URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Dragonera pes dragons... (7/7/77 - 7/7/08)

Alternativa | 07 Juliol, 2008 05:56 | facebook.com twitter.com

Avui fa 31 anys que uns joves llibertaris provinents del moviment Terra i Llibertat varen ocupar sa Dragonera. Aquell 7-7-77, una data màgica, uns 30 joves desembarcaren a sa Dragonera per tal d'ocupar-la i declarar-la lliure d'especulació urbanística i retornar-la al poble.

Els projectes que hi havia sobre sa Dragonera eren els causants d'aquella ocupació. PAMESA, empresa constructora, volia construir a l'illot cinc urbanitzacions, dos ports, dues centrals potabilitzadores d'aigua, una planta empaquetadora de fems, carreteres, un heliport, volien dur l'energia necessària mitjançant un cable des de Mallorca...

Abans, però, d'aquesta ocupació ja s'havia iniciat un procés legal mitjançant al·legacions contra els planejaments urbanístics per part de col·lectius com el GOB, l'OCB, el COAB, la Societat d'Història Natural...

 

Imatge del Fotobloc de Biel Perelló on dedica un article al tema. 

Aquell dia de juliol fou un punt d'inflexió en la lluita per sa Dragonera. A partir d'aquí Dragonera fou un tema que arrelà dins la consciència col·lectiva de tots els mallorquins.

Des de 1977 fins a 1987, quan el Tribunal Suprem donà la raó als ecologistes i suprimí els plans urnanístics sobre l'illot, es succeiren moltes accions legals i burocràtiques, però també actes d'acció directa fets majoritàriament per Terra i Llibertat. Entre d'altres coses feren manifestacions i concentracions, anaren a la Diputació a llegir un manifest, ocuparen la torre del Castell de Bellver, feren cercaviles, feren una processó de laments, un enterrament fictici de PAMESA, festivals de música... i fins hi tot una segona ocupació entre desembre de 1978 i gener de 1979.

Totes aquestes accions, burocràtiques i imaginatives, foren fonamentals per donar una força mai vista fins aleshores a un moviment per salvar de la destrucció un paratge natural.

Dragonera va ser comprada pel Consell al 1988 i no fou fins al 1995 que fou declarada Parc Natural.

Val la pena visitar-la i contemplar tota la bellesa i tota la riquesa natural per la qual més de trenta anys enrere lluitaren milers de persones, ja sigui signant, donant queviures i diners a pobles i mercats, o ja sigui ocupant l'illa, fent al·legacions o simplement assistint a alguna de les nombroses manifestacions a cridar allò de DRAGONERA PES DRAGONS!

 
Un altre article amb imatges a http://alternativa.balearweb.net/post/53215 
 
Més imatges interessants a: http://www.webverd.com/fotobloc/sa_dragonera.htm 
 
 
 
Pere Josep García (Garci), (Pollença, 1983) que ha escrit Dragonera pes dragons! Història de la lluita ecologista per salvar Sa Dragonera (1974-1995)
dins La colecció ´Sol i Llibertat´ segell libertari de las Plaguetes del Raval
que edita Albert Herranz-
El llibre narra la lluita ecologista per salvar la illa de Sa Dragonera   (1974-1995).

 

Comentaris

Pere Josep(Garci)

Re: Dragonera pes dragons... (7/7/77 - 7/7/08)

Pere Josep(Garci) | 25/04/2009, 16:44

Josep Maria. Envian's un correu a eurxella@yahoo.es i ens posam en contacte.

Estaré encantat de parlar-ne.

Josep Maria

Dragonera pes dragons

Josep Maria | 25/04/2009, 09:33

M'agradaria poder parlar amb en Pere Josep sobre el tema de la Dragonera. I també fer unes petites puntualitzacions.

Xesca Ensenyat

Milions de gràcies Garci

Xesca Ensenyat | 09/07/2008, 08:44

Sempre vaig a L'ULL VIU, supòs que allà trobaré el teu llibre.
I per favor, podries donar-me l'adreça de la teva germana? (posa'm un e-mail a: canadair@mesvilaweb.cat) Hi vaig bastant per devers Inca; desgraciadament a les visites externes de l'hospital.
Ja he penjat Babalusa la medusa, 2
La diva de totes les meduses (o borms, o grumers, com volgueu dir-ne) és la Pelagia noctiluca. La silueta d'aquesta gran senyora Espantamars, és el que jo em vull tatuar a mitjan cama.
Salutacions
x

Garci

Re: Dragonera pes dragons... (7/7/77 - 7/7/08)

Garci | 08/07/2008, 11:57

Xesca, el meu llibre és a les llibreries, si no el trobes te'l puc passar jo mateix.

Pel tema dels tatoo's no puc més que recomanar-te la meva germana: té una tenda de tatuatges i piercings a Inca, al carrer major o com se digui.

Si vols res de jo ja saps el meu "paradero".

Xesca Ensenyat

GARCI, GUAPO

Xesca Ensenyat | 08/07/2008, 08:56

Digues-me el que he de fer per adquirir el meu exemplar del teu treball, i el que puc dir als meus fans perquè també el comprin.
Igualment, vull que em donis permís per publicar aquesta foto que estàs tan guapo. ahir et vaig dedicar un post precipitat, però si vols i m'ajudes podem fer una cosa més ben feta i més coriosa, una entrevista o el que tu vulguis. S'hi aplega moltíssima gent a L'HIDRO, jo flip.
Per cert, ara he penjat BABALUSA LA MEDUSA, 1
El començament pareix una cosa i llavors és l'altra, però de vegades no saps com has d'envestir, i he hagut de començar amb un parèntesi. Ja veuràs com demà anirà més fi.
També voldria que em recomanassis un lloc de Pollença que facin 'tatoo's, perquè el que em vaig fer l'any passat per la Patrona devora el Club se'n va anar en 15 dies, i això que vaig estar tot aquest temps sense rentar-me perquè no em fogís, i ja ho veus.
Jo amb això tenc manies, cerca'n uns que es rentir les mans i es desinfectin. Ah, i que no cobrin molt. Encara que jo no tenc consciència de classe (no hi ha manera humana de tenir-ne, i ho he provat, t'ho jur)no puc dir que tengui les parets d'or ni que me surtin pel portal. Llàstima que ja no em doni temps d'aplicar la recepta de la Babalusa, això ho podràs fer tu i els de la teva generació: si la llegiu, sabreu com fer-vos milionaris en euróns sense fer mal a ningú ... (llevat de la pobre Baba, per cert: una màrtir)

Garci

Re: Dragonera pes dragons... (7/7/77 - 7/7/08)

Garci | 07/07/2008, 22:43

Fralokus, fa dies que tenc la tertúlia de polítics per passar-te-la. A veure si ens veiem.

Per cert, les ombres estan molt cotitzades, no voldràs que siguin de franc?

fra lokus

Re: Dragonera pes dragons... (7/7/77 - 7/7/08)

fra lokus | 07/07/2008, 22:28

OK, Pepe.

Però, Per què no hi ha al Port de Pollença cap ombra de franc? nomes bancs per seure al sol de l'estiu.

Pepe

Moros i cristians.

Pepe | 07/07/2008, 22:06

Hola fralokus, sent no haver-te pogut telefonar avui. En principi el simulacre es fa a ca n'Escarrinxo però s'està estudiant la possibilitat de l'any que ve fer-ho al solar davant la fàbrica.
El lloguer del camp de futbol de Ca n'Escarrinxo al pressupost del 2007 va ser de 13.400 euros. El preu no és tan el problema com la manca de seguretat que es va demostrar l'any passat. Cal fer una reforma a fons del camp.

Pepe

Ciment

Pepe | 07/07/2008, 22:00

Es veu que el ciment és més fàcil de mantenir que els arbres.
Garci, no ets protagonista però ja formes part de la història de la Dragonera, t'agradi o no. Sempre han fet falta narradors que mantenguin la memòria viva.

Joan

Arbres als col·legis

Joan | 07/07/2008, 21:14

¿Hi ha qualque raó per la qual als patis tots encimentats des col·legis no es puguin sembrar un parell d'arbres??¿Voleu dir què no hi ha cap racó o endret?

Joan

Vell Marí

Joan | 07/07/2008, 21:05

A la mar ja no hi ha pèix;ses gavines ja no menjan pèix,baixen pes patis des col·legis, tots encimentats sense un arbre, cercant rossegons de pà,lo matèix fan pes hotels de sa costa,les veus com se'n duen qualque colomí pes bec,les veus anant a n'es abocadors cada día i les veus també dins es sembrats esbudellant qualque conill com si fossin voltors.Aquest és es transtorn què hem provocat a sa Natura d'aquestes illas.Dins la mar només hi ha plàstics i merda surant i gent disposada a carregar-se es vell marí tant prest com el vegín.Això és lo què hi ha.

Macroport No!!

L’ampliació del port d’Eivissa

Macroport No!! | 07/07/2008, 20:13

L’Autoritat Portuària de Balears, amb la complicitat de l’Ajuntament d’Eivissa i el
Consell Insular, pretén executar una nova fase de l’il·legal Pla Especial previst al
port d’Eivissa. Primer va ser la construcció del dic de Botafoc, ara l’enformigament
de 8,5 Ha de l’actual mirall d’aigües amb plataformes a l’abric del dic.
Aquesta darrera actuació causaria, cas de consolidar-se, un gravíssim impacte
ambiental: destrucció de la pradera de posidònia del port; contaminació dels fons
marins de Formentera (litoral de Llevant i LIC de la Mola i Ses Salines), amb els
510.000m3 de sediments amb Caulerpa racemosa; extracció de 800.000 m3
d’àrids de les pedreres; etc. D’altra banda, significaria una inacceptable afectació
de béns declarats monument històric i patrimoni de la Humanitat (Dalt Vila,
Posidonia oceanica i ses Feixes).
Davant d’aquesta situació, les organitzacions integrants de la Plataforma Eivissa al
Límit manifestam:
Des dels anys 60, les actuacions portades a terme a la badia d’Eivissa han
provocat l’actual manca d’espai i la inseguretat al port. S’ha prioritzat l’especulació
del mirall d’aigües per sobre de l’operativitat, la seguretat i l’interès general.
L’evidència dels fets (terres guanyades al mar a les avingudes Vuit d’Agost i Joan
Carles I, construcció de ports esportius i dic de Botafoc) ho corroboren. Ara, per
tant, és arribada l’hora de frenar qualsevol altre intent que no tengui com a finalitat
la vertadera reordenació del port. La limitació territorial, la identitat cultural i
l’interès general han de prevaldre qualsevol projecte que pretengui executar
l’Autoritat Portuària.
El Pla General de la Ciutat d’Eivissa, aprovat provisionalment, reconeix que “El
nuevo escenario estratégico sobre la oportunidad que surge de la caducidad de la
concesión del puerto deportivo de Nueva Ibiza, es utilizado por la Revisión del
Plan General para establecer la reubicación de actividades en torno a la bahía,
para favorecer un equilibrio razonable entre las actividades portuarias y las
necesidades urbanas de Ibiza como destino turístico principal y como bien
patrimonial mundialmente reconocido. També, a la versió inicial del Pla Territorial
Insular (PTI) es contemplava aquesta magnífica oportunitat.
L’Autoritat Portuària, molt allunyada dels condicionants esmentats, vol executar un
Pla Especial al qual ja havia renunciat expressament i havia set declarat nul pels
tribunals de justícia (1998). Ha seguit la política de fets consumats i, per això, ha
accelerat la tramitació i concessió administrativa del port esportiu Ibiza Nueva, tot i
saber que condiciona tota la reordenació dels espais portuaris.
La previsió d’obres al port d’Eivissa s’hauria de fer mitjançant un nou Pla Especial
que les administracions mai no han elaborat, incomplint promeses fetes. A
l’actualitat s’està amagant a l’opinió pública que l’Autoritat Portuària treballa
paral·lelament en un pla d’utilització dels espais portuaris, tampoc vigent, que
contempla, a part de les plataformes a l’abric de es Botafoc, un túnel a s’Illa Plana
i un vial per l’interior de la zona humida des Prat de ses Monges.
Reclamam, per tant, a les forces polítiques, a l’Ajuntament d’’Eivissa i al Consell
Insular la retirada d’aquest nefast Pla Especial, l’anul·lació de l’expedient
administratiu de concessió del port esportiu de Ibiza Nueva i una solució
consensuada d’un projecte de reforma del port d’Eivissa.
Consideram inacceptable que les decisions en matèria d’infraestructures segueixin
models desenvolupistes mercantilistes, insostenibles mediambientalment,
destructores del patrimoni natural i cultural i elaborats i executats a l’esquena de la
societat civil eivissenca.

Garci

Re: Dragonera pes dragons... (7/7/77 - 7/7/08)

Garci | 07/07/2008, 19:58

La destrucció mai acaba. El port d'Eivissa no s'hauria de fer.

Joan

La Destrucció contínua.

Joan | 07/07/2008, 19:56

El GEN califica de "atentado ecológico" el nuevo puerto de Botafoch

fra lokus

Habemus crisi pollencina

fra lokus | 07/07/2008, 19:55

Pepe, ni crisi ni els preus ni res de res, el principal problema pollenci ara és saber on es farà el darrer combat el dia del simulacre.

Algú sap res? Avui m'han fet aquesta pregunta vint persones al manco.

Garci

Re: Dragonera pes dragons... (7/7/77 - 7/7/08)

Garci | 07/07/2008, 18:57

No podies triar foto pitjor. I el que vull dir és que jo no som el protagonista de res, els protagonistes son tots aquells que lluitaren per salvar sa Dragonera. Jo m'he limitat a contar la seva història.

Xesca Ensenyat

PROPAGANDA

Xesca Ensenyat | 07/07/2008, 18:50

Ahir va acabar Una altra vida (com el Rosari de l'Aurora, per cert). Està penjada al bloc. Igualment Viacrucis.
I perquè el penjament sigui trinitari, avui ja ha sortit la dedicatòria de BABALUSA LA MEDUSA.
Recordau que és una mena de trasctat per fer-se milionari sense fer mal a la natura, al contrari: fent el bé, com una ursulina.
És una llàstima que a mi ja no em doni temps d'aplicar les meves pròpies descobertes; no escriuria tant. De fet, no escriuria gens. A mi escriure de cada dia em fa més mandra.

Pepe

Completant l'article

Pepe | 07/07/2008, 15:24

Faltava una fotografia, ara l'article ja és complet.

Garci

Re: Dragonera pes dragons... (7/7/77 - 7/7/08)

Garci | 07/07/2008, 13:03

Jo també som del parer de que les drogues estarien millor legalitzades. És la única manera d'acabar amb el problema del narcotràfic.

Garci

Re: Dragonera pes dragons... (7/7/77 - 7/7/08)

Garci | 07/07/2008, 12:21

Gràcies Joan Ramon. Era el que més por em feia aburrir a la gent. Els llibres d'història solen ser aburrits.

Per cert, avui, gràcies a que un periodista ha llegit el bloc, sortirà una entrevista meva a Ràdio IB3.

Joan

Parafraseando

Joan | 07/07/2008, 11:59

Adoptar como medida la legalización de las drogas a la vista de la naturaleza y gravedad de los hechos que afectan a la salud pública y/o seguridad ciudadana y en defensa del mantenimiento de ésta.

Web Ixent

Llàstima de no tenir aquells joves anarquistes del 77, potser s'hauria pogut salvar la Real!

Web Ixent | 07/07/2008, 09:58

Ixent no es va equivocar:aquest pacte amb la burgesia només serveix als interessos del capital i a les burocràcies polítiques d'una teòrica esquerra que cobren pels seus bons serveis.

Ixent no es va equivocar. Abans de les eleccions va pronosticar la desfeta actual de la suposada esquerra al govern. Hi havia prou raons per fer-ho, com per exemple, les formes en que es va montar la "claca" del Bloc, on els dirigents només cercaven una xarxa de gent ingènua de l'esquerra per al seu suport. Un fet habitual davant cada elecció política que mai no qüestiona les relacions de poder.
L'esquerra institucional actual no es mereix de cap manera la denominació d'esquerra, perquè no ho és. L'esquerra institucional és pura i simplement una conxorxa de gent que cerca amb avidesa trobar un sou en el marc institucional que no trobaria en l'economia de mercat i pagat pel conjunt de la ciutadania.
Molts dels seus buròcrates (particularment al PSOE però també al PSM i a Esquerra Unida-Verds) volen continuar amb el control dels seus aparells partidaris, i ho fan com ho fa la dreta, per la via del clientelisme, de manera que, qui alça la veu no cobra. La lluita per la supervivència en els càrrecs imposa el control dels partits, i quan això no succeix la passa següent és derivar cap a entitats amb més poder institucional que els doni el pa (PSOE, UM o PP) .El que passa als partits de dreta, passa també a l'esquerra: la gent crítica no hi té cabuda i la que hi té cabuda deixa de ser crítica per raons òbvies relacionades amb la seva supervivència.
Els que avui es denominen classe política o agents socials també tenen butxaques, i si es cerca la relació amb la butxaca es conclou amb les relacions de poder.
Això no significa que no hi hagi gent conseqüent amb les idees dins aquests partits (també hi havia gent honrada entre les bases dels feixisme). Allò que passa és que la gent així, majoritàriament de base és religiosament crèdula i religiosament acrítica amb els seus dirigents.
La piràmide funciona igual de bé a un partit de l'esquerra o a la Falange perquè allò que s'imposa és la verticalitat, l'admiració acrítica cap a uns liders que esdevenen per manca d'autoestima de les bases en imprescindibles.


Les burocrácies, els intel·ligents de l'esquerra institucional ho tenen resolt encara que traeixin els moviments socials, perquè els seus partits, cada vegada menys democràtics, tenen molta gent col·locada a les institucions que els donarà suport.
Però això no negarà les evidències que Ixent ha manifestat contra el pacte amb la burgesia insular, malgrat els atacs rebuts en forma d'insults més que en forma de debat: qui careix de raons insulta per sistema ( i tenen la desvergonya de dir-se d'esquerra).
Qui confia en gent en la qual no ha de confiar en surt, a la curta o a la llarga, compixat.
I això és el que ha passat a Son Espases: els polítics de l'esquerra institucional han compixat una vegada més els moviments socials.

GOB

La destrucció contínua

GOB | 07/07/2008, 09:53

EL GOB CONSIDERA UN GREU ERROR I UN INCOMPLIMENT NO EL•LIMINAR LES ART

El GOB recorda que, tot i tractar-se d'un instrument previst a les DOT, va ser utilitzat de forma perversa al Pla Territorial de Mallorca.

LES ART UN INSTRUMENT UTILITZAT DE FORMA PERVERSA EN EL PTM DE UM-PP

Les anomenades Àrees de Reconversió Territorial varen constituir una de les “propostes-estrelles” del Pla aprovat per UM-PP. A aquestes "operacions de millora de la qualitat urbanística" se'ls assignava el 30 % del creixement de sòl urbà previst pel Pla. En realitat, el Pla utilitzava aquesta etiqueta per referir-se a operacions ben dubtoses, que han motivat, en alguns casos, la seva investigació per part de la justícia i en relació a la qual hi ha imputats alts càrrecs d’UM i PP.

Tipologies i implicacions normatives:

La norma 31.5 defineix la via de desenvolupament i execució, que son els Plans de Reconversió Territorial y els Projectes de Millora Territorial per l’article 38 de les DOT, mitjançant Plans Especials.

La Disposició Addicional Quarta (també d’aplicació plena) atorga classificació d’urbà o urbanitzable a les unitats d’execució de les 6 ART d’actuació directa que tenen implicacions urbanístiques (tercer grup dels casos, que s’expliquen a continuació).

Les ART d’actuació directa (AP) s’agrupen tres tipus.

En primer lloc, hi ha les actuacions previstes en quatre ANEIs (Serra de Tramuntana, Xorrigo, Randa i na Borges) per convertir-los en una mena de pseudo-parcs, mitjançant figures de planificació que no són vertaders PORNSs (Proposta d’Actuació de Valorització del Medi Natural en Espais Protegits) ni vertaders PRUGs (Plans Especials d’Ordenació del Medi Natural).

En segon lloc, hi ha actuacions molt puntuals i cosmètiques, tals com els passos elevats per a fauna a les carreteres Palma-Alcúdia i Palma-Manacor, la reforestació de l’arc entre na Borges i Randa, o la reforestació d’un km2 envoltant la cimentera de Lloseta i les lianes sobre la fàbrica.

En tercer lloc, hi ha les ART urbanístiques, que suposen 131,1 ha. de nous sòls urbans i urbanitzables, en diferents llocs, amb permutes per “indults” a algun sector urbanitzable inviable i hotels obsolets.

LES ART MÉS CONFLICTIVES

ART 10.3 Hotel Don Pedro (Pollença), Hotel Rocamar (Sóller), Sa Ràpita (Campos)

En la fase d’aprovació inicial del PTI suposava una edificabilitat de 100.316 m2, un número màxim de 1893 places turístiques i un número màxim de 24 habitatges; suprimint 284 places turístiques.

Mentre que en l’aprovació definitiva del PTI de dia 13 de desembre del 2004, sense cap causa o justificació ens trobam que aquesta ART li ha tocat la loteria i augmenta espectacularment la seva edificabilitat i el nombre d’habitatges arribant fins a l’extrem de proposar un increment de 93.154,1 m2 d’edificabilitat i 210 habitatges.

Per tal d’explicitar aquesta actuació que té uns beneficiaris clars i directes ens remetem integrament a l’annex I d’aquest instrument d’ordenació territorial pàgines 72 a 80.

ART 10.6. Alcúdia Son Creuer (Marratxí)

Aquest és un altre exemple de la perversa loteria urbanística.

En la fase d’aprovació inicial del PTI suposava traslladar l’aprofitament d’Alcúdia als terrenys del Secar de La Real, als voltants del projectat hospital de referència de Son Espases, del terme municipal de Palma.

Mentre que en l’aprovació definitiva del PTI de dia 13 de desembre del 2004, també sense cap causa o justificació ens trobam que aquesta ART s’ha traslladat de terme municipal i la loteria li toca ara al terme de Marratxí (Son Creuer). I això amb un increment afegit a l’aprovació definitiva del PTM de 10.070 m2 de sostre edificable respecte de lles determinacions de l’aprovació inicial.

ART 10.4 Bonaire – AS6 d’Alcúdia

Aquesta és un exemple clar d’arbitrarietat, atès que una petita part d’un sector urbanitzable en règim transitori s’utilitza per a poder urbanitzar del sector de l’AS 6 que havia estat expressament classificat com a sòl rústic mitjançant la Llei 6/1999 de 3 d’abril.

Observi’s on arriba la impunitat urbanística de l’illa de Mallorca. Un sector l’AS6 que la Llei, l’any 1999 classifica com a sòl rústic és recuperat l’any 2004 mitjançant el PTI

ART 10.9 Arenal de Llucmajor

Significativament aquesta ART no constava en l’aprovació inicial del PTI, però el 13 de desembre del 2004, gràcies a una mostra d’amiguisme els propietaris d’aquests terreny aconseguiren més d’11.000.000 d’euros, i això sense el tràmit d’informació pública.

ART 10.5 Sa Ràpita Est Campos

Es tracta textualment d’una “antiga vaqueria, molt típica de les activitats ramaderes tradicionals de Campos”. Aquestes són expressions literals del PTI per molt que a nosaltres ens produeixen vergonya aliena.

A canvi de condicionar l’antiga vaqueria com a centre d’acollida i interpretació de l’espai natural d’Es Salobrar s’aconsegueix ni més ni menys d’un sector urbanitzable de 35,28 hectàrees, amb un ús d’habitatge plurifamiliar a l’oest i una zona hotelera a l’est.

INCOMPLIMENT DE L'ACORD DE GOVERNABILITAT

Sota l'apariència d'una suspensió de les polèmiques ART del Pla Territorial de Mallorca – d'acord amb la proposta consensuada, després de la pressió exercida per UM, entre aquests i PSIB-PSOE amb UM i amb el vist-i-plau del Bloc – ens trobam amb l’incompliment d'un acord de govern i alhora amb l'amenaça encara existent de que d'alguna manera (via reglament i adaptació al PTM dels planejaments municipals que vulguin desenvolupar les ART) aquestes ART, algunes d'elles actualment investigades per la fiscalia anticorrupció, puguin acabar executant-se.

Aquest no era el compromís. Hi ha indicis de que la planificació d'aquestes ART no responien a cap lògica d'ordenació territorial i urbanística sinó més aviat a moviments especulatius i que ara es relacionen amb corruptel•les que són motiu d'investigació per part de la Justícia, per tant, des del GOB es considera que és irrenunciable eliminar les ART en AQUESTA modificació del Pla Territorial de Mallorca.

CONCLUSIONS

El GOB considera un greu error deixar oberta la porta al futur desenvolupament de les ART (perquè ni les suspèn ni les elimina) i demana un esforç per part de l'equip de Govern i especialment dels integrants dels partits PSIB-PSOE i Bloc per a que no cedeixin a les pressions d'UM i executin amb valentia els acords assumits pel pacte de governabilitat pel que fa a l’eliminació de les ART del Pla Territorial de Mallorca.

Valoració positiva de la desclassificació d’Es Guix

El Consell de Mallorca, ha anunciat també la desclassificació d’Es Guix (Escorca) que passarà a ser rústic.

El GOB vol donar l’enhorabona al Consell de Mallorca per aquesta decisió, que consideram una actuació valenta atenent la situació en que es trobava el desenvolupament de la urbanització. El projecte que projectava 165 habitatges al paratge de la Serra de Tramuntana, ja comptava amb llicència d’obres per part de l’Ajuntament d’Escorca des de setembre de 2006.

Cal recordar que el Consell de Mallorca ja ho havia incorporat a la suspensió cautelar aprovada al febrer i que té interposat un recurs contenció contra la llicència per presumptes irregularitats.

Per tot això i pel valors que fan únic i emblemàtic aquest entorn de la Serra de Tramuntana, des del GOB felicitam i donam l’enhorabona al Consell de Mallorca per aquesta decisió.

Web GOB (3-VII-08)

Joan

Legalització de ses drogues.

Joan | 07/07/2008, 09:48

Més de 150.000 espanyols morts per sa droga demostren què es tractament des narcotràfic i es drogo-dependents és un Fracàs.S'hauría d'adoptar es model holandès per acabar en ses màfies.Desenmascarar també tots es què volen què tot continuï igual per poder viure damunt ses desgràcies des demès.No s'entèn què un país què permet abortar i es matrimoni entre persones des misme sexe,no pugui suministrar droga gratuïta a qui la necessiti.Hi ha de haver tones de droga disponible pes toxicòmans,de sa matèixa manera què hi ha alcòhol pes alcohòlics.Evitaríem molta violència,homicidis i destrucció des territori.Perquè es model actual ens diu què són més importants es diners què ses personas.Pentura caldría fer manifestacións massivas per aconseguir sa legalització de ses drogues.

Biel

500 metres fora des nuclis.Antenes

Biel | 07/07/2008, 08:48

Lo matèix per Palma,no??.O es què en es Palmesans i en es Poblers no ens perjudiquen ses antenes??

Joan Ramon

Dragonera

Joan Ramon | 07/07/2008, 08:07

He llegit el llibre, i a mi m'ha estat entretingut, enhorabona Garci.

Salut

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb