URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Margarita, Clara, dones...

Alternativa | 23 Gener, 2009 07:00 | facebook.com twitter.com

Al ple de desembre es va aprovar la nostra moció de distincions a les Sres. Margarita Comas Camps i Clara Hammerl. Es va parovar per unanimitat  obrir expedientes per donar el nom de Margarita Comas Camps al carrer que actualment no té nom però es diu "prolongació de la Gola", nomenar filla adoptiva a na Clara Hammerl i que a partir d'aquesta moció al manco el 50% dels futurs nous carrers portin nom de dona. Aprovada per unnimitat.

Fa mesos varen demanar avanços a la paritat en els noms dels carrers. A aquell plec ja varen citar a na Clara i després  al nostre blog varen rebre el suggeriment  de posar el nom d'un carrer a Margarita Comas Camp. Les dues dones es troben unides per la seva vocació i idees pedagògiques. És més, el marit de na Margarita Comas, el fotògraf Guillem Bestard Cànaves va ser secretari de Colonya quan na Clara va deixar de ser la seva directora. 

MARGARITA COMAS CAMPS (Alaior, Menorca, 25 de novembre de 1892 - Exeter, Anglaterra, 1973) fou biòloga, pedagoga i professora de la Universitat de Barcelona.

Vinculada a la Institució Lliure d'Ensenyament, va a ser una de les principals protagonistes en la introducció de la didàctica de les Ciències a Espanya. Comas fou una gran defensora de la innovació pedagògica, la igualtat social i els drets de les dones. La seva vinculació amb Pollença  és que va viure un temps a Pollença ja que es va casar amb el fotògraf Guillem Bestard  amb el que es va tenir que exiliar amb motiu de la guerra civil.

Nascuda a l'illa de Menorca, Margarida Comas va iniciar els estudis de magisteri a Mallorca. El 1922 va ingressar a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona, i el 1928 va arribar a ser una de les primeres llicenciades en biologia, amb un expedient excepcional. El seu interès per la investigació la va portar a ampliar els estudis a París i a Londres, i va aconseguir el grau de doctora. En tornar a Espanya va guanyar la Càtedra de Ciències Naturals de la Universitat d'Oviedo. Posteriorment va exercir com a mestra a l'Escola Normal de Mestres de Tarragona; el 1931 va ser nomenada directora de l'Escola Normal de la Generalitat del nou règim republicà. El 1934 va ser professora agregada de Biologia Infantil i metodologia de les Ciències de la Naturalesa a la Universitat de Barcelona; d'aquesta manera es va convertir en la primera professora de la facultat de pedagogia de la UB.

En esclatar la Guerra Civil espanyola, es va instal·lar a Bilbao. El 1937 va emigrar a Anglaterra, on va continuar investigant dins l'àmbit acadèmic a Foxhole i a Darlington Hall. Va publicar Las escuelas nuevas inglesas (1930), El método MacKinder (1930), La coeducación de los sexos (1931), El método de proyectos en las escuelas urbanas (1931), entre d'altres.

La seva activitat com a investigadora queda recollida en revistes franceses i en el Butlletí de la Societat Espanyola de Ciències Naturals.

 (Dades biogràfics trets de "mujeres de ciencias")

 CLARA HAMMERL.

Pensam que fins ara ha estat un gran oblit no fer un reconeixement públic a Clara a Pollença. Recentment amb motiu de la inauguració de la I Fira "Dones Gestionant", el Govern de les Illes Balears i el Ministeri d'Igualtat del Govern central, varen fer un homenatge a Clara, al ser la primera dona a  Espanya que fou directora d'una entitat financera, la caixa d'estalvis de Pollença, des dels anys 1908 al 1916.

Només cal llegir l'excel·lent biografia de Pere Salas per veure la importància que va tenir na Clara totalment identificada amb l'obra de Guillem Cifre de Colonya, de la que va ser part activa i vital fent classes a l'escola de Colonya.

Quan Guillem es va suicidar na Clara va ser nomenada  directora de la Caixa i la seva determinació va aconseguir la reobertura de la Institució de Pollença que s'havia tancat. O sigui va ser clau en la continuitat de la Caixa que ha arribat fins avui i de l'escola que es va mantenir fins el cop d'estat de 1939

El darrer punt de la moció aprovada va ser que al manco el 50% dels futurs nous carrers del municipi llevin nom de dona. 

 Margarita Comas Camps            Clara Hammerl

 

 

MOCIÓ DISTINCIONS MARGARITA CAMPS I CLARA HAMMERL

El regidor d'Alternativa EU-EV, José Luis Garcia Salvador, presenta a la consideració del Ple la moció següent, perquè sigui estudiada i debatuda al ple del mes de desembre 2008.

Exposició de motius.


- Atès que a la concessió d’honors i distincions del nostre municipi la relació de dones és mínima, situació que és habitual a la majoria dels municipis de l’estat.


- Atès que s’ha de fer un esforç per avançar a la paritat a tots els àmbits, i també als dels reconeixements públics.


- Atès que consideram que la Sra Margarita Comas Camps mereix un reconeixement per la seva destacada tasca com pedagoga, biòloga i investigadora, a més de ser una gran defensora de la innovació pedagògica, la igualtat social i els drets de les dones i que va viure un temps a Pollença ja que es va casar amb el fotògraf Guillem Bestard amb el que es va tenir que exiliar amb motiu de la guerra civil.


-Atès que consideram que la Sra Clara Hammerl, mereix un reconeixement per la seva labor tan a l’Institució d’ensenyament de Colonya, com per la col·laboració i continuïtat que va donar a l’obra de Guillem Cifre de Colonya , sent la primera dona que fou directora d’una institució financera a Espanya.



Per tot això, aquest regidor presenta al ple de l’Ajuntament, amb la intenció de veure-la enriquida amb les aportacions de la resta de grups polítics i per a la seva aprovació si procedeix la següent moció.


PROPOSTES DE RESOLUCIÓ

El ple de l’Ajuntament de Pollença acorda

  1. Iniciar l’expedient per a la dedicació del carrer “prolongació Gola” a la Sra Margarita Comas Camps.

  2. Iniciar l’expedient per nomenar filla adoptiva de la Villa a la Sra Clara Hammerl.

  3. Que a partir d’aquesta moció al manco el 50% dels futurs nous carrers del municipi llevin nom de dona.

Signatura

Comentaris

P de la P

Clara Hamel i Margalida Comas

P de la P | 23/01/2009, 17:58

Encertadissím l'article d'avui, recordar, fer memòria de les dones que dins els seus àmbits contribuiren i molt al desenvolupament del nostre poble i de la humanitat. Que les seves tasques en servesquin de model. Aquestes dues dones que en certa manera estan lligades a Pollença sense esser pollencines han estat injustament oblidades, no així d'altres que surten en processó per les festes patronals i donen nom a alguns carrers de la vila.
Discrep den Garci amb la quota del 50 per cent, el que passa es que secularment no s'ha tingut en compte la participació de les dones dins la societat masclista, però no neguem la seva part, encara que sigui des de la humiltat de la cuina o les tasques domèstiques.
Una altre dona no pollencina que cal recordar per el seu lligam a la pedagogia a Pollença és Maria Salvat, casada amb el mestre pollencí Antoni Cifre Suau "de L'hotel" que aplicaren dins els grisos anys de la dictadura, els ensenyaments del moviment de renovació pedagògica de Rosa Sensat i de l'Institut-Escola de Ferrer Guardia.
Que el seu record ens ilumini.

Pepe

Murillo

Pepe | 23/01/2009, 15:57

No m'estranya Murillo, ja l'haviem comentat a altre article com sembla que es vol amagar aquesta dada. A la pàgina web diu "La tràgica mort de Guillem Cifre de Colonya, el 1908 a Lió" sense especificar més.
Sembla que fins i tot després de mort la moral catòlica persegueix a en Guillem

Pepe

Garci

Pepe | 23/01/2009, 15:54

Garci els símbols són importants, no es tracta d'imposar res, ni tan sols de discriminació positiva, parlam d'una cosa merament simbòlica com el noms dels carrers.
Jo desconeixia l'existència de Margarita, tenir que estar obligats en pensar en dones que mereixen tenir un carrer estic segur que serà un bon exercici mental per tots.

Murillo

Clara

Murillo | 23/01/2009, 14:51

Ara m'he quedat una mica sorprès, Guillem Cifre de Colonya es va suicidar? No ho sabia

Miquel Sánchez

Re: Margarita, Clara, dones...

Miquel Sánchez | 23/01/2009, 09:30

Aqui la que sobra és Na Bibiana Aido, com exemple de dona esgrescadora tenim na Toñi, que crec que ha donat un exemple magnífic al seu bloc de com s'ha de comportar una dona amb el problema que ella ha tingut.

Tornant a na Bibiana aquesta, el seu ministeri no nomes sobra si no què és una despesa innecessària ja que les seves funcions és solapen amb Sanitat, Justícia i Afers Socials.

És clar que Na Toñi molt millor ministra que na Bibiana aquesta, de responsable del "flamenco" a Andalussia a ministra, quin bot.

Garci

Re: Margarita, Clara, dones...

Garci | 23/01/2009, 09:10

Sonarà raro però no m'agrada això de que a partir d'ara els carrers hagin de dur com a mínim el 50% noms de dones.
No hi haurà mai igualtat real si l'intentam imposar d'aquesta manera. La discriminació positiva jo crec que no és útil, sinó paternalista i progre.

Estic d'acord en donar un reconeixement a aquestes dues dones, s'ho mereixen, però d'aquí a ser obligat buscar dones per a futurs carrers...

Se que no soc políticament correcte, però és el que pens.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb