Alternativa | 23 Maig, 2009 06:00
A les darreres eleccions generals a partir de la candidatura d’Unitat vam tenir un interessant debat a l’article "Quo Vadis Esquerra" . Per la meva part defensava que és complicat poder arribar a la independència sense passar abans per un model federal, i assenyalava que la història d'altres països així el demostrava. Un "amic de Lladó" em respondia que
"No hi ha via cap exemple de estat centralista que es federalitzi i que dels Estats que conformen la Unió Europea n'hi ha 12 que l'any 1907 no eren estats. Europa no ha vist federalitzacions (només el cas singular d'Alemanya de l'est) sinó que només ha vist el naixement de noves republiques fruit de la seva independència..."
Vaig dir que le contestaria, però el cert és que fins avui no l'havia fet (perdó). La majoria dels països que han alcanzat la independència a Europa al segle XX l'han fet després d'una guerra, sigui la primera Guerra Mundial o guerres nacionales com la de Iugoslàvia.
Hi ha dos exemples; Txecoslovàquia i la URSS que han donat lloc a diversos paísos independents d'una manera prou pacífica, i al dos casos es tractaven de repúbliques federals.
Pens que aquells que defensen la independència dels Països Catalans, de les Balears o de Mallorca han de ser ben conscients que si això es vol aconseguir de manera pacífica s'ha de fer de forma gradual i pas a pas. No oblideu que la Constitució al seu article 8 diu "que l'exèrcit té com missió defensar la seva integritat territorial".
A Espanya és clar que hi ha un nacionalisme espanyol homogeni, monolingüe i excloent majoritari, però crec que el camí no és respondre amb el mateix tipus de nacionalisme. Els nacionalismes, inclús l'espanyol són un continu històric i seguiran existint agradin o no. Negant l'existència d'Espanya i del seu nacionalisme no se soluciona el problema i tampoc s'aconsegueix res pensant que els nacionalistes espanyols tindran una revelació i acceptaran pacifica i democràticament la independència d'una part del "territori espanyol".
Des del meu punt de vista el que hem de fer és avançar cap a una república federal que reconegui el dret a l'autodeterminació, mitjançant un procés de reforma constitucional . Cal canviar d'una vegada un Senat inoperant i disfuncional que no serveix per a representar l’estructura territorial i política d’Espanya. Cal institucionalitzar els mecanismes multilaterals amb caràcter vinculant (Senat, conferències sectorials i conferència de presidents), i terminar amb la provisionalitat, actual; el tracte desigual i la ineficaç implantació dels drets bàsics de ciutadania en sanitat, serveis socials i educació.
Relacionat amb tot això ens ha arribat una interessant informació sobre una nova web www.españafederal.es o www.espanafederal.es en la qual es pot trobar la Declaració “Construint l’Espanya Federal” que fou presentada a Madrid el passat desembre. Aquesta Declaració es defineix com una proposta de reforma federal de la Constitució Espanyola sorgida de les aportacions de varis experts/es de l’Estat Espanyol en matèria federal.
La Web és un instrument de difusió de la Declaració “Construint l’Espanya Federal” i serveix per a:
Pi i Margall president de la Primera República Espanyola, que entre altres coses va impulsar la separació de l'Església i l'Estat, l'abolició de l'esclavitud, l'ensenyament obligatori i gratuït, la reducció de la jornada laboral i el projecte de nova Constitució que preveia una República Federal formada per 17 Estats.
Garci | 23/05/2009, 11:18
Tens raó en que l'estat de les autonomies ha estat alabat com una espècie de perfecció pels partits majoritaris des de la Transició. Revertir aquest pensament és molt difícil.
I molt més quan en els nacionalismes, apart del tema econòmic, també s'hi mesclen sentiments irracionals. És molta la gent que quan sent l'himne de la seva pàtria s'estremeix, se li eriça el cabell o simplement sent una sensació d'orgull.
Avançar cap a l'acceptació dels pobles d'Espanya o cap a una independència d'aquests és molt difícil si no és fa per mitjà del diàleg i la cooperació, i la irracionalitat de que parlava fa que això sigui gairebé inviable.
Però com diu Labordeta: También será posible que esa hermosa mañana
ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver,
pero habrá que forzarla para que pueda ser.
joan ramon | 23/05/2009, 11:08
Això ho dic perquè a més això ho acompanyen d'una forta campanya per fer pensar a la societat que l'actual model és el millor, i el centrelisme és el model que sembla inamovible. Esper senzillament que aquesta tendència reverteixi amb els anys.
ja veurem. Si bé jo personalment m'estimaria més pertanyer a un estat diferent de l'Espanyol, però ja m'aniria bé provar com funciona un estat federal.
Salut i república
Salut i república
Joan Ramon | 23/05/2009, 11:00
Jo seguesc pensant que si un estat com l'Espanyol, no empren una reforma cap al federelisme real, no pot dir-se que sigui un estat que sigui sensible a les diferents realitats d'aquest.
Realment, pens que actualment ni el PP ni el PssssoE no demostren molta voluntat d'avancar cap el federelisme.
Garci | 23/05/2009, 10:18
En el tema de l'Espanya federal o de la independència d'algun territori, crec que si un nacionalisme espanyol no accepta democràticament que s'escindeixi una part, tampoc acceptarà el dret a l'autodeterminació, tot i que la Unió Europea ho accepta.
Mira lo asquerós que ha estat el govern "socialista" amb el tema Kosovo.
Garci | 23/05/2009, 10:10
Miguel Hernández! Gràcies pel text.
pep alegre | 23/05/2009, 09:56
asturianos de braveza, vascos de piedra blindada, valencianos de alegría y castellanos de alma, labrados como la tierra y airosos como las alas, andaluces de relámpagos, nacidos entre guitarras y forjados en los yunques torrenciales de las lágrimas; extremeños de centeno, gallegos de lluvia y calma, catalanes de firmeza, aragoneses de casta, murcianos de dinamita frutalmente propagada, leoneses, navarros, dueños del hambre, el sudor y el hacha, reyes de la minería, señores de la labranza, hombres que entre las raíces gallardas, vais de la vida a la muerte, vais de la nada a la nada: yugos os quieren poner gentes de la hierba mala, yugos que habréis de dejar rotos sobre sus espaldas
Joan | 23/05/2009, 07:25
Bon article Pepe. Totalment d'acord.
Joan | 23/05/2009, 07:25
Bon article Pepe. Totalment d'acord.
alternativaperpollenca@gmail.com
Aquest blog és plural i lliure. Les opinions dels comentaris reflecteixen només el parer de l'autor del mateix i des del blog URXELLA no ens fem responsables del seu contingut.
CAP OBJECTIU ÉS MASSA PETIT,CAP VICTÒRIA MASSA INSIGNIFICANT. Arundhati Roy
Pla de Futura Gestió: Programa Electoral 2015-2019
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
Re: Construint l’Espanya Federal
Pepe | 23/05/2009, 16:41
Evidentment a l'actualitat pel PSOE i el PP l'estat de les autonomies és més que suficient i no es plantegen avançar cap a un estat federal ni donar el dret d'autodeterminació. Però crec que aquest son objectius factibles.