URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Agència de Disciplina Urbanística

Alternativa | 09 Juny, 2008 06:04 | facebook.com twitter.com

Aquest divendres la coordinadora Diógenes varen fer la següent nota recolzant  la iniciativa del Consell de crear una Agència de Disciplina Urbanística i considera urgent la seva posada en funcionament. En aquest sentit reclamaren la immediata delegació dels nostres respectius municipis de les tasques d'inspecció, sanció i restabliment de la legalitat en Sòl Rústic en aquesta Agència supramunicipal.

Els regidors Guillem Caldentey (Els Verds-Esquerra d'Artà), Pepe García (Pollença,
Alternativa. EU-EV), Maria Orts i Virginia Urdangarín (Capdepera, EU-EV) i Conxi Peña (Els Verds-Esquerra de Son Servera), que formen la Coordinadora “Diògenes”, es declaren fermes defensors de la iniciativa plantejada pel Departament de Territori del Consell de Mallorca que técom a objectiu la creació de l'Agència de Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial de Mallorca (en endavant, APLUTM).


El limitat territori i el paisatge de Mallorca són un valor internacionalment reconegut i un
dels seus principals actius econòmics. S'enfronta, però, a múltiples pressions com la construcció desmesurada i en massa ocasions il·legal que degrada el paisatge i el futur de les nostres illes. És per això que la Coordinadora de regidors “Diògenes” declara la necessitat de fer efectiva la posada en marxa de l'esmentada APLUTM el més ràpidament possible i, sobretot, que aquest ens supramunicipal disposi de prou dotació econòmica i de personal per tal que sigui realment efectiu.

“No consideram necessari cercar més consensos -com va expressar el portaveu dels batlles del PP, A. Pastor, a la darrera assemblea de batlles de dia 29 de maig-, atès que la delegació de la disciplina urbanística en l'Agència serà voluntària, i no podem seguir dilatant en el temps la creació d'aquest ens supramunicipal. Com més temps passi, més infraccions urbanístiques (cases il·legals, per exemple) quedaran consolidades o fora d'ordenació (prescripció de la infracció). A més, càrrecs com el batlle de Manacor no són els més qualificats per reclamar aquest consens i endarrerir la creació de l'Agència. El municipi de Manacor és un clar exemple de la passivitat amb què s'enfronta la disciplina urbanística: vegeu, per exemple, la problemàtica de la finca de Es Fangar, a la qual multitud de petites construccions d'antic ús agrícola s'han esdevingut xalets de 200 i 400 metres quadrats al marge del compliment de la legalitat.


Igualment a Son Servera, Pollença, Capdepera i Artà, ens preocupa la gran quantitat
d'infraccions urbanístiques existents, la manca d'actuació contra de les mateixes i la tardança del Consell Insular a la hora de resoldre les subrogacions”.
La creació d'aquesta Agència supramunicipal pot ser molt efectiva en l'actual context
d'impunitat en quant a infraccions urbanístiques. La legislació vigent, que atribueix als municipis la tasca de control de la disciplina urbanística, comporta com a conseqüència que, en molts casos, els batlles es trobin en la difícil tessitura d'haver de sancionar infractors més o menys pròxims a les seves persones (familiars, amics, persones influents social o econòmicament...). És coneguda la dimensió que pot arribar a assolir la manca de disciplina urbanística o la seva incorrecta aplicació (cas Andratx, Marbella...).
“Com a regidors d'esquerra ecologista entenem que, mentre l'APLUTM no comenci a funcionar, s'ha de continuar lluitant per l'aplicació de la normativa urbanística tant als governs municipals com, en els casos en que aquests no assumeixin les seves responsabilitats,sol·licitant les subrogacions necessàries al Consell Insular de Mallorca.”


“Igualment sol·licitam a la consellera Dubon un reforçament immediat dels mitjans
materials i humans necessaris per a reforçar la capacitat del Departament de Territori del
Consell de Mallorca en la persecució, tramitació i execució de tots els expedients pendents de resolució (alguns des de fa anys) i dels nous que haurà d'obrir com a efecte de noves subrogacions ja que actualment la competència de disciplina urbanística, en els casos en que els municipis no compleixin amb la seva obligació, és del Consell de Mallorca. I això no serà possible en cap cas si manquen recursos humans i econòmics, com fins ara”.


Els regidors ecosocialistes s'alegren de les bones intencions del Consell de Mallorca i del
Departament de Territori però insten a que s'agilitzi el procés de creació d'aquest ens
supramunicipal i que, mestres tant, sigui el CIM el que millori la seva actuació que, fins ara, ha estat molt deficitària.

Notícia publicada al DdM; Diógenes solicita iniciar la Agencia de Disciplina Urbanísitica.

La coordinadora Diógenes al complet; Maria Orts (Capdepera, EU-EV), Guillem Caldentey (Els Verds-Esquerra d'Artà), Pepe García (Pollença,
Alternativa. EU-EV),  Conxi Peña (Els Verds-Esquerra de Son Servera) i Virginia Urdangarín (Capdepera, EU-EV) 


Comentaris

Pepe

Re: Agència de Disciplina Urbanística

Pepe | 09/06/2008, 21:29

De moment tenim bones referències sobre el tema,ens diuen que l'agència tendrà una bona dotació econòmica per tirar endavant, de totes maneres són molt d'anys sense complir la llei i no serà gens fàcil

Garci

Re: Agència de Disciplina Urbanística

Garci | 09/06/2008, 14:10

Ahir a TV Mallorca hi va haver un debat dels 25 anys d'autonomia. Tot deien la quantitat de destrucció que s'ha evitat gràcies a l'autonomia. Pareix per ells que la proximitat dels polítics al poble és bona ja que poden sentir la veu del carrer. Però no varen dir res de quants desastres s'han fet, construccions il·legals per la proximitat excessiva dels polítics amb el poble. Urbanísticament que aquesta competència sigui municipal ha fet molt mal. Però no perquè està mal fet, sinó per la connivència dels responsables d'urbanisme que no tenen el que han de tenir per posar ordre i aturar les il·legalitats.

Xesca

Us faig un copy/paste interesting ...

Xesca | 09/06/2008, 11:11

Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
Què són els blocs de Vilaweb? Com obrir el meu bloc Els Blocs Arxiu Ajuda dilluns, 9 de juny de 2008
Si no tenim el dret a conèixer la veritat, llavors sospitem-la
cucarella | De política opinió | dilluns, 9 de juny de 2008 | 12:02h
Mai no sabrem qui va posar la bomba en la casa de Joan Fuster, ni sabrem el nom del terrorista o terroristes que intentaren matar Sanchis Guarner i Vicent Ventura. No ho sabrem mai. I no ho sabrem perquè qui hauria d’investigar aquests actes terroristes potser siga el mateix que els va instigar. Aleshores, puix que no tenim el dret a conèixer la veritat, fem ús almenys del dret de sospita. Sobretot de sospitar de qui no compleix el seu deure democràtic. Perquè prou sabem per experiència que la raó d’estat sempre actua contra la raó democràtica.

El gener d’enguany va fer trenta anys del cas Scala (15 de gener de 1978). Uns còctels molotov reballats contra aquesta coneguda sala de festes de Barcelona causà la mort de quatre treballadors. Es va vincular la CNT amb aquest atac –llegiu en aquest enllanç el relat extens d’aquell fet–, i això va estroncar el creixement del sindicat anarcosindicalista, el més potent durant el període republicà. Jo n’era militant aleshores. Amb el temps s’ha sabut que el veritable inductor d’aquell acte va ser un infiltrat de la policia, Joaquín Gambín. El responsable de la policia espanyola en aquelles dates era el Ministre de Governació Rodolfo Martín Villa, avui en nònima de Sogecable i d’algunes empreses més.

Les primeres bombes impunes contra Joan Fuster i Sanchis Guarner són, precisament, de l’any 1978. Tot i que l’atemptat més greu contra l’escriptor de Sueca va tenir lloc l’11 de setembre de 1981: 2 quilos de goma-2 rebentaren l’entrada de la casa, mentre a dins hi eren Joan Fuster, Vicent Salvador i Jaume Pérez Montaner. En aquelles dates, Rodolfo Martín Villa ja no ocupava la cartera de Governació, però formava part del govern com a Ministre d’Administració Territorial.

Després vingué la victòria del PSOE, a l’Estat espanyol i a la Generalitat Valenciana. El silenci còmplice va continuar. Però aquesta és la història d’una altra infàmia. O potser totes dues són part de la mateixa infàmia: l’oxímoron “democràcia espanyola”.

Versió per imprimir (format PDF)
Comentaris: 1
Afegir-hi un comentari

Si no fos..
Carquinyol| Adreça electrònica | dilluns, 9 de juny de 2008 | 13:04h
que tot això és per posar-se a plorar, em faria un tip de riure quan escolto allò de "el modelo de la transición española fue ejemplar y todo un ejemplo a exportar"
Respondre aquest comentari

Xesca Ensenyat

Les obres d'Another life estaven molt avançades...

Xesca Ensenyat | 09/06/2008, 08:43

Però els únics bancs que varen posar als carrers que no tenien mirada al mar no eren per seure, eren bancs de doblers. Per dur-n'hi. Per endur-se'n, mai no en donaven...

UNA ALTRA VIDA, 47

als vostres monitors en connectar amb L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

un bloc de mesvilaweb.cat

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb