la que se sustenta su acción política".

"Los cargos electos de IU, en un régimen de democracia formal, limitada y poco participativa para el conjunto de los ciudadanos, difícilmente pueden conseguir que se aprueben sus propuestas que afectan a la mayoría social y que lógicamente chocan frontalmente con los intereses de la clase dominante, si su acción política se limita a ejercerla en el estricto marco parlamentario estatal, de las comunidades o de las corporaciones locales, sin más respaldo que da el número de diputados o concejales que disponga".
"Es necesario que se constituyan formas de organización y participación ciudadana, de forma permanente, que refuercen la eficacia de la acción política planteada por los cargos electos, propiciando la información y su implicación en la defensa de sus intereses. Canalizar de arriba abajo y de abajo arriba toda la información y propuestas de acción".

Posteriormente tuvo lugar en Madrid la Asamblea del Partido para desarrollar los acuerdos del XV Congreso. Aquella asamblea estaba controlada por el aparato burocrático del partido, la presidió la entonces alcaldesa de San Fernando de Henares, Monserrat Muñoz (la que en El País 24-2-08, ante la crisis de IU dice) "Nunca hemos sido más de izquierdas que ahora"[1]. En ella defendí la resolución aprobada en el XV Congreso, que evidentemente era desconocida entre los fieles burócratas reformistas, e incluso por muchos de los que componían la fracción del Partido Vivo, tanto es así que en la réplica del aparatichi de turno, un mozalbete de pocas luces intentó soltar sus pestes contra ella, pero Monserrat mujer más dotada en los aspectos burocráticos, como “buena funcionaria burócrata” no tuvo más remedio que llamarle al orden, ya que resultaría demasiado burdo y “antidemocrático” que lo que se aprobó en el congreso fuese rechazado en la Asamblea de Madrid. Pero de nada valió, la resolución pasó tan silenciosamente como pasó en el Congreso. Los asistentes a la Asamblea del Partido Vivo, ninguno hizo campo de batalla apoyando la resolución, ella nunca se puso en práctica.

Pasado los años, ahora se ve más evidentemente los resultados del reformismo socialdemócrata con chuletillas aparentemente revolucionarias desde el falso lenguaje del reformismo liquidador. El partido dejó de ser un partido marxista y leninista y por eso es imposible que surja una unidad sólida de la dispersa izquierda pretendidamente revolucionaria. Si cayó la URSS desde el socialismo burocrático, dirigido por un partido que en su desarrolló terminó burocratizándose, cómo no van a caer las organizaciones que desde la palabreja reformista y confusionista se consideran anticapitalistas.

“La república democrática es la mejor envoltura política de que puede revestirse el capitalismo". Lenin citando a Engels, llama al sufragio universal instrumento de dominación de la burguesía. Los demócratas pequeñoburgueses... todos los socialchovistas y oportunistas de Europa Occidental, esperan en efecto, más del sufragio universal... inculcan al pueblo la falsa idea de que el sufragio universal es, en el Estado actual, un medio capaz de revelar realmente la voluntad de la mayoría de los trabajadores. ... estos seudosocialistas que han sustituido la lucha de clases por sueños sobre la conciliación de clases, también se han imaginado la transformación socialista... no como el derrocamiento de la dominación de la clase explotadora, sino como la sumisión pacífica de la minoría a la mayoría.

Marx puso de relieve magníficamente esta esencia de la democracia capitalista, al decir, en su análisis de la experiencia de la Comuna, que a los oprimidos se les autoriza para decidir una vez cada varios años ¡qué mandatarios de la clase opresora han de representarlos y aplastarlos en el parlamento!.

[1] "Ésta es la legislatura en la que más hemos influido", responde al PC. "IU influyó con los diputados que tenía, hizo lo que tenía que hacer. La gente vota para que participes, no para que seas un pepito grillo". En su opinión, "IU nunca ha sido más de izquierdas que ahora. No está en juego la identidad de IU".

Garci

Re: Després de les eleccions

Garci | 23/03/2008, 14:03

Perquè son tan diferents els resultats a les generals i a les autonòmiques?
Perquè la gent tria a Zapatero o a Rajoy, no a partits o candidats de les illes.
Algú sabria dir-me que nom el que se presentava pel PSOE al congrés i al senat a les illes?
Però si les valles publicitàries eren majoritariament den Zapatero o den Rajoy!
Amés la llei electoral és injusta en el sentit global. Jo que visc a Espanya i una persona d'Andalusia, que també viu a Espanya i 900.000 més que també hi viuen volem un govern d'IU. Però el que tenim és una representació del tot ínfima tot i ser molts.

Joan Ramon

Bon dia, que avui o és.

Joan Ramon | 23/03/2008, 13:22

Ningú t'ha discutit res, senzillament tothom a aportat el seu punt de vista.
Per altre banda, els votants de EU,Unitat... també són persones, i per tant, tenen dret a exposar el seu punt de vista.
Molt simplista seria la democracia si només poguesin fer propostes els votants dels partits que treuen més vots.
Salut i República.

Volador

eleccions

Volador | 23/03/2008, 13:07

A les Balears l'esquerra a tret 4 diputats, tots del psoe. Per qué no han sortit 2 psoe, 1 unitat i 1 EU-Verds? Crec que no es culpa de la Llei Electoral, si no per manca de votants als altres partits. Aqui no hi valen lleis ni discriminacions, sinó la voluntad dels electors. Crec que no hi ha més a discutir.

Garci

Re: Després de les eleccions

Garci | 23/03/2008, 11:23

Crec que hem d'entendre que parlam en dues dimensions diferents.
Uns parlen de com està la llei.
Els altres argumentam que la llei no ens agrada i la trobam injusta.

Una cosa son els fets i una altre cosa la teoria.

Joan Ramon veterà

aclarim¡¡

Joan Ramon veterà | 23/03/2008, 09:15

Molt be, volador, irrefutable si tal com dius, l'article 67.2 de la Constitució, Espanyola dona llibertat de vot als diputats. Doncs les multes per no respectar la disciplina de partit en els casos que algú d'un partit se li mana votar el que convé al partit i no a l'estat o al partit, son anticonstitucionals.
Quan un parlamentari vota el que creu que no conve al pais, però si al partit, els seus motius son:
-1. Perque no li posin la multa, que li pot perjudicar la butxaca.
2- Per no perdre el lloc privilegiat a la menjadora pública condicionada pel partit.
1- Perque no te punyetera idea del que vota, i així dins el ramat no es nota la seva ignorància.
Per altra part, independentment dels beneficis o perjuicis aue pugui representar per els moviments d'autodeterminació de dins un estat, que considero ben llegitims, el sistema electoral actual es injust amb EU o el partit de na Rosa diez, que no se ni que es diu, ni compartesc inicialment ideari, però no per això li negaria cap dret democràtic. L'alliberament nacional o dret a l'autodeterminació s'ha de aconseguir amb l'exigencia del reconeixament del mateix, com dret universal que és, i no negant que qui te mes vots tingui mes representació.

Joan Ramon

Eleccions

Joan Ramon | 22/03/2008, 22:28

Certament tots els partits tendeixen a defensar un sistema electoral que els beneficii, però a mi personalment el Bipartidisme actual no em satisfa ni poc ni gens, doncs no garenteix entre altres coses que les monories es puguin veuré reflectides a l'arc parlamentari.
Salut

Volador

eleccions

Volador | 22/03/2008, 22:01

Si si les clausules hi són i la gent ho sap i els vota. Vota perquè creu que els convé esser-ne perjudicats o no pels qui vota. No serà això nacionalisme espanyol conscient i/o insconcient.
Eu es queixa del sistema electoral però en canvi va aconsellar votar sí al referendum constitucional, mal de tots els mals i que no té possibilitat de reformas sustancials.

fralokus

Re: Després de les eleccions

fralokus | 22/03/2008, 21:07

Volador, com diu en Joan Ramon, tant al PP com al PSOE hi ha estipulades unes multes per no seguir la disciplina de vot.

Joan Ramon

Salut

Joan Ramon | 22/03/2008, 20:21

Volador, o perquè vol o en el cas dels partits majoritaris perque sinó té una cluasula que fa que hagui de pagar uns dobles al seu partit PPSOE.

Per cert Garci, ja mirare que faig del PORN,
salut i branca

Volador

eleccions

Volador | 22/03/2008, 20:07

Fralokus: article 67.2 de la Constitució "els membres de les Corts Generals no estaran lligats per mandat imperatiu". Això vol dir que quan un diputat o senador és elegit es lliure de votar el que vulgui. Si fa disciplina de vot es perque vol. Quan es va a votar ja se sap que normalment el diputat o sanador que votes ferà disciplina de vot i que votarà contra els interessos de balears o no, però no enganya a ningú perque el votant ja sap el que ferà i per això els vota.
Garci: article 68.2 de la C.E. "La circumscripció electoral es la provincia."
Crec que discutir canviar la constitució en aquest punt es perdre el temps i obrir un debat inutil i perdre el temps.

Garci

Re: Després de les eleccions

Garci | 22/03/2008, 15:36

Se que el que demanem és molt difícil, que calen reformes profundes. Però també crec que és legítim. No pretenc confondre a ningú, tansols fer veure que no m'agrada aquest model. La teoria és la que tu dius, la pràctica: la gent vota a Zapatero o Rajoy. És a dir al president.
El model que tu presentes és bastant vàlid, tot i que no se si les llistes obertes son del tot bones o se cu massa en el personalisme i massa poc en el programa o ideari polític.

Joan Francesc

Re: Després de les eleccions

Joan Francesc | 22/03/2008, 14:49

item més.
A no ser que optem pel sistema de moltes circumscripcións i elecció pel sistema majoritari.

Joan Francesc

Re: Després de les eleccions

Joan Francesc | 22/03/2008, 14:44

Garci,
posats a confondre a les persones i mesclar conceptes de govern, representació, models d'estat i altres herbes, ens donaran les deu dades.
Al govern no l'elegeix ningú, el designa el cap del govern, que al seu torn es elegit pels representants de la soberania popular ( el Diputats) que som tots i ningú en particular. Això si defensem una democràcia representativa a l'estil de l'Espanyola (monarca inclós).
Si defensem un altre model d'Estat, tot es pertinent i l'únic que cal es que el partit o el moviment de renovació democràtica que el defensi, no sols tengui una àmplia representació, tan gran com per reformar la Constitució, sino el consens més ample posible de TOT el POBLE.
¡¡Ahí te que quiero ver pollo.!!

Per altre part, posats a fer ingenyeria electoral, els de la Universitat de Granada, fan aquesta proposta:

http://www.ugr.es/~sistemaelectoral/resumen.htm

Una més de les moltes que corren a Espanya.

Posata a somiar, jo preferesc elecció directa del President del Govern amb una sola cambra de Diputats ( el Senat a porgar fum). Sistema electoral proporcional i repartiment segons la regla d'Hont i districte únic.
Així i tot no garantitzariem realment la llibertat de vot dels nostres representats.
Per això només hi ha un sistema. No resticcions per a presentar-se a qualsevol elector i llista oberta per elegir als diputats, amb indicació que aquells que perteniexen a un partit, hi figuri en la papeleta de votació.

Garci

Re: Després de les eleccions

Garci | 22/03/2008, 13:59

Un govern federal ha de tenir poques competències: política exterior i exèrcit, i coordinació del territori. Poca cosa més.
I des de la disciplina de vot la representació regional no existeix. No és una tesi d'EU sinó meva. És el que pens.
I amés, si elegim un govern per a tots els espanyols cal poder-se presentar on el partit tengui gent que el recolzi. No podem presentar-mos a 5 llocs perquè tenim votants per tot arreu. El problema és que amb l'actual model votar IU és tirar el vot perquè no val el mateix.
I crec que afavorir a les més despoblades en cas de circunscripcions no és dolent. Que vols que Madrid i Barcelona, que tene el major pes demogràfic tenguin també la gran part dels diputats? i les altres regions? No han de tenir veu?
Tot i que pens que no votam als diputats de cada regió i això ho demostren dos fets: 1-La disciplina de vot. 2-Els diputats com M- Teresa de la Vega o el ministre d'interior que se presenten a llocs d'on ells no son originaris i que no en tenen ni idea de les seves problemàtiques. El govern ens ha de representar a tots i no només a les regions més grans. I per això el sistema no hauria de tenir circunscripcions. No és democràtic que un vot no valgui el mateix que un altre.

fralokus

Re: Després de les eleccions

fralokus | 22/03/2008, 12:02

Joan Francesc, jo no pertany a IU, però crec que no hi ha disciplina de vot i menys l'haurà ara amb dos diputats

fralokus

Re: Després de les eleccions

fralokus | 22/03/2008, 11:45

Volador, amb la tesi que estàs exposant els 8 diputats de Balears haurien de votar en contra dels pressupostos generals si aquests perjudiquen a les illes, i no ho fan, el PSOE vota a favor del perjudici i el PP vota en contra del perjudici, aquests papers s'intercanvien segons estigui un partit en el Govern o altre.

Però no hem d'oblidar que això és el que han triat els votants, pel que dedueix que vosaltres veieu bé que Madrid i Barcelona tinguin més diputats sol perquè tenen més població, llavors Madrid i Barcelona poden imposar les seves tesis, en contra de les províncies més petites.

Llavors no pintem una merda, ni amb PP, ni amb PSOE, ni amb Unitat, ni amb ningú, "quin porvenir"

Joan Francesc

Re: Després de les eleccions

Joan Francesc | 22/03/2008, 11:16

Lligar representativitat autonòmica i disciplina de vot, és una linea nova de debat en el si d'esquerra unida?
Més variables d'un algoritme confús?.

Joan Francesc

Re: Després de les eleccions

Joan Francesc | 22/03/2008, 11:11

Garci,
dir que en els estats federals, el govern federal no te quasi competències, es desconeixer els models federals d'estat.

Volador

eleccions

Volador | 22/03/2008, 10:26

Si EU se presentàs a les 5 provincies on te qualque possibilitat de sortir no perdria tants de vots ni feria perdre tant de temps innecessariament als seus afiliats i simoatitzants, ni perdria tants de doblers en la campanya. D'altre banda si es cambiàs la circumscripció electoral provincial per una estatal espanya perdria la seva essència i deixeria d'existir i això ni EU ho vol. Garci, en les eleccions no es vota el gover d'espanya, si no els diputats d'una provincia.
Lo del bipartidisme es un conte, la gent vota el seu preferit en cada circumstància i punt. Les seves reons tindrà. El que es discriminatòri es que la llei electoral doni d'entrada 2 diputats a cada provincia afavorint així les menys poblades en detriment de les altres i d'una major proporcionalitat.

Garci

Re: Després de les eleccions

Garci | 21/03/2008, 14:53

Unes quantes reflexions.
Primer, son eleccions per al govern de l'Estat Espanyol, és a dir, per governar-nos a tots i no només per reclamar des de les autonomies al govern central.
Segon, des de que els partits tenen disciplina de vot no hi ha representativitat autonòmica al congrés, tots fan el que diu el líder sense importar el seu lloc de procedència.
Tercer, hi ha més espanyols que han votat a IU que a partits nacionalistes, perquè un govern de tots ha d'estar descompensat en quant a representativitat?
Quart, amb la llei d'hont però sense aplicar els districtes tots els partits hi guanyen, al ser més proporcional, menys el PP i el PSOE i PNV que perd un escó.

No té res que veure en la España Grande y Libre sinó en que per governar les autonomies i les regions i nacions de l'estat hi ha organismes autonòmics que s'encarreguen de fer-ho.
Si vivissom a un país federal no passarien aquestes coses perquè l'estat central no tendria quasi competències i cadascú se les arreglaria a casa seva.

Però no em pots negar que IU és la tercera força política de l'estat i no té la representativitat que hauria de tenir. El meu vot no val com el dels altres?

Republicà i d'esquerres!

Entelèquies!

Republicà i d'esquerres! | 21/03/2008, 14:20

Em sembla mentida que gent com Garci i demés sigueu tan fatxes amb l'uniformisme matemàtic! Estam parlant de l'Espanya de les autonomies o de la UNA GRANDE Y LIBRE? Encara no heu estudiat el sistema electoral? No es poden comparar 900.000 vots sobre una demografia superior als 40 milions que els 230.000 d'ERC en una de 5 milions! Falsejar aquesta situació és molt pervers i uniformitzador. Posats a dur la vostra queixa a nivell mundial pensau que posarieu el món en mans de Busch. A veure si reflexionau més el que deis!

Garci

Re: Després de les eleccions

Garci | 21/03/2008, 12:25

Tens raó, IU ha perdut un 20% de l'electorat. Però més d'un 60% dels escons.
Potser siguin excuses però no hi ha dret que 900.000 votants siguin representats per 2 diputats, mentre que altres diputats no representen més que a 60.000 persones. (Tot i saber que tots representen a tots.

Joan Francesc

Re: Després de les eleccions

Joan Francesc | 21/03/2008, 12:14

La relació causa-efecte del sistema electoral espanyol, respecte al resultats d'equerra unida d'aquestes eleccions, pot arribar a ser una escusa de mal perdedor.
Des de les eleccions a corts generals de l'any 1977 el sistema electoral no ha canviat i al seu torn les candidatures d'esquerra unida a quasi be tots els districtes electorals ( províncies) no ha deixat de baixar.
Tal volta no serà que EU, va perdent credibilitat política i el seu electorat natural, es decanta o be per l'abstenció i/o per votar de forma estratègica, cap al partit o partits que sense satisfer-l'hi- is absolutament, son més preferits que la mateixa esquerra unida.

Pepe

VACACIONS

Pepe | 21/03/2008, 00:49

Ara he acabat de fer l'urxella 17, un parell d'articles per aquest blog i de pujar fotografies i documents...El meu coordinador m'explota. Crec que m'he guanyat unes vacances. Em sap greu no haver pogut penjar avui comentaris. De totes maneres veig que no em necessitau per mantenir viu aquest blog.

Premsòmetre

dino-saurades

Premsòmetre | 20/03/2008, 19:25

http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=18291

Joan  Ramon

Salut

Joan Ramon | 20/03/2008, 12:55

Dir que el PNB a mantingut resultats, i el diputat perdut ha estat per l'augment d'un diputat a Vizcaya segons tenc entès, de totes maneres i amb la aposta sobiranista manté el nombre de vots, fet a tenir en compte pel nacionalisme Espanyol, pens jo.
Consider que és cert que EU és afectada pel biprtidisme, però en això també i són afectats alñtres partits, com ERC, PNB, CIU, La chunta, Nafarroa Bai... no noés esquerra Unida pens jo, si bé estic d'acors amb alguna part de l'article, pens que no respòn a la realitat que només ESquerra Unida patesqui els sintomes del Bibartidisme, estic d'acord en que la llei electoal el cartiga especialment, però també que el Bipartidisme enfebleix partits de la pereiferia, o d'obediència no Estatal i o dic amb apreci a forces com Esquerra Unida.

Salut i República

Corrent Roja - Web Insurgente

Màxima polarització política.

Corrent Roja - Web Insurgente | 20/03/2008, 11:46

Altre govern del PSOE: nous reptes socials i polítics

inSurGente.- "(...) La proposta del pla de xoc enfront de la crisi va estar en el centre de les propostes polítiques en el període immediat. Volem dirigir-nos als treballadors i els joves que van votar en la seva majoria al PSOE per a" tancar el pas al PP", per a proposar-los com objectiu immediat de lluita l'exigència al Govern d'un pla de xoc a favor dels treballadors i els sectors populars, destinat als mes desfavorits davant la greu crisi que ja comença a sentir-se. (...)" Facin clic en "Llegir més" per a accedir al text complet.

Màxima polarització política. El vot obrer i popular va ser per al PSOE.

En un escenari en el qual tots els mitjans de comunicació del sistema – els del govern i els de la dreta – s'han emprat a fons i més que mai per a exhibir al PP i al PSOE com úniques opcions electorals, més de 11 milions de persones han votat al PSOE, que ha assolit concentrar la majoria del vot obrer popular i revalidar la victòria electoral de 2004. El motiu fonamental d'aquest vot massiu ha estat, una vegada més, tancar el pas a la tornada del Pàg. Aquest ha estat, d'altra banda, l'eix de la campanya de Zapatero. La clau de la victòria l'ha donat el vot català i, en menor mesura, el del País Basc i Galícia.

El PP ha mantingut un dur enfrontament al Govern Zapatero al llarg de tota la legislatura. L'Estatut de Catalunya, la negociació amb ETA o la" defensa de la família cristiana", van anar el pretext per a treure una vegada i una altra a la dreta al carrer. Durant la campanya electoral, va prosseguir el mateix discurs i el PP va ser acusant al Govern de" capitular davant ETA", al mateix temps que Rajoy atizaba la xenofòbia, presentant als treballadors immigrants com focus de delinqüència i responsables de les manques dels serveis públics. En llocs com Catalunya han fet a més bandera de la llengua castellana, suposadament reprimida per la Generalitat. Amb aquest equipatge reaccionari s'han presentat a les eleccions i han assolit un extraordinari resultat arribant a 10 milions llargs de vots i reduint les diferències amb el PSOE. Un resultat que consagra com bastions de la dreta Madrid i el País Valencià , amb un significatiu avanç a Andalusia.

Cal dir també que dos dels cavalls de batalla de Rajoy en la campanya, carestia de la vida i immigració, li han donat un bon resultat en alguns cordons industrials i han captat un sector del vot obrer. La pujada de vots del PP en els principals pobles i barris obrers de Madrid ho mostra.

Les forces polítiques que van donar al PSOE en la passada legislatura experimenten una forta reculada.

Els socis de Zapatero: IU, Iniciativa per Catalunya i ERC, han pagat car els seus suports al Govern. Han perdut més de la meitat dels seus electors, es queden sense Grup Parlamentari i veuran minvats espectacularment els seus recursos. IU ha quedat a les portes de la seva desaparició i reduïda la seva representació a mínims històrics amb un només diputat per Madrid i un per Barcelona, d'Iniciativa. ERC ha entrat en un període crític. Ambdós es justifiquen dient que el" tsunami bipartidista" els ha escombrat. Però la pregunta és per què. I la resposta, en veritat no és complicada: IU/IC i ERC han mostrat la seva absoluta nul·litat com alternativa d'esquerra a Zapatero, a qui han donat cobertura en tot el fonamental, al mateix temps que, com membres de governs autonòmics com el tripartitt català, han protagonitzat donat cobertura a mesures directament dirigides contra els interessos populars: repressió, lleis educatives, alineament amb la patronal en els conflictes obrers, etc..

En el cas d'IU ni tan sols la dimissió de Llamazares els augura tranquil·litat. L'adreça del PCE ja ha sortit al pas responsabilitzant a Llamazares, però avisant – Alcaraz - que no hi ha projecte sense IU.

Adquireix ara tot el seu valor de diagnòstic precís la carta que el 28 de juny de l'any 2004 enviem des de Corrent Vermell "A l'atenció del Coordinador General, de la Presidència Federal i del Consell Polític Federal d'Esquerra Unida". En ella els transmetíem "la decisió de l'II Trobada Estatal de Corrent Vermell d'anul·lar la seva inscripció com corrent estatal interna d'IU".

Amb ella anunciàvem la nostra sortida d'IU, assenyalant que: "L'adreça majoritària d'IU - amb els seus diversos components - ha adoptat la decisió de renunciar a la construcció de l'alternativa al sistema capitalista, identificant-se clarament com subalterna a una de les dues forces, en aquest cas el PSOE.." En aquesta mateixa carta se'ls deia "No apostar de forma immediata per enfortir la resistència social i sindical davant les noves amenaces a drets socials i laborals i davant l'enèsima volta de rosca cap a polítiques fiscals regressives que el govern anuncia ...suposa contribuir a un procés suïcida des del punt de vista dels interessos de la classe obrera". I en forma premonitoria concloíem "La llarga història d'actuacions antidemocràtiques per part de les adreces d'IU Federal i de les CC.AA (...)ha configurat una organització composta majoritàriament per clienteles polítiques i la fugida en massa dels companys i companyes (...) nega qualsevol esperança de canvi

Els Verds-Esquerra d'Artà

Mallorca, entre les vuit zones costaneres més amenaçades del món

Els Verds-Esquerra d'Artà | 20/03/2008, 11:27

No ho deim noltros, ho publiquen ABC i Forbes, publicacions gens sospitoses d'actituds revolucionàries ni de militància ecologista!!!
Ha estat un plaer transcriure un article de l'ABC...
Per accedir-hi, pitjau damunt l'enllaç que trobau al nom del comentarista.
Salut!
Guillem Caldentey

Francesc Bibiloni

i si li donam u seus 100 dies de gràcia?

Francesc Bibiloni | 20/03/2008, 10:57

Al principi de cada legislatura se solen donar 100 dies de gràcia (és que avui estic un poc returat i no sé si és la paraula correcte) en els quals se deixa tranquil el govern per veure meam quines jugades i com plantetja el futur o quina política farà.
A jo u presi m'ha sorprès bastant gratament dins lo que cab i crec que li hauríem de concedir aquesta mesura, no té majoria absoluta però tampoc no crec que se vengui així com passa aquí, que noltros estam acostumats a la dreta du PSOE + UM o a la més dreta du PP (+ UM).
Lo que si que me sap greu és que IU ha estat la perdedora de les el·leccions, és culpa de la llei electoral? És vera que és un poc injusta però, en podeu proposar una que llevi aquesta injustícia? Lo ideal és que una llei electoral no sigui injusta per ningú.
Tornant a l'article de na Toñi (m'he esperat un parell d'anys a dir això, com u disfrut, tienes errores ortográficos Toñi ;) ) és un bon anàlisi de les eleccions però u to catastrofista de en ZP se tirarà a la dreta i du PP sortirà un altre José Antonio no se si hauríem d'esperar un poc a exposar-lo.
De totes passades voltros teniu més experiència amb això i pentura ja les veis venir.
Bé, jo li don u 100 dies de graci a nu presi i l'enhorabona a na Toñi per l'article.

Garci

Re: Després de les eleccions

Garci | 20/03/2008, 10:51

Ara IU coaligada amb ERC tendrà grup parlamentari. Jo no se si això és bo del tot. El que si se és que això no ha de servir d'escusa per no fer la renovació de que parla Toñi.

fralokus

Re: Després de les eleccions

fralokus | 20/03/2008, 10:09

Hola "lisensiada".

Jo som molt pessimista no per IU, sinó pel país sencer, crec que està partit en dos, mentre en el PSOE les tesis més extremes no s'ha imposat, sí s'han imposat en PP.

Mireu el mapa polític, està igual que en any 1936 la zona nacional en blava i la republicana en vermell, potser, i en les Illes Balears cada illa com antany. Esperem que aquesta vegada tinguem més seny

Xesca Ensenyat

Actualització

Xesca Ensenyat | 20/03/2008, 09:34

Actualitzat L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

V I A C R U C I S 46

Només manquen tres lliuraments per acabar la novel·la. Diumenge si Déu ho vol acabrà.

Ja són 22.000 visites

Gràcies per la vostra acollida

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb