URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

CAMÍ PÚBLIC DE TERNELLES. 3

Alternativa | 10 Octubre, 2008 06:00 | facebook.com twitter.com

4.- Com va arribar la finca de Ternelles a l’actual propietària ?

A l’any 1934 la finca de Ternelles ja unificada i consolidada va ser comprada per Joan March Ordines. Us recomenam la lectura de la biografia d’en Joan March publicada a http://www.canverga.com/elpersonaje/index.html, el resum que fa l’autor  és; la finalitat: el poder, el mitjà; els doblers i la forma la corrupció.

 Quan el motor de l'economia era l'agricultura i es rebutjaven els sòls al costat del mar, Joan March va adquirir tota una sèrie de propietats al costat del mar ( Ternelles, Sa Vall, Mossa, Ses Comunes, Cosconar...) no embriagat per la bellesa del seu paisatge o perquè intuís abans que ningú l'arribada del turisme dues dècades després. Ho va fer per a exercir amb la màxima comoditat possible el contraban.El que un dia amagava contraban avui amaga infraccions urbanístiques i mediambientals (veure article obres a Ternelles)

Juan March Ordinas con Juan March Servera, Leonor March Delgado y Mercedes Vilardel March del pdf Fundación Juan March, medio siglo, imágenes.


 

De totes maneres l’Administració seguia actuant al camí públic  per exemple durant la guerra civil ( a la que Joan March va col·laborar decisivament) el 19 de gener de 1939 la Comandància d'obres i Fortificacions de Balears elabora el pressupost de les obres d'allotjament de les forces adscrites al punt d'observació i vigilància del Castell del Rei. Sota l'epígraf de camí d'accés es pot llegir el següent: "Debido al mal estado del camino de acceso, se incluye en el presupuesto una partida para su reparació (ARMI. Caja 34, exp. 16). (A les pàgines del catàleg podeu trobar més referències  al caràcter públic del camí al segle XX i per si no havia suficientes proves al catàleg la plataforma pro camins públics i oberts va aportar encara més documentació pdf).

A l’any 1962 mor Joan March i la possesió passa a mans de l'actual propietària seva neta Leonor March Delgado, després de segles de ser un camí públic obert, el camí de Ternelles és tancat per la que alguns encara li diuen la Senyora.

 Leonor March Delgado de del pdf Fundación Juan March, medio siglo, imágenes.

 


 5.- Què al·lega la propietat de la finca per tancar el camí públic de Ternelles?

La única al·legació (6 de febrer de 2006) presentada per la propietat de la finca al catàleg de camins, que determina sense cap dubte la titularitat pública del Camí, és que al PGOU (1990) l'Ajuntament de Pollença va dir que el camí era de titularitat privada, encara que preveia una servidumbre pública de pas peatonal. O sigui va ser la nostra administració més propera la que es va carregar de manera escrita, que no real ni legal ,segles de camí públic. Per terminar d'ajudar a Leonor March al seu afan de privatització del camí el Consell de Mallorca (1990) va ordenar "que els accesos a la costa Nord hauran d'estar tancats en defensa dels seus valors ambientals".

D'aquesta manera va començar una absurda i llarga lluita judicial de l'Ajuntament per defensar el pas peatonal a un camí que era públic però que el mateix Ajuntament havia convertit "màgicament" en privat  al seu PGOU. El coordinador del catàleg a la seva resposta a les al·legacions de la propietat diu: UNA VEGADA ESTUDIAT AQUEST PLAN GENERAL MUNICIPAL DE POLLENÇA ES POT COMPROVAR QUE NO HI HA CAP DOCUMENT QUE FONAMENI LA QUALIFICACIÓ DE L'ESMENTADA VIA COM DE CARÀCTER PRIVATIU.

Finalment onze anys més tard el 18 d'octubre del 2001 el Tribunal Suprem va donar la raó a l'Ajuntament de Pollença, veure pdf sentència (Sobre la continuació d'aquest tema veure els articles; "L'ajuntament ha de regular el pas de Ternelles" i "Recuperar el camí de Ternelles".)

La propietat aprofita per dir a la seva al·legació al catàleg que el Tribunal Suprem també s'ha pronunciat sobre la titularitat privada del camí, falsetat que ha repetit aquests dies a la premsa. El tema tractat i resolt pel Tribunal Suprem no era la titularitat pública del camí sino la servidumbre de pas o no, i va resoldre clarament a favor de l'ús públic del camí

Comentaris

JRV

reflexions

JRV | 12/10/2008, 15:45

Unes consideracions a tot aixó que deieu del Cami de Ternelles, el que va al Castell, a la Cel-la i a Cala Castell:
Es poden utilitzar motoserres a la zona d'Exclussió? Totes fan renou, i jo les he vistes utilitzar a aquesta zona.
L'anada a cercar el Pi, " gentil" condescendència al Poble de Pollença de la senyora, no te res a veura amb la Processó del Silenci del dijous sant: Coets, bombetes, centenars de persones escampades fora del cami, crits i renou, radiocassetes a tot volum...Però sembla que aixó es un dels arguments, el pi, derrera on amaguen la seva covardia d'enfrentarse amb la propietat de Ternelles els regidors de diferents consistoris que han passat o hi son. Es veu que només hi ha pins a Ternelles, i aviat el del Moll també l'hauran d'anar a cercar allà.
Estic parcialment d'acord amb Xesca quan carrega contra els politics covards i embullosos que permeten l'exercici del natural egoisme humà a la dita senyora amb la questió de la utilització del cami, en contra de les necessitats i dessitjos de la majoria de ciutadans, però no obliden la practica de l'egoisme a la propietat, camuflat darrera aquesta "generossitat" postisa de deixar passar als pollencins quan li conve i per guanyar la seva voluntat.

Pepe

Leonor la primera culpable

Pepe | 11/10/2008, 22:26

Xesca no estic d'acord amb els teus comentaris nio el teu article al blog, la principal culpable del tancament del camí públic és na Leonor, les institucions el que han demostrat és una gran incapacitat i un gran servilisme.

Pepe

Dade sobre en Verga i la Guerra Civil

Pepe | 11/10/2008, 22:23

Xesca perdona el comentari "bilingüe"

El político republicano-
catalanista (ERC), Jaume Carner, entonces ministro, llegó
a decir que “o la República acaba con March, o March acaba con
la República” (Congreso de los Diputados, 14 de junio de 1932),lo cual demostró ser cierto.

Bernanos anomenava a Joan March el tresorer major del Moviment.

La explicació més completa i raonada que he trobat és de Pere gabriel; A L'ENTORN DE JOAN MARCH "EN VERGA"Memòria Civil, núm. 49, Baleares, 7 diciembre 1986:

March financià els generals sublevats el juliol de 1936. Col·laborà, sembla que sense dubtes, amb suport econòmic, en la preparació del Alzamiento i ajudà el bàndol nacional en els primers mesos de la guerra. De tota manera, si hom cerca amb cura referències bibliogràfiques serioses, aquestes són ben poques. En general, molts llibres en parlen dels ajuts, de les "implicacions" de March, però les fonts primeres adduïdes són mes aviat pobres. L
Luís Antonio Bolín, corresponsal de l'"ABC" a Londres, que actuà com a agent de Franco el juliol de 1936 i que publicà unes memòries el 1967, España, los años vitales, José M. Gil Robles amb el seu conegut llibre No fue posible la paz, de 1968. Ignacio Luca de Tena, el marquès propietari de l'"ABC", que era a Biarritz, com Gil Robles, i que el 1971 publicà Mis amigos muertos, José Ignacio Escobar, marquès de Valdeiglesias, amb Así empezó, de 1974. En fi, Pedro Sáinz Rodriguez que no edità les seves memòries, Testimonios y recuerdos, fins el 1978. Poca cosa més. Una sèrie d'actors de les negociacions exteriors dels generals sublevats el juliol de 1936 que publicaren els seus records molts anys després dels fets i que no dónen massa detalls de la intervenció concreta de March. Uns actes, a més, poc relacionats amb la situació mallorquina.

Fins el libre de Johnn F. Coverdale, el 1975, en la seva versió original anglesa, hom no va recórrer directament als documents oficials diplomàtics, en especial els del Ministeri d'Afers Extrangers del règim feixista de Mussolini. Constitueix, és clar, un punt de referència de fiar. Tanmateix, cal anar alerta amb l'ús acrític dels documents diplomàtics i consulars. El treball de Rosaria Quartaro - 1982 - es ressent de l'ús quasi exclusiu dels papers del Foreign Office, els quals en el millor dels casos dónen simplement la visió britànica del moment, visió que sovint recull interessadament més aviat rumors que no notícies comprovades.

El primers mesos

En tot cas, els papers consultats tant per Coverdale com per Quartararo permeten de referir-se amb una major aproximació al paper de March en relació a la situació mallorquina durant els primers mesos de la guerra. Completen els pocs testimonis més directes i propers d'alguns mallorquins o persones ben relacionades amb la realitat illenca d'aquells moments: el manuscrit del capellà militar Mateu Nebot; les notes del tinent coronel Luís García Ruíz; el famós llibre de Bernanos, etc.

Fet i debatut, la literatura existent no permet massa més - i potser no és poc - que centrar l'atenció en la intervenció de March en uns quants afers de compra de material bèl·lic a l'extranger, en especial avions, per als sublevats. Per a començar, la primera quinzena de juliol, en el lloguer de l'avió Dragon Rapide que permeté el trasllat de Franco des de Las Palmas a Tetuan, per a fer-se càrrec de l'exèrcit del Marroc. Segonament, en la compra de dotze avions Savoia 81 bombarders, dels quals n'arribaren nou útilment al Marroc, demanats també per Franco, per ajudar al pas de les forces marroquis per l'estret de Gibraltar. Tercer, en la compra també a Itàlia de 3 aparells de caça CR 32, 3 hidros de caça Macchi 51, 300 bidons de benzina, 12 metralladores Breda de 20 mm. 97.000 dispars d'artilleria antiaèria - 70.000 d'ells antitancs -, una quantitat no precisada de bombes, transportat pel vaixell Morandi que arribà a Ciutat contra les tropes i els vaixells de l'expedició de Bayo. Cal advertir que aquesta relació de material prové d'un document militar reproduït per Martínez Bande. Els papers italians consultats per Coverdale estableixen una llista un xic distinta: el 19 d'agost arribaren a Mallorca 3 hidroavions bombarders que hagueren de retornar el 26 d'agost a Sadenya per manca de material de recanvi i bombes; el día 27 del mateix mes atracà el vaixell esmentat amb 2 caces CR 32, 12 canons antiaèris de 20 mm., municions, bombes i gasolina. Les diferències entre una i altra relació no semblen excesives. En tots aquests casos, March n'hauria assegurar el finançament, primer des de Biarritz, després des de Roma, per més que les negociacions concretes fossin dutes a terme per diversos emisaris directes dels sublevats.

Altres col·laboracions

Hi ha moltes més noticies sobre l'activitat de March, notícies les més de les vegades suposades, potser raonablement. March hauria donat garanties econòmiques als militars conspiradors, especialment a través de Tomàs Peire, comandant d'Estat Major. Respecte Mola, hauria promès el suport econòmic a la família i assegurat la compra d'un avió Airsped Envoy, justament l'avió que estavellà Mola el 3 de juny de 1937 prop de Castil de Peones, a la província de Burgos. D'altres afirmacions semblen més arriscades, en tot cas compten amb menys referències concretes. A Sanjurjo li hauria ofert un avió per a traslladar-se a Pamplona. Hauria intervingut en la fixació de l'ajut alemany a través d'una hipotètica relació amb Canaris. Més encara: hom ha afirmat que el subministrament de petroli als sublevats de part de la Texas Company es féu un base a crèdits avalats per March, però - i això és una mostra gràfica d'afirmació arriscada, no contrastada . l'única justificació que he pogut llegir és que el president de la Texas, el capità Torkild Rieber, era a Roma, com March, quan adreçà un famós telegrama a la seu central de la Texas que deia "Don't worry about payment" ("No es preocupin pel pagament") Un altre preocupació dels biógrafs de March ha estat la de quantificar l'ajut econòmic esmerçat. L'única referència justificada prové de Félix Maíz, secretari de Mola, recollida per Garriga: March hauria posat a disposició de Mola valors i accions per un total de sis cents milions de pessetes. En fi, fins i tothom ha volgut creure que March va comprar part de la fàbrica italiana de material bèl·lic Savoia; ningú n'ha aportat cap prova testimonial no documental.

Resten dues històries confuses més, d'abast certament important, La Transmediterrània fou incautada tant per les autoritats republicanes com per les del bàndol nacional, en aquest cas formalment per ordre de 31 d'octubre de 1936, que declarà unitats auxiliars de la marina de guerra, els vaixells de la companyia. Anteriorment però els vaixells ja havien estat usats en el transport de tropes del Marroc a la península +. El màxim que hom pot dir és que March no protestà, que fou una "incautació amistosa". D'altra banda, hom insisteix que March era el darrer d'una societat anònima financera nacional italiana, creada per Mussolini per a centralitzar les operacions comercials italo-espanyoles. Coverdale però parla, més modestament, sols d'uns intents promoguts pel capità Margottini, comandant del destructor italià Niccolo Zeno que era des d'abans de la sublevació al port de Palma, per a posar sota l'Ente Nazionale Fascista per la Cooperazione tot el comerç entre Itàlia i les Balears, el setembre de 1936.

Al llibre de Julián Casanova; República i Guerra Civil, editorial Crítica:

- El 4 de juliol Joan March va acceptar aportar els doblers per aconseguir traslladar a Franco des de Canàries al Marroc, L'avió, un De Havilland Dragon Rapide, va ser llogat dos dies després en Anglaterra, amb les 2.000 llibres esterlines que va proporcionar Joan March.

- Joan March va aportar 15 milions de llibres esterlines a Franco.

Al llibre la Guerra Civil Espanyola de Hugh Thomas:

- El govern republicà va ficar a la presó Joan March acusat de frau, després d'evadir-se subornant als carcellers va utilitzar la seva fortuna per intentar sabotejar l'equilibri econòmic de la República.

Juan March va aconseguir els crédits pels primers lliuraments d'avions italians (12 bombardeigs Savoia 81 enviats a Marroc), també es va encarregar de coordinar altres polítiques financeres pels sublevats.

- Joan March va ser clau per terminar amb el desembarcament republicà a Mallorca, amb la financiació de tres bombardeigs Savoia. (Després van arribar més avions també financiats per en Verga)

Hugh Thomas el diu molt clarament: LO QUE ES SEGURO ES QUE CUALQUIER COSA QUE HICIERA MARCH LO HACÍA EN BENFICIO PROPIO.

Una idea per entendre el poder i la dificultat d'investigar a en Joan March al llibre de Pollença la revolta contra la rebel·lió (Jaume March, Andreu Cerdà i Pere Salas): Joan March el propietari més ric del termeno surt a les declaracions de propietaris de 1937, senzillament no fa cap declaració de la seva riquesa.

I més:
el historiador inglés Artur Dixon en su libro "Señor Monopolio (La asombrosa vida de Juan March)", en el capítulo 14 que trata sobre la guerra civil española, escribe; "Juan March se entrevistó con Musolini. Al parecer ya se conocían pues algunos de March recuerdan haberle oído contar personalmente dicho encuentro. Musolini recibió las proposiciones de March con entusiasmo y ordenó que se creara inmediatamente una compañía cuyo nombre era en castellano "Sociedad Anónima Financiera Nacional Italiana" y que en el futuro se conocería como "SAFNI".

Se sabe que el 6 de julio de 1936 se habían reunido en Roma March y Musolini para poner a disposición del estado italiano cuarenta y nueve millones de pesetas en oro para facilitar la compra de aviones y municiones para el ejército nacional español. La sociedad "SAFNI" sería el instrumento financiero. Un telegrama en clave lo confirmaba: "Saludos desde Roma stop Felices vacaciones stop Juan stop".

A Wikipedia:
March fue uno de los principales financieros de la sublevación de 1936, de hecho fue quién pagó el alquiler del avión, el Dragon Rapide, que trasladó a Francisco Franco Bahamonde, desde Canarias a Marruecos,mediante su influencia, los sublevados obtuvieron el apoyo de muchos indecisos : el total que March puso a disposición del Alzamiento franquista alcanzó los 600 millones de pesetas.

fra lokus

Re: CAMÍ PÚBLIC DE TERNELLES. 3

fra lokus | 11/10/2008, 20:45

Diferent però el mateix.

A Tenerife enderroquen les cases dels pobres que no compleixen la llei de costes, a les piscines dels rics i els hotels no els si fan res.

Quina vergonya, on és la justícia???

Garci

Xesca

Garci | 11/10/2008, 19:02

Jo, a diferència d'aquesta senyora, i esper que tu també, no mir només pels interessos. I menys si fot a tot un poble. Jo no tanc el meu carrer amb l'excusa de que la grenadora no passa lo suficient i la gent és bruta.

No és democràtica la privatització. I no és tolerable tot en un estat de dret. Per això hi ha lleis.

Joan Ramon

Ternelles

Joan Ramon | 11/10/2008, 18:52

Demà ja m'han dit que el Delegat del Govern Ramon socies a ordenat a la guardia Civil que guardi la barrera, és curios, si nosaltres no tenim res contra la barrera.

Deu ser que ara el delegat del govern defensa la ususpació de camins públics?

Però bé, allà ens trobarem, me sap greu que els desbarati la seva diada.

Salut i Branca

Pepe

Dia ideal

Pepe | 11/10/2008, 16:46

Demà en principi farà un dia ennuvolat ideal per fer l'excursió. Per cert m'han dit que avui havia dues persones de fora poble demanant per l'excursió, es veu que s'havien equivocat de dia.

Xesca Ensenyat

Ja hi som, Pepe

Xesca Ensenyat | 11/10/2008, 16:43

Judicis morals: com els capellans.
Potencialment, tots som uns pillets i uns sants. Hi ha circumstàncies que potencien i fan sorgir la part bona, i situacions, o persones, que ens desencadenen l'enclí de pillets. Per això Jesucrist va privar de pedregar Maria Magdalena, per puterrona que fos.
Al marge de la moraliat de n'Elienor March, que no és de la meva incumbència, si va tancar la barrera perquè li va donar la real gana, bé que va fer: com a l'Edat Mitja feien els senyors feudals i com aquí on sóc fan, que cada dia tanquen terrasses perquè el veïnat la va tancar i el meu suvernir queda enfonyat, etc. etc. Benfet. Ara bé: on és l'autoritat que entre tots pagam perquè facin la feina de fer complir la llei? Estan 'missing' al Txad. Ells ho han consentit, si no és que han cobrat. La culpa que la gent se salti la llei és que no hi ha govern i no hi ha autoritat. Que a tu o a mi ens esbucarien la barrera tot d'una? I tant! A mi una vegada gairebé em varen dur a tancar, perquè, ja que tenia pintors, els vaig dir que de la mateixa donassin una passada a la façana. No havia demanat permís, era una cosa que va sorgirper casualitat. I era un batlle d'esquerres. La llei és per pelar-nos a noltros, no a la senyora Elienor.
Vaig a treure el meu refugiat, un ca bord que ja no pot pus del meu tecling. Ens veurem demà.

Pepe

Turgut

Pepe | 11/10/2008, 16:27

Hola Turgut a l'article només faig una referència necessària (pens) a la compra de la finca per part d'en Joan March per fer contraban. Es cert que quan parl de la inversió al camí al moment d ela Guerra Civil no he pogut evitar comentar la responsabilitat del banquer a a la guerra.
Crec Turgut que no he utiltizat la biografia d'en Joan March per justificar " que obrin la barrera"
Pens que no has estat massa just al teu comentari ja que he escrit cinc articles (demà encara hi resta altre) donen arguments, dades,penjant fonts primàries... per demostrar que el camí és públic i cap barrera el pot tancar.

El tema de la biografia d'en March l'ha introduït na Xesca als comentaris. I ja que estam...Una persona impol·luta deixaria de ser impol·luta al tancar un camí públic, i és difícil ser impol·lut i acumular una fortuna com la d'en March.

Respecte al personatge històric comparteix totalment les paraules d'en Garci; JOan March a l'igual que altres financers o empresaris a Alemània o Itàlia té una gran responsabilitat en el triomf del feixisme, i això no es fa net amb obres de caritat o fundacions.

Xesca Ensenyat

NO GARCI: NO SEMPRE TENEN LA CULPA ELS ALTRES

Xesca Ensenyat | 11/10/2008, 16:21

Ella, igualment que tu o jo, utilitza els seus recursos per protegir els seus interessos.
La primera lliçó que hem d'aprendre, si algun dia volem fundar una democràcia, és admetre la manera de ser dels altres, mentre no se saltin la llei. Per damunt de la llei no hi ha d'haver ningú, com als EEUU d'Amèrica. La llei ha de ser el límit, i no els capricis d'un o de l'altre. Aquí la llei no és clara, i vegades l'apliquen i vegades no, i només a segons qui i segons quan. No és útil per resoldre els problemes dels ciutadans, està posada per protegir els de sempre. Aquí ningú mai no es fa responsable de res, sempre en té la culpa algú altre. Això és la principal desgràcia nostra. A Amèrica, tot d'una cerquen el responsable que una cosa no funcioni, i si l'enxampen, ja no l'amollen.
En Verga no va pagar la guerra civil. On són els pagaments? Demostra-ho. L'únic que consta és que va obrir una línia de crèdit, a Itàlia, de deu-milions de dòlars (una pixerada)perquè poguessin posar combustible als avions; a n'en Franco no li fiaven ni la benzina i en Verga s'aprofità de la seva feblesa i el va collar per llavors quedar-se les elèctriques. És a dir: en Verga va fer negoci amb en Franco, i no a la viceversa.
Que va comprar la voluntat dels polítics és cert: i no només els d'Espanya, sinó de tot el món. Això és senyal que se varen vendre.
La sentència del plet de les FECSA fou pòstuma i favorable a ell, em pens que fou en un jutjat de Reus. Els economistes de Harvard encara no han pogut trobar l'entrellat de la filigrana que va elaborar, mira si era vivaretxo.
Hi ha un banquer a Mallorca que tothom el troba un sant i ha fet dues fallides fraudulentes (la darrera, és una fusió). Idò la primera vegada, el meu padrí hi tenia un compte de 130.000 pta., quan els solars més cars del Moll en valien cinc-centes. Així és que gràcies a aquest pocavergonya no sóc multimilionària.
Aquest, i d'altres, han fet molt més mal a Mallorca que la família Verga, que pel poder que tenien, si l'haguessin usat com aqueix altre que et dic, ens haurien pogut pelar a tots.
Pensa que l'època d'en Verga era molt complicada, i que els estats tenen el monopoli de la violència i la corrupció. Has de partir d'aqueixa base. I si no, llavors no diguis que ets anarquista. En Verga i en Garau tenien el negoci del tabac a Orà, quan es va moure la I Guerra Mundial. I en Garau va fer de doble espia, va passar informació als alemanys, i tu deus saber l'escabetxina que hi va haver a la guerra del RIF, no ho pots ignorar: no s'havia vist mai res com allò. Com que pels seus negocis dominava el Mediterrani, fou l'intermediari ideal que els aliats necessitaven per a obtenir armament.
Una cosa la va tenir bona en Verga: no se va xivar MAI als feixistes, però MAI. Aposta et deman que retiris filofeixista. El feixista (sense filo) era l'altre, el que tu defenses.
Una altra cosa que va tenir bona és que no se va dedicar al narcotràfic com na Paca de SonBanya. Que jo ho sàpiga.

Garci

Re: CAMÍ PÚBLIC DE TERNELLES. 3

Garci | 11/10/2008, 13:28

Només volia fer un comentari a Turgut. Els camins no son públics o privats independentment dels propietaris: el camí està tancat per una persona sense mires pel bé comú, té nom i llinatges. I ella és la principal responsable. No hem de caure en l'error de donar les culpes als polítics. Ells són culpables d'una altre cosa: de deixar-se intimidar pel poder d'aquesta dona i de no fer obrir el camí. Però no son els culpables d'haver tancat.

Tot s'ha de mirar segons el context històric, és cert. Joan March, filofeixista, va pagar l'aixecament militar contra un règim democràtic que va provocar la guerra civil espanyola, va enriquir-se amb el tràfic il·legal, va explotar als seus treballadors i va comprar la voluntat dels polítics i dels votants essent el cacic més potent de la illa. No estic jutjant, estic descrivint. I d'aquest, per jo funest personatje, en deriva la situació actual de Ternelles.

Xesca Ensenyat

Propaganda

Xesca Ensenyat | 11/10/2008, 12:14

EL CAMÍ DE TERNELLES ÉS PÚBLIC D'ENÇÀ DE LA CONQUESTA

a L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

un bloc de mesvilaweb.cat

Dades

Camí de ternelles

Dades | 11/10/2008, 11:11

En la zonificació de la reserva natural integral el castell està fora de la reserva i en canvi està dins la zona d'exclusió. sembla una contradicció.
Ara transcriuré l'article 62 del PORN. En ell es pot veure com per fer activitats en els camins públics no hi calen autoritzacions. Per cert, anar per un camí, s'ha de considerar una activitat?.

Article 62
Matriu d’usos recreatius i esportius
Com a marc general que ha de desplegar el Pla rector d’ús i gestió s’estableixen
els següents criteris:
a) Zones d’exclusió: Prohibits els usos recreatius i esportius de qualsevol
classe.
b)Zones d’ús limitat: Prohibits els esports de competició o que impliquin
l’emissió de renous. Aquestes activitats podran ser objecte d’autoritzacions puntuals,
sempre que siguin guiades i no interfereixin sobre els objectius de conservació
imposant les oportunes condicions i restriccions si escau.
Autoritzables els usos recreatius, llevat dels itineraris d’ús públic oferts
per l’organisme gestor dels espais naturals protegits que són un ús permès.
c) Zones d’ús compatible. Permès l’ús recreatiu. L’ús esportiu de competició
o que impliqui l’emissió de renous és autoritzable però no camp a través.
d) Zones d’ús general. És permès l’ús recreatiu i l’esportiu inclòs el de
competició. Això, no obstant, si l’ús esportiu s’ha de desplegar camp a través o
implica l’emissió de renous, serà un ús autoritzable.
La designació d’un ús recreatiu o esportiu com a permès, autoritzable o
prohibit, és independent que l’usuari hagi d’obtenir la necessària autorització
per al corresponent pas amb els titulars de drets si no es tracta de llocs, senders o
camins públics o habilitats.

Joan Ramon

Excursió

Joan Ramon | 11/10/2008, 10:51

De totes maneres amb la modificació del PORN el Castell queda dins les reserves naturals integrals, per cert més precís.

Salut i fins demà.

Joan Ramon

Camins

Joan Ramon | 11/10/2008, 10:48

El problema de rel és que una propietat privada reguli un camí públic, hi ha mes a la sentència del suprem queda clar.

Demà arribem l'estret o arribem allà on arribem. el que han de fer les institucions és regular elles el pas per aquest camí, cosa que no s'està fent fins arra.
Fins demà

Salut

Joan Ramon

Camins

Joan Ramon | 11/10/2008, 10:44

Molt bé dades, però el punt de arribada que hem posat nosaltres, no i està, Pots demanar el planol a delegació de Govern, allà el trobaras.

Salut

Dades

Castell del rei

Dades | 11/10/2008, 10:37

Joan Ramon mirant el mapa de zonificació de la zona d'exclusió s'ha de dir que "el castell" està dins la zona d'exclusió.
Transcric l'article 61 del PORN que fa referencia al regim general d'usos per a general coneixament. Com es pot veure el pas per les altres zones es permès i això sense tenir en compta que anirem per un camí públic a passejar.

Article 61
Règim general
1. Amb caràcter general les activitats recreatives i les esportives que no
siguin de competició són activitats permeses a les zones d’ús limitat, d’ús compatible
i d’ús general, sempre que no impliquin l’emissió de renous i/o es realitzin
camp a través.
2. Les activitats recreatives i esportives de qualsevol classe són prohibides
a les zones d’exclusió.
3. En qualsevol cas, el Pla rector d’ús i gestió ha de regular aquestes activitats
i ha d’establir els criteris per al seu desplegament atenent a la mínima incidència
sobre el medi natural i la capacitat de càrrega. Així mateix atenent a
aquests criteris podrà fixar supòsits concrets exceptuables de la regla general.
4. El que estableix aquest article s’ha d’entendre sense perjudici d’altres
disposicions més específiques contingudes en aquest Pla o les que pugui regular
el Pla rector d’ús i gestió.

Joan Ramon

Excursió

Joan Ramon | 11/10/2008, 10:16

El pare March és d'aquestes persones que no deixà indiferent, i a més xoca la seva semblança física al seu Oncle.

Però tenc entes que no podrà venir, de fet té contactes freqüents en temes de recerca amb Toni Gorries, i és una persona decebuda pel desenvolupament del tema de Son Espases, és cert que s'hi va implicar, i molt.

Enga fins demà, meam si el temps acompanya.

Salut

Xesca Ensenyat

El pare March és una persona estupenda

Xesca Ensenyat | 11/10/2008, 10:10

Veus? Aquesta persona podria abordar la figura del seu oncle amb serenitat. En aquest mateix reportatge que cites veus que parla de l'oncle amb afecte, però no d'una manera edulcorada. El cas és que per estudiar aquesta figura tan destacada nostra, han de fer llargs estatges a la biblioteca Britànica i a moltes fundacions angleses i ianquis. Molt de pastorro, no?
Per què no li telefonau que véngui al pare March? Segurament vindria. Anava a totes les manis per salvar La Real: un salvament que, per cert, no s'ha produït, la qual cosa ja la sabíem d'entrada. No serem salvats. Cadascú ha d'aguantar la seva pròpia motxilla, no ens podem aferrar enlloc.
Demà ens veurem i parlarem una mica de tot.
Amb un pa moreno de Can Banya (llescat, si pot ser, o que qualcú dugui el trinxet) una llonganissa i una botella de vi de Pollença, farem paret.

Joan Ramon

A xesca

Joan Ramon | 11/10/2008, 09:51

Lo de'n March amb h ha estat un lap`sus, tant de perlar dels Verga m'ha afectat.

Me referia a salutacions per en Marc Eugeni, els March només cònec personalemnt el nebot, aquell que sortia al reportatge a TV3, que per cert, demanva poder dir una misa a la Cel·la, de la qual la plataforma pro camins té Documents de què es tracta d'un horatori públic.
Per cert Xesca, m'agradaria poder disposar d'ina còpia compulsada d'un document del que tu coneixes l'existència.

Salut I Branca.

Joan Ramon

Camins

Joan Ramon | 11/10/2008, 09:43

Si ja dic, el Director General de Biodiversitat enviant una carta in-extremis per tal de fer saber que hi ha algunes prescripcions que nosaltres ja hem contemplat a la zona de Ternelles, per tant la convocatòria segueix en marxa, com no podia ser de altre manera, esper veuré el Director General de Biodiversitat de la Conselleria de Media Ambient acompanyant l'excrusió, seria un sintoma de la seva defensa de patrimini públic, pel qual té aquest carrec...

És cert, els mallorquins som masa conformistes, i davant els poderosos ens sol entrar tremolor.

El dit i ja saps que no esteim tan enfora Xesca, i salutacions a la família que per a mi va ser un plaer coincidir a fer feina amb en Jeroni, i records és clar a en March.

Santiagoooooooo, 200? me sap greu però hauras de esperar a la segona edició,crec que no arriben al centenar els que ens queden, ja n'hem venut més de dos-cents.

A mi el que m'intersa és no haver de perdre doblers en la impresió, si vols podem parlar de fet una impresió un poc més grosa i així poder tenir més tirada, més que pagar els exemplars, seria ajudar e la segona edició perquè siguí més aplia.

Salut i bon dia a tots, per demà sembla que el temps ens acompanyara.

Xesca Ensenyat

Insistència

Xesca Ensenyat | 11/10/2008, 09:14

Tens raó Joan Ramon. Cal que ens expliquin inclusions, exclusions i d'altres francesilles. Només volia remarcar que no és la propietat la culpable del fet, encara que, naturalment, si jo fos la madona també m'estimaria més que no em molestassin. En tenen la culpa els polítics corruptes i covards que s'han estimat més trair la seva gent i dur a perdre els seus drets històrics abans que enfrontar-se als cacics dels quals són vassalls.
Nosaltres som un poble esclau d'un estat que té dificultats per reconèixer la diversitat de pobles que el constitueixen, no la pot digerir i li surt més a compte sotmetre'ns per la força de les armes, amb la benedicció dels nostres líders. L'estat és insadollable, la mar com més té més brama. No en tenen prou de practicar les extraccions més escandaloses dels països del seu entorn amb una economia colonial d'expoli (ells en diuen solidaritat) sinó que encara fan negocis particulars, i intervenen, fins i tot, les donacions que ens fa un magnat local que ha tingut pietat de nosaltres, pollosos i tísics. L'estat va considerar més urgent i més important rescatar les arracades d'aquella senyora que no fer el sanatori de Caubet. Funcionen exactament igual. I els polítics (nostrats) els llepen les mans. I com que d'aital lleponatge no n'obtenen pressupost, han d'especular amb el territori propi per poder finançar els serveis bàsics. Això és el rumbo que duim. Com que els que hi estan mesclats estan contents, no crec que el vulguin modificar.

Joan Ramon

Excursió

Joan Ramon | 11/10/2008, 08:48

Dono un Poc de raó a Turgut, està bé seber de qui és la propietat de la finca, però l'excursió no es fa per demanar una biografia den Joan March precisament.
Per altre banda els propietaris actuals crec que avui estan preocupats per la baixada de la borsa, i demà els preocupa poc, si bé el seu adminstrador ja ha mogut fils.
Ahir ens arribava una notificació de la Conselleria de Medi ambient, que actuant d'ofici ens recordava que no podiem anar a zones d'exclusió, un poc sorprenent si veim que el Castell no i consta dins aquestes zones,
Aprofit per convidar a Miquel Ferra Director General de Biodiversitat i rementent de la carta a assisitr a l'excursió per defensar els camins públics.

Meam si demà tenim bon temps, Salut i Branca

Xesca Ensenyat

No sé si tot això que cites és prou objectiu

Xesca Ensenyat | 11/10/2008, 07:23

Jo parlava d'estudis ben documentats amb els arxius dels Serveis Secrets dels països en guerra que varen haver de comprar armes a n'en Verga. Són unes fonts de coneixement que, si estaven a l'abast dels investigadors, aquests no les citaven. Tot és de 'radio macuto', de quarta i de cinquena mà.
T'aconsell, Pepe, que t'informis millor amb el tema dels obrers. I no neguis que els sis milions de Caubet varen ser per desempenyonar les joies d'una reina espanyola, perquè va anar així, siguis monàrquic o siguis republicà.
A n'en Verga la política li importava tres raves i mig, però preferia la república. A ell no li entrava, això que per esser fill d'un rei ja haguessis de ser bon governant, i per il·lustrar aquest pensament no s'estava de dir que cap dels seus dos fills no servia per a res. Saps què el va enganxar d'en Franco? La iniciativa. Com a mínim, aquest no era posat de ningú, s'alçà ell.
Els doblers no li interessaven, li agradava guanyar-los, però res més.
A n'en Franco no el va ajudar gens: li va obrir una línia de crèdit de 10 milions de dòlars a Itàlia, això fou tot. Pura xavalla, fins i tot per aquell temps. Però com que no tenia un xavo, en Franco va haver d'acceptar, perquè no podia posar benzina a les cafeteres que li enroscà l'aviació italiana, i l'alemanya. O allò o res. I en Verga el va collar amb les elèctriques. La fantasia de les FECSA és una cosa tan sensacional, que a les universitats de Harvard, Brown, Oxford... encara no han pogut esbrinar com ho va fer.
En Verga no anava de francos ni de franques, i la prova és que no trobaràs mai una foto d'en Verga retratat amb ell. A les inauguracions de les obres de les centrals elèctriques hi enviava un missus, a rebre en Franco.
Quan els del partit d'en Franco se'l varen voler carregar, ell, que pareixia tan valent, se va aixecar de la cadira del consell de ministres i va dir Noooooo, a aquest no li toqueu un pèl! El tenia aterrit, vés a saber per què. Agafat de pertot.
A n'en Verga no li agradaven les fantasmades. Volia veure sortir fum per les xemeneis de les fàbriques, per això va invertir en indústries, i no només en valors per especular. I no estic gens segura de l'afirmació que fas de comprar el litoral per tenir la costa vigilada i poder fer contraban, perquè quan va fer aquestes inversions ja feia estona que sabia que la costa no se controla comprant una quarterada de marina. Així, la controlen els guardiacivils, a la costa: amb uns prismàtics. I els que estan comprats, quan descarreguen el contraban, se'n van a pixar.
Francament, Pepe: no comprenc com no t'aferres a la guerra del Rif, perquè és aquí que hi ha l'intríngulis d'en Verga i les picardies d'en Garau, que fent de doble espia i de mosqueta morta, com un que no fa res, podria ser que cremi dins l'infern amb el pes de deu-mil morts damunt la seva consciència...
I en Francesc Cambó, què? No te'l descuidis: era el Ministre de Marina (de Paña, per descomptat) que havia de llevar del mapa el contraban de tabac.
Ara no trafiquen amb tabac, aquests angelets que vàrem votar a les generals: trafiquen amb armes que venen al tercer món perquè es matin ells amb ells. Són la primera potència mundial d'aquesta indústria. I no figuren com els últims pirates del Mediterrani, atès que encara hi fan figurar en Joan March...

turgut

Re: CAMÍ PÚBLIC DE TERNELLES. 3

turgut | 11/10/2008, 00:04

Els personatges històrics s'han d'analitzar inseparablement de l'època que vàren viure. Treure la part que interessa de la biografia de'n March per justificar que obrin la barrera fa un mal favor als defensors dels camins públics. Els camins son públics o privats independentment dels seus propietaris passats o presents. O si hi ha un camí tancat per una impoluta persona li deixarem tenir tancat?
No hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure (Voltaire)

Més llibres

Xesca

Més llibres | 10/10/2008, 22:09

Hi ha un bon grapat de llibres sobre Joan March, el darrer ha sortit fa uns dies:
JUAN MARCH: EL HOMBRE MAS MISTERIOSO DEL MUNDO
de FERRER, PERE.

A l'enllaç podeu veure més.

Xesca, en Verga per molt de casa del poble que pagués i molta fundació que fes mai compensarà a aquest país al ser un dels màxims instigadors de la guerra civil.
A Pollença d'on eren els seus avantpassat en Verga va ser responsable d'una part important de la repressió, com dius el que va fer en Verga pels sindicats no ho va fer ni el partit comunista, els va exterminar.

Xesca Ensenyat

No sabia que hi hagués estudis solvents

Xesca Ensenyat | 10/10/2008, 19:29

Era ben necessari. De tota manera, caldria fer-ne biografies comercials, atractives per a un públic corrent, divulgatives. Ell volia que estudiassin la seva figura. És un personatge important, controvertit i discutit o no, però interessant per escriure. Hi ha coses que no estan clares. Per exemple, si era analfabet o no. La necrológica del New York Times posava que sí. Com se va arreglar en Verga per a no aprendre de llegiriescriure? El varen posar a les monges franceses del Pont d'Inca als 7 anys, n'hauria d'haver après. Ara bé: de números ja en sabia, deien que era una fletxa per calcular; més ràpid que una computadora. També s'hauria d'entrar a fons en la relació amb en Mascaró Fornés. Va ser ell que aconseguí que en Verga passàs una pensió a Blai Bonet. Hi ha coses que no se diuen mai, només surt lo dolent.
La tírria que li tenen al seu poble és una cosa grossa. Jo em vaig fer amiga d'una gent que tenen un bar perquè havia d'esperar durant hores que els meus fills sortissin del Conservatori i no volia estar aperduada, així és que me'n duia llibres i feina, i ells em respectaven. Estones els guardava el padrí, que se n'anava de la rosca (quan havien d'anar a comprar, me'l confiaven). Idò bé: per fer-los enfadar, i fent el beneit, jo demanava on era el carrer Joan March; em queixava de no haver-lo sabut trobar... Quan feia aquesta broma, hi havia unes revolucions dins el bar que eren de veure (i de sentir!). Però molta cosa era doi. La gent amolla el primer que li passa pel cap, repeteix el que ha sentit mil vegades, sense fer verificacions. Ho repeteixen com els lloros, perquè arromangar-se a investigar fa molta peresa mental a tothom. Però si vols saber les coses de primera mà, o t'arromangues o estàs a la lluna.
Després hi ha una part divertida d'en Verga. Deia que cada dia neix un beneit i que has de mirar de trobar-lo. Per fotre'l, se sobreentén.

Garci

Re: CAMÍ PÚBLIC DE TERNELLES. 3

Garci | 10/10/2008, 19:08

Els llibres esmentats:

Joan March. Inicis d’un imperi financer de Pere Ferrer Guasp

JOAN MARCH, la cara oculta del poder també de Pere Ferrer Guasp

Garci

Re: CAMÍ PÚBLIC DE TERNELLES. 3

Garci | 10/10/2008, 18:33

Xesca, den Joan March hi ha una tèsi publicada en dos volums per l'editorial Cort em sembla. Crec que pot ser bastant seriosa.

Xesca Ensenyat

Sobre en Verga, un consell

Xesca Ensenyat | 10/10/2008, 16:25

Un consell que no m'heu demanat, però que de tota manera us donaré: a la figura d'en Verga cal acostar-s'hi amb molta fredor. Igualment, a tot allò de què volem tenir coneixement de primera mà. Sabeu de qui era aquest consell? D'en Josep Pla. Era un bon consell.
Primer, hauríem de conèixer a fons l'època convulsa que li va tocar viure, i no és fàcil. Tot just ara el Foreing Office comença a amollar documentació ... Hi ha molt de secretisme i molta cosa amb en Verga, però els anglesos se'n refiaven perquè tenia paraula. El mateix Churchill el va titllar de facinerós, però hi va seguir tenint tractes perquè se'n podia refiar. Tanmateix, sabem que aquesta aura de beatura d'en Garau és més falsa que un duro sevillano. Les històries d'amor fan bramar les pedres i en Verga va bramar tota la nit quan va saber que li posaven banyes (el reportatge aquell de TV3 que va costar la carrera a la periodista d'investigació que el va confegir, ho atesta). Però si va matar, ho va fer per amor. Ja sé que ara ningú no mata per amor, ni tan sols no agafa una depressió per amor; la gent només s'emmalalteix per doblers, mentre que a en Verga els doblers li importaven tres raves.
El que va fer en Verga pels sindicats no ho va fer ni el partit comunista.
El que va fer en Verga pels malalts (Caubet) no havia passat pel cap a ningú mai. Una altra cosa és que amb els doblers que hi va posar haguessin de desempenyorar les joies d'alguna reina espanyola... Sempre igual.
La fundació Joan March és estil ianqui. En 'aquellos tiempos' hi varen ficar mil milions de pessetes. Quina altra fundació s'ha fet a Paña amb aquest pastorro? A Paña les fundacions es fan per despistar doblers, no per posar-n'hi. I cada any n'hi posen.
Una altra cosa: qui us ha dit que Rockefeller era un querubí?
Hi ha a cents de biografies de Rockefeller, mentre que d'en Verga, no hi ha cap projecte seriós d'estudiar-lo. Què fan tots aquests investigadors de la universitat? Encara estudien poetes de la Renaixença? Francament, amb aquestes traces que duim, no alçarem mai el cap

Xesca Ensenyat

Santiago

Xesca Ensenyat | 10/10/2008, 11:54

Té raó Santiago que fa més de vint anys hi va haver molt de trui a Ternelles. L'anècdota que jo contaré no té data, però es pot saber per una cosa: era quan feien la caseta (el 'garito' o com es digui) del guarda, el qual era un guàrdia civil retirat, en Pepe. Una bona persona per cert.
Resulta que dos emprenyosos anaren a l'ajuntament a veure meam si a Ternelles tenien permís per fer aquella caseta, i els degueren enviar allà on no hi plou. Ells sabien ben cert, i és una cosa que està ben clara per tothom, que el camí de Ternelles és públic.
Així, aquelles dues persones conegudes de Pollença, adultes, se posaren les sabates de fer via, agafaren el cul amb les dues mans i se'n varen anar cap a Ternelles. Allà, varen saludar en Pepe i li varen dir que se n'anaven a la Cel·la. Anar i venir de La Cel·la era molt de camí, i el vigilant els va oferir entrar per fer una volta i després de mitja hora tornar ser a la barrera, en vista que eren de Pollença.
--Però, es pot passar o no es pot passar?
--La senyora s'estima més que no passin...
--Nosaltres no venim a saber el que la senyora s'estima més o menys: només volem saber si poden passar o no, tant si són de Pollença com si són de Llorito.
El diàleg va ser molt més llarg, però com no va produir cap avenç, els dos excursionistes giraren en coa i se'n tornaren cadascú a caseva, sense haver-ne tret l'aigua neta. Més o menys, com passa sempre, que tot és tan mal d'aclarir. La manca de transparència, la terbolesa, l'opacitat, és una institució molt ben instal·lada des de sempre. És impenetrable. És un mur de pedra picada.
Per esmicolar aquesta fortalesa de l'autoritarisme caciquil, no s'hi valen els barrobins de la ciència, que quan els convé la ignoren, ni de la Justícia, que no actúa per resoldre els problemes dels ciutadans sinó per establir i travar les seves malifetes. Només els veredictes de les belles arts (inclosa la psiquiatria) amb molta paciència, amb molta capacitat de sacrifici, amb molt idealisme, amb molt amor al país i amb molt talent (no cal dir-ho) podrà desemmascarar tota la farsa. Al final, no en tenc cap dubte, guanyarem, com sempre hem acabat guanyant, i més a Pollença, els poetes.

Pepe

Muy bueno Santiago

Pepe | 10/10/2008, 11:27

Gracias por el comentario Santiago, le ha dado alma al artículo.
Nosotros en el instituto ibamos cada año con los niños y hacíamos una buena guía didáctica, pero empezaron a poner pegas y a no dejar subir al Castillo y se dejo de hacer.
Com bien dices Santiago nos han robado algo más que un camino.

Garci

Re: CAMÍ PÚBLIC DE TERNELLES. 3

Garci | 10/10/2008, 11:08

Per cert, Castelao té raó, el pamflet té 28 pàgines. No us equivoqueu.

Garci

Re: CAMÍ PÚBLIC DE TERNELLES. 3

Garci | 10/10/2008, 11:07

Propòs que si l'hem d'ampliar en Santiago escrigui un pròleg que serveixi d'ampliació.

Que vos pareix.
Per cert, hi ha diners suficients per fer-ne una segona edició.

Pepe

Pamflet

Pepe | 10/10/2008, 10:34

Hem de reivindicar el nom de pamflet, recoman llegir el "Panfleto desde el planeta de los simios" de Manuel Vázquez Montalbán.
El volum està relacionat amb el preu, però el preu no està relacionat amb el seu valor.
Pens que ja podeu començar la segona edició ampliada ( què fàcil és comanar) Seria una bona idea introduir un petit apartat com el que ha fet Santiago al seu comentari; records i primeres protestes pel tancament.

Joan Ramon

Ternelles

Joan Ramon | 10/10/2008, 09:46

Et dono la raó Castelao. De totes maneres jo ja he anat advertint del que era, i aixi i tot ja pràcticament ho tenim exhaurit, haurem de fer una segona edició.

Moltes gràcies Santiago, la feina és de molta més gent, nosaltres només hem fet que aprofitar-la, Salut

Castelao

mes petit que llibre.

Castelao | 10/10/2008, 07:47

Els que deis llibre, està ben documentat i aclareix molts aspectes del litigi i del que considero una usurpació. Però jo l'anomenaria quadern, opuscle, ... per no crear falses expectatives respecte al seu volum, que està en relació amb el seu preu(2€)

SANTIAGO

TERNELLES

SANTIAGO | 10/10/2008, 07:39

Ternelles, para mucha gente es, el Pi de Sant Antoni. Pero, sin duda, es mucho más; lo habéis ido reflejando en los artículos de estos días.
Para mí, Ternelles, especialmente son recuerdos de infancia: Recuerdo ir a buscar agua en la Font del Ullaret, un agua excelente. Por cierto, hasta allí siempre íbamos en coche. Se juntaba mucha gente en esta fuente. Recuerdo siempre que paso por aquí a “ne’n Pantina”, siempre coincidíamos aquí. Lo recordareis los más veteranos de este blog, tenía un taller de bicicletas enfrente de la gasolinera de Pollença.
Recuerdo las excursiones a La Sel.la, recuerdo mi primera noche a l’Hort de’n Miquelet, a los pies del Castell del Rei…
Recuerdo mis primeras reivindicaciones en contra del cierre de la barrera de Ternelles, hoy hace ya, más de veinte años…
El trabajo que habéis hecho sobre Ternelles, Garci y Joan Ramon es excelente. Nosotros no pudimos o no supimos pasar de cuatro botes de pintura y algún que otro artículo en la prensa. Ahora lo que falta es una máxima difusión de vuestro libro, volver a animar a la gente a pasear por Ternelles, que las escuelas vayan de excursión a Ternelles, que las asociaciones de la tercera edad de nuestro municipio también vayan de excursión, seguro que a más de uno le trae muchos recuerdos.
Hay que abrir, esa maldita barrera. Una barrera, física y psicológica que repele a muchos. Por eso hay tantísima gente el día de Sant Antoni, porque para muchos, es el único día que pueden pisar Ternelles.
Me gustaría aportar mi pequeño granito de arena a la difusión de vuestro libro, creo que realmente que vale la pena. Quiero compraros 200 ejemplares, y a ser posible, que los entreguéis a las asociaciones y colectivos de nuestro municipio.
Muchas gracias

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb