URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Luis García Montero i la dignitat del poeta-professor

Alternativa | 18 Novembre, 2008 07:00 | facebook.com twitter.com

 

Encara que na Toñi ha obert el seu propi blog  que us recomenam, no ens ha abandonat i ens ha enviat aquest magnífic article. Us recordam que si voleu escriure un article a aquest blog l'haveu d'enviar a eurxella@yahoo.es

Luis García Montero i la dignitat del poeta-professor


La poesia és la germana pobre dels gèneres literaris. La tirada mitja d’una obra poètica és, a per als llibres publicats en castellà, de 1.500 exemplars. No em vull imaginar els nombres si estan escrits en català, gallec o eusquera... Deuen fer plorera.

Una de les excepcions pel que fa a les xifres és Luis Garcia Montero, crec que el poeta viu que més ven i que més fa ara per ara per apropar la poesia a molta de gent a que li continua fent por. A mi particularment és el poeta viu que més m’agrada.

A més d’això, és un professor excepcional, que continua el camí que varen marcar molts dels integrants de la mai plorada a bastament Generació del 27. Em consta que les seves classes de literatura a la Universitat de Granada són antològiques i que és un professor proper als alumnes, que els coneix i se’n preocupa.

És, a més, un home d’esquerres, compromès amb els problemes del nostre temps, i que comparteix la vida amb Almudena Grandes, les columnes de la qual, els dilluns a El País, haurien de ser lectura obligatòria. No he llegit pensaments més clars, lúcids i valents sobre la necessitat de votar a Izquierda Unida durant la passada campanya electoral, igual que després va denunciar obertament com és d’injust el nostre sistema electoral, que va convertir en paper banyat un milió de vots.

En fi, aquesta introducció només té la finalitat de demanar un firma de recolzament per la condemna per injúries que injustament ha rebut Luis García Montero y que l’ha dut a la determinació d’abandonar la seva càtedra a la Universitat de Granada. Per si no heu seguit el procés, en faré un petit resum.

Al Departament de Lliteratura Espanyola de l’anomenada universitat, hi ha un personatge que es diu José Antonio Fortes. Els alumnes es queixen contínuament d’ell perquè, entre altres perles, afirmava que Federico García Lorca exaltava els valors del feixisme i que en Francisco Ayala era també un feixista (vist el que s’ha vist després es pot aplicar la dita castellana de “Piensa en ladrón que todos son de su condición”). La llibertat de càtedra duu aquests mals i poc es pot fer, llevar de protestar. I això és el que feia García Montero: desmuntar les absurdes afirmacions d’aquell i dir-s’ho a la cara. Finalment, Fortes es va querellar contra García Montero després d’un enfrontament entre ambdós en un consell ordinari de departament en setembre de 2006 i per la publicació d’un article de García Montero el 14 de octubre d’aquell mateix any en la edició andalusa de El País on feia menció expressa a Fortes i es referia a ell com a "profesor perturbado".

García Montero, que ha estat condemnat per aquests fets a pagar una multa de 1.800 euros i una indemnització de 3.000 per un delicte d’injúries greus amb publicitat, ha anunciat que no recorrerà la sentència per no allargar judicialment la qüestió. L’altre individu, de nom de reminiscències falangistes, sí ho farà, perquè li sembla que la quantitat que rebrà és petita pel mal que ha rebut. Resulta increïble. A un país com aquest, on una bona part de mitjans de comunicació i pseudo-intel·lectuals de dretes han fet de l’insult el seu principal mitjà de vida, en García Montero ha estat condemnat d’una forma completament desproporcionada i, torn a repetir, injusta. I ho puc dir amb coneixement de causa, perquè aquests dies he après a classe que dret i justícia són dues coses diferents.

Luis García Montero ha trobat una total manca de recolzament per part de la Universitat de Granada com a institució. En rentar-se les mans apel·lant a una mal entesa equidistància, ha forçat la sortida del poeta de la seva càtedra. Continuarà fins a final de curs, per no perjudicar als seus alumnes, però què serà d’incòmoda una convivència de mesos que l’obligarà a compartir departament i passadissos amb aquell individu que, davant de la justícia y per fer servir una expressió de Lorca, ha sortir “con su cuerpo en triunfo”.

Afortunadament, alumnes, professors a títol individual i amics, li varen fer arribar un suport que em recordà el que es compta de quan va tornar Fray Luis de León a la Universitat de Salamanca després d’haver estat investigat i empresonat durant anys per la Inquisició. El gran poeta clàssic va començar amb un “como decíamos ayer”, com si no hagués passat res. El poeta granadí ho va fer amb un “Mi clase de hoy sobre Mariana Pineda (condemnada a mort per brodar una bandera republicana i immortalitzada al primer gran èxit teatral de Lorca) será breve”. I tant que ho va ser, perquè es va convertir en un homenatge del qui volgueren reconeixer els mèrits d’un gran professor que la universitat pública perd, fent-se així una mica més pobra i trista.

Si voleu fer-li arribar el vostre suport, només heu d’enviar un e-mail a aquesta direcció: apoyoaluisgarciamontero@gmail.com  Més informació  a  la pàgina  "Apoyo al poeta y profesor Luis García Montero."

 Fotografia de Luis García Montero a Kalipedia.
 Una selecció de poemes a media voz

 

I un poema...
PROBLEMAS DE GEOGRAFÍA PERSONAL

Nunca sé despedirme de ti, siempre me quedo
con el frío de alguna palabra que no he dicho, 
con un malentendido que temer, 
ese hueco de torpe inexistencia 
que a veces, gota a gota, se convierte 
en desesperación. 
Nunca se despedirme de ti, porque no soy 
el viajero que cruza por la gente, 
el que va de aeropuerto en aeropuerto 
o el que mira los coches, en dirección contraria, 
corriendo a la ciudad 
en la que acabas de quedarte. 
Nunca sé despedirme, porque soy 
un ciego que tantea por el túnel 
de tu mano y tus labios cuando dicen adiós, 
un ciego que tropieza con los malentendidos 
y con esas palabras 
que no saben pronunciar. 
Extrañado de amor, 
nunca puedo alejarme de todo lo que eres. 
En un hueco de torpe inexistencia, 
me voy de mí 
camino a la nada.

Comentaris

Pepe

más allá de los juzgados, donde no hace mucho se defendía la libertad de opinión y ahora se opina sobre la libertad

Pepe | 19/11/2008, 08:14

Mereix la pena transcriure l'article d'aquest dilluns d'Almudena Grandes.

CRISIS
A este paso, llegará un momento en que los españoles que quieran mantenerse dentro de la ley tengan que aprender a vivir lejos de los jueces. Es un pensamiento brillante, pero no es mío. No tengo la cabeza para ideas brillantes, y sin embargo la tengo llena de palabras, tantas que podrían llenar un diccionario, algunas calientes, capaces de arder, otras templadas, meditadas, todas valiosas, imprescindibles las que cortan el aire como un cuchillo y las que acarician la piel igual que un beso. Por eso, de entrada, gracias a todos. A los conocidos y a los desconocidos. A los viejos amigos, a los amigos recientes y a los que están por venir. Gracias de corazón, por ser tantos, y por ser tanto.

La noticia en otros webs

* webs en español
* en otros idiomas

Los sabios dicen que las personas optimistas viven más tiempo. Quizás tengan razón, pero yo, que soy la más optimista que conozco, les puedo asegurar que esa longevidad sólo se logra gracias a una interminable sucesión de bofetadas. Los optimistas, especialmente los que aspiramos a vivir dentro de la ley, manteniendo la fe en las instituciones que regulan la convivencia, que garantizan la justicia y los derechos de los ciudadanos, estamos abocados en los últimos tiempos a la crisis personal, un sentimiento de indefensión e incertidumbre, de rabia y soledad, que es el único lugar donde se aprende el verdadero valor de la palabra solidaridad.

Desde mi pequeña crisis individual, sólo lamento que la solidaridad no resulte eficaz para contrarrestar los efectos de la gran crisis universal, generada por la insolidaridad de los más ricos. De lo contrario, tal vez la justicia podría ocuparse de reparar las injusticias, más allá de los juzgados, donde no hace mucho se defendía la libertad de opinión y ahora se opina sobre la libertad, una involución que apenas nos deja el consuelo de que ser condenado en España haya dejado de ser una infamia.

Pepe

Gràcies Pere

Pepe | 18/11/2008, 22:40

I Pere ens ha fet cas, demà podreu gaudir del seu article "D'exilis"

fra lokus

Re: Luis García Montero i la dignitat del poeta-professor

fra lokus | 18/11/2008, 16:31

Ja tenim les senyals TDT al Port, no totes, encara no podem aprendre anglès, però ja es pot comneçar a fer l'adaptació sense problemes.

Toñi

Re: Luis García Montero i la dignitat del poeta-professor

Toñi | 18/11/2008, 16:14

M'hi afegeix: Pere, escriu ja, que volem sentir la teva veu i llegir la teva paraula (m'ha quedat que només falta un "amén" per sonar a missa!)

Garci

Re: Luis García Montero i la dignitat del poeta-professor

Garci | 18/11/2008, 13:13

Per en Pere de la Punta.

En Pepe ha estat massa correcte. El que volia dir és:

Escriu un article ja. En Pepe necessita/mereix un descans.

Pepe

Pere la Punta

Pepe | 18/11/2008, 12:58

Aquest és un missatge per a en Pere de la Punta que segur que ha gaudit amb l'article de na Toñi.
Escriu un article ja, aquest blog necessita de la teva saviesa

Pepe

De pelis, fralokus

Pepe | 18/11/2008, 12:51

Tan de bó fralokus hagués més gent que s'arribi a implicar com tu.
La pel·lícula "Solo ante el peligro" no ha perdut la seva vigència, també és molt recomanable veure una altre punt de vista del tema a la pel·lícula "infierno de cobardes".

Pepe

Seguir aguantando el temporal

Pepe | 18/11/2008, 12:46

Hi ha dos temes relacionats per mi a aquest tema.
Un seria la universitat, una institució totalment ancorada en el passat, on prevalen els parts i quarts i els privilegis. Una institució que fa temps necessita una reforma urgent.
Dels jutges podem dir el mateix comparteix am la universitat un sistema de selecció injust i uns privilegis que els fa intocables.
Al principi Luis Garía va dir que no pensava recórrer la sentència però a la darrera entrevista,, que vaig llegir ja comentava que segurament recorreria, no per ell si no per defensar la llibertat d'expressió. Pens que l'ha de fer.

JRV

diferènciaciò

JRV | 18/11/2008, 10:33

Doncs, si Toñi, la matissació diferenciadora entre Llei i justicia ve d'enrrere i suposo que li queda molt de futur. Es utòpic pensar que es el mateix. Tal volta la vertadera justicia no està escrita, esta a l'esperit de les persones.

Toñi

Re: Luis García Montero i la dignitat del poeta-professor

Toñi | 18/11/2008, 09:47

Ja sé que em podran acusar de demagògica i de dur les coses a l'extrem, però davant de situacions com la teva i com la de García Montero (i sobretot veient els que no actuen perquè no va amb ells o perquè volen ser "objectius", com si la injustícia no fos incompatible amb l'objectivitat), sempre em record del arxiconegut poema de Niemöller al 1945: "Primero vinieron a buscar a los comunistas y no dije nada porque yo no era comunista. Luego vinieron por los judíos y no dije nada porque yo no era judío. Luego vinieron por los sindicalistas y no dije nada porque yo no era sindicalista. Luego vinieron por los católicos y no dije nada porque yo era protestante. Luego vinieron por mí pero, para entonces, ya no quedaba nadie que dijera nada".

PD: La Bruixa està posant a punt els seus rajos catòdics!

fra lokus

Re: Luis García Montero i la dignitat del poeta-professor

fra lokus | 18/11/2008, 08:49

I què en de fer Toñi? "En Graná na menos", encara avui el que es surt del populisme i del ordre establert té el perill de trobar-se com les pel·lícules de la màfia, veus com els teus amics et donen l'esquena i tanquen portes i finestres, fins que un tir al cap acaba amb la teva vida.

Això de moment no m'ha passat amb la "penya" d'Urxella tot el contrari, amb el "marrón" de les guàtleres l'únic recolzament que vaig tenir ("sin comerlo ni beberlo") va ser d'aquest col.lectiu de bons cuiners i cuineres i de millors persones.

P.D. No m'oblid de na Bruixa.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb