URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

La síndrome d'Hubris

Alternativa | 13 Juliol, 2008 06:00 | facebook.com twitter.com

A l’article d’ahir deiem que fa temps que observam simptomes de la  síndrome  d’Hubris al nostre batle i varem dir que avui parlariem d’aquest síndrome, hem fet un resum, traducció i adaptació de l’article Hubris, el mal de los políticos de Rosa Maria Artal.

David Owen, antic ministre d'exteriors britànic i neuròleg, ha invertit sis anys a estudiar el cervell dels líders de la classe dirigent. Els resultats figuren en un llibre titulat “En la malaltia i en el poder”.

Els principals símptomes d’aquest síndrome són supèrbia, desmesura i fugida de la realitat. Després d’un temps al poder els polítics tenen una exagerada confiança en si mateixos, ja no escolten als seus assessors ni als seus ciutadans, es creuen en possessió absoluta de la veritat, amb capacitat per a fer i desfer segons la seva voluntat, no reconeixen els seus errors. Per a  Owen el poder intoxica a l'instant d'afectar la ment. En altres professions se sol arribar al cim per mèrits. Però els governants no s'han imposat solament per la seva vàlua personal, sinó per una lluita d'interessos. No està assegurat que siguin els millors del seu partit, només es pressuposa. Surten de les seves llars anònimes i al principi no es creuen la seva pròpia capacitat. Un núvol de aduladors s'apressa a convèncer-los de les seves excel·lències. La majoria espera treure profit.

El líder ja està segur, arriba la megalomania, s’han de fer obres faraòniques, construir edificis “emblemàtics” que duguin el seu nom i el seu segell per a la posteritat. Sembla que Owen hagués estudiat a nostre batle i la seva obsessió per l’Auditori d’en Moneo.

És llavors quan es deslliga la por a perdre el que s’ha aconseguit. Tots són enemics a evitar, els polítics es tanquen en el seu castell, la famosa síndrome de la Moncloa. La culpa és de l'oposició, dels veïns que es queixen o demanen massa, de la premsa...

A la Grècia clàssica el càstig a la hubris és la némesis, el càstig dels déus que té com efecte retornar a l'individu dintre dels límits que va creuar.

Al món actual la garrotada de les urnes, el cessament, la pèrdua del comandament o la popularitat en definitiva, sumeix a l'afectat pel Hubris en la desolació, dissimulada amb ràbia i rancor en alguns casos, un bon exemple seria l'expresident Aznar.

 

Comentaris

Jordi

Canibalisme

Jordi | 13/07/2008, 20:26

Es polítics Xesca fa estona què practiquen es canibalisme en gent d'aquí.Diven què sa carn humana té es matèix gust què sa de vaca.Aquesta societat en ses hipotèques a 40 anys,mobbing laboral i de tot tipo és una maquina de capolà gent.I quant te tenen bén rostit es polítics té comançen a menjar.Polífem era un inocent en comparació a lo què hi ha ara.

Xesca Ensenyat

Jordi ...

Xesca Ensenyat | 13/07/2008, 19:55

A Lima hi ha un museu de la Inquisició Espanyola, i és dels més visitats del país. L'obriren el 1968, i mostra diferents instruments de tortura i les fogates enceses i tot allò tan monstruós que fou aplicat durant segles, em pens que fins al 1830 o això. Oblidar allò que hem fet és el que ens empeny a repetir-ho. Els humans repetim sempre els mateixos espants. Un amic antropòleg que treballa per la policia s'admira de la poca originalitat dels criminals. De fet, els criminals no són gens fashion, no tenen glamour. Només ens podem salvar amb la recomanació costailloberiana de volar amunt: amunt com l'àguila. Com més enfora dels fems, millor. a vegades em frec els ulls, perquè tenc por que el meu desig d'embarcar-me dins una càpsula de temps no s'hagi fet realitat i m'hagi enduit al Chicago dels anys trenta. Estic cansada d'alcavots, camells, puterrons i tota la galeria de triomfadors socials que pretenen que ens facin de model. De corrupció n'hi ha hagut sempre; durant la dictadura, moltíssima, però tapada. Com a mínim, tenien vergonya de ser descoberts, tenien una certa noció d'estar fent alguna cosa malament. Ara el que sobta més és la desvergonya. I a més diuen beneits als que se'n fan enfora. És una inèrcia tan destructiva que si no la frenen acabarem practicant tots el canibalisme fi: amb salsa rosa.

Jordi

Museus

Jordi | 13/07/2008, 18:32

Sa nostre gran història de corruptes i corrupció fa més necessari un museu de sa corrrupció on tenguin cabuda tots es personatjes i ses sevas "gestas" creadoras de riquesa representadas en tapissos i pinturas...etc.Hi podríen estar també ses seves figures representades en cera juntament amb sos nous oficis què han propiciat...narcotràficants,estafadors,i tota sa seva maquinaria de destrucció.

Xesca Ensenyat

Pobre Martínez

Xesca Ensenyat | 13/07/2008, 15:17

Trob que hem de fer una col·lecta per anivellar els seus ingressos. Només 29.000 eurons ... Com es pot viure amb tan pocs eurons? No em sorprèn que s'hagin de cercar, sigui de la manera que sigui, uns ingressos extra.
A banda d'això, volia dir que he penjat BABALUSA LA MEDUSA, 6 al meu bloc, L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS. Supòs que avui arribarem a les 42.000 visites. Tanta sort que no els he de donar menjar a tots.
Garci, tu que ets afeccionat a la cuina: al meu bloc, que com tu saps és un hostal, hi ha la recepta de l'Aigo amb neu. És una recepta del Càtering Babalusa. Jo no l'hauria d'haver tastada perquè em fa l'efecte que ha d'engreixar com 'la vache qui rit', però baldament no sigui llépola ho he fet, i tira d'esquena de bona que és (està lleig que ho digui). I és fàcil de preparar i surt bé de preu. Ah, aquest preparat de Can Delante m'agrada moltíssim, trob que l'hem de promocionar.

GOB

El GOB considera un frau la revisió del Pla Territorial de Mallorca aprovada avui pel PSIB-PSOE, UM i Bloc.

GOB | 13/07/2008, 12:09

El GOB considera un frau la revisió del Pla Territorial de Mallorca aprovada avui pel PSIB-PSOE, UM i Bloc.

El GOB ho considera un incompliment flagrant de l'acord de governabilitat, una continuïtat en les polítiques territorials
marcades per l'especulació i un rídicul per part dels partits d'esquerra del pacte.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El GOB manifesta una vegada més la seva decepció davant la modificació aprovada avui(amb els vots a favor del PSIB-PSOE, Bloc i UM i el vot en contra del PP) de modificació del Pla Territorial de Mallorca. Els motius són diversos i han estat exposats pel GOB tant a la societat com als representants dels diferents partits en representació al ple del Consell de Mallorca, amb els que s’ha reunit aquests darrers dies abans del Ple:
 representa un incompliment flagrant de l'acord de governabilitat acordat entre les forces del pacte, en que s'especificava que es plantejaria la modificació del PTM amb l'objectiu de eliminar les Àrees de Reconversió Territorial.
 no elimina, ni suspèn les Àrees de Reconversió Territorial sino que les manté, amb la promesa d'un reglament que no es té intenció de desenvolupar
 es dona continuïtat a un model territorial marcat per la corrupció i l'especulació, i amb el que havien manifestat la intenció de rompre en aquesta legislatura. A més avalen així unes polítiques territorials per les quals hi ha alts càrrecs del PP i UM imputats davant fiscalia

Entenem que l'objectiu d'aquest Ple hauria d'haver estat:

1) o bé, aprovar una modificació del PTM que eliminàs definitivament les ART (a més d'incloure altres aspectes que des del GOB consideram que calen revisar urgentment, sobretot pel que fa als sostres de creixement);
2) o bé, aprovar definitivament la Norma Territorial Cautelar, que hauria suspès les Àrees de Reconversió Territorial per un període de dos anys en els que s'hauria hagut de treballar en una modificació al fons i consensuada del Pla Territorial i durant els quals, és probable que la justícia hagués ja resolt els casos de les Àrees de Reconversió Territorial més conflictives.

Des del GOB no entenem la postura dels partits d'esquerra, PSIB-PSOE i Bloc i qüestionam la postura de Unió Mallorquina que ha forçat a l'establiment d'aquest acord que consideram un engany i entenem que es perd l’oportunitat de fer la imprescindible revisió que necessita el Pla Territorial de Mallorca que els diferents partits que ara governen havien promés. Una revisió de calat i en profunditat que hauria d’establir necessàriament les bases d’un nou model territorial per l’illa de Mallorca.

La desclassificació d'Es Guix: una excepció a celebrar dins una modificació que no s'entèn.

Si alguna cosa té de bo aquesta modificació, és la desclassificació de l'urbanització d'Es Guix. Des del GOB aplaudim la iniciativa i esperam que poguem veure en un futur consolidada aquesta desclassificació i per tant tenguem assegurada la protecció per sempre d'aquest meravellós indret de la Serra de Tramuntana. Ni Escorca, ni Mallorca mereixen una actuació urbanística com la que es pretenia fer a Es Guix, i per la qual el batle d’Escorca continua batallant amb amenaces d’interposició de querelles criminals.

Web GOB (11-VII-08)

Web Ixent

Els sous dels polítics durant l'any 2008

Web Ixent | 13/07/2008, 12:07

Els sous dels polítics durant l'any 2008

El president del Govern, Francesc Antich (PSIB-PSOE), obté un sou com a tal de 70.657 euros bruts anuals i 23.484,15 euros més per l'assistència a plens parlamentaris fins a arribar a un muntant de 94.141,15 euros anuals.

La presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar (UM), obté 40.250 euros per la dedicació plena i 47.479 euros més pel suplement de la presidència, de manera que cobra un total de 87.729 euros.

La presidenta Francina Armengol (PSIB-PSOE) cobra 93.188,54 euros bruts anuals (69.704,39 euros del Consell i 23.484,15 euros en concepte de dietes del Parlament).

Rosa Estaràs (PP)cobra 72.627 euros per la seva condició de diputada i portaveu titular del grup parlamentari popular

La consellera Fina Santiago (Bloc-EU), cobra 62.915 euros per la seva funció de consellera i 23.484,15 euros més de les dietes parlamentàries, de manera que arriba als 86.399 euros anuals.

El popular Jaume Font (PP) cobra 85.814,49 euros anuals (62.330, 34 euros del Consell i 23.484,15 euros del Parlament).

Mabel Cabrer (PP) cobra 40.250 euros bruts del Parlament i 18.870 euros més del Consell, i 26.790 euros més per ser la portaveu popular en la comissió d'Ordenació Territorial.

Joan Flaquer (PP)cobra cobra 40.250 euros bruts del Parlament i 18.870 euros més del Consell, i 28.191 euros més per ser portaveu suplent del grup parlamentari popular.

Pere Joan Martorell (UM), director de Cultura, obté 54.728 euros del Govern, 18.870 euros del Consell i de l'ajuntament de Lloseta 610 euros mensuals més dos-cents euros per assistència a sessió plenària, que es produeix ordinàriament cada dos mesos.

Joana Lluïsa Mascaró (Bloc-PSM) acumula càrrecs en el Consell: és vicepresidenta segona, consellera executiva de Cultura i Patrimoni i portaveu del Bloc en la institució insular. Cobra 65.553,05 euros pel seu càrrec de vicepresidenta i 600 euros per assistència a ple i dos-cents per cada comissió a Llucmajor, que fan uns 12.000 euros bruts anuals pel consistori llucmajorer.

La consellera popular Ana Rodríguez Arbona (PP) cobra 18.870 euros de la institució insular i 33.396,24 euros bruts anuals que percep per la regidoria d'Hisenda de Santa Margalida

El conseller popular Bartomeu Martínez (PP) obté 450 euros per cadascuna de les quatre comissions de Govern que se celebren al mes a Inca més 650 euros per assistència a ple. Aquestes quantitats sumen 2.450 euros al mes i 29.400 a l'any.

President interinsular del GOB

El faraó Francesc Antich

President interinsular del GOB | 13/07/2008, 12:05

El faraó Francesc Antich

MACIÀ BLÁZQUEZ (*)

Els imperis de l´Antic Egipte, fa 5.000 anys, ocupaven als pagesos del fèrtil del Nil amb obra pública, mentrestant la terra no era cultivable. Les obres que els feien fer -temples i mausoleus, com ara les piràmides- servien per refermar el poder dels déus i dels seus representants a la Terra: sacerdots, faraons i d´altres aristòcrates. També era important mantenir ocupades a les "classes perilloses" quan el camp no els donava feina.
D´això en diuen avui en dia "mesures anticícliques", per reactivar l´economia en temps de crisi de sobreacumulació, com l´actual. El poder es reafirma i recupera el control després de l´eufòria.
El Govern de les Illes Balears ha presentat projectes de nova obra pública per compensar la crisi econòmica amb el mateix propòsit: defensar els interessos dels poderosos, el sector de la construcció, i ocupar les "classes perilloses".
El sector de la construcció s´ha sobredimensionat fins al 2007. A les illes Balears, representa més del 10% del PIB i ocupa al 15% de la població activa. Però suposa urbanitzar més de 1,6 hectàrees al dia, amb ciment, bloquets i asfalt que desfiguren i deterioren el nostre entorn. La crisi econòmica ha frenat la construcció perquè s´ha sobrevalorat el seu preu futur, empès per l´especulació financera. Així ho fa patent la fallida de promotors, com ara el Grup Drac de Vicenç Grande. Tanmateix, contràriament al discurs mercantil, a més habitatges produïts més puja el seu preu, dificultant el seu accés i agreujant la carestia per a l´ús de les classes desafavorides.

La proposta "d´injectar liquiditat al sector de la construcció" que ha anunciat el govern Antich per valor de 284 milions d´euros, té per objecte revifar aquesta desproporció amb obres públiques que "componen" el territori per promoure més creixement urbanístic. El cas més clar són les ampliacions dels ports de Ciutadella, Eivissa i Palma. Estan al nivell del que es va fer la legislatura passada amb la construcció d´autopistes -passàrem de 70 a 200 quilòmetres de xarxa viària d´autopistes/autovies/desdoblaments- i del que vol fer el Ministeri de Foment amb l´ampliació dels aeroports, per duplicar la seva extensió a Menorca, nombre de pistes a Eivissa o capacitat d´acollida de passatgers a Mallorca. L´eixamplament dels "colls d´ampolla" d´entrada i trànsit de passatgers i mercaderies contribueix al creixement insostenible; com ho fan també la connexió elèctrica amb la península, la desalació d´aigua o la incineració dels residus. L´aïllament insular ens ha de fer corregir aquesta insostenibilitat: d´entrada l´objectiu ha de ser l´autoabastament; i més enllà cal que corregim la nostra contribució a la injustícia, per exemple reduir el consum d´hidrocarburs i no optar pels biocombustibles, perquè contaminen, justifiquen guerres o encareixen els aliments.
Per al GOB, les inversions públiques s´han d´adreçar a millorar la gestió dels recursos naturals. Per exemple, la distribució, depuració i ús de l´aigua; l´estalvi energètic i la producció d´energies netes; o la reducció, la reutilització i el reciclatge de residus. La mobilitat millora amb la proximitat del que hem de menester, propiciar que no ens haguem de desplaçar tant i poder fer-ho amb transport públic com ara el tren. Reconvertir de veritat les ciutats i els nuclis turístics, per treure més profit del sòl que ja està urbanitzat per comptes de destruir-ne més. Millorar el benestar de la gent amb equipaments i serveis públics de qualitat: sanitaris, educatius, assistencials...

El GOB proposa que fem "de la necessitat virtut", per treure profit de la crisi econòmica i reconduir la nostra societat vers la sostenibilitat. Això vol dir no créixer més; però millorar en Sostenibilitat, amb menys impacte ambiental i una millor distribució del benestar.

(*) President interinsular del GOB
Diario de Mallorca (10-VII-08)

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb