URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Auschwitz, la memòria de l’horror

Alternativa | 11 Setembre, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

Aquí tenim, després de molt, un altre gran article de la nostra columnista més aclamada, na Toñi. Com sempre, genial.

Auschwitz, la memòria de l’horror 

Avui vull descriure un dels escenaris de la II Guerra Mundial que he visitar enguany, el conegut com a camp de concentració d’Auschwitz, tal vegada la màxima expressió de l’horror que una persona pugui concebre.

A uns seixanta quilòmetres de Cracòvia, i enmig d’un paisatge idíl·lic, enrevoltat de boscos, suaus pasts i rius d’aigües transparents, els nazis varen trobar el lloc adient per instal·lar un dels seus camps d’extermini. Raons estratègiques varen suposar la paradoxa que la bellesa natural es conjugàs de forma espantosa amb la crueltat suprema al mateix espai físic.

 

Tal i com es visita avui en dia, el primer camp que es va obrir, conegut com Auschwitz-I, és un museu en memòria de les més d’un milió de persones que hi varen morir. Esgarrifen els filats, els barracots amb lliteres on s’hi amuntegaven centenars de persones, però més encara les enormes vidrieres que ara contenen les restes que els soviètics varen trobar en alliberar el camp: cents de quilos de cabells (que, irònicament, s’usaven per fer teles que, entre d’altres coses, servien per als uniformes dels nazis), milers de sabates i d’ulleres i maletes, moltes de maletes, amb les dades personals pulcrament escrites amb guix per aquells que no sabien que anaven cap a la mort i que es pensaven sortir del camp i, en fer-ho, recuperar els seus efectes personals. Res me va impressionar tant com aquella caligrafia feta amb cura i esperança, per jo paraules que posaven cara a homes humiliats, torturats i assassinats en nom de no se sap molt bé què. Amb un criteri més que encertat, dedins no es poden fer fotografies i els visitants, aquesta vegada sí, respecten la prohibició i, de fet, el silenci esglaidor amb què tothom completa el recorregut té quelcom de religiós, com si s’estàs visitant un infern que ni Dant ni Virgili varen poder imaginar.

A les parets, les fitxes dels que varen fer treballs forçats, que no varen ser destruïdes quan els alemanys varen abandonar el camp, amb la fotografia i la dada d’ingrés i el moment de la defunció, constatació horrorosa que ningú hi sobrevivia més que un parell de mesos en aquelles condicions infrahumanes. El cartell que dóna entrada al camp, “El treball vos farà lliures” no pot ser una demostració més palpable del cinisme més absolut. Allà, el treball només feia cadàvers vivents.

La visita es completa a tres quilòmetres, a Auschwitz-Bikernau, des de la torre de vigilància del qual, divisant les restes de les cambres de gas, dels crematoris, de les vies que hi traslladaven els jueus amb pitjors condicions que els animals, un es pot arribar a fer una petita idea del rostre que té la barbàrie.

 

I si és veritat la màxima que diu que un poble que no recorda la seva història està condemnat a repetir-la, el camp d’Auschwitz ha de romandre obert per sempre, per evitar que qualcú, d’aquí uns anys, pugui arribar a oblidar la forma més terrible d’horror que ha viscut el segle XX i, probablement, tota la història recent.

Sé que hi ha una bibliografia ingent sobre el que va passar allà durant la guerra, però jo vull fer una recomanació de dos llibres que no poden ser ni més diferents ni més definitoris, que he descobert enguany i que he llegit amb el cor estret. Un és Si això és un home, de Primo-Lévi, un supervivent del camp, ja tot un clàssic. L’altre va camí de ser-ho també: es tracta de les memòries, fictícies, d’un oficial de les SS, Les benignes (Las benévolas n’és el títol en castellà), de Jonathan Littell,  una novel·la duríssima, demolidora, i que, després de quasi nou-centes pàgines, planteja més dubtes que respostes a les tres preguntes que tots els que visiten els camps es fan en sortir: Quina casta de persones varen ser capaces d’ordenar i executar l’extermini de milions d’éssers humans?, Com va ser possible que això passàs? i Podria tornar passar? 

Dedicat a la memòria de José María Aguirre, supervivent del camp de Mathausen, que ens acaba de deixar.

 

Comentaris

Garci

Re: Auschwitz, la memòria de l’horror

Garci | 11/09/2009, 20:27

Potser acabi amb tota la bona literatura que recomanau. Però un llibre ràpid, d'un capvespre, senzill, divertit i curtet: el noi del pijama a ratlles.

No és "alta" literatura, però no està malament.

Pere, també anyoram els teus articles. Ehem...

Pere de la Punta

PER NO OBLIDAR

Pere de la Punta | 11/09/2009, 20:15

Feia temps que no et llegiem Toñi, però mira per on avui ens regales les teves impressions polonesas i la crua visió dels camps d'extermini nazis. Gràcies Toñi: això fa que no oblidem, que recordem... és dur, és trist, però es necessari. Avui 11 de setembre, pens amb l'ignomínia del Gral. Pinochet i el cop d'estat a Xile, l'intent d'amagar durant tans anys la veritat, que finalment emergeix i la saluden els demòcrats de veritat. El record emocionat és avui pel president Salvador Allende.
Aquí, a casa nostra encara no hem museitzat els camps i llocs de l'horror de la dictadura, i el jutge Garzón ha de declarar,... encara hi ha molta de gent que no vol que es sàpiga la veritat, tenim llei de memòria històrica però no se si basta. Toñi una besada ben forta i en volem més...i saludos als documentalistes del blog,(Garcias, Caldentey etc.) no sé si tendrem tan de temps per llegir.

P. de la P.

Toñi

Re: Auschwitz, la memòria de l’horror

Toñi | 11/09/2009, 19:12

Hola a tots. És un plaer tornar i ser tan benvinguda. Em deixaré caure per aquí més sovint, paraula.
Tots teniu raó. Hi ha coses que no es poden fer sense la connivència de molta de gent. Justament a "Las benévolas" (jo ho vaig llegir en castellà) es recull un episodi com el que conta en Pepe: els nazis miràvem com el polacs mataven els seus veinats. Està clar que és molt fàcil dir després "jo no ho sabia" (oficials de l'exèrcit alemany ho digueren). De fet, fins i tot l'església catòlica, que va mirar cap a un altre costat perquè ja li anava bé el que passava, se va apuntar a aquesta excusa.
És veritat que no he recomanat "Vida y destino", lectura de l'estiu del 2008 per mi, però se podria afegir a les altres dues lectures i fer la trilogia de l'espant.

Garci, quan jo vaig anar al camp no vaig veure cap "espectacle" com els que tu expliques. De fet, hi havia poca gent i cap grup que es pogués identificar com a jueu.

En tot cas, i ara llevaré una mica de ferro, amb això de mirar cap a un altre costat acabam de tenir un exemple boníssim en el nostre "bambi", que no ha estat capaç de dir una paraula sobre el comportament vergonyós, masclista i primitiu d'aquesta desgràcia de president que tenen els italians.

Pepe

Re: Auschwitz, la memòria de l’horror

Pepe | 11/09/2009, 17:53

Un excel·lent article. És totalment increïble i una deshonra per tots els que estimam la història que encara hi hagi "historiadors" com David Irving, recentment entrevistat al diari mundo que neguin l'holocaust.

Jo també faré la meva recomanació literària. Un llibre de Jan Tomasz Gross Veïns ( el podeu trobar en castellà en Can Torró ). No és una novel·la sinó un llibre d'història on
s'explica l’extermini que van cometre la meitat dels habitants d’una població polonesa (Jedwabne)Polòniavers els seus veïns jueus un dia de Juliol de 1941. Mil sis-centes persones mortes en uns assassinats artesanals en els quals els nazis alemanys només van ser espectadors. Aquest llibre va causar una gran commoció a Polònia i forts debats sobre el comportament de la població polonesa amb els jueus durant la segona guerra mundial.
No van ser nazis qui van assassinar als jueus de Jedwabne, sinó els seus propis veïns amb els quals fins a llavors havien conviscut normalment, gents de noms i rostres coneguts, vells companys d'escola, els seus botiguers, els seus clients, aquells amb els quals solien parar-se a xerrar en els carrers...

Crec que és un bon llibre per reflexionar en el que diu Garci. Per sentir-nos millor com sers humans ajuda dir que Hitler i els nazis estaven bojos la realitat la resumeix la cita final de Bretch a la pel·licula la creu de ferro:
"No os regocijéis en su derrota. Por más que el mundo se mantuvo en pie y paró al bastardo, la perra de la que nació está en celo otra vez"

jrv

similituts

jrv | 11/09/2009, 15:35

Ja hem perdonareu la meva franquessa, però els alemanys i austriacs veinats de Dachau i Matthaussen que no movien un dit , es la mateixa casta, en general, dels preocupats per frivolitats com sopars a la fresca i altres questions vitals com aquesta. I dic EN GENERAL.

Guillem Caldentey Crego

L'altra lectura...

Guillem Caldentey Crego | 11/09/2009, 12:19

(per jo "Les benèvoles", com aquesta, vren ser Les Lectures de l'estiu 2008) que jo recomanaria sobre el tema, des del costat soviètic, és "Vida y Destino", la millor obra de'n V. Grossman.
Parcialment, també es desenvolupa a Auschwitz, per tot el fornt de l'Est, i complementa perfectament les reflexions sobre els totalitarismes europeus del S. XX qu es fan al llibre de Littell, en entretenir-se en les purgues i els gulags stalinistes.
De l'autor Littell també recoman "Lo seco y lo húmedo", un llibret sobre la mentalitat feixista escrit mentres redactava "Les Benèvoles"
Salutacions,

G. Caldentey

Garci

Re: Auschwitz, la memòria de l’horror

Garci | 11/09/2009, 11:52

Joan. Crec sincerament que el poble alemany era prou conscient del que passava. Igual que el poble israelià.
Els governs són executors i manipuladors de la voluntat popular, però me neg a creure que no ho saben. Simplement, no ho volen saber o ja els va bé. Així que jo no exculparia tan facilment aquests pobles, almenys no fins que han fet mostres de penediment, perdó i reconciliació. A Alemanya ha passat. A Israel no.

Joan

Hola Toñi!!!

Joan | 11/09/2009, 09:34

Gràcies per contar-nos la teva experiència i per les recomenacions. L'errada del poble Alemany va ser permetre que un índividu com Hitler arrivàs al poder, ja que supòs que la majoria dels alemanys no sabien el que passava i sobretot tenien molta por. L'Errada del poble d'israel es permetre que el seu govern cometí les terribles injusticies amb el poblé palestí. Els vertaders responsables son els governs assesins, i de forma indirecta tots els que tancam els ulls i miram a una altra banda. Tristement la història no ens ensenya abastament i repetim errades.

CGC

Re: Auschwitz, la memòria de l’horror

CGC | 11/09/2009, 07:51

Molt bo l'article. Enhorabona.

Garci

Re: Auschwitz, la memòria de l’horror

Garci | 11/09/2009, 07:34

Primer de tot volia aplaudir na Toñi per l'article. Jo he estat al camp i és cert, hi ha un clima esgarrifós, dur i entristidor. Veure els cabells fets tela amb el preu del metre de tela just a la vora... uff...

Per cert, jo si vaig poder fer fotos, però al ser una càmera d'"usar y tirar" no van sortir. I el que em va sorprendre més és que em van explicar que gairebé tots els jueus d'Israel van un cop a la vida allà i que per això hi havia molts grups escolars uniformats amb banderes israelites.

El que no em va agradar gens va ser que aquests mateixos jueus feien obres de teatre allà al mig. Feien de morts, corrien, cridaven, onejaven amunt i avall banderes israelites... Per mi aquell era un lloc de reflexió no d'enaltiment. En fi, tampoc entenc l'ebreu i no que deien.

PDT: perdonau si hi ha algun error al text, però el text definitiu no hi ha hagut manera de penjar-lo.

Miquel Sánchez

Re: Auschwitz, la memòria de l’horror

Miquel Sánchez | 11/09/2009, 06:08

Gràcies Toñi per l'article i per les recomanacions dels llibres.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb