URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

La bandera republicana és legal

Alternativa | 17 Juny, 2008 06:00 | facebook.com twitter.com

És penós que el senyor president del Congrés no sàpiga que la bandera de la II republica encara que no sigui l'actual bandera oficial sí que es legal. Tots coneixem ja com és el senyor Bono però de totes maneres és molt trist que aquesta persona no només militi al PSOE sinó que se l'hagi donar aquest càrrec del que no és digne.

Fa anys quan varen començar a cel·lebrar a Pollença els actes d'abril de República vaig comprar per internet unes banderes republicanes a la pàgina d'Izquierda Repúblicana. Les banderes em varen arribar amb una nota escrita a mà per una persona major. Encara que jo no li demanava res, a  la nota aquella persona em deia que les banderes republicanes eren legals ja que les emparava la Constitució que consagra la llibertat ideològica i la llibertat d'expressió.La lletra em va recordar al meu pradí matern, afiliat al PSOE, republicà i ateu. Sempre m'intentava convèncer de que votés al PSOE...  Quina pena que la fidelitat dels vells militants no sigui correspondida pel partit que un dia va ser d'esquerres, laic i republicà.

A més a més de la Constitució la bandera republicana està emparada per una sentència del 15 de desembre de 2003 que podeu llegir a la continuació d'aquest article. IU  va denunciar una resolució de l'Ajuntament de Torrelodones (Madrid), governat pel PP, que havia ordenar retirar l'ensenya tricolor d'una paradeta muntada per les festes patronals.

Cert és que la bandera republicana ja no és la bandera oficial de l'Estat espanyol, i per tant no ha d'usar-se en actes oficials de l'Estat o les seves institucions, però això no significa que la bandera republicana no pugui usar-se en altres contextos, per exemple en actes commemoratius, una paradeta de fira, en la balconada d'una casa o passejant-la pel carrer.

El que si que és il·legal·l és la bandera franquista amb l'àguila o pollastre, com també són il·legals les esvàstiques i altres símbols feixistes que són          la negació absoluta del pluralisme polític i la democràcia, que simbolitzen la repressió política dels altres partits i ideologies i ús sistemàtic de la violència.

 


 

Dibuix en suport de  Jaume que va substituir la bandera nacional per la republicana en un edifici públic.  i va ser condemnat a una multa de 1.260 euros per «ultratges a Espanya».

 

A continuació la sentència. 

 

Tribunal Superior de Justicia de Madrid, Sala de lo Contencioso-administrativo, Sección 9ª, Sentencia de 15 Dic. 2003, rec. 1927/2002

Ponente: Santillán Pedrosa, Berta María

Nº de sentencia: 1335/2003

Nº de recurso: 1927/2002

Jurisdicción: CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVA

LA LEY JURIS : 1614229/20

En la Villa de Madrid a quince de diciembre de dos mil tres
T.S.J.MADRID CON/AD SEC.9
MADRID
SENTENCIA: 01335/2003
S E N T E N C I A Nº 1335
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE MADRID
SALA DE LO CONTENCIOSO ADMINISTRATIVO
SECCION NOVENA
Ilmos. Sres.:
Presidente:
Don Ramón Verón Olarte
Magistrados:
Doña Angeles Huet de Sande
Don Juan Miguel Massigoge Benegiu
Doña Berta Santillán Pedrosa
Don José Luis Quesada Varea
Don Miguel López Muñiz Goñi

-------------------------------------

Visto por la Sección Novena de la Sala de lo Contencioso Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Madrid, el presente recurso contencioso administrativo nº 1927/2002, seguidos por los trámites del proceso especial regulado en los artículos 114 y s.s. de la Ley de la Jurisdicción , de protección jurisdiccional de los derechos fundamentales de la persona, interpuesto por el Procurador D. José Antonio Sandin Fernández, en nombre y representación de Izquierda Unida Comunidad de Madrid, contra la resolución dictada por el Sr. Alcalde-Presidente del Excmo. Ayuntamiento de Torrelodones (Madrid) de fecha 12 de septiembre de 2002. Ha sido parte la Administración demandada, el Excmo. Ayuntamiento de Torrelodones representado por la Procuradora Dña. Blanca Berriatua Horta y el Ministerio Fiscal en defensa de la legalidad.

ANTECEDENTES DE HECHO

PRIMERO.- Interpuesto el recurso y seguidos los trámites prevenidos en la ley, se emplazó a la demandante para que formalizara la demanda, lo que verificó dentro de plazo, mediante escrito en el que se suplica se dicte sentencia solicitando la nulidad del acto impugnado.

SEGUNDO.- La defensa jurídica del Ayuntamiento de Torrelodones y el Ministerio Fiscal dentro del plazo oportuno presentan las oportunas alegaciones. El Ministerio Fiscal solicita la nulidad de la resolución administrativa impugnada.

TERCERO.- Habiéndose recibido el proceso a prueba y tras su practica se señalo para votación y fallo, teniendo lugar el día 2 de diciembre de 2003.

CUARTO.- En la tramitación del presente proceso se han observado las prescripciones legales.

Siendo Ponente la Magistrada Ilma. Sra. Doña Berta Santillán Pedrosa.

FUNDAMENTOS DE DERECHO

PRIMERO.- Constituye el objeto del presente recurso contencioso administrativo, interpuesto por la vía del procedimiento especial de protección de los derechos fundamentales de la persona, determinar si la resolución administrativa impugnada es o no adecuada al ordenamiento jurídico.

Tal como se relata en el escrito de interposición del presente recurso jurisdiccional este se interpone contra la resolución dictada por el Sr. Alcalde-Presidente del Excmo. Ayuntamiento de Torrelodones (Madrid) de fecha 12 de septiembre de 2002, que confirma en reposición la resolución de 15 de julio de 2002 por la que se ordenaba a Izquierda Unida la retirada de la   bandera tricolor conocida como republicana del chiringuito donde ondeaba en las fiestas patronales celebradas en el mes de julio. Y ello porque atendiendo a la cantidad de personas que acuden al recinto ferial del Parque de Pradogrande durante la celebración de las fiestas así como el consumo habitual de bebidas alcohólicas que tiene lugar en dicho recinto, la posibilidad de símbolos políticos puede generar eventualmente alguna situación de riesgo y de alteración del orden publico que aconsejan la retirada de la   bandera tricolor conocida como republicana del chiringuito que fue adjudicado a Izquierda Unida.

SEGUNDO.- En la demanda presentada la parte actora, Izquierda Unida Comunidad de Madrid, considera que la actuación administrativa anteriormente relatada vulnera sus derechos fundamentales contenidos en los artículos 14, 16.1 y 20.1 de la Constitución.

Afirma que con motivo de las Fiestas Patronales de Torrelodones el Grupo Municipal de Izquierda Unida resulta adjudicatario de un chiringuito en el denominado recinto ferial Parque de Pradogrande. Y que como simbología propia de dicha coalición política coloca en el chiringuito una bandera Republicana (rojo, amarillo y gualda o morado),   bandera que las resoluciones impugnadas ordenan retirar.

Señala que Izquierda Unida es una formación política legalmente constituida y que respeta los valores democráticos, si bien es un movimiento social que propugna desde los mencionados valores democráticos la consecución de un Estado de Derecho federal y republicano, circunstancias que así se recogen en sus Estatutos Federales aprobados por la VI Asamblea federal en octubre del año 2000. Por ello entiende que la resolución del Alcalde de Torrelodones vulnera el derecho de Izquierda Unida a expresar y difundir libremente sus pensamientos, ideas y opiniones, derecho reconocido y protegido por el articulo 20.1 y articulo 16.1 de la Ce , mas aun cuando dicha expresión se realizaba de forma pacifica y respetuosa.

Que las razones que se recogen en la resolución impugnada para justificar la orden de retirar la señalada   bandera restringen gravemente el ejercicio de los derechos fundamentales. No se motiva la existencia de peligro para el orden publico por el hecho de exhibir una   bandera republicana en un chiringuito aludiendo a la cantidad de gente que acude a los chiringuitos los días de las fiestas así como el consumo frecuente de bebidas alcohólicas por lo que, la simple manifestación y exhibición de una bandera republicana no puede entenderse que altere gravemente el orden publico que si podría verse alterado, en cambio, por el consumo habitual y en grandes cantidades de bebidas alcohólicas en las fiestas.

Asimismo, considera que la prohibición que se impuso al concederle la instalación del referido chiringuito no hacia referencia a los símbolos políticos del tipo de la   bandera Republicana pues lo único que se prohibía era "... la exhibición de objetos o símbolos, manifestaciones verbales o escritas que inciten a la violencia, el racismo, la xenofobia o cualquier otra forma de discriminación que atente contra la dignidad humana". Y entiende que, la exhibición de una bandera republicana no puede suponer una incitación a la violencia, el racismo, la xenofobia o cualquier otro atentado contra la dignidad humana.

CUARTO.- El Ministerio Fiscal en su escrito de contestación a la demanda solicita la estimación del presente recurso. Entiende que la recurrente no ha vulnerado ni ha desconocido norma alguna sino que se ha limitado a ejercer un derecho constitucionalmente consagrado y reconocido. Que a la luz de los Estatutos de Izquierda Unida aprobados en su Asamblea Federal de 29 de octubre de 2000 se observa que establece como enseña la bandera republicana , lo que no admite discusión alguna acerca de que esta optando como organización política por una determinada ideología y que respecto de sus símbolos no entra en contradicción con el articulo 4 de la CE ni con el articulo 6 de la Ley de Partidos Políticos al desenvolver su actividad en el marco constitucionalmente establecido por la Constitución. Asimismo afirma que la Administración local demandada ha desconocido lo que realmente significan los derechos constitucionales en juego, en la medida en que, apela para restringir un derecho fundamental a razones pocos fundadas.

QUINTO.- Centrada la cuestión sometida a debate se trata de analizar si la resolución administrativa impugnada vulnera el derecho de expresar y difundir libremente ideas y opiniones en cuanto ordena al partido político recurrente que retire la bandera republicana que había colocado en el chiringuito que se le había concedido en el Parque ferial de la localidad de Torrelodones para su uso durante la celebración de las fiestas patronales.

En este sentido conviene destacar que el valor del pluralismo político, que implica, en lo que ahora importa, libertad para pensar, expresarse y participar o no participar en los procesos políticos en condiciones de transparencia e igualdad con los demás actores políticos, y en la medida en que la democracia implica pluralismo, ampara la discrepancia y las formas en las que ésta pueda manifestarse, siempre que esa expresión sea, a su vez, respetuosa con los derechos de los demás.

En el caso examinado resulta que Izquierda Unida de acuerdo con lo establecido en sus Estatutos aprobados en la Asamblea Federal de 29 de octubre de 2000 recoge en el articulo 5.3 entre sus enseñas la bandera Republicana (roja, amarilla y morada) por lo que como organización política esta optando por una determinada ideología que debe respetarse y protegerse pues no entra en contradicción ni con el articulo 4 de la Constitución ni con el articulo 6 de la Ley de Partidos Políticos al desenvolver su actividad en el marco establecido por la Constitución.

Derecho que se ha limitado en el caso analizado pues el Ayuntamiento de Torrelodones ha impedido que la actora pudiera manifestar y expresar su ideología política con la exhibición de la   bandera Republicana en el chiringuito instalado en el Parque de Pradogrande de Torrelodones. Además se le ha impedido el ejercicio de dicho derecho sin que concurran razones y motivos con la entidad suficiente como para poder restringir el uso de un derecho fundamental reconocido en el articulo 20.1 en relación con en el articulo 16.1 de la Ce.

La Jurisprudencia del Tribunal Constitucional señala que toda resolución que limite o restrinja el ejercicio de un derecho fundamental ha de estar motivada, añadiendo que las medidas limitadoras habrán de ser necesarias para conseguir el fin perseguido. Esta afirmación general ha sido matizada por la sentencia núm. 51/1986 de 24 de abril, en el sentido de que "la motivación será insuficiente cuando no permita (...) conocer a qué intereses concretos se ha sacrificado el derecho. Pero lo anterior no resulta frustrado "en aquellos casos en que la justificación necesaria es de tal naturaleza que, excepcionalmente pertenece al general conocimiento".

En este sentido el Ayuntamiento de Torrelodones ordena retirar la bandera Republicana señalando que la exhibición de la bandera Republicana en el lugar referido puede alterar el orden publico dada la multitud de personas que concurren al Parque ferial durante la celebración de las fiestas patronales lugar en que, además, se consume bastante alcohol.

Esta Sala entiende que no es suficiente la razón que expone el Ayuntamiento de Torrelodones para limitar el ejercicio de los derechos constitucionales aludidos. Resulta difícil entender que la alteración del orden publico aludido por el Ayuntamiento de Torrelodones se produzca por la mera exhibición de una enseña que muchos de los ciudadanos que acuden al señalado Parque ferial, en su mayoría jóvenes, desconocen. Por otra parte, por si misma dicha bandera difícilmente puede incitar a la violencia, el racismo, la xenofobia o cualquier otra forma de discriminación que atente contra la dignidad humana, prohibiciones estas que eran las únicas que se imponían al otorgar la concesión de la instalación de establecimientos destinados a puestos de bebidas durante las fiestas patronales.

Es comprensible la preocupación del Ayuntamiento por la posible alteración del orden publico durante la celebración de las fiestas, alteración que es fácil que se produzca por el lugar en sí, dado que en el mismo se venden bebidas alcohólicas, que se esta celebrando las fiestas patronales y que acuden al mismo multitud de personas, circunstancias estas que por si solas pueden fomentar situaciones propias de alteración del orden publico correspondiendo al Ayuntamiento mantener el orden y la seguridad ciudadana. Pero ello no puede justificar el que se haga referencia a dicha situación como motivo que prohíba a Izquierda Unida exhibir la bandera Republicana que, por otra parte, como manifestación de su ideología política respeta el orden jurídico existente.

Por lo expuesto esta Sala concluye que la resolución impugnada ha vulnerado a la recurrente el ejercicio del derecho de libertad de expresión en cuanto manifestación de su libertad ideológica.

SEXTO.- En aplicación de lo dispuesto en el articulo 139 de la LJCA no se hace un especial pronunciamiento sobre las costas procesales causadas en esta instancia.

F A L L A M O S

Que DEBEMOS ESTIMAR el presente recurso seguido por los trámites del proceso especial regulado en los artículos 114 y s.s. de la Ley de la Jurisdicción , de protección jurisdiccional de los derechos fundamentales de la persona, interpuesto por el Procurador D. José Antonio Sandin Fernández, en nombre y representación de Izquierda Unida Comunidad de Madrid, contra la resolución dictada por el Sr. Alcalde-Presidente del Excmo. Ayuntamiento de Torrelodones (Madrid) de fecha 12 de septiembre de 2002, y, en consecuencia, DEBEMOS DECLARAR Y DECLARAMOS que la citada resolución es contraria al ordenamiento jurídico en cuanto vulnera los derechos fundamentales previstos en los artículos 16.1 y 20.1,a) de la Constitución Española.

No ha lugar a hacer un especial pronunciamiento respecto de las costas.

Así, por esta nuestra sentencia, juzgando, lo pronunciamos mandamos y firmamos.

PUBLICACIÓN:

Leída y publicada ha sido la anterior sentencia en el mismo día de su fecha por la Iltma. Sra. Dña. Berta Santillán Pedrosa, Ponente que ha sido para la resolución del presente recurso contencioso administrativo, estando celebrando audiencia pública esta Sección, de lo que, como Secretaria de la misma, doy fe.

Comentaris

Pepe

Biblia sí; República no

Pepe | 18/06/2008, 23:12

Resposta de Rafel reig a una carta sobre el tema, al diari público.

...ese es el problema con el PSOE: nunca hay que tomarles en serio. Hubo quien votó a Felipe González con la consigna “Otan, no; bases, fuera” y luego ya saben lo que pasó. En 1982 tenía yo 19 años. No recuerdo una victoria electoral en la que la totalidad de la izquierda depositara más entusiasmo. ¿Qué hizo el PSOE con aquel capital que se le confió? Lo dilapidó entero en chucherías como la cultura del pelotazo, el GAL y la corrupción masiva. La mayoría de la gente de mi edad nos sentimos estafados y nos convencimos de que se reían de nosotros. El problema es: que los malos sean malos, pase; pero que quienes se dicen buenos sean también igual de malos, no
tiene perdón.

¿Se siguen riendo? No lo sé, aunque hay preocupantes indicios de carcajadas. Habrá quien haya votado a Zapatero para
conseguir un Estado más laico y ya ven.

Ahora se rinde homenaje en el Congreso a las víctimas de la represión franquista. Bono, con su característica oratoria de púlpito provinciano, se enardece hablando de libertad, respeto y valores. Se lo dice a quienes han padecido cárcel y represalias por defender la libertad. Los presos de la dictadura cometieron el mismo error: se lo tomaron en serio. Lo más natural era enarbolar la bandera española de la II República. Bono, archimandrita del PSOE, el mismo partido que se niega a quitar el crucifijo y la Biblia de la toma de posesión, se sintió ofendido. Hay que fastidiarse: Biblia, sí; república, no. Crucifijo, sí; libertad, no. ¿Oyen ustedes risas sofocadas al fondo? Yo sí.

Epístola a Bono

Article

Epístola a Bono | 18/06/2008, 15:16

Us recoman la columna de Antonio Avendaño a Público sobre el tema; epístola a Bono

Maki

Coses mes importants.

Maki | 17/06/2008, 20:02

I també en podrien parlar, de coses mes importants, els altres 16 regidors de l'Ajuntament de Pollença, i n'Antich, i na Munar i tc. Etc. i De pasada podrien posar al cap del Congrés dels Diputats un personatge menys gotresc i mes elegant en les formes, una miqueta inteligent, vamos.

Joan Ramon

Salut

Joan Ramon | 17/06/2008, 15:13

En Bono el que va fer és el "paperillo", com és habitual en ell, demostrant que en un país que és diu democràtic, encarà és té més mirament amb la dictadura d'en Franco que amb un regim democraticament elegit, com fou el de la Republica.

Pepe

Re: La bandera republicana és legal

Pepe | 17/06/2008, 08:25

Bon dia Maria podem debatre si treure la bandera era o no correcte, però que el tercer càrrec polític del país, socialista a més, digi que la bandera republicana no és legal és penós i mentida.

En quant a que n'hi ha altres temes i més propers és clar però ens agrada escriure de tant en tant de temes més generals i més enfora.

Si que tinc pensat fer una article sobre la crisi Econòmica, una mica de paciència, no podem fer més d'un article diari i n'hi ha molt de temes.

Si que et volia dir que precisament l'aturada de les obres de l'ampliació de la residència de Pollença ens varen fer proposar al ple de febrer el trasllat de l'àrea de Serveis Socials, encara esperam.

De la pujada d'impostos ja varen parlar i varen fer tot el que era en nostres mans per evitar-ho, m'imagin que quan arribin els rebuts, podem tornar a la càrrega.

El primer que s'hauria de fer en primer lloc per afrontar la crisi és un pla d'austeritat. El més greu de tot es que l'Ajuntament després d'una época de bonança econònica te un forat econòmic increïble.

De totes maneres María saps que aquest blog està obert a vostra participació no només en forma de comentaris si no que podeu enviar vostres articles a eurxella@yahoo.es

fra lokus

Re: La bandera republicana és legal

fra lokus | 17/06/2008, 08:05

Maria, crec que aquest article ha estat un petit parèntesi.

És veritat que la situació és molt greu, però cal tenir un plan "B" per la villa, plan "B" que no se té.

Les paraules del Batle Joan Cerdà a la tertúlia de politics, reconeixent que els pollencins fent feina 8 hores amb el dies de descans que indica el conveni d'hostaleria tenen molt de problemes és molt greu, o fas més hores que un rellotge o té mors de fam, pentura amb tema de la "ç" s'hauria de fer un pensament.

Garci

Re: La bandera republicana és legal

Garci | 17/06/2008, 07:51

Hola Maria. Tens raó amb tot això. Dels temes de que parles, imposts, que l'ajuntament no té pensat com fer front a la crisi... de tot això ja n'hem parlat. Si mires els altres articles veuràs que la crisi econòmica també surt. El que hem fet amb aquest article és fer un parèntesi. Duim molts dies seguits parlant de la problemàtica municipal i en Pepe mereix un descans.

Però et prenem la paraula i farem un article sobre el tema de la crisi. O molt millor, ho podries fer tu i aquí t'ho publicarem. Estaríem encantats.

Maria

COSES MES IMPORTANTS

Maria | 17/06/2008, 07:04

En Bono va fer el seu paper. Si el president del Congrés hagués estat un altre, hauria dit el mateix, amb una altre retòrica, però el mateix.
Crec que Pollença i Mallorca en general, ofereixen millors temes que tractar. L'article d’ahir parla de crisis al govern de Pollença. Per què no parleu un dia de la CRISIS ECONOMOCA que ens esta afectant a tots? Sense anar més enfora, ahir, un dels empresaris de més renom a Mallorca presentà suspensió de pagaments, en refereixo a Vicenç Grande. Les obres de l'ampliació de la residència de Pollença estan aturades, crec que degudes a una altre suspensió de pagaments. Quimipres, una altre de les empreses que ha treballat bastant per Pollença també va donar suspensió de pagament fa poquet. Els empresaris del nostre municipi estan amb moltíssimes dificultats econòmiques. Per què no parleu d'aquests temes, que en tots els meus respectes, tenen molta més importància que un senyor que es passeja amb una bandera republicana pel Congrés i un altre que li diu que això no és correcte a n'aquesta Casa. Parleu de la pujada de la llum, de la enorme pujada d'impostos que ens ha duit el regidor d'hisenda de Pollença, que ara es quan notarem les seves conseqüències, parleu de quines iniciatives a pres l'ajuntament per fer front a la crisis, parleu de quines creïs vosaltres que s'haurien de prendre, això son temes importants....

Miquel López Crespí

1990: el PSOE contra la memòria històrica republicana. La repressió en els anys 90

Miquel López Crespí | 17/06/2008, 06:48

Homenatge a Emili Darder

Per copsar una mica l'ambient tenebrós de finals dels vuitanta i començaments del noranta em basta recordar el que ens esdevingué a un grup d'esquerrans que volguérem retre un homenatge a la República i a Emili Darder. Era el disset d'abril de 1990. Aquella nit no poguérem retre l'homenatge que pensàvem fer a Emili Darder Cànaves (Palma, 1895-1937). Emili Darder, un dels metges més eminents de Ciutat (llicenciat per la Universitat de València el 1915) va ser detingut el 20 de juliol del 1936 pels falangistes mallorquins, tancat al castell de Bellver, embargats tots els seus béns (dos milions de pessetes d'aleshores) i, finalment, sotmès a un infamant consell de guerra, fou afusellat -ben malalt, sense poder sostenir-se dret- al cementiri de Palma. (Miquel López Crespí)

Homenatge a Emili Darder

A finals del vuitanta una nova època política i cultural (i personal també!) començava amb la desfeta de la major part de les organitzacions de l'esquerra revolucionària a l'Estat espanyol. Una de les darreres grans batalles polítiques d'aquells anys va ser la lluita contra l'OTAN. Les grans manifestacions de masses contra l'imperialisme ianqui i europeu de mitjans dels vuitanta; l a mobilització electoral en contra de la decisió del PSOE i la burgesia imperialista de mantenir-nos al clos del bloc imperialista de l'OTAN van ser les gran batalles populars que encara mobilitzaren milions i milions de persones. Després, ja se sap, els anys de reialme felipista (amb GAL inclòs!) contribuïren a consolidar els pactes de l'esquerra amnèsica i oportunista amb els hereus del franquisme. La "transició" (el repartiment de llocs de comandament i de sous i poltrones) es consolidava, malgrat l'esperpèntic cop de l'extrema dreta encapçalada per Tejero, i també mercès a aquest.

A Ciutat, alguns revolucionaris volguérem continuar la lluita pel nostre redreçament nacional i social. Però sempre ensopegàvem amb la repressió, amb la "normalització democràtica" que, en el fons, volia dir: "Oblidau el passat, oblidau la república, el socialisme i l'autodeterminació".

Per copsar una mica l'ambient tenebrós de finals dels vuitanta i començaments del noranta em basta recordar el que ens esdevingué a un grup d'esquerrans que volguérem retre un homenatge a la República i a Emili Darder. Era el disset d'abril de 1990. Aquella nit no poguérem retre l'homenatge que pensàvem fer a Emili Darder Cànaves (Palma, 1895-1937). Emili Darder, un dels metges més eminents de Ciutat (llicenciat per la Universitat de València el 1915) va ser detingut el 20 de juliol del 1936 pels falangistes mallorquins, tancat al castell de Bellver, embargats tots els seus béns (dos milions de pessetes d'aleshores) i, finalment, sotmès a un infamant consell de guerra, fou afusellat -ben malalt, sense poder sostenir-se dret- al cementiri de Palma. L'homenatge que planificàvem aquell abril de 1990 era senzill (simple repartida de fulls informatius per les barriades de Ciutat i pintada d'alguns murals commemoratius al Molinar, Son Serra, s'Indioteria...). La gent que més treballà en l'acte d'homenatge a Emili Darder va ser la de l'OCB (l'Organització Comunista Balear). La majoria d'afiliats i afiliades d'aquest partit procedien del PCB-PCPE (el partit escindit del PCIB i que, en aquells moments, encapçalaven Josep Valero, Lila Thomàs i Miquel Rosselló, entre d'altres dirigents prosoviètics).

Com he dit una mica més amunt, no poguérem portar a la pràctica l'homenatge a la República i a Emili Darder. El nostre piquet era format (entre d'altres militants de l'OCB) per Juan Sánchez, Francisco Ocete i jo mateix. En total érem sis o set els arriscats republicans que decidírem retre aquest homenatge. Uns portaven escales, pintura, estris de dibuix, els llibres, els fulls amb el poema de Rosselló-Pòrcel (que anàvem repartint a la gent que trobàvem en aquelles hores de la nit i que anàvem deixant pels portals de les cases i bústies comercials i particulars). L'indret que ens va tocar cobrir era tota la barriada del Molinar i la paret en la qual havíem de pintar el mural era la de l'entrada al Portixol, just al costat dels dos molins que encara resten en la que va ser la barriada d'Aurora Picornell (una altra dirigent revolucionària assassinada pel feixisme) i ara ocupat per un important complex de pisos de luxe.

No es pogué fer gaire cosa. Sembla que, en previsió d'aquest tipus d'homenatge a la República, la policia de Ramon Aguiló (batle socialista de Ciutat) tenia ordres de detenir i barrar el pas a qui volgués servar la memòria històrica del nostre poble, de les seves avantguardes més conscients. Només feia una estona que ens havíem posat a la tasca quan, inesperadament, dos cotxes de la policia s'aturen al nostre costat i, mentre uns es treuen les pistoles, altres s'apropien dels estris de pintar, del llibre de poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, dels pinzells i els pots de pintura... No serviren de res les meves protestes. Els policies de la "democràcia" no sabien -no havien tengut cap curset de reciclatge!- qui era Emili Darder, i molt manco Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Record que, mentre ens apuntaven amb la pistola i, com si fóssim lladres, ens obligaven a situar-nos, amb les mans a la paret, drets damunt la voravia, i ens prenien el material per a fer el mural, jo els anava recordant aspectes essencials de la nostra història més recent. Malgrat la provada manca de cultura i educació, malgrat el perill que per a la vida d'uns ciutadans pacífics significava estar amenaçats per aquelles armes de foc, vaig intentar explicar -endebades que ho entenguessin!- que el deure d'una policia pagada amb diners públics era ajudar els demòcrates que volien servar aspectes importants de la història del poble mallorquí. Era inútil. Ens miràvem com qui mira a folls perillosos. No acabaven d'entendre com m'"atrevia" a qüestionar el seu seny i vigilància contra els delinqüents (servar la nostra història era, evidentment, cometre un acte digne de la presó). A la presó no hi anàrem. Però la multa de quaranta-cinc mil pessetes que m'enflocà el meu antic company de clandestinitat, l'amic Ramon Aguiló, sí que volien que la pagués. Anaven ben errats de comptes!

És evident que no vaig pagar mai aquella ridícula multa posada per exrepublicans esdevinguts -el que fan els bons sous i les poltrones!- eficients servidors de la monarquia. Tot plegat feia feredat. Aquella manca de sensibilitat històrica, aquest servilisme davant la banca, la monarquia... Era difícil d'imaginar el que s'esdevenia! Si en temps d'en Franco ens haguessin dit que seríem reprimits per un batle "socialista" no ho hauríem cregut mai. Que ho fes la dreta... era comprensible. Sabíem del recent reciclatge de tant franquista, de la manca de cultura dels nourics illencs que ens havien venut al capital espanyol i internacional, de l'odi a l'esquerra, al socialisme, a tot el que feia olor de progressisme... Però era inconcebible que la repressió vengués de l'"esquerra"! Em vaig haver de veure amenaçat per les pistoles de la "democràtica" policia de Ramon Aguiló per acabar de copsar tot el que de renúncies i traïdes a les tradicions més combatives del nostre poble (república, anticapitalisme, nacionalisme, ètica socialista, etc, etc.) havia significat la transició, els pactes amb el franquisme reciclat.

En el fons, la repressió exercida en contra meva i en contra dels companys i companyes de l'OCB serví -vist ara amb la perspectiva que donen els anys- per a constatar les mancances democràtiques del sistema (abandonament de tota mena de memòria història, de lluita conseqüent per la república, l'autodeterminaciò de les nacions de l'Estat oprimides per l'imperialisme, de combat autèntic envers la construcció dels Països Catalans...). Amb els anys, d'una forma imperceptible, amb la criminalització de l'art fet al carrer per diversos col×lectius de ciutadans (partits, sindicats, associacions de veïns...) el que es pretenia era silenciar els grups més actius de la societat illenca (els nacionalistes, els republicans, l'ecologisme anticapitalista, els moviments alternatius de tot tipus...). Qui no tengués grans quantitats de diners per a pagar els cartells publicitaris quedava esborrat del mapa dels humans. Era inexistent. En poc temps (prohibint els murals a les parets), l'asèpsia política i històrica seria el panorama ciutadà. Per això la repressió exercida en contra meva en aquest homenatge a la república serví -utilitzant la premsa que posteriorment als esdeveniments- per a per a demanar aquests espais de llibertat d'expressió, per exigir que els moviments alternatius (objectors de consciència, ecologistes, pacifistes, etc) tenguessin dret a dir la seva, dinamitzant així la vida cultural i artística de Ciutat. Es tractava d'utilitzar aquest "error" de Ramon Aguiló per tal d'obrir escletxes de llibertat per als ciutadans, per a fer veure les contradiccions d'unes argumentacions ("S'ha de demanar permís"; "No s'han d'embrutar els carrers") que únicament servien per a criminalitzar la dissidència política i cultural.

Evidentment, ni en Ramon Aguiló ni els altres batles de la democràcia no feren res en aquesta direcció d'afavorir la llibertat d'expressió dels ciutadans. Però nosaltres sí que empràrem l'"error" -la repressió contra l'homenatge a Emili Darder- del batle socialista per a fer campanya en favor de la més àmplia llibertat possible (cultural, artística, creativa) pel poble mallorquí. La multa -de quaranta-cinc mil pessetes- mai no la vaig pagar. Un dia -quan la campanya dels mitjans de comunicació en contra d'aquesta brutor burocràtica era enmig del carrer-, un policia municipal trucà de nou a casa meva. Era la comunicació oficial que -vist el meu escrit de protesta- el batle de Ciutat havia decidit "perdonar" la sanció. Sempre he suposat que era la vergonya que degué sentir en Ramon en constatar el que havia fet la "seva" policia, el que el dugué a "perdonar-me" la multa.

Miquel López Crespí

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb