URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

El futur d'Esquerra Unida 3

Alternativa | 21 Maig, 2008 06:42 | facebook.com twitter.com

No haviam tornat a parlar del futur d’EU ( veure altres articles 1, 2) des de la realització de la XV Assemblea d’EU a Mallorca. Una assemblea que ens va decebre, tan per la seva forma com pel seu fons.

Les nostres propostes, que eren sobre tot de canviar les formes del partit i fer-ho més assambleari, transparent, obert, renovat... (veure article, el futur d’EU 2) varen tenir un suport significatiu però no suficient per tirar endavant. Pensam que eren unes bones propostes per iniciar una renovació i refundació del partit.

Varem donar suport  i el nostre vot a la persona del nou coordinador de Mallorca David Abril  però no a la Comissió Política de Mallorca (a dita comissió hi havia el nostre regidor Pepe García) on trobam que s’hauria de fer una renovació major.

Pensam que EU no hauria de ser un partit més, que cerca els vots en període electoral i si t'he vist no me'n record. Actualment  la força social de la gent d’esquerres no és suficient per governar, insistim en que no podem ser socis de governs que no fan una política d'esquerres i que no tenen un altre projecte conegut que impedir que el PP tingui el poder. Actualment governar amb partits de dretes com UM suposa renunciar als fonaments ideològic i socials d’esquerres. No es pot caure al joc de gestionar renunciant als paràmetres de solidaritat, llibertat, equitat i harmonia amb l'entorn. El darrer exemple seria el del golf de Son Bosc, on UM ha demostrat clarament quin és realment el seu taranna. Des de Pollença pensam i hem demanat al manco a nostre conseller   que demani dins el Consell de Mallorca la impugnació de  les llicències.

Amb partits de centre com el PSOE es pot governar sempre que es faci un pacte de govern i que aquest sigui respectat, cosa que no ha passat al cas de Son Espases.

L’aspiració d’EU hauria de ser la de poder pressionar al màxim al poder cap a l'esquerra des l’oposició al parlament, i obrint portes al treball dels moviments socials sent una veritable eina útil per les lluites comuns. Una via directa d'informació, un interlocutor institucional per a pressionar i de possible influència en les iniciatives legislatives parlamentàries.

EU no hauria de ser un fi en si mateixa sinó una eina de transformació més col·lectiva. Així l'objectiu d'EU no hauria de ser prendre el poder (o quotes del mateix), sinó obrir la porta a transformacions socials. De la mateixa manera que l'objectiu d'un col·lectiu social no hauria de ser créixer, sinó facilitar la creació de xarxes socials. Desgraciadament això no és la norma ni des del costat d'EU ni del de molts col·lectius socials.

Imatge del diari público. 

 

 

Comentaris

Llorenç Buades

LA CADIRETA FA MÉS MIRACLES QUE EL DEBAT

Llorenç Buades | 01/06/2008, 12:16

LA CADIRETA FA MÉS MIRACLES QUE EL DEBAT

31/12/2006 | Llorenç Buades

El 31 de desembre de 1229, data de la conquesta catalana de Medina Mallorca va
situar en el calendari una fita anual de celebració de la festa de l'estendart.

Era una festa en acció de gràcies que el Partit Socialista de Mallorca va incorporar
en el seu bagatge per a la celebració de la diada de l'illa.

Les primeres celebracions del PSM no tenien l'adhesió de les altres forces
polítiques i es feien actes en locals tancats, com el del Palau de la Premsa.

La manifestació del 31 de desembre sorgeix del MDT, Catalunya Lliure, la Crida a la
Solidaritat, LCR , MC , del jovent del PSM, i de moltes persones d'aquest partit.

Quan ERC va organitzar-se a Mallorca també va promoure la manifestació.

Al voltant d'aquestes fites també es feien conferències promogudes per la Crida, de
manera que Heribert Barrera, Jordi Sánchez, ara columnista de l'Avui, o Josep Guia,
convocat per Catalunya Lliure hi participaven. Heribert Barrera va venir promogut
per la Crida perquè en aquell moment ERC no tenia una organització pròpia a
Mallorca.

Unió Mallorquina, que provenia en bona part del CDS va inventar la seva pròpia
diada, la del 12 de setembre, que ara és festa institucional de Mallorca i que no és
festiu al calendari. La festa de les Balears és el 1 de març com podria ser
qualsevol dia de l'any. No tenen cap significació política de caire popular.

El PCE no va adherir-se mai a la festa del 31 de desembre. Només l'escindit PCPE va
adherir-se a vegades a alguna manifestació, i en el retorn a Esquerra Unida, la
celebració va ser rebutjada perquè es considerava que el 31 de desembre consistia en
la celebració del genocidi de la població musulmana, quan allò que es celebrava en
positiu era la catalanitat de Mallorca, i quan la bandera que es plantava a
l'estàtua del Rei Jaume situada en l'actual Plaça d'Espanya, i abans Plaça de Joanot
Colom, instador de la Germania, era l'estelada.

Avui 30 de desembre dirigents d'Esquerra Unida a més de participar de la
manifestació conmemorativa de la diada de Mallorca, en la que mai no han cregut,
encapçalaven la marxa amb una pancarta. París val més que una missa i les
conviccions resten al marge de les raons tàctiques.

Aquesta és una poderosa raó per a la desconfiança. Qui mai no ha participat d'una
diada del 31 de desembre sempre és benvingut, però hi ha gent que entra al convent
sense convicció i només pel fet que la fam--en aquest cas de títols
institucionals--fa miracles.

Els que com jo no ens menjam la pastanaga, i que no atorgariem ni un cèntim de
confiança a candidats electorals que es diuen d'esquerra, tot i que quan arriben al
poder fan polítiques de dreta ho feim perquè tenim memòria històrica. Els que ara
mateix esdevenen sobiranistes, van desaprovar-me per dogmàtica partidària quantes
iniciatives vaig fer durant anys (més de 15) dins les Comissions Obreres en favor de
l'autodeterminació i del model republicà d'Estat.

Efectivament són sobiranistes i conseqüèntment federalistes espanyols, i amb aquesta
lectura també ho pot ser Rodríguez. En qualsevol cas estam d'enhorabona perquè han
vingut a les nostres, encara que sigui només simbòlicament.

Jo per si de cas m'he adherit al seguici dels Maulets que a més de ser el més
nombrós és ara per ara el de la gent que lluita amb més convicció i menys interesada
pel possibilisme institucional. I a més, el seguici més combatiu i divertit.

Els Maulets si que mereixen estar al Parlament i donar veu a la gent que no en té, a
les seves preocupacions socials, ecològiques i nacionals.

Convé que s'ho pensin.

Web Insurgente

Juegos florales en la izquierda

Web Insurgente | 28/05/2008, 08:45

Juegos florales en la izquierda

por María Toledano

(Publicado en Rebelión)

Una democracia no es en realidad más que una aristocracia de oradores,

interrumpida a veces por la monarquía temporal de un orador.

Thomas Hobbes

Recuerdo cuando éramos famélica legión y recorríamos las calles de las principales ciudades del mundo. Recuerdo el orgullo que suponía asistir a las manifestaciones, el orgullo de sentirse parte de un inmenso movimiento internacional, proletarios del mundo, voz de la conciencia universal del trabajo, determinación consciente, voluntad firme y decidida. Recuerdo cuando éramos millones, millones de gritos, millones de votos (algunos no votábamos, se entiende, que para eso se vivía bajo la dictadura católica y militar), millones de esfuerzos rojos que hacíamos pancartas por la noche: una fuerza (casi) revolucionaria y transformadora. Las relaciones entre el capital y el trabajo venían mediadas por la potencia de los sindicatos de clase, nuestros representantes ante el capital. Entendíamos el mundo (ahora apenas sabemos quiénes somos) y conocíamos bien el lugar que ocupaba cada uno. No pienso que fuera sencillo, antes al contrario, pero al menos distinguíamos con claridad amigos, aliados tácticos y/o estratégicos, compañeros de viaje, traidores y enemigos. Los referentes eran claros y las fuerzas hostiles se presentaban sin avergonzarse. Las máscaras sociales, antes de la irrupción de lo líquido y los neones, reflejaban la identidad de cada uno con precisión. Con una mirada era suficiente para entendernos, con un gesto, con una palabra. Mundo Obrero, en España, circulaba clandestino por las casas, de mano en mano, en arrugadas carpetas, cuatro hojas, en ocasiones, seis. MO traía la visión del mundo de los comunistas, todos éramos clandestinos y, aunque habláramos mal de Carrillo (sin saber -inocentes- lo que después nos depararía el futuro), leíamos con interés y miedo artículos e informaciones. El universo era claro y distinto, hubiera dicho Descartes.

La lluvia ha anegado nuestros recuerdos. Los carteles y libros que leíamos navegan por las alcantarillas, es un decir, de la historia. Repaso fotografías y veo rostros y gestos que se han perdido para siempre. Veo amigos y camaradas, sepia, muertos ya, que desaparecieron sin saber en qué nos convertiríamos. Mejor. Ahora, queridos muertos, estamos, cada dos por tres, refundando la izquierda. Nos pasamos la vida reconstruyendo, levantando, forjando, edificando. Las metáforas de la construcción, masones de opereta, nos persiguen. Ahora, digo, estamos inmersos en un nuevo proceso de (re)definición ideológica (sic), imaginamos cómo será el futuro y concebimos -como si a alguien le importara realmente- el papel que jugaremos en el siglo XXI europeo y mundial. Cada vez que los electores nos dan la espalda, tampoco pueden hacer otra cosa visto las opciones, el mercadeo electoral y las posibilidades reales de la izquierda anticapitalista, el fantasma de la crisis recorre nuestros pasillos. Asoman los afilados cuchillos, luego resulta que son de plástico, y se abre la batalla por la dirección, por el salario. Leo estos días las memorias del inteligente Pietro Ingrao, “Pedía la luna” (Península), y admiro tanto su magnífica visión del siglo XX como la sorprendente capacidad para el olvido. Tengo sobre la mesa, un regalo envenado, un libro ¿nuevo? de Carrillo sobre Pasionaria. ¿Contará, por fin, la verdad? ¿Se atreverá -después de cuatro libros de memorias- a decir algo que no sepamos? Estos días anda levantisca la derecha españolísima con aquello del poder (ellos tienen menos problemas con los salarios). Se pelean los nacional-católicos (de origen reaccionario y fascista) y los nacional-católicos (de origen reaccionario). Estos últimos han comprendido -a la fuerza, ahorcan- que sin arrimarse a la bolsa de votos centristas no ganarán nunca al PSOE. Deberían consultarnos. Nuestra especialidad histórica ha sido tirar secretarios generales por la ventana tras haber besado sus pies (y las huellas que dejaban sus zapatos en el pavimento de la leyenda) durante lustros. Rajoy, en nuestros buenos tiempos del XX congreso del PCUS, nos hubiera durado 15 minutos.

Juegos florales en la izquierda. Cada dirigente presenta su programa (el caso es perpetuarse) y busca apoyos en comidas, meriendas y cenas. Hasta en los programas de eso que llaman televisión-basura. Las líneas maestras de sus discursos políticos se confunden con la apatía y el consumo. Aparece, de nuevo, remotamente, la posibilidad. La ilusión dura un segundo. Es mentira. Están peleando por intereses ocultos. Los intelectuales orgánicos -algunos poetas, otros novelistas- organizan fiestas y recepciones y aparecen en las fotos junto con los líderes. La izquierda pavonea su miseria moral -es imposible pensar el mundo y la transformación con las categorías intelectuales impuestas por la socialdemocracia- mientras el capitalismo ha instaurado un nuevo y violento orden mundial. Hace años me hubiera gustado tener una fotografía con M. Suslov. Al menos, eran otros tiempos, los soviéticos -equivocados o no- sabían lo que estaba en juego.

**********

Recuerden que pueden enviar sus comentarios a inSurGente Redacción indicando en el asunto el título corto de la noticia o artículo de referencia.

Los publicaremos lo antes posible.

Web Insurgente

Julio Anguita: "Todo esto se lo pido a los que crean que tiene que haber un proyecto de izquierdas. Si no se piensa así, tranquilos, a tomar café y a votar a Zapatero"

Web Insurgente | 24/05/2008, 16:50

Julio Anguita: "Todo esto se lo pido a los que crean que tiene que haber un proyecto de izquierdas. Si no se piensa así, tranquilos, a tomar café y a votar a Zapatero"

InSurGente .- En una conferencia en un hotel madrileño, Anguita subrayó, en referencia al más que dudoso futuro de IU, que 'hace falta construir algo a la izquierda en el sentido profundo', si bien reconoció que en la actualidad 'poner en marcha un proyecto de izquierdas va a ser muy difícil', ya que en frente estaría 'casi todo el mundo', entre los que citó a 'poderes fácticos y medios de comunicación'. Asimismo, destacó que IU no puede ser un 'partidín, ni un apéndice de nadie, ni una caja b', sino que es una 'organización plural que asume la responsabilidad de construir alternativa'. En este punto, apostó por la unidad interna de IU para afrontar el futuro y aseguró que ésta 'no se restaura si no hay un debate desde abajo', desde las bases.

Agencias/ inSurGente.-

Anguita propuso una 'renovación de hasta un cincuenta por ciento de los cargos de IU', no sólo federales, y aprovechó para aclarar que esta renovación 'no es un criterio ligado exclusivamente a la edad'
'La refundación de IU en este sentido no puede hacerse en un proceso endogámico sólo entre nosotros, que estamos ya mal con muchas heridas y cicatrices. Necesitamos algo que venga de fuera y que nos coloque en orden de combate, de espíritu de renacer y eso es un proceso abierto. Aquí hace falta mucha gente que se fue y está en su casa, otra que cambió de opinión, otra que es nueva', planteó.

A su juicio, la IU refundada debe hacer su refundación 'basada en un amplio movimiento que se sienta convocado para una forma diferente de hacer política'. Por ello, propuso una 'renovación de hasta un cincuenta por ciento de los cargos de IU', no sólo federales, y aprovechó para aclarar que esta renovación 'no es un criterio ligado exclusivamente a la edad'.

La visita de Anguita a Madrid tenía como objeto presentar el contenido de su manifiesto para la refundación de IU. Este documento, asumido ya por el PCE, confronta con otro elaborado por el sector 'llamazarista' y por otro que cuenta con el apoyo de una tercera vía de dirigentes. Anguita se mostró dispuesto a debatir con las otras posiciones, siempre que sus exposiciones 'estén por escrito y con alto nivel de concreción, y que el debate sea en las Asambleas de IU u otros ámbitos colectivos'.

Según él, su aportación a la refundación de IU es 'explicar y trabajar con este documento, pero nada más. Nunca segundas partes fueron buenas. Mi historia ya pasó'
Aclaró, además, que su aportación a la refundación de IU es ·explicar y trabajar con este documento, pero nada más', ya que en su opinión 'nunca segundas partes fueron buenas'. 'Mi historia ya pasó, y de esta actividad mía no debe esperarse otra cosa', resaltó.

Sobre estos manifiestos, afirmó que él no puede firmar otros que no sean el suyo, como le han pedido algunos compañeros, porque 'aunque haya otros parecidos', el que él firma es el que responde a su 'punto de vista', y agregó que 'firmar otros es reeditar otra vez el apaño', habitual en la coalición para salir del paso.

En este sentido, apuntó que estos los tres documentos coinciden en plantear la refundación de IU, pero 'a partir de ahí no se parecen en nada', por lo que pidió una explicación más detallada a los redactores de las otras propuetas, para poder así propiciar un debate.

Se acordó también del PSOE en su intervención, y aseguró que 'el 60 por ciento de las energías consumidas' por IU ha sido siempre con el dilema de con quien pactar y qué hacer con el PSOE. 'Ese dilema esterilizante ha agotado las fuerzas de IU y ha creado problemas que en cierta medida han sido resueltos porque cada uno está donde tiene que estar', destacó.

Acerca de puntos concretos de su propuesta, resaltó que la democracia en IU no debe ser sólo una meta, sino 'también un camino', al tiempo que señaló que los censos de militancia tienen que 'estar a la disposición de cualquier militante que los demande.

Para Anguita, tal y como explica su manifiesto, IU no debe tener una referencia sindical, 'sino todas, porque en su seno hay gente de muchos sindicatos, y las relaciones se establecen con los acuerdos programáticos'. 'Todo esto se lo pido a los que crean que tiene que haber un proyecto de izquierdas. Si no se piensa así, tranquilos, a tomar café y a votar a Zapatero', sentenció.

Pepe

Son Bosc

Pepe | 23/05/2008, 15:18

El tema de Son Bosc és un exemple del que no s'ha de fer i del que significa callar-se davant d'UM.El Gob ha publicat aquesta nota

Durant la reunió del Consell de Govern, membres del GOB realitzen una acció simbòlica davant
el Consolat per reclamar protecció per Son Bosc

Fa 5 anys, Son Bosc va ser declarat Parc Natural
Avui, Son Bosc es pot convertir en un altre camp de golf
Senyors president i consellers, pensen fer vostès alguna cosa?

El 16 de maig de 2003, Francesc Antich signava el Decret 52/2003, de modificació del Decret 4/1988, de 28 de gener, de declaració del parc natural de s’Albufera de Mallorca. Aquest decret, entre altres disposicions, incorporava una part important de la zona de Son Bosc al parc natural de s’Albufera, protegint-se així els importants valors naturals d’aquest espai i evitant a la vegada la possibilitat de construir-hi un camp de golf.

Han passat 5 anys des d’aquella decisió, amb una legislatura de govern del PP per enmig en què es va derogar aquest decret de protecció. En aquests moments la zona que va ser parc natural compta amb una llicència urbanística, concedida per l’ajuntament de Muro, per a construir-hi un camp de golf.

Ja fa gairebé un any que Francesc Antich torna presidir el Govern de la Comunitat Autònoma. Al llarg d’aquest any, el procediment administratiu per construir un camp de golf a Son Bosc ha avançat fins a la situació límit que ens trobam ara (les obres podrien començar en qualsevol moment). El canvi de Govern, pel que fa l’amenaça que pateix Son Bosc, fins ara no s’ha traduït en res.

Protegir Son Bosc, un compromís amb la biodiversitat

El 22 de maig (ahir) es celebrà el dia mundial de la biodiversitat. La celebració passà inadvertida a les Illes, i el Govern no va organitzar cap acte, ni va emetre cap comunicat de bones intencions, ni res de res. Esperam que fos un oblit i no un símptoma de la manca de compromís amb aquest tema.

En tot cas, cal dir que Son Bosc ha estat identificat per prestigiosos científics i per tècnics de la pròpia Conselleria de Medi Ambient com una de les àrees amb més biodiversitat de Mallorca. És un lloc fonamental per la conservació d’algunes espècies com l’orquídia de prat, i fins i tot s’hi han trobat insectes fins ara no classificats i que es podrien convertir en noves espècies per a la ciència. Fins i tot la Unió Mundial per la Naturalesa (IUCN), de la qual paradoxalment és membre la Conselleria de Medi Ambient, ha sol•licitat la protecció de Son Bosc.
Consideram que un govern responsable, i a més a més un govern que pretesament ha de fer unes polítiques territorials respectuoses amb el medi i, per tant, substancialment diferents a les realitzades per l’anterior govern, no pot quedar mans aplegades davant una situació d’amenaça d’un espai natural d’elevat interès ecològic.

Sr. President, apliqui protecció preventiva a Son Bosc

LEY 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad

Artículo 23. De los espacios naturales sometidos a régimen de protección preventiva.
Cuando de las informaciones obtenidas por la Comunidad autónoma se dedujera la existencia de una zona bien conservada, amenazada por un factor de perturbación que potencialmente pudiera alterar tal estado, se establecerá un régimen de protección preventiva consistente en:
a) la obligación de los titulares de los terrenos de facilitar información y acceso a los agentes de la autoridad y a los representantes de las Comunidades autónomas, con el fin de verificar la existencia de los factores de perturbación.
b) en el caso de confirmarse la presencia de factores de perturbación en la zona, que amenacen potencialmente su estado:
1.º Se iniciará de inmediato el Plan de Ordenación de los Recursos Naturales de la zona, de no estar ya iniciado.
2.º Sin perjuicio de la adopción de las medidas previstas en el artículo anterior de esta Ley, se aplicará, en su caso, algún régimen de protección, previo cumplimiento del trámite de audiencia a los interesados, información pública y consulta de las Administraciones afectadas.

Com veim, la recentment aprovada Llei de Patrimoni Natural indica clarament quina és la via que s’ha de seguir per part de l’administració autonòmica en el cas que un espai natural d’elevada importància ecològica estigui amenaçat. Així, el Govern hauria d’iniciar immediatament un Pla d’Ordenació de Recursos Naturals de la zona de Son Bosc. Aquest acord impediria qualsevol actuació a Son Bosc que pogués afectar negativament els seus valors naturals, pel que les obres no podrien començar tot i comptar amb la llicència de l’ajuntament de Muro.

Aquesta mesura, de protecció preventiva, no és nova: ja la va aplicar l’any 2003, ara fa 5 anys, un govern presidit també per Francesc Antich per protegir Son Bosc de l’amenaça d’un projecte de camp de golf. La qüestió és, però, si aquest altre govern, presidit per la mateixa persona, assumirà el mateix compromís o mirarà cap a una altra banda mentre es destrueix aquest espai natural.

Sufridor en casa

Sous de polítics

Sufridor en casa | 22/05/2008, 16:12

I que voleu? Els polítics han de cobrar bé per evitar "temptacions". Els únics que es poden permetre cobrar poc són els de dretes que tenen els seus negocis privats vent en popa quan manen.

Web Insurgente

Los mismos que llevaron a Izquierda Unida a su actual situación, quieren ahora refundarla

Web Insurgente | 22/05/2008, 05:46

Los mismos que llevaron a Izquierda Unida a su actual situación, quieren ahora refundarla

InSurGente.- El coordinador general de Izquierda Unida (IU), Gaspar Llamazares, es el promotor del manifiesto 'Por un proceso constituyente para una IU abierta', en el que se apuesta por la 'refundación' de la organización y se reconoce que ésta 'conoce mal a la sociedad española y sus demandas'. El documento, subraya que IU 'tiene la necesidad de dar por cerrado el ciclo político que inició con su propia acta fundacional en 1986, e iniciar otro proceso de convergencia política y social que culmine con su propia refundación'. Se trata, para los firmantes, de un proceso constituyente que debe permitir a la coalición 'reencontrarse con su base social, ampliarla, encontrarse con otras expresiones de la izquierda alternativa y, en ese proceso, construir una nueva cultura política organizativa'. Reclaman, además, que 'no se trata de partir de cero', y reivindican 'con orgullo el papel que IU ha jugado y sigue jugando en la política española'. Como ven, no les falta humor.

EP/inSurGente.-

'Debemos construir una formación política plenamente autónoma, con una propuesta, un discurso y un perfil propios. Una organización que entienda, además, que nuestro espacio no es simplemente la corrección por la izquierda de la socialdemocracia o un espacio equidistante entre el PP y el PSOE. IU no representa hoy en exclusiva el espacio de la transformación, y para la nueva IU hace falta mucha gente y no debiera sobrar nadie', plantea.

FIRMANTES

Entre los firmantes del texto se encuentran el propio Llamazares, Rosa Aguilar, Montserrat Muñoz, Inés Sabanés, Fausto Fernández, Luis García Montero, Félix Taberna, Javier Alcázar y otra treintena de dirigentes federales y autonómicos de IU.

Este manifiesto es el tercero que aparece en los últimos meses, después del elaborado por el ex coordinador Julio Anguita (que representa las tesis del PCE para el futuro de IU) y del que representa a una tercera opción de dirigentes ahora más alejados de Llamazares que hace unos meses, entre los que destaca el coordinador de la Comisión Unitaria de IU, Joan Josep Nuet.

El manifiesto comienza con la asunción de la situación actual de IU a partir del 'pésimo' resultado electoral, el cual exige una 'reflexión profunda'. 'Estamos convencidos de que las razones de nuestro fracaso son profundas pero creemos también que hay razones de etapa política en un nuevo contexto social y político', plantea.

Entre estas razones destacan la dinámica bipartidista y la tendencia al voto útil, que han convertido un 'mal resultado en un desastre sin paliativos'. Otros motivos son la 'atonía' de la movilización social de izquierdas, así como factores internos como la 'falta de tensión organizativa' o los propios conflictos dentro de IU.

RECONSTRUCCIÓN DEL ESPACIO POLÍTICO

Para reconstruir su espacio político, el sector 'llamazarista' propone 'ser radical e ir a la raíz de las cosas'. 'Hemos de reconocer que conocemos mal nuestra sociedad y sus demandas, y que no hemos sacado conclusiones adecuadas de los cambios estructurales ocurridos en España en los últimos diez años', constata el texto.

Asimismo, reconoce que IU no conoce 'bien' al país, que los sujetos sociales respecto a los cuales se ha referenciado han cambiado, y que la socialización de las nuevas generaciones 'se produce en un espacio despolitizado y privatizado'. También reconoce que IU ha sido 'excesivamente temerosa' a la hora de hacer el esfuerzo de cambio y modernización que 'exigían las condiciones que sí' conocían.

Por eso los firmantes aseguran que la renovación generacional y la feminización de su política 'no eran cuestiones menores y el resultado es que los jóvenes y las mujeres' han dejado de percibirles 'como una fuerza joven y de cambio'. En tercer lugar, apunta que este período de diez años ha mostrado las 'dificultades de la movilización social de la izquierda y su articulación política'.

Las relaciones con el PSOE también tienen cabida en el manifiesto, y así se reconoce que IU 'arrastra un problema' con esta asunto. 'Una parte de la organización es incapaz de sustraerse a ubicarse políticamente y reconocerse identitariamente sólo en relación con los movimientos, cambios y propuestas del PSOE. Esta lógica de subordinación ha producido graves problemas de posicionamiento', recalca.

Sin embargo, los 'llamazaristas' aseguran que 'no es un problema de perfil, sino de identidad', y piensan que IU 'arrastra un problema de identidad, de poder ser explicado en términos de lo que IU es'. Además, afirman que 'no hay ninguna duda de que IU está situada a la izquierda política y claramente a la izquierda del PSOE'.

También reconoce el manifiesto que la coalición 'no ha sabido construir' una agenda propia y, probablemente, prosigue, se ha 'insertado deficientemente en la agenda que otros construían'. Así, por ejemplo, indica que a IU le ha 'faltado seguridad' para articular un discurso con capacidad de 'ubicarse en el espacio entre la confrontación de diferentes nacionalismos'.

En lo que tiene que ver con la gestión de la pluralidad en IU, se habla de un 'asunto enormemente complejo y difícil'. Para los firmantes, la 'percepción de una bronca inacabable en IU' les ha 'perjudicado seriamente', y destacan que 'resulta carente de crédito una organización que sólo transmite tensiones internas, donde una parte presupone en los otros la traición y alienta comportamientos desleales'.

SOLUCIONES

Por otro lado, apunta que la izquierda alternativa 'ha de ser necesaria e inequívocamente roja, verde, feminista, pacifista, federal, internacionalista y republicana'. 'La solución a nuestros problemas vendrá de una reflexión en positivo que coloque la política en mayúsculas en el primer plano, de un giro hacia la política y hacia la gente, de hacernos cómplices de y útiles para aquellos sectores sociales a los que decimos querer representar', destaca.

Finalmente, asegura que la solución a la situación actual de IU está en volver a hacerse 'útiles políticamente hablando, volver a recuperar la confianza de los sectores sociales y electorales que en diferentes momentos han confiado' en ellos.

En definitiva, plantea que 'defender los valores y principios fundacionales de IU con eficacia y posibilidades de éxito requiere una visión crítica y a fondo' de su propuesta política, de su discurso, de su agenda de prioridades, de su manera de organizarse y de su manera de relacionarse con la sociedad.


--------------------------------------------------------------------------------




"¿Refundar o refundir?" |

Re: ¿Refundar o refundir? (Puntuación 1)
por Solimar el Miércoles, 21 mayo a las 20:23:55
(Información del Usuario )
Está claro que Llamazares y su equipo no se harán una autocritica seria, porque aspiran a formar parte de la nueva Dirección que surja después de la refundación o como quiera que se llame de IU.
Lo que necesitamos los sectores sociales y politicos que aún no hemos sido asimilados por el Sistema, es un Partido con un programa claramente anticapitalista , que se dirija a los sectores menos favorecidos de la socidad y a todos aquellos ciudadanos que estén por el socialismo.Sabe-mos que en este momento ,estos son minoritarios; pero lo importante ahora es crear el referente donde puedan mirar los que no nos conformamos con el actual estado de cosas.
Si la gente ve un partido ideológicamente homogéneo,políticamente unido y con un programa alternativo ; pero realizable,la situción de apatia y desconfianza que está instalada en la mayoria de los sectores populares irá desapareciendo.Esto no será posible con una Organización como ha sido IU desde su fundación;compuesta de comunistas arrepentidos y acomplejados (a nivel de cuadros y Dirección) además de nacionalistas, oportunistas y tantos otros,que creen en cualquier cosa menos en el socialismo.
Un tema de gran importancia debe ser la formación política y de valores ,sin la cual, es fáci mani-
pular a la militancia por parte de un pequeño grupo de dirigentes.
¿Están por esta labor el sector afin a Julio Anguita y otros minoritarios,que juntos pueden hacerse con la dirección de IU y formar ese partido que he descrito?

Garci

Re: El futur d'Esquerra Unida 3

Garci | 21/05/2008, 15:28

El que cal demanar-se en primer lloc és que volem del partit i que pretenem aconseguir amb ell. Governar? Canviar coses? Lluitar contra el model actual? Cobrar?

I segon: fins a quin punt podem anar en contra del que pensam i propugnam només per tenir petites quotes de poder?

Jo vull una organització de canvi que no acoti el cap en temes com son Espases.

Llorenç

Resposta d'Ixent

Llorenç | 21/05/2008, 14:16

Ixent ha publicat en la seva web i no en aquest blog,el que aquí apareix en relació als sous dels polítics. Ixent publica allò que coneix i no publica allò que no coneix, com és ara les mangarrufes que fan els partits per tal de finançar-se. Aquesta és una qüestió que els polítics no han volgut resoldre i que mostra com intenten escapar del control ciutadà.
A Ixent li importa molt poc la justificació interna que sempre es refereix al que donen els polítics al partit. Aquesta qüestió no és competència de la ciutadania, sinó del mateix partit, i allò que cal és transparència i control, cosa que no vol cap dels partits del sistema, del qual són part interessada tots els de dreta i de l'esquerra institucinal de les Illes Balears,perquè cap d'ells és anticapitalista i tots amb més o menys grau xuclen d'una mamella que es fonamenta en una democràcia enconsertada en les eleccions i poc més.
Respecte als sous dels sindicalistes, normalment els de la CGT tenen el sou de les seves empreses i prou, els mateixos dels treballadors, i allò que els destaca és que no xuclen dels sous de la ciutadania, ni apliquen els retalls salarials que aconsellen els polítics però que mai no s'imposen quan es tracta de les seves nòmines.
Per cert, Ixent no és àcrata, i el principi dels marxistes en relació als salaris dels polítics no era ni pot ser altra que el de percebre la mitja d'un professional assalariat. És adir, que tots ells i elles esdevenguin mileuristes.

Director General Gerent de Fraus i Estafas als ciutadans.

Conselleries de Fraus i Estafas als ciutadans.

Director General Gerent de Fraus i Estafas als ciutadans. | 21/05/2008, 13:55

A eso nos referimos con lo de las preguntas retóricas. Preguntarse qué falló resulta una indecencia. A nadie se le oculta que la pregunta correcta es qué funcionó. ¿Qué funcionó? Nada, no funcionó nada. En 22 años de extorsiones, de violaciones, de palizas, de amenazas, de robos, de desbarajuste general, no funcionó una sola alarma, no saltó un fusible, no dimitió ningún alcalde (y los ha habido de IU, del PP y del PSOE). Por eso, si no quieren ustedes perder todo el crédito, deben dejarse ya de preguntar por lo que no funcionó. No funcionaron ustedes, sin cuya complicidad, consciente o inconsciente, (les damos el beneficio de la duda) no habría podido crecer una banda armada del tamaño de la de Ginés.

Director General Gerent de Fraus i Estafas als ciutadans.

Conselleries de Fraus i Estafas als ciutadans.

Director General Gerent de Fraus i Estafas als ciutadans. | 21/05/2008, 13:51

És curiós què en política tots es mecànismes de control fallin sempre!!.Ha,ha,ha...

Pepe

Un any de govern

Pepe | 21/05/2008, 12:07

El tema seria fins on ha de renunciar a la seva ideologia un partit per governar. Un tema complex i per debatre que va més enfora del tema dels sous.

A l'actual govern parlant només de territori pens que s'ha acceptat un incompliment del pacte de govern a Son Espases, no s'ha actuat amb suficient contundència al tema de Son Bosc i s'ha aprovat una llei de l'habitatge que només es centra a la regulació i obtenció urgent de sòl, per la part positiva s'ha tret una llei molt important com la de protecció del territori que protegeix més de 1.600 hectàrees i més de 10 quilòmetres de costa d´alt valor ambiental i paisatgístic de Mallorca i d´Eivissa.

Pepe

Sous EU

Pepe | 21/05/2008, 11:52

Respecte al tema dels sous Eu va fer la següent nota de premsa.
Com diu en Garci els càrrecs d'Eu aporten part del seu sou al partit. També és cert que aquests sous són bàsics a l'actual situació d'EU i això crea una situació de dependència càrrecs -partit que no és gens positiva.

APUNTS SOBRE LES PERCEPCIONS ECONÒMIQUES

DELS CÀRRECS PÚBLICS D´ESQUERRA UNIDA

Davant les informacions aparegudes avui a alguns mitjans de comunicació, on s´informa de les percepcions econòmiques dels càrrecs públics dels diferents partits polítics, des de la Secretaria de Finances d´EUIB volem fer públiques les següents apreciacions:

§ Els càrrecs públics d´Esquerra Unida contribueixen a les finances del partit amb una aportació acordada en funció del seu salari percebut anteriorment. Es tracta, per una part, d´un sistema que defensam perquè fa que l´exercici de la política no es converteixi en una situació de privilegi. Per altra banda, és ara per ara l´única possibilitat de finançament d´un partit com Esquerra Unida, enormement perjudicat per la llei electoral i la llei de finançament dels partits polítics, a tots ulls insuficient per garantir l´activitat política necessària més enllà de la representació institucional.

§ El salari atribuït a les informacions de premsa a Fina Santiago, diputada del Bloc per Esquerra Unida i Consellera del govern, no és el seu salari real, ja que l´assignació en qualitat de parlamentària és íntegrament ingressada, en funció del sistema enunciat, als comptes del partit.

Des d´EU hem considerat oportú fer aquestes puntualitzacions des de la defensa de l´honestedat dels/les nostres càrrecs, i la necessària transparència en la gestió dels doblers públics.

Que cobrin el mateix que els treballadors

Polítics professionals

Que cobrin el mateix que els treballadors | 21/05/2008, 08:41

Potser seria una solució que els polítics professionals cobrassin el que cobra un mestre, un professor o un obrer qualificat. Aixó podríem constatar qui fa política per idees o per simple oportunisme. És a dir, empra les idees, siguin les que siguin, per cobrar els bons sous que el sistema ofereix als seus servidors (servidors del rei i el sistema capitalista, no ho oblidem).
Demanar que tot vagi a una ONG seria massa: els polítics han de menjar i surar la família, com tothom.
Però de cobrar com els treballadors (no crec facin més feina que un mestre, per exemple) ja veuríem si hi hauria tants de professionals de la política.

poca demagògia

poca broma

poca demagògia | 21/05/2008, 08:24

els diners per assistència als plens de l'ajuntament de Llucmajor crec que són destinats a una ONG. Aquesta, en el seu moment, crec que fou una decisió anunciada públicament.

Els regidors de llucmajor no volen cobrar uns diners quan saben que l'escola municipal no té diners ni per pagar el paper de l'escusat.

està molt bé que l'acrata ixent vagi criticant als polítics però convendria que s'informàs una mica abans. que miràs si els sous es cobren o no.

també convendria que valoràs les hores de feina(que són moltes) de la classe política.

pot anar de cumbaià però segur que n'ixent a la seva època de sindicalista també demanava bons sous i, en proporció, un polític té més responsabilitats i fa més hores que, per exemple, un administratiu de banca.

convé fer la demagògia justa

fralokus

Ha tornat la inquisició !!!

fralokus | 21/05/2008, 07:49

Publicat a Diario de Mallorca.

El acusado escupió al público, lanzó botellas, cigarros y vociferó "esto es una mierda, Alá es grande"

B. PALAU. PALMA. Los juzgados de Manacor tienen previsto celebrar próximamente la vista oral contra un hombre acusado de un delito contra los sentimientos religiosos, ya que presuntamente blasfemó e insultó a la figura de Cristo durante la procesión del Jueves Santo en Manacor hace cuatro años. Se trata de un caso peculiar y poco habitual, ya que el tipo delictivo no es muy corriente en el ámbito jurídico de Balears.
La fiscalía reclama al sospechoso, un joven ciudadano marroquí, una pena de multa de 1.260 euros. La acusación considera al procesado, que actualmente tiene 26 años, responsable de un delito contra los sentimientos religiosos del artículo 524 del Código Penal. Por ello, solicita que se le imponga una condena de siete meses de multa a razón de seis euros diarios.
Los hechos ocurrieron el pasado 8 de abril de 2004, aproximadamente a las diez y media de la noche, durante la procesión del Jueves Santo en Manacor. Según la versión del fiscal, el joven acusado aprovechó la congregación de multitud de personas que profesaban la religión Católica con motivo del paso de la procesión y empezó a insultar a la figura de Cristo.

Paseo Antonio Maura

Cuando la imagen se hallaba a la altura del Paseo Antonio Maura de Manacor, el sospechoso supuestamente vociferó: "¡Esto es una mierda, Alá es grande!".
El ministerio fiscal mantiene que el imputado actuó de esta manera con la intención de dañar los sentimientos religiosos de los ciudadanos que participaban en la procesión de Semana Santa.
Además de proferir las blasfemias, el joven presuntamente también escupió al público que asistía al evento religioso, al tiempo que les arrojaba botellas y cigarrillos encendidos.
Estos hechos fueron puestos en conocimiento de la Policía, que inició las pesquisas pertinentes y elaboró un informe. El caso fue investigado también por un juzgado de instrucción de Manacor. Finalmente, será un juzgado de lo penal el que se encargue de celebrar el juicio contra el acusado en los próximos días.

==========================
Una multa per desordre públic sí, però això.

Ferran

Re: El futur d'Esquerra Unida 3

Ferran | 21/05/2008, 07:49

Algú de la direcció d'Esquerra Unida, s'ha aturat a pensar i respondre, per qué les classes populars no ideologitzades partidariament, voten sistemáticament al PSOE i al PP?.
Direcció elitista i excesivament dirigista?
Manca de cleratat en el Discurs ?
Incapacitat de situar les vertaderes preocupacions de la gent i donar-lis contingut polític ?
Son aquestes les debilitats d'EU o tal volta n'hi ha més.

Un republicà

A l'amic Fralokus

Un republicà | 21/05/2008, 07:36

Benvolgut:
Tots renim el dessig de "renovar" l'esquerra de la nòmina i el cotxe oficial, com demana el post d'Urxella. Però... com fer-ho si fa dècades constatam com molts d'aquests dirigents només hi són perquè cobren aquests sous? S'hauria de recordar que l'abandonament de la lluita per la unitat sindical, per la República, pel socialisme, per la llibertat dels pobles oprimits per l'imperialisme espanyol era precisament per això: per cobrar del sistema aquests bons sous.
Ara, malgrat aquests dirigents oportunistes marxassin a casa, ja han fet molt de mal. Pensau en la desmobilització popular en el desencís, en la manca d'afilició polítca i sindical, en l'avenç de les idees insolidàries burgeses i capitalisles... Mentretant han cobrat durant 30 anys!
Ben cert, la renovació és urgent. Ningú no ho dubta. Però molts d'aquests pretesos dirigents només militen si saben que aniran a les llistes i cobraran. Per això l'electoralisme. No hi ha altra política. A veure si surt una generaciò nova!

Garci

Re: El futur d'Esquerra Unida 3

Garci | 21/05/2008, 07:35

Aquest escrit no diu però que una part gran del sou dels càrrecs d'EU va a parar al partit. Que és la manera de sobreviure d'EU.

I té molta raó Ferran que el PSOE ha canibalitzat EU. Sense una EU forta internament i que pugui o sàpiga dir per aquí no passam, seguirà passant que el PSOE ens destruirà.

També som de la opinió que a aquest govern amb UM no hi pintam res.

Pepe

Re: El futur d'Esquerra Unida 3

Pepe | 21/05/2008, 07:35

Crec que és just que posi el meu sou com polític; 500 euros mensuals bruts.

El que va ser una mesura progressista; pagar als polítics , abans només els rics es podien dedicar a la política, s'ha convertit en un desgavell.
El problema no és tan els sous com si alguns realment el guanyen.

Un altre tema és l'acumulació de càrrecs, No n'hi ha més gent als partits?

Un altre tema sagnant és la consolidació de nivell retributiu dels alts càrrecs del govern que són funcionaris. Una cosa és cobrar quan tens unes responsabiltiats i altra diferent cobrar quan ja no tens aquestes responsabilitats.

A la fi això fomenta una profesionalització dels polítics molt perjudicial pels interessos dels ciutadans.

Ferran

tocat i enfonsat

Ferran | 21/05/2008, 07:29

Les dades son concloents.
A tots els nivells de l'administració pública, on Esquerra Unida o (IU)es corresponsabilitza amb partits situats a la seva dreta de l'espai ideològic i és el soci minoritari, no sols perden visualització les seves polítiques públiques, sinó també suport electoral en les següents eleccions.
A reu de tot l'estat espanyol, IU en coalició de govern, es canibalitzat per el PSOE.
Totes les dades confirmen que la corresponsabilitat en les politiques públiques dominants en totes les institucions, es extremadament perjudicial pel projecte ( al menys nominal) d'Esquerra Unida.
A les Illes, només cal repasar les dades electorals, on EU s'ha corresponsabilitzat en el governs municipals, insulars i autonòmic.

fralokus

Re: El futur d'Esquerra Unida 3

fralokus | 21/05/2008, 07:22

Quin resum més patètic, escarrufa.

Visca l'altruisme.

Web Ixent

L'"esquerra" de la nòmina i el cotxe oficial

Web Ixent | 21/05/2008, 07:12

Els sous dels polítics durant l'any 2008

El president del Govern, Francesc Antich (PSIB-PSOE), obté un sou com a tal de 70.657 euros bruts anuals i 23.484,15 euros més per l'assistència a plens parlamentaris fins a arribar a un muntant de 94.141,15 euros anuals.

La presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar (UM), obté 40.250 euros per la dedicació plena i 47.479 euros més pel suplement de la presidència, de manera que cobra un total de 87.729 euros.

La presidenta Francina Armengol (PSIB-PSOE) cobra 93.188,54 euros bruts anuals (69.704,39 euros del Consell i 23.484,15 euros en concepte de dietes del Parlament).

Rosa Estaràs (PP)cobra 72.627 euros per la seva condició de diputada i portaveu titular del grup parlamentari popular

La consellera Fina Santiago (Bloc-EU), cobra 62.915 euros per la seva funció de consellera i 23.484,15 euros més de les dietes parlamentàries, de manera que arriba als 86.399 euros anuals.

El popular Jaume Font (PP) cobra 85.814,49 euros anuals (62.330, 34 euros del Consell i 23.484,15 euros del Parlament).

Mabel Cabrer (PP) cobra 40.250 euros bruts del Parlament i 18.870 euros més del Consell, i 26.790 euros més per ser la portaveu popular en la comissió d'Ordenació Territorial.

Joan Flaquer (PP)cobra cobra 40.250 euros bruts del Parlament i 18.870 euros més del Consell, i 28.191 euros més per ser portaveu suplent del grup parlamentari popular.

Pere Joan Martorell (UM), director de Cultura, obté 54.728 euros del Govern, 18.870 euros del Consell i de l'ajuntament de Lloseta 610 euros mensuals més dos-cents euros per assistència a sessió plenària, que es produeix ordinàriament cada dos mesos.

Joana Lluïsa Mascaró (Bloc-PSM) acumula càrrecs en el Consell: és vicepresidenta segona, consellera executiva de Cultura i Patrimoni i portaveu del Bloc en la institució insular. Cobra 65.553,05 euros pel seu càrrec de vicepresidenta i 600 euros per assistència a ple i dos-cents per cada comissió a Llucmajor, que fan uns 12.000 euros bruts anuals pel consistori llucmajorer.

La consellera popular Ana Rodríguez Arbona (PP) cobra 18.870 euros de la institució insular i 33.396,24 euros bruts anuals que percep per la regidoria d'Hisenda de Santa Margalida

El conseller popular Bartomeu Martínez (PP) obté 450 euros per cadascuna de les quatre comissions de Govern que se celebren al mes a Inca més 650 euros per assistència a ple. Aquestes quantitats sumen 2.450 euros al mes i 29.400 a l'any.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb