URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Excursió Coll de Síller a Cala Carbó.

Alternativa | 23 Agost, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

Avui, dia de descans senyorial, aprofitarem per regalar aquest conte a tots els que incansablement lluiten pel bé comú, sigui diumenge o dilluns. A tots ells va dirigit, i especialment a la Plataforma Pro Camins Públics que ha convocat una excursió pel camí tancat del Coll de Síller. Un camí públic de cents d'anys. Ja em perdonareu les possibles errades històriques.


Començava a fosquejar i la barca estava amarrada i a raser dels temporals. Ja era hora de partir cap a casa amb la pesca d’avui.

Enfilant-se costa amunt, tot carregat de senalles de palma plenes fins a les totes de peix, va fer un alè mirant la cima. Si no m’espavilo encara se’m farà fosc –va dir-se mentalment.

No tenia por de perdre’s, aquell camí se’l sabia de memòria. Eren massa anys anant i venint per aquell traçat. El seu pare, que al cel sia, contava que feia ja molts anys el camí era quasi impracticable. Pocs eren els que com ell havien d’anar a la Cala St. Vicenç a pescar des del Moll. I que en aquells anys havies de fer el cap viu per agafar el bon camí perquè sinó, camp a través, podies pegar dins qualque sementer i corries el perill que et fessin fora a base d’escopetades.

Ara el camí, de tant d’anar i venir pescadors que feinegen a la Cala, és bo. Sovint trobes homes que van i venen a l’entrada de la fosca carregats de peix cap a les seves cases. Caminen en silenci entre els crits incessants dels grills a l’estiu i el vent de terrany que abandona la terra i s’endinsa cap el mar.

El més dur és arribar a d’alt del coll. Però un cop a d’alt ja veus els llums d’oli a les finestres de moltes cases. Fins i tot pots distingir la teva. I ja començant a baixar imagines el que et trobaràs per sopar. La forta olor del peix que dus a l’esquena és dissimula entre la costum i el flaire imaginari del que t’espera damunt la taula.

Aquests molls que duc avui, uns collons els vendré! Ben enfarinats i fregits amb oli ben calent, acompanyats d’un bon tassó de vi i una llesca de pa, això soparé avui.

Al baixar per la costa és fàcil sentir belar els cabrits que criden a les seves mares. Per aquestes contrades n’hi ha molts de cabrits. Potser dissabte o diumenge n’agafi algun, ara que venen les festes.

El camí passa per la vora de les cases, i és inevitable trobar-te l’amo en Mariano assegut a la porxada prenent la fresca. Bon vespre Miquel, et diu. I, sabent que passaries, ja et té preparat el tassó de vi. Com ha anat avui? Que dus res de bo per deixar? Si? Idò ja va bé. Jes, du-te’n quatre tomàtigues per na Maria estarà contenta. I els xics, bé? Idò així m’agrada. Au, adéu i fins demà.

Les cases son molt antigues, n’hi ha que diuen que son del temps dels moros. Però encara s’aguanten gràcies a la feina de’n Mariano que se’n cuida de les cases, dels sementers i de les ovelles. I així i tot te’l trobes cada vespre disposat a donar el que té i a fer la xarredeta amb tots els que per allà passen. Tothom sempre té una mica de peix i un poc de conversa per en Mariano.

Arribant a baix, cansat del dia i del camí, ja només penses en descarregar el peix que demà hauràs de vendre. Avui no et pots queixar, la cosa ha anat bé. Molls, cap-roigs, pagells, déntols i uns quants serrans grossos per fer brou.

A casa ja hi ha na Maria impacient. Com cada dia ella espera nerviosa, pensant-se viuda pel mar com tantes altres dones que hi ha al Moll. El mar fa forat i tapa deia sempre la seva mare quan parlava del seu pare que havia estat mariner i un matí va partir cap a cala Boquer i ja mai més va tornar. Però l’alegria de veure en Miquel entrar per la porta dissipava tota angoixa i la convertia en somriure.

Ajudat per ella descarregaven el peix i el col·locaven dins caixons a dins una habitació fresca. Demà l’anirien a vendre pels carrers, ella i els xics, i havia de fer bona presència. Ell com cada dia aniria coll amunt fins a Cala Carbó on tenia el botet i sortiria a pescar esperant que la mar estàs tranqui-la i la pesca fos abundant.


 

Comentaris

Garci

Re: Excursió Coll de Síller a Cala Carbó.

Garci | 24/08/2009, 18:02

Jo hi seré, i esper que molta més gent també!

Lo que NO FA l'ajuntament és una vergonya. Els camins públics s'han d'obrir.

Joan

Coll de Siller

Joan | 24/08/2009, 16:37

Meam si la gent s'anima a participar dissabte de l'excursió. La xarxa de camins públics de Pollença requereix més implicació de la que el Govern municipal demostra.

Miquel Sánchez

Re: Excursió Coll de Síller a Cala Carbó.

Miquel Sánchez | 23/08/2009, 19:21

Des de la meva ignorància, tinc entès que les directors generals no tenen horari de feina fix, però han d'estar a la disposició dels seus superiors en tot moment.

És molt possible que el cotxe oficial del Sr. Sureda tingui instal.lat qualque dispositiu per poder comunicar-se amb els serveis d'emegències com poden ser bombers, aeronaus de vigilància entre altres i aixì estar informat de la situació en tot moment, sense haver de recorrer al telèfon mòvil, pero repetesc no ho sé.

Joan

PP-UM

Joan | 23/08/2009, 18:17

Perdo, la pasada legisslatura era PP-UM, no me volia oblidar de la contribució de UM a la corrupció.

Joan

cuiriositats

Joan | 23/08/2009, 18:05

Però no formen part totdos del Bloc per Mallorca? Jo pensava eren carrecs del Bloc totdos.

També estaria bé explicar perquè Biel Cerdà no va voler tan sols negociar aquí el crear bloc, i es beneficia d'un càrrec designat per el bloc, i també perquè el PSM aquí va entrar a un govern sense ser necesari, malgrat molts dels seus militants no n'estiguin d'acord, possats a demanar-se coses.

La utilització d'un cotxe oficial és una cosa habitual entre els càrrec, pot ser seria millor no feró, però mentre demostri fer la seva feina i ser hones, tot es perdi per això i no pel que ens robaren els del PP la pasada legislatura.

Andreu

En Miquel Àngel Sureda té cotxe oficial?

Andreu | 23/08/2009, 17:40

Bones. Resulta que el director insular d'emergències del consell de Mallorca, Miquel Àngel Sureda (ERC) té cotxe oficial que usa per tot, per desplaçar-se pel poble i per anar a fer feina. Això és un gest de solidaritat amb la crisi i d'austeritat econòmica. En biel Cerdà, que també és director insular no en té, posa el seu cotxe i els seus diners per la benzina, que és el més lògic no?
Quina barra aquests d'ERC, en lloc de donar llum donen fum, això se diu ser republicà...

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb