URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Cal una nova cultura del territori

Alternativa | 16 Març, 2009 07:00 | facebook.com twitter.com

Aquest és un excel·lent  article de na Carme Miralles Guasch aparescut al diari Públic el passat 7 de març, a més a més hem aprofitat per incloure enllaça a dos documents molt interessants

- Informe del Parlament Europeu sobre l'impacte de la urbanització extensiva a Espanya.

- Manifest "Per una nova cultura del territori",

UNA NOVA CULTURA DEL TERRITORI

Fa unes setmanes es va publicar un informe del Parlament Europeu sobre l'impacte de la urbanització extensiva a Espanya (es votarà el 26 de març) En ell es considera que les illes i les zones costaneres mediterrànies espanyoles han sofert una destrucció massiva en l'última dècada. El ciment i el formigó han saturat aquestes regions de tal forma que han afectat no només el fràgil medi ambient costaner, sinó també l'activitat social i cultural de moltes zones, el que constituïx una pèrdua tràgica i irreparable de la seva identitat i llegat cultural i mediambiental.

I tot això per l'avarícia i la conducta especulativa (i es podria afegir, en alguns casos, delictiva) de les autoritats locals i membres del sector de la construcció. Aquest informe demana i recomana a les autoritats espanyoles que portin a terme una profunda revisió de tota la legislació urbanística, que declarin una moratòria dels nous plans de creixement urbà que no respectin els criteris rigorosos de sostenibilitat mediambiental i responsabilitat social, i que busquin solucions als problemes existents,  derivats d'aquesta urbanització massiva, irresponsable i insostenible.

A mitjan 2006, un grup de professionals relacionats amb el territori (urbanistes, arquitectes, geògrafs, enginyers, etc.) van presentar el manifest Per una nova cultura del territori, confirmat per diversos centenars d'ells, amb l'objectiu de denunciar, igual que l'informe del Parlament Europeu, l'abús d'aquesta urbanització massiva, i a la vegada alertar de la necessitat i urgència d'asseure les bases per a una nova cultura del territori.

Una cultura que percebi el territori com un bé no renovable, essencial i limitat, que ha de ser entès com recurs, però també com cultura i part de la nostra memòria històrica col·lectiva, a la vegada que referent identitari, per això una de les primeres preocupacions d'aquesta nova manera d'entendre el nostre entorn físic ha de ser la preocupació per trobar la formula perquè, en cada lloc, la col·lectivitat pugui gaudir dels recursos del territori i preservar els valors per a les generacions posteriors. Perquè el territori també és un relat col·lectiu que necessàriament transmetem als nostres fills i néts.

A més, un territori bé gestionat constituïx un actiu econòmic de primer ordre que confereix un valor afegit als productes i als serveis, en particular els turístics, bàsics per a l'economia espanyola. La gestió sostenible del territori és certament una obligació social i ambiental, però també un urgent imperatiu econòmic.

Necessitem una nova cultura que permeti la impregnació de la legislació estatal, autonòmica i local, a la vegada que orienti la pràctica dels ajuntaments i del conjunt de les administracions, i que pugui proporcionar un marc adequat per al bon funcionament del mercat, corregint en benefici de la col·lectivitat els excessos privats i que faci prevaler els valors de la sostenibilitat ambiental, l'eficiència funcional i l'equitat social.

En temps de crisi, i per tant de canvi de models i de prioritats, aquesta hauria de ser la nova fórmula: una nova cultura d'entendre un bé comú com és el nostre territori i els nostres paisatges. D'això depèn no només el nostre benestar sinó també la nostra riquesa.

Blog Caravaca no se vende



Comentaris

Immobiliàries=Legió Satànica destructora de la Veritat,la Bondat,l'Excel·lència i la Bellessa.

PP-UM=Molts de mals i desgràcies per venir.

Immobiliàries=Legió Satànica destructora de la Veritat,la Bondat,l'Excel·lència i la Bellessa. | 16/03/2009, 15:25

Amb ses polítiques des PP-UM moltes famílies es veren i es veuen colpetjades per es accidents de tràfic i es càncer.Ho inflaren tot artificialment per fer negoçi;no només ses factures.Carreteres estibades de tràfic,turistes despistats i irresponsables,immigrants...etc,que provocaren aquell accident què s'endugué els fills i familiars de moltes familíes.I tota sa contaminació i porquería d'aquest "progrés" PP-UM està acabant ara matèix igualment amb sa vida des teus familiars i fills per càncer;perquè és necessari què es especuladors i multinacionals s'umplin les butxaques en contra dels interessos generals i la salut de la gent d'aquí.

Pepe

Re: Cal una nova cultura del territori

Pepe | 16/03/2009, 15:03

És brutal la quantitat d'organismes creats per col·locar gent i fer publicitat-propaganda.

Igualment resulta sorprenents que un partit liberal aposti per invertir dotze milions en un auditori.

Tomeu

Emprese públiques

Tomeu | 16/03/2009, 14:55

És un debat interessant el de fer créixer l'administració o no. Curiosament, el PP que hauria d'esser partidari de reduir-la des de la seva suposada visio lliberal de l'administració, s'ha dedicat a fe-la créixer amb aquests tipus d'organismes.

Pepe

Un monstre públic que creix

Pepe | 16/03/2009, 11:12

Interessant article al Balears, Creixen les empresses públiques, consorcis, fundacions... que dificulten el control i faciliten els deutes econòmics i la corrupció.

Un monstre públic que creix
El volum pressupostari de les empreses públiques de Balears continua amb la seva sobredimensió alarmant. Un de cada quatre euros dels comptes autonòmics d’enguany es gestionarà per aquesta via
Lluís Planas | 16/03/2009 |

El volum pressupostari de les empreses del sector públic de Balears continua creixent de manera alarmant, i això després de l’increment vertiginós que es registrà durant el mandat de Jaume Matas. Enguany, una quarta part del pressupost total de la Comunitat es gestionarà a través de les empreses públiques del Govern: un de cada quatre euros. Fa dos anys, en el darrer exercici de l’anterior Executiu del PP, només s’arribava a la cinquena part. Si les empreses de Matas gestionaven 563 milions d’euros del total de 2.894 del seu darrer pressupost, les d’Antich administraran enguany 816 dels 3.323 milions dels comptes públics. La sobredimensió d’aquest sector públic de les Illes fou una de les grans crítiques a la política pressupostària de Jaume Matas, perquè propicià el vertader ‘forat’ al fons autonòmic.

Segons el darrer informe de la Sindicatura de Comptes, les empreses públiques tancaren el 2007 amb un endeutament viu de 1.555 milions d’euros. El Banc d’Espanya, fa just un any, apuntà que les entitats dependents i vinculades a la Comunitat ja presentaven el deute més elevat de l’Estat, amb un 2,5% en relació al seu PIB i a un punt de la mitjana de tot Espanya. Davant això, el nou Govern es comprometé a acabar amb aquest desequilibri pressupostari, criticat durament per la mateixa Sindicatura perquè suposa un enorme flux de doblers públics que es gestiona sense els controls establerts per a la resta de l’Administració, i més encara quan des del principi de la legislatura es començaren a destapar presumptes casos de corrupció en la gestió anterior d’aquest entramat públic de societats, consorcis i fundacions –CDEIB, Bitel, Turisme Jove...–. Durant el Govern de Matas es crearen al voltant de 80 empreses, consorcis i organismes públics diferents.

Però a l’hora de la veritat, els actuals responsables polítics s’han topat amb un marge d’actuació molt reduït per aturar el creixement d’aquest ‘monstre’, atès que l’Administració autonòmica du la inèrcia de fer servir les empreses públiques per agilitar les seves actuacions en determinats àmbits. Aquesta agilitació, però, implica una exempció en la intensitat dels controls de la despesa i l’execució pressupostària, a més de donar un marge molt més ampli per a la contractació –col·locació– de personal eventual, com s’ha advertit en el passat. El nou Executiu no ha eliminat ni tan sols integrat el funcionament de societats públiques de consideració, i s’ha limitat a dissoldre’n alguna de menor entitat que ja es trobava sense activitat. El Govern té entorn de 40 ens i empreses públics que en depenen o sobre els quals té participació, als quals s’ha d’afegir més d’un centenar de fundacions i consorcis amb altres administracions públiques.

A l’espera de la llei

El Govern està ultimant una llei del sector públic per tal de complir el seu compromís de posar ordre en la gestió de les empreses públiques i societats instrumentals de l’Administració autonòmica. La norma, que prepara la Conselleria de Presidència en col·laboració amb la d’Economia, Hisensa i Innovació, es troba en el darrer tram d’elaboració i revisió perquè el Consell de Govern la pugui aprovar i remetre-la després al Parlament. Entre d’altres objectius, les intencions de l’Executiu són limitar les competències executives dels gerents o responsables de les entitats, com també les seves retribucions, augmentar-ne el règim d’incompatibilitats i posar més condicionants a les contractacions i autoritzacions de la despesa per evitar la discrecionalitat amb la qual s’ha funcionat fins ara.

D’aquesta manera, s’establiran uns "controls d’eficàcia" des de l’Executiu. Cada entitat pública dependent del Govern haurà d’elaborar un pla anual de les seves actuacions i un informe detallat de la gestió i les contractacions, que després seran auditats des de la Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació. Sobre això, el departament de Carles Manera ja ha intensificat des del principi de la legislatura les mesures de control de la despesa de les entitats públiques –com de la resta d’unitats de gestió de l’Administració autonòmica– a través de la Intervenció General. El seu personal s’ha intensificat considerablement per actuar en aquesta línia.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb