Alternativa | 04 Abril, 2009 06:00
Manolo García regidor del PCE a 1979 i actual membre de l'Assemblea d'Alternativa EU-EV, un exemple de com es pot pasar de la primera línia a ajudar als novençants
A continuació el manifest institucional
TRENTA ANYS D’AJUNTAMENTS DEMOCRATICS
La constitució dels ajuntaments democràtics el 1979 és el resultat d’un procés polític i social que s’inicià quasi una dècada abans. És el que es coneix com a Transició Democràtica Espanyola, i alhora va estar impulsat per les demandes dels nous partits polítics que es constituïren en la clandestinitat, per les del món obrer que ja començava a estar organitzat en sindicats lliures també en la il·legalitat i per l’inconformisme d’importants sectors de la burgesia i de determinats sectors del tardofranquisme, que pensaven que el liberalisme i la democràcia representativa s'ajustava millor a les seves expectatives. No cal oblidar, però, que tot i que des de finals dels seixanta el règim franquista experimentà un afebliment del seu caràcter dictatorial i autoritari, fins el 1975 va mantenir la seva capacitat repressora i en dates tan tardanes com el 1977 encara continuaren produint-se episodis de violència política des de l’aparell estatal. Per exemple, quan els sindicats ja estaven en procés de legalització, la celebració del 1r de maig fou prohibida i durament reprimida, com ho evidencien els més de dos-cents ferits i més de cent cinquanta detinguts de Madrid el 1977. És més, no totes les institucions franquistes es democratitzaren al mateix temps, sinó que va caldre una llarga espera perquè això succeís. Les eleccions generals de 1977 havien donat pas a un govern democràtic, i el 1978 s’havia votat una constitució, que seria la base del nou estat de dret. A partir d’aquest moment els espanyols ja es podien sindicar, va desaparèixer la censura i es desenvoluparien institucions d’autogovern a les diverses nacionalitats històriques de l’Estat. Però encara faltaven els ajuntaments. En aquesta lògica es podria argumentar que la Transició arribà a un dels seus punts àlgids el 1979, quan foren elegits els primers consistoris segons les regles de la democràcia representativa. Així, amb la presa de possessió dels nous batles i regidors, es desmantellava teòricament la darrera gran institució franquista.
D’aquesta forma s’iniciava el 19 d’abril de 1979 una nova època per a Pollença. Les urnes havien donat una majoria absoluta a la UCD encapçalada per Martí March Cerdà, amb 3.385 vots, la qual cosa suposava un espectacular 57 % de tots els sufragis emesos; per contra, el PCE-PCIB fou la segona llista més votada, amb 1.483 vots (el 25’1 %) i el PSOE quedà en tercer lloc, amb només 1.025 sufragis (un 17’4 %). Aquests resultats es varen traduir en 10 regidors per part de la UCD, 4 pels comunistes i 3 pels socialistes. S’ha de destacar, entre d’altres coses, que a més de renovar-se la classe política, entraven a formar part de l’Ajuntament com a regidores, per primer cop en tota la història, dues dones. I tot això amb una alta participació en els comicis, ja que votaren 5.944 persones, quasi les mateixes que a les generals del mateix any, la qual cosa suposava un espectacular 77’9 % del cens electoral. El veritablement important és que els pollencins havien pogut elegir per primer cop des de feia més de quaranta anys, els seus representants a la institució política mes pròxima a la ciutadania: l’ajuntament. No nomes això, a partir d’ara aquesta institució es faria ressò dels diversos corrents ideològics que han anat sorgint a Pollença.
Dit tot això, s’ha de remarcar també que el 1979 Pollença no va experimentar cap revolució socioeconòmica, cap trencament estructural digne de menció, ja que en bona part aquest ja s’havia produït amb anterioritat, durant els anys seixanta bàsicament. En altres paraules, s’havia passat d’una societat eminentment agrària a una altra dominada pel secundari i, sobretot, els serveis, gràcies al gran desenvolupament del turisme, i de la industria de la construcció, alhora que augmentava la renda dels pollencins (com la de la resta dels illencs) i podien accedir per primer cop als beneficis i excessos de la societat de consum occidental.
Segurament, gràcies a aquest conjunt de factors el canvi polític a Pollença es va escenificar amb la victòria d’un partit moderat, de centre, que combinava personatges reformistes del regim finiquitat, amb una aposta ferma per la llibertat i la democràcia política, tot i preservar el sistema econòmic imperant aleshores. Però al costat de la victòria de la UCD, tampoc no s’ha d’obviar el gran resultat que varen treure els comunistes encapçalats per Martí Vicenç, Bonjesús, els quals, juntament amb els socialistes, entraven per primer cop en la Història al consistori i formarien la primera oposició de la democràcia.
Des d’aquella data s’han succeït les eleccions municipals cada quatre anys amb total normalitat i demostrant que l’alternança política també formava part del sistema. Concretament, s’han succeït vuit consistoris democràtics encapçalats per set batles diferents representants de diverses opcions politiques. Així, el 23 de maig de 1983 Ramon Rabassa Ensenyat va ser el segon batle del període com a representant d’Unió Mallorquina. El 30 de juny de 1987 el va succeir Martí March com a cap de llista del Centre Democràtic i Social, el qual va acabar la seva dilatada carrera al final del seu mandat. Entre el 15 de juny de 1991 i el 3 de juliol de 1999 la batlia va recaure per dos cops en Miquel Oliver Bisbal del Partit Socialista Obrer Espanyol, que va ser seguit de Francesca Ramon Perez de Rada del mateix partit, la qual va ser batlessa fins el juny de 2003. Seguidament va ocupar la presidència del Consistori entre aquesta data i el juny del 2006 Joan Cerdà Rull, seguit de Bartomeu Cifre Ochogavia que ocupà el càrrec fins el 15 de juny de 2007, quan un altre cop Joan Cerdà va ser elegit batle de Pollença.
En definitiva, durant aquests trenta anys que ara es compleixen els pollencins, a més de gaudir dels drets fonamentals que estableix la Constitució, han pogut elegir aquells partits i persones que han regit la vida política de Pollença, és a dir, s’han pogut governar a ells mateixos.
Pere Salas Vives. Dr. en Història.
MANIFEST 30è ANIVERSARI AJUNTAMENTS DEMOCRÀTICS
Els municipis són realitats humanes, socials, econòmiques, naturals i culturals que compten amb segles d’existència i que gaudeixen alhora d’una actualitat absoluta i de nombroses oportunitats de guanyar-se el futur.
Els trenta anys d’ajuntaments democràtics constitueixen una experiència ben definida i indubtablement positiva atès que els ajuntaments han esdevingut els protagonistes actius de la vida social, cultural i econòmica del país i han posat en marxa molts dels serveis bàsics que ben encertadament reclama la població amb el propòsit de millorar i incrementar la prestació d’aquests serveis als ciutadans.
El que està en joc per als propers anys és la possibilitat de bastir amb prou garanties d’èxit un model de benestar - nacionalment integrador, socialment cohesionat i econòmicament pròsper -, en un marc internacional cada vegada més interconnectat i sotmès a les transformacions constants pròpies de la moderna societat del coneixement.
Els batles i batlesses, com també el conjunt dels càrrecs electes locals, som dipositaris de la sobirania popular. Hem estat votats i escollits per representar la nostra societat i, en conseqüència, tenim l’obligació de fer-nos ressò de les necessitats i els anhels del conjunt de la ciutadania.
És per això que, conscients de la legitimitat política que ens atorga el nostre paper als ajuntaments i de la responsabilitat col·lectiva que tenim en l’actual moment històric, el batle i els regidors i regidores manifestam el següent:
Reconèixer i distingir la feina i l’esforç desenvolupats als ajuntaments per tots els batles i batlesses i regidors i regidores al llarg d’aquests 30 anys d’ajuntaments democràtics.
Agrair a la ciutadania la seva participació en aquest procés democràtic i el seu suport i confiança amb el present i amb el futur del seu poble.
Compartir experiències i estratègies per tal d’enfortir els lligams i la relació entre els habitants del municipi atesa la proximitat de l’ajuntament amb els seus afers diaris i immediats.
Incentivar valors com ara el diàleg, la participació, la tolerància, el compromís, la responsabilitat, el benestar i el progrés tan propis de l’àmbit democràtic.
Pollença, 3 d’abril de 2009.
Gunni | 05/04/2009, 17:17
Ni més asfalt, ni més creixement, ni més especulació. No volem més desbarats
P de la P. | 05/04/2009, 13:22
La nit de les primeres eleccions municipals el PCE va fer el recompte i la festa a casa de Martí Bonjesús, al Calvari, mentres anaven arribant els interventors de mesa i després de conèixer els resultats (més de un 25%) brindàrem amb xampany i prop de dues-centes persones amb banderes vermelles amb la faus i el martell,baixàrem l'escalonada cap a la plaça per fer palesa la nostre alegria i el nostre èxit, cantant la Internacional,algunes madones mirant de darrera les persianes (costum molt mallorquina) comentaven: han guanyat els comunistes!!!
Ràdio Urxella | 04/04/2009, 17:39
Per escoltar-lo cal pitjar a d'alt el logo de Ràdio Urxella o enganxar l'adreça següent: www.urxella.net/urxella/radiourxella/radio_urxella.htm
Gràcies Miquel, ets una màquina.
Miquel Sánchez | 04/04/2009, 17:36
Ja teniu el ple de febrer a Ràdio Urxella.
Informació | 04/04/2009, 15:07
TV MALLORCA
Aquest diumenge, a les 21:45, Cròniques emetrà el seu capítol número 25, titulat "Causa oberta a la corrupció." El programa analitza els casos de corrupció que han esclatat els darrers anys, i ho fa mitjançant alguns dels seus protagonistes. L'espai es demana si hi ha més corrupció ara, o és que s'investiga millor. I per contestar-ho, parlen testimonis importants com el Fiscal en Cap, Bartomeu Barceló, destacats penalistes com Gabriel Garcies, Jaume Campaner, o Ignacio Herreros, advocat de Rodrigo de Santos.
El programa, de 25 minuts de durada, fa un repàs a l'evolució de la Fiscalia, que s'ha anat especialitzant, i que compta amb més mitjans que fa 15 anys, quan es començaren a investigar casos de corrupció, com el cas Túnel de Sóller. De fet, un dels arguments del programa és estudiar com han canviat els resultats judicials de les investigacions. Des de les prescripcions i els arxius, fins a les contundents condemnes en les primeres peces jutjades del cas Andratx.
Per analitzar tota aquesta qüestió, Cròniques compta amb l'anàlisi d'especialistes informatius en la matèria com Pep Matas, Esteban Urreiztieta, Felipe Armendáriz i Andreu Manresa.
El programa "Causa oberta a la corrupció" compta amb dues parts. La primera s'emetrà aquest diumenge, i la segona el proper dia 12 d'abril.
Garci | 04/04/2009, 10:27
El que més destacaria és l'aconseguiment de que les festes de la Patrona siguin gratuïtes.
Pareix una tonteria, però és va haver de lluitar, ja que abans les festes eren de pagament.
Miquel Sánchez | 04/04/2009, 06:56
En Manolo a la assemblea ens va contar una anècdota d'aquestes dates, i va ser quan el batle els va dir a tots el regidors "Divendres al devallament amb vestit i corbata", i li varen haver de recordar que en aquells dies ja havia llibertat de religió.
alternativaperpollenca@gmail.com
Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.
CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy
Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
Prou ciment llevant
mll | 11/04/2009, 12:11
Ni més asfalt, ni més creixement, ni més especulació, ni pobles de primera i d'altres de segona, Si més transport públic per tots!. No volem més disbarats, No al tren tram.