URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Un conte per anar a dormir que no es publicarà.

Alternativa | 13 Gener, 2009 07:00 | facebook.com twitter.com

Aquest conte que vaig escriure i presentar pel certamen de contes per anar a dormir mai no serà publicat en el recull de contes per anar a dormir que l'ajuntament de Pollença edita cada any. La raó que m'han donat es que la ressolució del conflicte és una mica violenta i que no es poden ensenyar aquests valors als nins més petits. Tot i que el conte està bé per a gent més gran. Jo el pos aquí. Esper que vos agradi i ja me direu que en pensau.

Pere J. Garcia (Garci).

El moixet Sebastià i el castell

Hi havia una vegada un nin que era un moixet. Aquest nin que era un moixet nomia Sebastià. En Sebastià vivia en un poble on totes les persones eren animals diferents. Per exemple, el seu pare i la seva mare eren també moixos, però el seu millor amic, en Miquelet, era un gall amb una cresta vermella molt bonica, i el seu mestre era un hipopòtam gran i gros.

Aquell vespre en Sebastià estava molt nerviós. Demà el seu padrí el passaria a cercar ben prest per anar d’excursió. El seu padrí, que era un moix gran i panxarrut, li havia dit que si feia bon dia anirien d’excursió a un castell, com els dels contes que li contava cada vespre abans d’anar a dormir.

En Sebastià donava voltes dins el llit pensant quins essers meravellosos hi trobaria al castell. Pensava que allà hi trobaria un drac que trauria foc per la boca, o un rei que tendria presonera una princesa, o fins i tot un gegant o un elf. Entre pensaments en Sebastià es va quedar dormit.

El dia següent el seu padrí el va venir a cercar ben d’hora. Amb el berenar i l’aigua enfilaren el camí cap al castell. Content en Sebastià no deixava d’escoltar les històries que el seu padrí li contava sobre el castell.

Fa molts i molts d’anys aquell castell el varen fer els moros. Però quan els cristians vengueren aquí se’l feren seu i l’empraren per a defensar-se dels pirates que atacaven el nostre poble. En Sebastià que pensava que hi hauria algun drac, va adonar-se de que en aquell castell no hi havia hagut dracs ni gegants, però sí reis i cavallers que havien lluitat contra els pirates i contra els enemics.

Camina que caminaràs va arribar un moment en que trobaren que el camí s’aturava al davant d’una barrera. Allà, darrera la barrera, hi havia un home que era un ca. El seu padrí, que era un moix, va demanar permís per passar per allà. Volem anar al castell va dir. Però el ca els va dir que aquell camí era de la seva madona i que per allà no hi podia passar ningú.

   

Aquesta madona era una òliba molt poderosa. Era la madona de totes les terres que envoltaven el castell i tenia una riquesa tan grossa que tothom li tenia por. Aquesta senyora, amés, vivia en una casa molt gran dins aquelles terres, just al costat del castell.

D’aquesta manera en Sebatià i el seu padrí hagueren de tornar a rere molt tristos perquè no els varen deixar passar aquella barrera i perquè no pogueren veure aquell castell que a Sebastià li pareixia màgic.

En Sebastià de camí de tornada estava molt enfadat amb aquell ca tan gran que guardava la barrera. No era just. Però el padrí li va dir que no era culpa del ca, sinó de la senyora òliba i del senyor porc. El senyor porc era el que governava al seu poble. Aquest senyor, segons el padrí, no feia creure a la senyora òliba perquè obrís aquella barrera i deixés passar per allà a tothom. Aquell camí sempre havia estat obert i ara la malvada òliba se l’havia fet seu.

En Sebastià ho va entendre tot. L’òliba havia tancat el camí i el porc, que devia ser amic seu, no el feia obrir. Però no estava conforme. En Sebastià seguia pensant que tothom hauria de poder anar a veure el castell.

Per això en Sebastià al capvespre va anar a jugar amb en Miquel, el seu amic, que era un gall. En Sebastià li va contar tota la història a nen Miquel, que hi havia una òliba malvada i un porc que governava que no deixaven a la gent poder anar a veure el castell com sempre havien fet, i que en aquell castell hi havia hagut reis i cavallers, moros i pirates.

I així els dos amics, el gall i el moixet, decidiren que havien de fer alguna cosa. Que això era injust i que ells ho havien d’arreglar. D’aquesta manera decidiren que ho dirien a tothom que coneixien per si volien unir-se a ells per demanar, tant al senyor porc com a la senyora òliba, que obrissin aquell camí i els deixessin passar a veure el castell.

Amb menys d’una setmana ja li havien dit a tothom que coneixien: als seus pares, que eren moixos; als seus cosins que eren ànneres; al seu professor que era un hipopòtam; als seus amics, que eren serpetes, dragonets, mussols, genetes, conills...

I en molt poc temps aquests amics, cosins, el professor i els pares també ho digueren a tothom que coneixien. Tot el poble estava molt enfadat perquè aquella òliba dolenta no deixava passar pel camí fins arribar al castell, i perquè el porc, que era el governador, no feia res per obligar a l’òliba a deixar passar.

Un dia tot el poble, moixos, cans, ànneres, serps, granotes, elefants, hipopòtams, moneies, genetes, mussols, dragons, en Sebastià, el padrí, en Miquelet, i tots els animals, anaren a veure a la senyora òliba a casa seva, just devora del castell. Però un cop foren a la barrera el ca que guardava no els va deixar passar i va cridar a la senyora òliba. Aquesta senyora va venir i juntament amb el senyor porc els va dir a tots que aquelles terres eren seves i que no volia ningú ni pel camí ni pel castell. Que ella tenia més diners que ningú i que podia fer el que volia.

Però tot el poble va enfadar-se molt i varen obrir la barrera d’una empenta molt forta. La barrera es va rompre i així tots passaren pel camí cap al castell.

El senyor porc, que era el governador, i la senyora òliba, que no volia que ningú passés pel camí, no pogueren fer res per aturar a tota la gent. D’aquesta manera el poble, tots els animals units, obriren el camí per sempre més.

I aquesta és la història d’en Sebastià, un moixet que va aconseguir obrir una barrera i que tot el poble pogués anar de visita al castell. I que ens va ensenyar que tot el poble unit pot més que qualsevol òliba i qualsevol porc, per molt poder i molts diners que puguin tenir.

Comentaris

Toni

de pena

Toni | 19/01/2009, 14:26

Quin Ajuntament més penós que tenim.
En marti fent de les seves, el batle diguent sisi i desprès fentel que li pasa pels...

així anam

Contes no sexistes

Re: Un conte per anar a dormir que no es publicarà.

Contes no sexistes | 14/01/2009, 15:15

Pollenci, com diu Tomeu tots els contes a l'enllaç trobarás per exemple una guia de contes i literatura infantil no sexista.

Respecte a ser mosques colloneres, el diari republicà i pollencí "Adelante" ja el deia a la seva capçelera:

"He sido puesto sobre vuestro pueblo como un tábano sobre un noble caballo, para picarlo y tenerlo despierto".
Socrates

Joan Ramon

Bon Sant Antoni

Joan Ramon | 14/01/2009, 15:03

Garci, crec que has aconseguit una cosa, que es copmenti el tema.
Segurament amb la públicació no hagues sigut tan comentat.
Per altra banda al Senyor que signa com a pollencí, només dir-li que ser pollencí no suposa tenir una opinió ho una altre, hi ha pollencins de dretes, d'esquerres, de centre... com a qualsevol altre municipi de Mallorca. A més, els contes tots tenen un missatge. això no és nou, abans de cel·lebrar-se Sant Antoni a Pollença, per transmisió oral ja hi havia històries en missatge, en moltes de elles els ciutadans ja aprofitaven per queixar-se de la desigualtat social i de les injusticies, en Garci només ha fet el que fa molta gent des de fa segles a Pollença, Mallorca, Europa, Africa... en definitiva a reu del Món, de fet baldament li puguí sorprendre de esser humans i mosques colloneres no només n'hi ha a Pollença.

Molts anys i bon Sant Antoni.

Castelao

Pollenci

Castelao | 14/01/2009, 09:14

Lo teu , pollenci postís, es un rot escrit. No ho havia vist mai

Garci

Re: Un conte per anar a dormir que no es publicarà.

Garci | 14/01/2009, 06:36

Pollencí, que t'he de dir... si has llegit algún conte mai, o te l'han contat, tots els contes tenen un missatge, una "moraleja", uns valors que volen transmetre... que no t'agradin els valors que aquí transmet és una altre cosa.

Tal vegada som mosques colloneres, però el dia que algú li pegui per tancar el carrer on vius, que faràs? deixaràs que el carrer públic estigui tancat? Perquè no vols que s'obri el camí de Ternelles? perquè penses que els nins no han de aprendre que lo públic ha de ser respectat?

Tomeu

Bon Dia

Tomeu | 14/01/2009, 06:27

HOme pollencí, a mi dir quan veus comentaris que no et són faborables que no t'entenem, me sembla una mica pretenciós, no creus que pot ser senzillament que hi ha gent a qui si li sembla bé aquest conte?

Dir que inculcar idees no està bé en nins de "ue", i que no s'ha de fer a un conte, és senzillament fals, els conte sobretot es carecteritzen per tenir un missatge a transmetre, altre cosa és que no t'agradi el missatge, i aquí segurament el tema a sigut que al jurat no l'hi ha agradat el missatge transmés.

Per altra banda, m'estim més que me comprain amb un estol de mosques colloneres, que almenys es bateguen, que no mantenir una actitud servil i defensant els tractes de favor, que farem, cadascú té u paper a aquesta vida, i el de "llepa" a mi no m'atre gens.

Molts anys a tots.

Pollencí

De veres no u enteneu?

Pollencí | 13/01/2009, 23:27

En la meva humilde opinió, aquest conte no pasa deser una porqueria literaria que domés cerca fer propaganda dels vostres ideals, i aixo unit a que u voleu publicar a un recull de contes per a infants me pareix motiu mes que suficient per no publicarvos aquest conte. Me pareix increible que no sigueu capasos de comprende que no sa d'intentar inculcar idees a nins d'ue. Mostrau una falta de moral que mimpresiona en voltros i tot.

Pero e de felicitar a nen Garci per un motiu, trob que ha sabut triar be els animals que representen al batle i a la señora de Ternelles. Domés li faltava dir que els animals que anaren fins a la barrera ereu un estol de mosques colloneres.

Molts d'anys!

Garci

Re: Un conte per anar a dormir que no es publicarà.

Garci | 13/01/2009, 22:45

Reflexionant-hi el tema de la censura és molt trist. L'excusa, pensant-ho bé, no em convenç. Tots els contes infantils, almenys molts d'ells, tenen violència.

Crec que sincerament el meu conte no és violent ni proposa mesures extremes que un nin no pugui aprendre. Lluitar contra la injustícia amb la força de tot un poble unit no pot ser mai un mal valor a transmetre.

Crec que han volgut cercar alguna excusa per no publicar-lo. No se si ho han fet a propòsit o sense voler. Però l'excusa no m'acaba de convèncer.

Esper que vos hagi agradat.

Castelao

Pollencí

Castelao | 13/01/2009, 21:16

Te raó el "pollenci" quan diu que deixen passar tot hom que sigui de Pollença. Es llogic que també la propietaria ( Senyora, ja sabeu la dita: de porcs i de senyors...etc.)posi condicions: Que ella no hi sigui, que no sigui l'estiu o pasco, i si hi es,sols passa qui es "cosa", o simplement, "llepa". Amb aquestes condicions no hi ha d'haver problema per passar pel seu camí públic, no se de que es queixen aquests 4 arreplegats.

Joan Ramon

Ternelles SL

Joan Ramon | 13/01/2009, 21:04

Senyor Pollencí, vist el seu comentari no puc estar-me de fer el meu.
Per començar, convindrà que la festa de Sant Antoni no suposa la celabració de poder entrar a Ternelles, sinó la consecució d'una tradició d'anar a cercar un pi, que en moltes ocasions es va anara cercar a diferents llocs del municipi, i que els darrers 25-30 anys s'ha anat a cercar a Ternelles.
Per altre banda, que el camí de Ternelles és públic i hauria de estar obert no ho diu només en Garci, ho jo mateix, ho diuen els 17 Regidors de l'Ajuntament que així ho votaren tots els regidors el 25 de Setembre de 2008, i dic tots, UM-UNPi,PP-UMP,PSOE,PSM i EU en aprovar el catàleg de camins de l'Ajuntament de Pollença, deu ser l'únic pollencí que no s'ha temut de la notícia?
A més el Batle ja ha dit publicament que trebalalrà per restablir el lliure pas pel camí.
Així doncs, si vosté és l'unic a banda de la família March i el seu administrador que segeix considerant un camí real, com a privat, més que pollencí de bona voluntat, a mi me sembla una persona amb una visió servil i bastant provinciana. Evidentment tan respectable com un altre.
El divertit és que diguí que defensar Ternelles com a camí públic és de Rojos i comunistas, el PP i UM,no crec que s'ho considerin i així i tot votaren a favor del catàleg.

Salut

Tomeu

Pollencinet

Tomeu | 13/01/2009, 20:40

ës veu pollençi que ho ets un dels llepes de la "senyora", ho vas poc a Ternelles, això de que deixen pasar tothom.

Un poc tris a més d'anònim si que ho ets.

Pepe

Re: Un conte per anar a dormir que no es publicarà.

Pepe | 13/01/2009, 15:38

L'has clavat Jaume.

Miquel Sánchez

Re: Un conte per anar a dormir que no es publicarà.

Miquel Sánchez | 13/01/2009, 15:03

Parlant del pi, ara farem la competició de qui la té més llarga, sorry de qui el té més llarg, el pi s'enten.

Font: Sa Foganya del diari "ULTIMA HORA"

fra lokus

turgut

pi

turgut | 13/01/2009, 14:28

Cagondell aquest pi tallat en dimarts 13 fa un poc de mal fario. Ademes serà ple de reina no l'han deixat eixugar un poc. Mal assunto, mal assunto...

Pepe

Pollencí

Pepe | 13/01/2009, 14:03

Senyor Pollencí no és ètic intentar donar lliçons des de l'anonimat i menys mesclar la meva feina com professor i la meva activitat política. Una cosa és la meva vida i feina privada i una altra la pública. vostè em por dir rojo, comunista i criticar tot el que vulgui respecte a la meva feina política i pública però si vol dir alguna cosa sobre la meva vida privada al meu telefon o al correu li puc donar totes les explicacions que vulgui.

Un camí públic és públic per tothom no només pels residents o habitants d'un lloc. Una de les coses que distingeix al ser humà és la seva capacitat per pensar en la resta de sers humans i fer coses no tan sols per un interès particular sinó per un interès general


Si vostè està satisfet amb aquest caciquisme aplicat a Ternelles, enhorabona jo no per molt que em deixen passar.

Que l'he dir, sempre ha hagut esclaus, serfs, sudbits... satisfets amb la seva situació. I gent que sense ser esclava, serf o súdbit ha lluitat per millorar la vida dels mateixos.

Pepe

Re: Un conte per anar a dormir que no es publicarà.

Pepe | 13/01/2009, 13:42

Home Joan Pau estar el dia que es talla el pi és més important que saber si l'empresa que fa neteja viària al Port te contracte o no, si fa bé la seva feina... M'imagian que el senyor Ochogavia tampoc hi haurà fet unes noves bases per treure a concurs la neteja viaria del Port tot això no importa.Panes i circum i la gent tan contenta.

Garci

Re: Un conte per anar a dormir que no es publicarà.

Garci | 13/01/2009, 13:14

Jo no se si aquests pollencí ha llegit el conte. Els valors de que el poble unit és poderós i de que la majoria ha de decidir, amés de que no es pot tolerar una injustícia, són valors democràtics, que surten al conte, que s'ensenyen a les escoles.

Un final comunista tal vegada hagues estat: com que no els deixaven passar varen expropiar la propietat.

Prefereixo un professor crític que un pare amic de la dictadura. Perquè estar en contra de lo públic, dels valors democràtics en el conte expressats, i a favor del porc i l'òliba, que no són més que figures que concentren el poder, és això, ser amic de la dictadura.

Salut i bones festes, per tu, per tots els pollencins, i per tota la gent de fora que vengui a disfrutar de l'únic dia que se'ls permet el pas.

Jaume

Pollencins

Jaume | 13/01/2009, 12:49

A Pollença, com a tots els pobles, sempre hi ha un grupet de cada generació que es creuen més pollencins que els altres. Basta sentir alguns comentaris durant les festes més senyalades (“jo som més pollencí que tu, fa més anys que em vesteix, sempre s’ha fet així”, etc., etc.) … Normalment és gent molt tancada i infantil que els hi fa por deixar de ser els protagonistes, i que com deia en Joan es pensen que el món s’acaba a Crestatx. Però per una altra part moltes vegades si que els veus a altres pobles en “manades” fent de pollencí i rememorant per exemple el simulacre de Moros i Cristians per exemple a les festes de Sant Joan a Ciutadella davant la catedral en plena celebració d’un acte solemne pels ciutadallencs … que dirien aquest pollencins d’arrel si un grup de ciutadallencs fes l’anvers a Pollença durant el Tedeum?.

Aquests grupets que es creuen imprescindibles podrien deixar d’actuar un any a veure si les festes surten igualment endavant sense ells … segurament es durien una sorpresa. Ahh per cert, estan d’enhorabona ja que he sentit que obrin un “puticlub” a Crestatx i per tant podran fer el mateix que St Antoni i el Domoni sense haver d’anar a l’extranger.

Un Pollencí tant pollencí com l’altre.

Salut i Molts d’Anys.

Miquel Sánchez

Re: Un conte per anar a dormir que no es publicarà.

Miquel Sánchez | 13/01/2009, 10:44

Un altre "pollencí" que es creu la guixa del mon.

Vens molt barat als altres mallorquins que tenen tant de dret a gaudir de Ternelles com tots el pollencins.

Visca jo i només jo, jo estic doncs els altres tembé hi estan. El mon no acaba a Crestaix hi a més gent amb els mateixos dret que tu.

fra lokus

Joan

Re: Un conte per anar a dormir que no es publicarà.

Joan | 13/01/2009, 10:29

Garci si te censuren el conte al menys que et donin els motius reals. Aquest conte no te res de violent,el que passa es que té un rerefons polític com tots els contes, el que passa es que aquest no agrada. Agraden més els contes on el poder el tenen els reis i reines no aquells on el poder el té el poble.

Joan

Re: Un conte per anar a dormir que no es publicarà.

Joan | 13/01/2009, 10:23

Supòs que tots aquest que empra'n la paraula rojos en to despectiu per referir-se a la gent d'esquerres deuen ser falangistes no? Ja esta bé d'emprar aquesta terminologia simplista, jo diria que els que varen anar a Ternelles eren més verds que rojos....

Pollencí

Vergonya

Pollencí | 13/01/2009, 09:46

I aquest que ha escrit el conte es el futur profesor dels nostres infants. No basta en Pepe que inculca ideals polítics als nostres adolescents; la proxima generació de comunistes ja va a per els infants de preescolar.

No e sentit mai que a cap pollencí li neguesen el pas per Ternelles, i els que anaren a reivindicar a la barrera no era tot el poble, eren els cuatre rotjos de sempre del poble i el resto gent de fora poble.

Supòs que sereu consecuents i celebrareu la diada del pi a la plaça major com a acte en señal de protesta. Torrau cuatre botifarrons a el caliu del fogueró de la nit abans i cridau ben fort, que segur que vos sentirá tot pollença desde ternelles (i aquesta vegada si que será tot pollença)

Joan Pau

Marti Ochogavía...

Joan Pau | 13/01/2009, 09:34

I que podem comentar d'aquest il·lustre senyor...
Una cosa significant i no significant.
Res, m'han arribat a les orelles que el pi de sant antoni es talla avui dimarts dia 13, ja que el dia que s'havia de tallar, dinous dia 8 el senyor martí ochogacvia no hi podia assistir i com que ell és el regidor delegat de TOT no hi podia assistir per motius d'agenda, van traslladar-ho a dia d'avui. Idò, què us sembla?
A mi particularment, em sembla nefast, així va aquest ajuntament, que prioritzen actes que tanmateix surten sempre per inèrcia, a que l'organització de l'ajuntament i de tots els seus empleats queden fora res, fora sebre qui és qui i que ha de fer cada un. Falta jerarquia, basada en els drets i deures del personal, així va no?
Gràcies

Pepe

Excuses

Pepe | 13/01/2009, 08:40

La raó que t'han donat per no publicar el conte em sembla totalment falsa. Els contes infantils són plens de violència i mort. Ara que tinc un nin m'he cansat de matar llops (pobrets). Rompre una barrera en defensa del bé comú no em sembla gens violent.
I els valors que ensenya el conte em semblen molt positius; la unió fa la força i les injustícies no es poden mantenir si tots ens unim.

Tal vegada no han entés bé el teu homenatge a "rebel·lió en la granja i això del porc ha molestat al "governador".

Ja et vaig dir la meva opinió ahir, també pens que el podriam publicar al proper Urxella escrit.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb