URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Hiroshima, 6 d’agost

Alternativa | 15 Setembre, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

Un nou article de la nostra columnista amb club de fans propi, na Toñi. Disfrutau-lo.

Hiroshima, 6 d’agost

Just enguany, quan es compleixen setanta anys de l’inici de la II Guerra Mundial, he visitat els dos llocs que, segurament, millor simbolitzen l’horror del conflicte armat més greu que ha viscut la humanitat. Si fa poc escrivia sobre Auschwitz, avui ho faré sobre el lloc que suposà el fi de l’enfrontament, encara que no de les morts que en va causar.

El dia 6 d’agost de 2009 jo era a Hiroshima, i vaig ser testimoni d’una bona part dels actes amb els quals els seus habitants recorden el que per a ells va ser el pitjor dia de la història. Òbviament, no era la única visitant. Moltes persones, estrangeres o japoneses, aprofiten la data per retre homenatge a la ciutat d’Hiroshima, la primera urbs del món que va patir l’explosió d’una bomba atòmica. Centenars de voluntaris, amb l’elegància i l’eficàcia nipones, s’encarreguen de distribuir una carpeta amb tot el material necessari entre els visitants a fi que tothom pugui seguir els actes que tenen lloc al Parc Commemoratiu de la Pau, que es va erigir just al punt en què va caure la bomba. El més emocionant de tots és el minut de silenci que segueix el gong que sona a les vuit i quart, just en el moment de l’explosió. A continuació, tots els discursos de l’acte oficial –al qual només es pot assistir amb invitació, però que es pot seguir pels altaveus- demanaren el mateix. Des del batlle d’Hiroshima fins el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, totes les autoritats insistiren en demanar la pau en general i, en concret, exigiren acabar immediatament amb totes les proves i les armes nuclears.

 

A més dels actes més institucionals, el parc és seu, cada 6 d’agost, de manifestacions de pacifistes, associacions diverses, grups religiosos i fins i tot particulars, que volen deixar sentir les seves veus perquè l’horror nuclear no es torni repetir mai més. I les veus més esgarrifoses són les dels supervivents que, al Museu que es troba al centre del Memorial, relaten les seves vivències d’aquells terribles moments.

Si qualsevol dia val la pena visitar el Museu, fer-ho el dia de l’aniversari ho fa més significatiu. És un museu memorial, en memòria, per tant, dels ciutadans d’Hiroshima, i tots els objectes que allà figuren estan seleccionats amb la màxima cura per apropar el visitant al que era –i mai va tornar ser- la ciutat abans de la bomba (maquetes, mapes, fotografies), el que va ser durant l’explosió i les seves conseqüències. És impossible apropar-se a l’horror que s’hi va viure aquell dia d’estiu, però les peces exposades són tan significatives que posen la pell de gallina a qualsevol: la carmanyola d’una nina que anava a escola, el que va quedar d’un vestit, teules inflades per la temperatura espantosa provocada per la deflagració... i, el que més em va impressionar, un escaló de pedra de l’entrada d’un banc, on un home esperava assegut, i del qual l’únic rastre que en va quedar va ser una ombra.

Dins del Museu s’exposa també una còpia de tots els telegrames que els que han estat batlles d’Hiroshima des de 1945 fan arribar al caps d’estat i ambaixadors de tots el països que tenen armes nuclears i en fan proves. Tots són diferents, i tots demostren una fermesa que poques vegades es veu a les relacions internacionals entre estats que no estan en guerra. No hi ha ningú que estigui tan moralment autoritzat com ells per fer-ho.

 

Demanen també una lectura detinguda els documents que deixen constància del procés que es va seguir per decidir quina era la ciutat que havia de patir la bomba: un cúmul de circumstàncies, qualcuna tan atzarosa com que aquell dia d’agost no hi hagués núvols damunt Hiroshima, va fer que aquest fos el lloc triat. Des d’aquell dia de 1945 fins a final d’any, 140.000 persones havien mort. Els que han patit les conseqüències de la radiació després són milers, i el seu nombre és difícil d’esbrinar: deformacions, avortaments, càncers, leucèmies i altres malalties es poden atribuir directament a l’acció dels americans.

Sorprèn que els americans no hagin estat jutjats com a criminals de guerra per la seva acció. La immensa majoria dels morts eren població civil, nins i vells sobretot, i els dirigents dels Estats Units ho sabien perfectament. Tant els va fer. N’hi ha que diuen, cínicament, que la bomba va estalviar més desgràcies, perquè si la guerra hagués continuat s’haurien produït més morts, però aquesta gent amaga que Japó ja estava pràcticament derrotat i que la seva rendició era qüestió de poc temps. N’hi ha que pensen que, en el fons, els americans volien experimentar l’arma més mortífera que llavors s’havia inventat. Probablement tenen raó.

Al final del dia, quan el sol ja s’amaga, als voltants del Dome, l’edifici l’esquelet del qual es conserva al Parc com el millor recordatori del que mai s’hauria de repetir, s’encenen les espelmes que durant tot el dia han decorat els nins i es llancen a les aigües netes del riu els fanals amb els missatges que tots els que han volgut han anat escrivint. Tots són diferents però tots, en diferents llengües, coincideixen en què la pau és l’únic camí i la única resposta.

 

 

Comentaris

Miquel Sánchez

Re: Hiroshima, 6 d’agost

Miquel Sánchez | 15/09/2009, 20:47

Pujada la tertúlia de polítics de dia 1 d'abril, començem a tornar a documentar la web, el problema és que hi ha fitxers que no es senten molt bé i s'han de tractar

Pepe

Re: Hiroshima, 6 d’agost

Pepe | 15/09/2009, 19:24

És important recordar per no repetir els errors, per desgràcia el govern japonès ha abandonat poc a poc el pacifisme.

Els judicis als criminals de guerra van a ser un pas important però limitat. Tampoc es va jutjar per exemple als anglesos pel seu bombardeig de Dresde i parlant del Japó no es va jutjar a l'emperador Hiro Hito.

Una altra recomanació cinematogràfica; "Lluvia Negra" (Kuroi Ame) , de Shohei Imamura (1989). La història de les conseqüències del bombardeig d'Hiroshima, basada en la novel•la de Masuji Ibuse.

Gunni

Islam a Mallorca.

Gunni | 15/09/2009, 16:07

Israel ens haurà d''ensenyar a defensar-nos de l''Islamofascisme.

Wenceslao

Islam a Mallorca.

Wenceslao | 15/09/2009, 15:34

Els "nostres polítics" són cobards i les tenen por i per això les concedèixen tot lo què les demanen.De totes maneres res evitarà es fracàs d'aquesta interculturalitat i es resultat final serà la matèixa guerra,la matèixa de l'Irak i l'Afganistán.

P. de la P.

Hiroshima mon Amour

P. de la P. | 15/09/2009, 12:20

Na Toñi vola molt amunt i molt lluny!, per això ens fà aquestes fantàstiques notes de viatge.
Avui vull aportar la filmografía: Hiroshima mon Amour; és el primer llarc-metratge de Alain Resnais, (mestre de la Nouvelle Vague) que fonamenta amb un magnífic guió de Marguerite Duras, us la recomane, ben segur que la trobareu al Tube, salut.

Toñi

Re: Hiroshima, 6 d’agost

Toñi | 15/09/2009, 11:23

Miquel, arigato gosaimasu (que són les paraules que més vaig dir al Japó).

Garci, pel que sembla ningú els fa molt de cas. Ara fins i tot en Chávez s'hi apunta.

Garci

Re: Hiroshima, 6 d’agost

Garci | 15/09/2009, 09:24

M'ha agradat molt l'última frase: "la Pau és l'únic camí i la única resposta".

Crec que commemoracions com aquesta son bones iniciatives per recordar l'horror i que aquest no torni a succeïr. Tant de bo més gent escoltés les peticions dels batlles d'Hiroshima.

Miquel Sánchez

Re: Hiroshima, 6 d’agost

Miquel Sánchez | 15/09/2009, 08:46

Aligato Toñi

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb