URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Per una peatonalització ben feta. 2

Alternativa | 09 Novembre, 2008 07:00 | facebook.com twitter.com

El batle ha repetit una i altra vegada que tots els partits tenim la peatonització al nostre programa però evidentment no tots tenim la mateixa idea de com s’ha de fer i quin és el resultat final. Hi ha diferències entre la peatonització integral de la que parla el grup PP_UMP, la que proposavam nosaltres; peatonització prioritzant els vianants i ciclistes dins un pla de mobilitat. El PSOE per exemple uneix el punt de la peatonització a l’elaboració d’un pla especial de reforma interior del Port, el PSM parla d’un nou passeig marítim amb un projecte global que fugirà del ciment i de l’asfalt. I UM-UNPI parla de peatonitzar però també d’un pla de mobilitat i accessibilitat i de rehabilitar l’entorn.

No totes les peatonitzacions són iguals; hi ha peatonitzacions totals,  hi ha d’ús compartit o totalment estrictes. Hi ha ciutats (Oviedo y León) amb horaris restringits per càrrega i descarrega i la resta del dia poden circular taxis i residents, altres deixen accedir per la nit, altres deixen transport públic, de manteniment i emergència, altres només de determinats dies  (a la Gran Vía la peatonització se realitza només 21 diumenges a l'any) a altres ciutats han optat per reduir la velocitat a 30 quilòmetres per hora com a Graz (Austria, 240.000 habitants) que el fa des de 1992, el darrer projecte que he sentit ha estat  llevar totes les senyals que lleva a que la gent circuli més lentament

Després de repassar tots els programes podem dir que en general tots pensam que municipi de Pollença està més fet a mida del cotxe que del ser humà. I que a tots ens agradaria un entorn atractiu pels ciutadans sense tan de renou, contaminació atmosfèrica més segur i amb més espais dels vianants. I per arribar a aquest objectiu pens que aquest experiment ha estat una gran errada.

Si tots tenim aquesta idea de peatonitzar d’una manera u altra el Port perquè no fem la feina ben feta de manera conjunta, sense preses amb informació, transparència i informació?

Molt de gent es demanam que hi ha darrera aquestes preses i improvisació? Per què fer les coses tan mal?

Una transformació tan ambiciosa del municipi  requereix la feina conjunta de tots els partits polítics i la ciutadania no només per tenir-la informada sinó també per implicar-la i il·lusionar-la . Són molts els col·lectius socials econòmics i professionals afectats i no és possible una insensibilitat tan gran per part de l'Ajuntament, l’administració més propera als ciutadans.  

En definitiva el que cal és un pla seriós per poder debatre el tema amb tota la informació i dades contrastades. Correspon ara a l’equip de govern donar aquest pas i demostrar que realment cerquen el consens i participació de la gent. Tendran el merit i el reconeixement de la gent d’haver sabut rectificar a temps si segueixen amb aquest tipus d’experiments només provocaran divisions i  problemes.

                              Un municipi com Pollença no mereix això.

 

 

Comentaris

Pepe

Re: Per una peatonalització ben feta. 2

Pepe | 17/11/2008, 22:11

El diumenge vaig arribar a pensar que s'havia llevat la peatonització dels cotxes que passaven, després el vaig entendre el vent s'havia llevat les barreres al Tamarells i supòs que a algun lloc més.

fra lokus

Re: Per una peatonalització ben feta. 2

fra lokus | 17/11/2008, 21:23

No em agrada gens ni mica l'actitud d'alguns veïns i no veïns de la zona peatonal, una cosa és que no s'estigui d'acord amb la peatonalització de la primera línea i una altra és que es passin "pel forro" la normativa i passin amb el cotxe per la zona.

No em de perdre mai el respecte a l'Ajuntement malgrat pensem que no tenen raó.

Xesca Ensenyat

Què diuen els camarades?

Xesca Ensenyat | 09/11/2008, 15:23

UN PLA D'ACOMIADAMENTS A CATALUNYA I EL GOVERN ZP
Espanya ataca amb Nissan
Alfons López Tena / Notari. President del Cercle d'Estudis Sobiranistes / info@cercleestudissobiranistes.cat
PEREPRATS

Advertia Hayek que quan l'Estat controla la vida econòmica és possible seguir una política de despietada discriminació contra les minories nacionals mitjançant instruments de política econòmica, sense infringir mai la lletra de protecció estatutària des seus drets. Després d'anunciar Nissan-Renault la supressió de 1.680 llocs de treball a les fàbriques de Catalunya, el 38% de la plantilla, per reduir la producció un 43%, i mentre els treballadors es manifestaven a Barcelona, el ministre espanyol d'Indústria es va reunir a París amb el director de l'empresa, però no per tractar dels acomiadaments i de la continuïtat de les fàbriques a Catalunya, sinó d'augmentar un 15% la producció de les fàbriques a Valladolid i Palència. Fóra normal l'actuació del ministre espanyol, encara que bruta, si Catalunya no formés part del seu Estat i tingués un Estat propi i uns ministres que defensessin els interessos dels treballadors catalans, com el ministre espanyol defensa els interessos dels treballadors espanyols.

NO ÉS AIXÍ, I ELS TREBALLADORS CATALANS es troben en la pitjor situació possible, no ja sense Estat que els protegeixi, sinó amb un Estat depredador a la contra. El missatge espanyol a Nissan-Renault, i a totes les empreses, és diàfan: si voleu tancar fàbriques i acomiadar treballadors, feu-ho a Catalunya; no en direm res si a canvi amplieu i creeu ocupació a Espanya, si destruïu teixit industrial i despatxeu treballadors a Catalunya per nodrir d'indústria i ocupació Espanya. Qualsevol reducció i acomiadament de treballadors que hagi de fer una multinacional al món compta amb un país al mapa, Catalunya, que no importa a l'Estat del qual forma part, que no ofereix cap resistència al seu desmantellament, i és per tant el candidat propici.

JOSEP MARIA ÀLVAREZ, SECRETARI GENERAL d'UGT-Catalunya s'ha exclamat: "¡Somos tan españoles como el que más!". Però ja s'ha vist que, per a l'Estat, d'espanyols, com d'animals a la granja d'Orwell, hi ha de dues menes: tots són iguals però uns són més iguals que els altres. No falla mai: a l'hora de pagar els catalans són espanyols, però a l'hora de rebre només són catalans, i els ministres espanyols tenen avui el mateix propòsit que fa 50 anys, "ahogarlos económicamente".

MÉS ANTIGA ENCARA ÉS LA SOBTADA sorpresa de Josep Maria Álvarez. Fa 150 anys s'exclamava el general Prim a les Corts espanyoles: "¿Ha podido creer que los catalanes tienen la condición del perro que lame la mano que le castiga? Si tal ha creído, se equivoca; la condición de los catalanes es la del tigre que despedaza al que le maltrata. ¿Hasta cuándo hemos de morder el freno?, decían unos. ¿Hasta cuándo hemos de ser tratados como esclavos?, decían otros. ¿Somos o no somos españoles?, decían todos. Ministros de Isabel II: los catalanes ¿son o no son españoles? ¿Son nuestros colonos o son nuestros esclavos? Si no los queréis como españoles, levantad de allá vuestros reales, dejadlos, que para nada os necesitan; pero si siendo españoles los queréis esclavos, sea en buena hora, y sea por completo; sea Cataluña talada y destruida y sembrada de sal como la ciudad maldita; porque así, y solo así, doblaréis nuestra cerviz, porque así y solo así venceréis nuestra altivez; así, y solamente así, domaréis nuestra fiereza".

LA MATEIXA LLIÇÓ VAN APRENDRE a costa seva des de l'atònit Cambó, a qui el rei oferí la presidència del govern a canvi d'abandonar Catalunya, al fracassat Roca, quan la seva "altra manera de fer Espanya" no obtingué ni un diputat a Espanya, i recentment el Rossell que veu blocada la seva pretensió de presidir la CEOE perquè "un catalán no puede presidir a los empresarios españoles" i La Caixa que no pot ni presentar una oferta de compra als accionistes d'Endesa: abans alemanya, italiana o trencada que catalana. Tant és que, com J.M. Àlvarez, facin protestes d'espanyolitat: l'Estat té molt clar els darrers 300 anys qui són els espanyols veritables a protegir, i qui són els que no. No és rellevant quina sigui la llengua o els sentiments nacionals dels treballadors de Nissan; els toca patir perquè viuen i treballen a Catalunya, com els toca benefici als de Valladolid i Palència. La present crisi donarà als ministres espanyols noves oportunitats per escanyar Catalunya i fer mal als interessos dels catalans, de totes les classes socials. Ja ha començat un nou assalt, treure les caixes d'estalvis de l'àmbit regulador de la Generalitat i fusionar caixes entre autonomies, és a dir, que els espanyols es quedin amb les caixes catalanes.

ELS COMPATRIOTES DE NISSAN NO OBTINDRAN res manifestant-se a Barcelona, ni de la impotent Generalitat; tot allò que siguin problemes a Catalunya i per a les seves institucions afavoreix l'estratègia de l'Estat que els escanya. La protesta i la pressió l'han de fer on cou als ministres espanyols, a Madrid. Allà és on han de mostrar als que prenen les decisions, a Zapatero i a Sebastián, si són com deia el general Prim "un tigre que despedaza al que le maltrata o un perro que lame la mano que le castiga". Mentrestant, l'usuari de la plaça de Sant Jaume, costat muntanya, fa bona la dita de Chaudhuri: la manca de poder corromp, la manca absoluta de poder corromp absolutament.

(Copiat del diari Avui, avui mateix)

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb