URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Del Formentor literari al caçador.

Alternativa | 08 Abril, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

Al ple de febrer vam presentar una moció rebutjam el vedat de caca major de la cabra mallorquina a Formentor. Rebutjada amb els vots en contra d'UM_UNPI i PP_UMP i  2 vots a favor PSM i Alternativa

Al ple vam recordar que al mes de setembre es va aprovar la declaració de Pollença com a municipi amic dels animals, i que no era coherent fer això i  no dir res respecte el projecte de vedat de caça a Formentor. A més pensam que l’Ajuntament s’ha de pronunciar ja que afecta negativament i és un perill pel turisme que cerca la tranquil·litat del paisatge. Aquest vedat tampoc es pot justificar com un producte turístic diferenciat ja que, a prop, hi ha el vedat de la Victòria i  hi ha projectes de vedat a Cala Murta i a Ternelles . És un simbol de la degradació d'aquest municipi que s'hagi passat del Formentor dels premis literaris i els fòrums internacionals al Formentor de la caça de cabres. Pensam  que aquest no és el futur turísticque mereix un paisatge patrimoni de tota Mallorca com el de Formentor.

Al ple el regidor de Medi Ambient Jaume Plomer primer va justificar que no s'ens hagués mostrat el pla tècnic del vedat  que correspon a la CAIB, i  no és un documents públics, pel que s’ha d’acreditar l’interès i la necessitat  per tenir-hi accés. La veritat que ens va sorprendre aquesta resposta, no coneixiam el secretisme d'aquests plans tècnics. Si la petició de l'Ajuntament on es troba el vedat no és suficient per veure el pla tècnic ja em direu de que estam parlant.

Per altra part, Jaume va defensar que la cabra fina mallorquina ha estat declarada per la Comissió Europea com a fòssil vivent que s’ha de conservar, i això serveix per justificar l'eliminació de l’altra espècie, la hibridació amb les cabres domèstiques, segons el regidor de medi  ambient això servirà també per protegir la flora autòctona, a l'eliminar gran quantitat de cabres hibrides. Sobre aquest tema us recomenam el debat al fòrum del GOB; Tema polèmic: cabra salvatge mallorquina. 

En Tomeu Cifre (PP-UMP) va explicar que s’ha dimonitzat el tema de les cabres i tampoc creu que es pugui parlar de plaga.. També va explicar que la caça tradicional de la cabra salvatge es feia amb cans i llaç, i era una forma de tenir ingressos a les explotacions agrícoles, però a pesar del nom no eren tan salvatges sinó que es tracta d’una raça asilvestrada . Va afirmar que és incomprensible que la Conselleria d’Agricultura doni subvencions als criadors, i s’apliquen normes sanitàries per després amollar-les als vedats. Després va dir que la nostra  moció sortia de les competències municipals i que per això votarien en contra. Nosaltres sempre hem mantingut que l'Ajuntament ha d'opinar de tot el que es fa al municipi encara que no sigui competència. La realitat física està per damunt de la realitat legal i sobre tot com hem dit és un tema que des del nostre punt de vista afectarà negativament al municipi.

 

En Tomeu Cifre del PSM va manifestar el seu desconeixement ja que, a l'igual que nosaltres ,no havia tengut accés al pla del vedat de caça, però va assenyalar la sospita que, a la llarga, pot suposar un inconvenient per a l’allargament de la ruta de pedra en sec fins al far, i una interferència en els usos senderistes.Va a votar a favor de la moció

En Joan Cerdàl Sr. Batle i va repetir un argument d'altres ocasions; al ser una activitat empresarial legal l’Ajuntament no pot dir si agrada o no, i a més està fora de les competències municipals.

Com no es competència municipal per això només presentavam la moció per expressar el rebuig al vedat, i vam tornar a recordar al batle  que el fet que siguin legals no vol dir que no es pugui estar en desacord, i vam tornar a posa rl’exemple de les lleis de Nuremberg de l’Alemanya nazi. Com eren lleis no s'havia de dir res?

 Sobre aquest tema us recomenam si encara no l'haveu llegit l''article que va publicar Biel Perelló al seu fotoblog amb molta informació i interessant enllaços.

 Cabres salvatges? 6.000 euros? Foto de la pàgina "perdizroja"

 

 

Moció presentada pel grup Alternativa Esquerra Unida-Els Verds de refugi al vedat de caça major de la cabra salvatge mallorquina a Formentor.

“Atès que en aquest moment a Formentor es promou un vedat de caça major homologat per a la caça major de la cabra salvatge mallorquina.

Atès que al ple de setembre l'Ajuntament de Pollença va aprovar per unanimitat la seva declaració de  “Municipi amic dels animals  i la difusió de la citada iniciativa.

Atès que els principals valors de Formentor són la biodiversitat, la tranquil·litat del lloc i l'excursionisme. Valors prou incompatibles amb la caça major amb la que a més  s’utilitzen vehicles que suposaran els eixamplament de camins com ja s’ha fet al de cala Figuera, a una zona tan sensible com la Formentor.

Atès el  Decret 91/2006 de 27 d'octubre, de regulació de poblacions caprines i ordenació del aprofitament cinegètic de la cabra salvatge mallorquina, disposa que la cabra salvatge mallorquina, només podrà ser caçada en els vedats de caça major que contin amb autorització expressa per part de l'administració competent en matèria de caça,i  l'obtenció de la mateixa quedarà supeditada a acreditar la sostenibilitat de l’aprofitament.

Atès que la figura legal del Certificat de Qualitat de Caça Major té com requisit que la finca de caça major presenti unes densitat globals óptimes sostenibles de manera que el risc de danys a la vegetació sigui inexistent o poc significatiu, especialment en el que es refereix a zones amb plantes endèmiques.

Atès que Formentor conta amb una de les riquesa botànica autòctones més importants de les Illes fins i tot conta amb una planta endèmica, la Naufraga baleárica, i el seu gran valor ecològic és reconegut per una abundant legislació, entre altres ha merescut la qualificació de paisatge Protegit i àrea d'interès florístic ( Norma 3 del PGOU i informe d'ICONA de 1984).

Atès que el Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Forestals de les Illes Balears (COITF) ja va manifestar la seva preocupació pel vedat de caça major ja existent a la Victória homologat per a la caça major de la cabra salvatge mallorquina, ja que es fomenta la població de cabra que afavoreix elevades taxes d'erosió i falta d'estrat arbori causant un elevat dany sobre la vegetació i les espècies de flora autòctones i protegides.

Per tot això, aquest regidor presenta al ple de l'Ajuntament, amb la intenció de veure-la enriquida amb les aportacions e la resta de grups polítics i per a la seva aprovació si procedeix, la següent proposta

PROPOSTES DE RESOLUCIÓ:

El Ple de l'Ajuntament de Pollença.

- Mostra el seu rebuig a la creació d'un vedat de caça major homologat per a la caça major de la cabra salvatge mallorquina a la propietat de l’hotel Formentor

- Demana al govern que adopti quantes mesures siguin oportunes per evitar la creació d'un vedat de caça homologat per a la caça major de la cabra salvatge mallorquina a la propietat de l’hotel Formentor”

Comentaris

Miquel Sánchez

Re: Del Formentor literari al caçador.

Miquel Sánchez | 09/04/2009, 14:31

Actualització secció TDT.

Ara no està autoritzada la TDT de pagament, ahir sí

Algú entén res ???

Pepe

Abril de república

Pepe | 08/04/2009, 23:00

Article de Pere Fullana al Balears sobre la seva excel·lent conferència del divendres a Pollença

Abril de república
Amb aquest títol Iniciativa Ciutadana de Pollença ha promogut un seguit d’actes, amb un rerefons reivindicatiu, relacionats amb la cultura republicana, en clau de present, amb la mirada posada a la història, però imaginant un futur alternatiu. Sortosament per a servidor, el passat divendres, vaig tenir l’oportunitat d’intervenir-hi amb la intenció de contrastar punts de vista sobre "L’Església i la República". Sobre un tema, doncs, com se suposa espinós i difícil de tractar, sobretot des d’un punt de vista ponderat i racional, tot i que per sort disposam d’estudis acadèmics extraordinaris sobre aquesta qüestió, cada cop amb més consens i amb més rigorositat. Quan dilluns a la nit, sentia l’extraordinària intervenció de Jaume Santandreu en l’homenatge a Bartomeu Bennàssar, encara em ratificava més i més en la certesa sobre la pluralitat de l’Església i en la necessitat de reivindicar també aquells sectors de l’Església que, en cada època de la història, han hagut de batallar contracorrent i han fracassat en vida, per acabar essent considerats referents per a les generacions següents.

D’això mateix parlàvem en la tertúlia posterior a la intervenció a Pollença, precisament perquè havia optat per citar alguns clergues i cristians que s’havien significat per esser crítics amb l’actitud majoritària de la jerarquia catòlica espanyola durant la República. D’aquests n’hi ha molts més del que hom imagina i tenien un paper qualitativament rellevant, malgrat que els manuals d’història mai no s’han significat per atorgar-los cap casta de paper. De fet, molts cristians –sobretot a Catalunya i el País Basc– foren especialment crítics i afirmaven que allò que el poble odiava no era l’Església, sinó els seus representants que traïen l’esperit evangèlic que substanciava l’Església. El prevere Josep M. Llorens, exiliat a França el 1939 i autor del llibre L’Església contra la República Espanyola, no amagava les seves conviccions republicanes i el seu rebuig absolut al Règim militar instaurat pels sediciosos, el juliol de 1936.

L’historiador també té un deute moral i hauria d’alimentar una gran sensibilitat davant els individus que, singularment o col·lectivament, tenen el coratge de mantenir-se contracorrent i no es deixen vinclar. Només per poder parlar d’aquestes qüestions i poder fer-ho en un clima de respecte, llibertat i cordialitat he d’agrair als joves d’Iniciativa l’oportunitat de reflexionar en veu alta sobre qüestions vidrioses que, tractades amb mesura i sinceritat tenen un interès especial per a persones cívicament compromeses i intel·lectualment sensibles.

Miquel Sánchez

Re: Del Formentor literari al caçador.

Miquel Sánchez | 08/04/2009, 21:49

Actualització secció TDT.

Autoritzada la TDT de pagament

Gunni

PP-UM=Molts de mals i desgràcies per venir.

Gunni | 08/04/2009, 18:58

Y líbranos Señor de todo político!!.

Pepe

Consulta popular

Pepe | 08/04/2009, 14:19

Avui al DdM curiosament a la secció de "Actual. música"
EU-Els Verds pide una consulta popular para decidir sobre el auditorio de Moneo en Pollença.

Pepe

Nota del GOB

Pepe | 08/04/2009, 08:42

I seguim governat amb els imputats d'UM...

Nota informativa
Dimarts 7 d'abril de 2009

Acció de denúncia per part del GOB del Pla de carreteres durant la presentació de Les bases d'una estratègia de paisatge, al Consell de Mallorca

El GOB DENUNCIA QUE EL PLA DE CARRETERES DESTROSSA EL PAISATGE.

El GOB DEMANA A LA SENYORA ARMENGOL COHERÈNCIA EN LES POLÍTIQUES QUE AFECTEN EL TERRITORI. NO ES POT FER PAISATGE PER UNA BANDA I DESTROSSAR-LO PER L'ALTRA.

SALVEM MALLORCA, ENCARA!
________________________________________________________________________

El mes de desembre de 2008, els partits representats al ple del Consell de Mallorca, amb PSOE i BLOC al capdavant, votava a favor de l'aprovació inicial de la revisió del Pla de Carreteres de UM.

Tot i que se'ns havia promès una nova política de carreteres, que prioritzaria una nova ordenació del territori i la mobilitat en el sentit més ampli, ens trobarem amb la mà alçada dels representats del PSOE i BLOC a favor d'una proposta de modificació del PDS de Carreteres que respon únicament a la necessitat d'haver d'incorporar la reserva viària pel nou traçat de 2on cinturó o via connectora, i que, al marge d'eliminar l'autovia Inca-Manacor, dona continuïtat a les aspiracions del Pla del 98 i 2003, pel que fa al model de xarxa viària que condicionarà i condemnarà el futur de Mallorca.

Les actuacions previstes contemplen des d'ampliacions d'autopistes existents, desdoblaments que donen lloc a noves autovies i carreteres de 4 carrils, 2on i tercer cinturó de Palma, rondes i variants i sobretot, diverses actuacions de "condicionaments de vies secundàries" que desgraciaran el paisatge rural que encara queda a Mallorca

CONDICIONAMENTS DE CARRETERES: O COM DESTROSSAR EL QUE ENS QUEDA DEL PAISATGE RURAL

La majoria dels projectes de condicionaments, especialment de la primera fase, responen a la voluntat d'establir un enllaç ràpid entre els eixos radials (vies de gran capacitat Palma-Inca, Palma-Manacor, Palma-Campos, Palma-Andratx, Palma -Sóller) i els pobles més allunyats de Palma, fins ara, més o menys preservats de l'abús urbanístic. Un abús vinculat a l'escursament de distàncies entre aquests i Palma que té per objectiu la consolidació de tota Mallorca com a àmbit d'influència metropolitana de Ciutat.

Com a obres que tenen per objectiu la consolidació dels eixos transversal, ens trobam, entre altres, els següents condicionaments:

- Ariany-Santa Margalida
- Sencelles-Algaida
- Algaida-Llucmajor
- Manacor-camí de conies
- Manacor – Son Carrió
- Vilafranca – Sant Joan
- Santanyí – Ses Salines
- Ma-6030 – Ses Salines

Per altra banda, ens trobam amb projectes que obren en les portes a l'accés a indrets preservats:

- Inca- Selva- Caimari, la porta a la pretesa declarada Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat
- Inca- Mancor
- Esporles – Valldemossa
- Esporles – Banyalbufar
- S'Arracó – Sant Elm
- Peguera – Capdellà
- Pollença – Sa Calobra

I d'altres possibiliten l'arribada a la mar, com a actuacions radials que complementen l'anell circular de la costa:

- Accés a Can Picafort Nord
- Son Servera – Port Vell
- Muro a carret. Int. Badia d'Alcúdia
- Felanitx – Portocolom
- Ses Salines – Colònia de Sant Jordi
- Carretera interior badía d'Alcúdia

Tots aquests projectes responen a l'ànsia de consolidar l'expansió urbanística a tota la illa, sense respondre a cap més justificació.

IMPACTE PAISATGÍSTIC I CONSERVACIÓ D'ESPAIS NATURALS.

24 de les 73 actuacions previstes a la primera fase afectes àrees protegides per la llei d'espais naturals, i 16 més en la segona fase.

NOMBRE DE PROJECTES DE LA FASE I QUE TRAVESSEN UN ÀREA PROTEGIDA. NOMBRE DE PROJECTES DE LA FASE II QUE TRAVESSEN UN ÀREA PROTEGIDA.
ANEI 14ANEI / ARIP 8ARIP 2LIC 9ZEPA 9 ANEI 6ANEI / ARIP 2AAPI / ARIP 2ANEI / ARIP / AAPI 2ARIP 4LIC 10ZEPA 11

L'impacte paisatgístic romp el caràcter rural de molts d’indrets. La zona que travessen les noves vies, l’amplada de les carreteres, el tipus d’obres i complements no tenen en compte el fet de trobar-se dins espais rurals i fins i tot espais naturals. Els canvis que provocaran significaran un cop més, la transformació negativa de la zona que travessen

IMPACTES SOCIALS ESPECTACULARS

L’execució d’aquests projectes implicarà un canvi espectacular a zones i municipis afectats. Aquest canvi resultarà negatiu per quant implicarà expropiacions, increment de renous, malbaratament de propietats rústiques, expropiació, reducció d’activitats agrícoles, etc. En definitiva la pèrdua de qualitat de vida a les zones afectades.

CONSEQÜÈNCIES NEGATIVES SOBRE EL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

La quantitat d’obres que se programen, les zones per on travessen, el tipus i característiques de cada un dels projectes implicaran per força la destrucció d’una gran quantitat d’elements arquitectònics: parets, edificacions, porxos, cases, sínies, aljubs, sestadors, etc.. que formen part del nostre paisatge i del nostre patrimoni.

És el cas, per exemple de la variant de Muro. En aquest cas, com en d'altres el traçat no té en compte aspectes culturals i patrimonials força importants en aquest tram. D’una banda hi ha dues pedreres al capdamunt de la carrerassa del camí des Carnatge, que confronta amb el camí de Son Blai – carretera a Sineu- que tenen un gran valor etnològic i cultural per al poble. De més a més, la via suposarà un distanciament de l’ermita de Sant Vicenç amb el poble. També suposaria un accés més dificultós en direcció al tren per a tota aquella gent que hi va a peu o amb bicicleta. I, de més a més, trastoca notablement les rutes ecoturístiques del municipi, que el mateix Consell posà en marxa.

EXIGIM COHERÈNCIA EN TOTES LES POLÍTIQUES QUE AFECTEN AL TERRITORI. EL PLA DE CARRETERES DESTROSSA EL PAISATGE.

Les obres previstes representen en tots els casos obres desmesurades i vertaderament impactants, no pròpies d'una institució que ara, treballa per a la preservació del paisatge des del seu Departament d'Ordenació del Territori, la declaració de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat o la promoció de rutes ecoturístiques. En tenim dos exemples en actuacions ara en execució: el condicionament de la carretera Sant Joan – Montuïri i el condicionament de la carretera de Manacor a la Ma-12 (camí de Conies)

Demanam coherència en el discurs de les polítiques de paisatge del Consell de Mallorca i les accions que es fan a través del la política de carreteres o la política territorial. No es pot pretendre establir les bases de cap estratègia de paisatge, mentre des d'altres departament de la pròpia institució es plantegen destrosses irreversibles del paisatge rural de Mallorca.

Demanam, la retirada del Pla de Carreteres ja!

SALVEM MALLORCA, ENCARA!

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb