URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Davant l'immobilisme, l'esperança o ...vençuda la fosca torna el sol sortir.

Alternativa | 30 Agost, 2008 05:56 | facebook.com twitter.com

    És normal sentir fàstic davant la política. La política que alguns han convertit en la seva professió. La política que té com a únic objectiu aconseguir cada quatre anys el suficient número de vots per seguir vivint del conte, sense que els importi res més. Però alguna cosa més que queixarnos haurem de fer, i, ens agradi o no, des de la política es poden canviar moltes coses, i per fer-ho s’ha de treballar el dia a dia amb la gent, fer-la partícip de les decisions i tenir-la en compte a l’hora de fer aquesta política.

    Ha arribat el moment del canvi. Cada vegada som més els cansats. Cansats de veure com el nostre entorn es degrada i els serveis no milloren. Cansats de veure com Pollença sembla aturada en el temps. Cansats de veure com s’imposen els interessos d’uns pocs en perjudici del poble, com s’imposa el caciquisme, l’ineficàcia, la manca d’escrúpols, la pobresa d’idees i la manca de criteris tècnics i polítics. Cansats de veure com es succeeixen els atemptats ecològics. I, sobretot, cansats de que els polítics no vegin gent quan passegen pel carrer, sinó que vegin vots quan veuen a un esser humà.
 
    És l’hora de triar l’esperança: davant l’immobilisme, esperança. Esperança de dir als poderosos, que creuen ser els amos de Pollença amb els seus doblers i la seva influencia, que Pollença no són ells, que el poble som tots. De dir-los que els camins públics són per caminar no per ser tancats; que les muntanyes són per gaudir no per destruir; que no volem auditoris d’en Moneo sinó escoletes i parcs infantils; que no volem campanyes de propaganda sinó carrers cuidats i nets; que volem que els nostres impostos serveixin per millorar nostra vida i no per apujar-se el sou o gastar-los en refrescs.

    Ja és hora de tenir uns regidors que ens escoltin i que aprenguin de tots nosaltres, que no només ens diguin el que volem sentir sinó el que hem de saber. I això no es pot fer si seguim conformats i mans aplegades, esperant sense afrontar els obstacles.

    Sabem que totes les proves assenyalen el contrari, que les coses són males de canviar, i més si són dinàmiques de tants anys. Però hem de creure que ens espera alguna cosa millor, i que la conseguirem si tenim el valor d’anar a per ella, de treballar pel que volem i de lluitar pel que creiem millor. La Pollença del futur l’hem de construir nosaltres, les persones del carrer. Entre tots podem fer coses extraordinàries, per què som més i millors. I no els quedarà més remei que baixar dels seus trons de deus terrenals i escoltar-nos. No podem seguir així, cal caminar i construir tots junts, sense pastors que ens tractin com ovelles. Cal tenir esperança perquè vençuda la fosca torna el sol sortir.
 
Urxella 18, p.4 
 
 
 

Comentaris

Pepe

In memoriam

Pepe | 01/09/2008, 08:53

Una reflexió més que interessant la de l'article al que feia referència JRV, és aquest.

'In memoriam'

ALMUDENA GRANDES 31/08/2008

El excelentísimo Ayuntamiento de Rota acordó colocar este cuadro el 1 de julio de 1955 en desagravio a la Santísima Virgen.

La noticia en otros webs

* webs en español
* en otros idiomas

Es posible que la memoria de la escritora haya alterado el orden de las palabras, quizá falte una mayúscula o algunas abreviaturas, pero esto es, en esencia, lo que dice la leyenda. Sobre ella, una docena de azulejos reproduce una imagen clásica de la Inmaculada Concepción. ¿Cuál fue el agravio? Han pasado casi quince años desde que ella empezó a hacer esta pregunta de verano en verano, y todavía no ha obtenido una respuesta. ¿Qué pasó aquí, qué ocurrió en 1955, a lo sumo en 1954, para que esta placa se hiciera necesaria? Todos sus amigos, y son muchos, le han prometido averiguarlo, me voy a enterar, ya te lo diré, voy a preguntárselo a mi abuela, a mi tío, a un amigo mío que sabe mucho de la historia del pueblo… Hasta el momento, lo único que han podido contarle es que en algún momento de la vida de la República, una pequeña multitud de jornaleros enfurecidos sacó las imágenes de la iglesia de la Caridad y las tiró en la plaza, muy cerca del lugar donde, más de veinte años después, un Ayuntamiento franquista juzgó necesario colocar esta placa.

Cincuenta y tres años más tarde, en este mismo verano de 2008, otro Ayuntamiento, ahora ya democrático, pluralista, ha tomado una decisión semejante. Aunque parezca mentira, y desde luego lo parece, la corporación ha celebrado un pleno solemne para conceder, con un solo voto en contra –el del único concejal de IU–, el fantasmagórico título feudal de “Señor de Rota” a la imagen de Jesús Nazareno, es decir, a una talla de madera que todos los años se saca en procesión la noche del Jueves Santo. Todos los concejales socialistas, menos uno, que salió de la sala para no intervenir, han votado a favor, con el argumento de que la petición venía avalada por las firmas de cuatro mil vecinos. Un amigo de la escritora, profesor de instituto, dice que él va a recorrer todos los colegios, aula por aula, para reunir seis mil firmas a favor de que se nombre a Doraemon alcalde honorario de la localidad, a ver qué pasa. Parece una iniciativa razonable en un pueblo donde, al parecer, la política se ha reducido siempre a la gestión de las imágenes, idolatría frente a iconoclastia, primero; idolatría en sí y para sí, después.

Pero eso no es verdad. Hace tres años, la escritora leyó la transcripción de un sermón que el párroco de Rota pronunció un domingo de 1936, cuando el golpe de Estado ya había triunfado en la provincia de Cádiz. Quien lo recordaba era un impresor madrileño afincado en Sevilla y llamado Antonio Bahamonde, al que los avatares de la guerra llevaron a trabajar en el aparato de propaganda rebelde. Este hombre, católico sincero, comprendió en qué se había convertido su país cuando escuchó decir al cura de Rota que el antiguo maestro no había pagado con la muerte que había sufrido el delito de no enseñar el catecismo a los angelitos de Dios. La escritora vuelve a citar de memoria, pero garantiza que, en lo esencial, su memoria sigue siendo fiable. Bahamonde, que aprovechó la primera oportunidad para marcharse de España y escribir en México el escalofriante testimonio titulado “Un año con Queipo de Llano. Memorias de un nacionalista”, que se publicó en la zona republicana en 1938 y la editorial Renacimiento rescató en 2005, no cita el nombre del maestro, pero la escritora acaba de conocerlo, gracias al trabajo de un historiador local.

José Tirado Franco, así se llamaba. En su partida de defunción consta que la causa de su muerte fue: “maestro de ideas avanzadas”, y esta cita sí es textual. No fue el único. En Rota también trabajaba un maestro rural, llamado José Garrido Moreno, que iba en bicicleta de cortijo en cortijo, con su mandolina al hombro, para dar clase a los niños que no podían acudir a la escuela todos los días; un misionero de la educación que los reunía de dos en dos, de tres en tres, para alfabetizarles a base de cuentos y canciones. También pagó con la vida esa osadía.

José Tirado Franco, la escritora lo repite muchas veces, para que no se le olvide; José Garrido Moreno, y lo dice otra vez, y otra, y otra más. Ellos no eran tallas de madera, sino hombres de carne y hueso. Por eso murieron, y nunca se ha sabido cuándo, dónde, a manos de quién ni a qué cuneta fueron a parar sus cadáveres. José Tirado Franco, José Garrido Moreno, maestros. La escritora se teme que ningún Ayuntamiento celebrará jamás un pleno para colocar una placa con sus nombres, pero desde el pueblo donde enseñaron, donde vivieron, donde murieron, quiere convertir esta página en un homenaje a su memoria.

JRV

suggeriment

JRV | 31/08/2008, 18:30

"WEB INSURGENTE". No tan sols per la coincidència geogràfica, però mes pel paralelísme i coincidència d'actituts de la majoria de la clase política a molts indrets. Us recomano llegir, companys en les inquietuts polítiques, l'article d'avui al suplement de "El Pais" de Almudena Grandes, darrera plana de dit suplement.

Garci

Re: Davant l'immobilisme, l'esperança o ...vençuda la fosca torna el sol sortir.

Garci | 30/08/2008, 19:40

Decebedor també pels qui no votàrem a cap dels partits que el formen.

Pensavem que ho farien millor que el PP i vam per pitjor camí. La majoria absoluta d'UM fa molt mal.

Joan

De Pena

Joan | 30/08/2008, 17:34

Decebedor aquest Govern Municipal, que és va anomenar de progres, i està resultant de retrocés.

Decepció per molts dels que votarem alguna de les llistes que el formen.

Web Insurgente

Polítics professionals

Web Insurgente | 30/08/2008, 11:52

Qui va dir crisi?

Cadis: la canga de ser assessor de Diputació

InSurGente.- El personal de confiança de la Diputació Provincial de Cadis ha experimentat un nou increment salarial menys d'un any i mig després de la seva última pujada. Així ho reflecteix el Butlletí Oficial de la Província (BOP) del passat 1 d'agost, en el qual s'estipula un increment mig de 2.650 euros bruts a l'any entre els 14 assessors amb que conta el govern provincial conformat pel partit Socialista (PSOE) i Esquerra Unida (IU).

Diari de Cadis/inSurGente

Aquestes retribucions anuals íntegres formen part de la relació de llocs de treball de la Diputació per al present any aprovada inicialment pel ple d'aquesta Corporació el passat maig.
En la mateixa es contemplen 16 llocs per a aquest personal de confiança, encara que dues d'ells continuen sense ser cobertscobrits, com és la norma habitual des que Francisco González Cabanya accedís a la Presidència d'aquesta institució a mitjan 2003
. En concret aquestes vacants corresponen al ja que va deixar lliure mesos enrere la nova delegada provincial de Cultura de la Junta d'Andalusia, Yolanda Peinado, i, també, al càrrec de nova creació de director de l'Oficina del Bicentenario d'aquesta institució provincial i que té reservat un salari brut anual de 64.650 euros.
La relació de llocs de treball per a 2008 no recull els salaris dels diputats amb responsabilitats de govern i dels portaveus de l'oposició, que cobren d'aquesta institució des de l'any passat. Sí apareixen les nòmines del personal eventual, sent la més alta d'elles, òbviament, la del director de gabinet de la Presidència, una responsabilitat que ve assumint Francisco Aido des que González Cabanya rellevés a Rafael Román. Aido passa a tenir ara un salari brut anual de 65.094,06 euros, uns 3.135 per sobre del que va passar a percebre al març de 2007
. Els caps de secretaria particular i coordinadors tècnics percebran des d'ara 59.449,62 euros, quan fa menys d'un any i mig cobraven la quantitat de 56.586,22
. Finalment, els tècnics de secretaria, que guanyaven l'any passat 45.857,14 euros bruts a l'any, veuen incrementada la seva nòmina en 2.320,48 euros, situant-se així el seu salari íntegre en 48.177,62 euros anuals.
Entre el personal de confiança del Partit Socialista figuren, entre uns altres, Felipe Márquez, Gonzalo Pando, Santiago Jiménez, Isabel Gómez, Juan García o Cándida Verdier, mentre que per part d'IU estan Julio Acale i José Antonio Bell.
El personal eventual de la Diputació suma cinc repunts salarials en els últims cinc anys, encara que en cap d'ells es va tractar de diferències excessivament quantioses.
El president de la Diputació, el socialista Francisco González Cabanya, sempre ha defensat, tant ara que governa en coalició amb IU com quan ho ha fet amb el PA, el PSA o IP, que en aquesta institució no hi ha un excessiu nombre d'assessors, comparant aquesta xifra amb la d'alguns ajuntaments de la província i amb altres diputacions.
Al gener de 2007 Cabanya es va veure obligat a demanar disculpes i a fer marxa enrere en l'intent d'incrementar en gairebé 1.200 euros bruts anuals els sous dels diputats i dels alts càrrecs de la Diputació gaditana. Aquella mesura, que va acabar veient-se frustrada per la pressió social i sindical contrària, no afectava no obstant això als assessors.

Web Insurgente

Web Ixent

Males olors, males sensacions. Retalls de premsa en temps de vacances

Web Ixent | 30/08/2008, 08:38

Males olors, males sensacions. Retalls de premsa en temps de vacances.

Notícies recollides per Llorenç Buades Castell

21 de juny de 2008- Sabem que el Govern del PP, a través de l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi), va comprar i va urbanitzar uns terrenys d'és Pil·larí amb un cost de quatre milions i mig d'euros, i després els va vendre a l'empresa Paviments i Formigons Carreres per 2,7 milions

28 de juny de 2007-El PP veu ´irregular´ la contractació d'una filla d'un edil de UM de 16 anys a Ses Salines.

1 de juliol de 2008- El gerent de l'Empresa Funerària Municipal, Joaquin Vaquero presenta la seva carta de dimissió per motius personals a l'Ajuntament de Palma.

7 de juliol de 2008-L'alcalde de Llucmajor, Lluc Tomàs, i el ex edil de ASI (Agrupació Social Independent) compareixen davant l'Audiència Provincial de Palma per a ser jutjats per diversos delictes de frau amb fons públics.

El PP critica que els sous de l'equip de govern municipal de Sa Pobla pugen 1,2 milions.

14 de juliol de 2008-L’exbatle de ses Salines, Sebastià Vidal (PP), ha presentat un aval bancari de devers 300.000 euros per tal de cobrir la seva possible responsabilitat civil i la dels altres onze càrrecs del PP imputats en el cas Cavallistes.

15 de juliol de 2008-El constructor Jaime Bibiloni Rosselló manifesta que va pagar més de 13 milions a la família Oliver per la vaqueria de Campos a canvi dels drets urbanístics.

15 de juliol de 2008-UM i PP aproven el destí de 41.760 m2 , part d'ells del militant del PP Joan Magro, al creixement urbà de Sant Joan en 300 habitants més, quan el poble disposa de molts habitatges buits.

16 de juliol de 2008-Els grups de Serra i Farrús concentren el 93% de la programació pròpia de IB3

17 de juliol de 2008-El nou casal de la tercera edat d'Ariany és , dos anys després, un munt de formigó i ferros rovellats en un solar comprat a Joan Curient, fabricant de materials de construcció, per 44 milions de pessetes de S'Institut.

17 de juliol de 2008-El secretari general del col·lectiu de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (GESTHA), José María Mollinedo, alerta que prescriuen 300,54 milions d'euros en impostos procedents d'operacions opaques efectuades per empreses constructores de Balears l'any 2003.

17 de juliol de 2008-Quatre funcionaris de la presó de Palma han estat detinguts, acusats de suborn i amenaces per enviar el cor d'una porcella a la direcció

21 de juliol de 2008-La reparació del metro ha suposat al Govern un desemborsament suplementari de 28 milions d'euros.

31 de juliol de 2008- Bernat Vicens, president de Drets Humans de Mallorca (DH), es personà al Jutjat d’Instrucció 3 de Palma com a acusació en la causa oberta contra onze funcionaris de la presó de Palma acusats de corrupció.

1 d'agost de 2008-L'Agència Tributària figura entre els creditors del Grup Drac per un crèdit aproximat de 3,6 milions d'euros, corresponents a diversos ajornaments del pagament d'impostos.

1 d'agost de 2008- Els fiscals Anticorrupció de Balears, Pedro Horrach i Juan Carrau, presenten als jutjats de Palma una querella criminal contra l’exregidor del PP Javier Rodrigo de Santos pel cas del castell de jocs infantils del parc de la Riera.

1 d'agost de 2008-El PSIB acusa a l'ajuntament de Maria de la Salut, governat pel PP, de recalificar ""de manera irregular"" de rústics a urbans uns terrenys de la família de la regidora popular Francisca Carbonell

2 d'agost de 2008-La soprano vinculada al PP Isabel Maria Rosselló, va percebre un total de 86.000 euros de la seva esposa Antònia Ordinas per treballs i informes.

3 d'agost de 2008-Antònia Ordinas, una ex alt càrrec de l'anterior Govern del PP, es va gastar 321.956,82 euros de fons públics en dietes de representació al llarg de la passada legislatura.

7 d'agost de 2008- Sabem que l’Ajuntament de Calvià contractà dues empreses de Miquel Pons Morro, president de la junta local del PP de Campanet i cap de llista a les passades municipals, per valor de 385.000 euros entre el 2005 i el 2008.

11 d'agost de 2008-La policia ha detingut l'ex-gerent i l'ex-comptable del consorci Turisme Jove, Damià Amengual i Jaume Cerdà, el cap de Serveis i Manteniment de l'entitat, Juan Francisco Gonsàlbez, Maria Reyes Carbonell i Maria Auxiliadora Pérez de Algaba.

12 d'agost de 2008-El constructor Marcos Pérez Martínez manifesta haver cobrat 180.000 euros per unes obres en un local de la Bonanova, propietat de Gosálbez i de la seva esposa, però que havia abonat a canvi 60.000 euros a aquest integrant de la cúpula de Turisme Jove.

13 d'agost de 2008-Els investigadors de la presumpta trama de corrupció al Consorci Turisme Jove durant l’anterior legislatura del PP sospiten que el total de doblers malversats podria fregar els tres milions d’euros.

14 d'agost de 2008-El jutge de guàrdia Antoni Rotger decreta presó incondicional per a Juan Francisco Gosálbez, excap de Serveis i Manteniment del Consorci Turisme Jove del Govern de Jaume Matas.i presó eludible sota fiança de 12.000 euros per a Damià Amengual, membre del PP detingut per suposada malversació de fons públics.

16 d'agost de 2008-Andrés Moreno Aguilar, antic regidor socialista i exdelegat de govern a Galícia, és conseller de l’empresari gallec de la construcció Ángel Jove Capellán, a qui el PP de Cort donà permís per construir 423 habitatges a l’antiga finca de Son Ferragut, on acaba el carrer de l’Arxiduc.

25 d'agost de 2008-El Pla Territorial de Mallorca preveu ampliar la superfície del polígon Ses Veles a Bunyola en 1,6 milions de metres quadrats en terrenys que són en un 75% propietat dels Gual de Torrella, quan es disposa de 560.000 metres quadrats. Tots els partits del poble s'hi oposen excepte UM.

El PP balear se suma a la proposta del Bloc per investigar l'augment salarial dels càrrecs públics però amplia els anys d'investigació proposats (10) fins l'any 1990

Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

La burocràcia institucional de l'esquerra, sempre ha actuat en contra de la transformació social en un sentit socialista

Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes) | 30/08/2008, 07:24

La veritat és i serà sempre imprescindible per al canvi social cap a una societat socialista. Qui renuncia a la veritat per raons tàctiques, mai no permetrà avançar cap a una societat més justa.

La burocràcia institucional de l'esquerra, sempre ha actuat en contra de la transformació social en un sentit socialista.

Per Llorenç Buades Castell, coordinador del Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

Moltes de les persones que es consideraven marxistes en els anys setanta, en realitat mai no llegiren massa a Marx, ni tampoc a cap dels clàssics del moviment socialista. Només digerien les lectures que havien fet els seus dirigents i aplicaven les seves consignes mecànicament, perquè moltes de les organitzacions obreres que es proclamaven del camp de la revolució, no repetien res més que les estructures piramidals, i a la fi estructures de poder ben vigents encara als partits avui, que les organitzacions socialdemòcrates o estalinistes sempre han potenciat.

Els subjectes dòcils, passius i acrítics amb les direccions partidàries i socials, no fan res més que repetir els mecanismes dels esquemes de dominació imposats tradicionalment. I en aquest camp s'ha d'incloure a tots aquells que durant molts anys practiquen l'empirisme, l'oportunisme i l'immediatisme. Tots ells hipotequen el discurs necessari, la reivindicació justa, i en definitiva deixen de banda la veritat en favor d'un tacticisme miserable. No hi veuen dos dits més enllà del nas.
Tota aquesta gent empirista, oportunista i immediatista que per por a tal o qual cosa- -sempre hi ha motius-- frena la lliure expressió i combat l'acció dels sectors més dinàmics i avançats dels moviments socials, traiciona valors en favor de posicions tàctiques, només fa el joc a la dreta quan no juga directament el paper de la dreta.

Mai no he considerat favorablement els corrents maoïstes, perquè no són més que derivacions de l'estalinisme. Mao, que s'oposà a Stalin, ho va fer amb els mateixos criteris de Stalin, perquè havia mamat estalinisme, perquè la seva lectura i interpretació del marxisme era fonamentalment estalinista. Els partits maoïstes de l'Estat Espanyol es perderen perquè practicaven l'empirisme, perquè no eren ni varen ser mai marxistes.

Mai no he considerat que les organitzacions socialdemòcrates siguin diferent de l'estalinisme perquè es fonamenten igualment en una estructura de dominació interna burocràtica. A títol d'exemple més proper em vull referir al congrés que els sectors d'esquerra del Partit Socialista guanyaren a les Illes Balears a les darreries de la República. Eren els sectors més joves, oposats al prietisme i partidaris de Largo Caballero. Es tractava de joves que s'oposaven al tacticisme de la direcció del partit que durant molts anys havia practicat el marchisme (partidaris de Joan March). Però aquells joves, i aquells militants que desitjaven un canvi en el partit i que el guanyaren, no el pogueren gestionar perquè a la fi, qui feia i desfeia era la burocràcia orgànica que tenia una llarga tradició de control de l'aparell. Ben aviat aquella burocràcia orgànica recuperà el control del partit i la va mantenir fins al moment de la revolta franquista.
Si l'esquerra del Partit Socialista hagués dirigit el partit com corresponia democràticament, el cop de Goded s'hauria enfrontat d'entrada amb una oposició que podria haver situat Mallorca en el camp de la república com va passar a altres indrets on l'esquerra obrera radical va saber reaccionar i guanyar-se el control que les institucions havien perdut.

Les burocràcies polítiques institucionals de l'esquerra han jugat un paper nefast en l'existència del moviment obrer, des del moment que votaren els crèdits de guerra en la Primera Gran Guerra Mundial i trencaren amb l'internacionalisme socialista per tal de col·locar-se a favor de les seves burgesies nacionals.
Les burocràcies polítiques institucionals de l'esquerra mai no han actuat en favor de la transformació social, ni de la revolució, més aviat han fet el discurs i la pràctica que més servia als interessos mesquins de salvaguardar o obtenir alguns privilegis.

Web Ixent (Esquerra Alternativa i Anticapitalista de les Illes)

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb