URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

El debat de la prostitució

Alternativa | 30 Setembre, 2009 06:00 | facebook.com twitter.com

Aquí tenim una nova entrega de la nostra columnista per excel·lència, na Toñi. Disfrutau-lo. 

El debat de la prostitució 

     Després de les imatges que es varen publicar fa un parell de setmanes a El País, sembla que el problema de la prostitució s’hagi fet visible de cop per a molta gent. Com sol passar de forma periòdica, s’han sentit veus que demanen solucions, des de la persecució penal de les dones que l’exerceixen passant pels que volen castigar els homes que en fan ús i acabant en els que pensen que el que s’hauria de fer és regular-ne l’activitat.

     Jo no sé quina és la solució i, de fet, hi ha països on s’han intentat diverses vies, amb escàs èxit. La prostitució és una xacra i per això no m’agrada la idea de regular-la com si fos una activitat mercantil més. Que equiparin el fet que una dona vengui el seu cos amb que una altra persona comerciï amb roba té quelcom de pervers que no puc acceptar. Per altra banda, emperò, la regulació permetria que aquestes dones tenguessin unes condicions laborals i sanitàries dignes. De totes formes, a Holanda, per exemple, aquest model ha demostrat que no funciona. Treure-las dels carrers i dur-les a prostíbuls, amb una humiliant finestra, l’únic que fa és traslladar el problema (als veinats afectats ja els va bé) i convertir aquestes dones en una atracció turística.

     Òbviament, carregar la culpa en les dones que es prostitueixen és una errada. No parlaré de les que es prostitueixen perquè volen o de l’anomenada prostitució de luxe, perquè és tan minoritària, i serveix per justificar tants de comportaments injustificables, que en la meva opinió no passa de ser una anècdota. La immensa majoria de les dones que es prostitueixen ho fan obligades, bé per les circumstàncies bé per les màfies o pels proxenetes. Condemnar-les a multes o a penes de presó no fa més que agreujar els patiments, els seus i sovint els de les seves famílies.

     Tal vegada la solució passi pels homes que paguen per sexe. Vaig llegir una vegada que a Espanya hi ha un milió d’homes que utilitzen els serveis de prostitutes de forma més o manco regular. Acceptant aquesta quantitat com a bona, tenim que, aproximadament, un de cada dotze homes espanyols de més de setze anys recorre al sexe de pagament. És una estadística que esgarrifa. I, com quasi sempre, el millor que es pot fer es resumeix en tres paraules: educació, educació, educació. Un home que consideri les dones com a iguals difícilment practicarà sexe amb una prostituta. El problema és que aquesta és una inversió a llarg termini i que, a més, cada dia és més gran el nombre de joves que inclouen comprar els serveis d’una dona com a part de la seva forma d’oci, així que a qualque lloc ens estam equivocant. Al·lots, moltes vegades adolescents, surten “de marxa” i després o abans de fer “botellón” o de sopar o d’anar a un bar o a una discoteca, aprofitant uns preus ridículs com a conseqüència de la competència, paguen per tenir sexe amb una prostituta. De vegades em deman si té res a veure amb la banalització que suposa el sexe a l’era d’Internet. El que més em preocupa és de quina manera es relacionaran després amb al·lotes com ells aquells que s’han avesat a tractar les dones com a objectes.

      Tampoc no és gens bo que els anuncis de contactes inundin les pàgines dels diaris. Aplaudesc la decisió de Público de no acceptar la inclusió d’aquest tipus de publicitat, encara que de segur això els ha suposat una pérdua econòmica considerable, sobretot ara quan els ingresos publicitaris de la premsa estan minvant de forma important. A mi em fan mal els textos i les fotos, cada vegada més explícites, i no perquè jo sigui una puritana ni res per l’estil, sinó perquè crec que fer negoci amb la pitjor dedicació que pot tenir una persona no és de rebut.

     Torn a repetir que no sé quina és la fórmula per resoldre una qüestió tan sagnant. Darrera de cada una d’aquestes dones hi ha un drama, i criminalitzar-les a elles és, d’això sí estic segura, el camí equivocat.

 

Comentaris

vale por dos

Precavido

vale por dos | 30/09/2009, 12:20

Toñi mirá que no se lleven nada que no sea suyo, que con estos ya se sabe

Toñi

Consell

Toñi | 30/09/2009, 11:26

Des de dins del Consell de Mallorca, puc assegurar de primera mà que els consellers d'UM i els seus càrrecs de confiança estan fent capses.

Pepe

Retalla i enganxa

Pepe | 30/09/2009, 08:58

Un bon article per debatre encara que avui tothom parla de "la espantada" d'UM.

El proxenetisme, el tráfic de persones són una delicte, però és clar que no es fa el suficient per eliminar-ho.

Respecte a la prostitució tan Javier Ortiz com Rafel Reig han dit coses que em semblen raonables i que jo no puc dir millor:

Javier ortiz va dir:
"No hay razón alguna que permita considerar más degradante alquilar el cuerpo, sin comprometer en ello necesariamente la mente, que vender la capacidad de raciocinio a tanto la pieza, como hacen los trabajadores y trabajadoras de otras ramas de la economía (y pienso muy particularmente en el periodismo). Quien ejerce la prostitución, siempre que mantenga un control adecuado sobre las condiciones en que lo hace –y es ahí en dónde habría que insistir–, puede guardar a salvo su independencia de criterio. Es mucho más doloroso verse obligado a opinar públicamente lo que manda el patrón, aunque se maldiga por dentro."

Rafel Reig va dir:
Suponga que alguien razona así: podría trabajar de albañil o de limpiadora, pero con un par de polvos gano lo mismo y me quedo tan campante, con mi dignidad intacta. Me voy a acostar con este señor todos los jueves y me ayuda a pagar la hipoteca y la boda con mi novia. Me voy a la cama con esta persona y así tengo la oportunidad de mi vida, mi papel en la serie, mi novela publicada, mi disco grabado. ¿Es capaz de imaginar esas situaciones? Vale, ¿y qué le parece? ¿Hay que impedirlo? ¿Por qué? ¿Y cómo narices va a impedirlo? ¿Usted sabe siempre a cambio de qué nos acostamos unos con otros? No juraré yo no haberme acostado nunca con nadie por precio, no necesariamente en metálico. Tampoco podría jurar no haber recibido jamás un estipendio, acaso sin saberlo incluso. ¿Cómo va a evitar que el ambicioso joven pobre seduzca a la viuda rica y cada uno obtenga lo que busca?

Es digno que alquile mi cuerpo para picar piedra o para fregar los lavabos de una discoteca. Es digno que alquile mi sensibilidad para redactar un anuncio de yogures laxantes. En cambio, usted necesita garantías de que, si me voy a la cama con alguien, lo haga desinteresadamente. ¿Por qué? ¿Qué le da miedo o qué quiere proteger así? ¿O sólo lo hace por mi bien y en nombre de mi dignidad?

“Pueden ser objeto de contrato todas las cosas que no están fuera del comercio de los hombres, aun las futuras” y “todos los servicios que no sean contrarios a las leyes o a las buenas costumbres”, afirma muy serio nuestro Código Civil (art. 1271), para intentar convencernos de que el libre mercado también tiene su corazoncito, ese reducto de dignidad que mantiene a salvo, fuera del comercio, ese relicario donde están protegidos el humanismo, la dignidad y las “buenas costumbres”. ¿Usted se lo cree? ¿Qué es aquello que no se compra ni se vende? ¿El cariño verdadero? ¿El honor? ¿Lo que no tiene precio? ¿La dignidad? ¿La intimidad? ¿Un orgasmo?"

Joan

Re: El debat de la prostitució

Joan | 30/09/2009, 08:51

el tema de la prostitució de UM també té molt dificil solució....

Joan

Re: El debat de la prostitució

Joan | 30/09/2009, 08:50

Apart del tema de l'educació, que es el tema clau en tots els problemes que es donen en la societat, el que s'ha de fer es regularitzar la situació, posar unes condicions tan estrictes que garantesquin que les prostitutes tenen unes mínimes condicions de llibertat, seguretat, higièniques i de salut. A partir d'aqui qualsevol local que no compleix les normes tancat. El tema de les prostitutes al carrer es molt mes complicat ja que es un problema social que exigeix tractar-lo desde molts d'ambits.

Miquel Sánchez

Publicat a DM

Miquel Sánchez | 30/09/2009, 08:22

El portavoz del PP-UMP en Pollença, Tomeu Cifre, ha denunciado que el Ayuntamiento, a través de la Agencia Tributaria, "ha puesto a cobro los recibos de tasas e impuestos que no están aprobados de forma definitiva", por lo que los cobros "son nulos en su totalidad, ya que la fecha de emisión de los recibos es anterior a la aprobación definitiva y al plazo establecido por la Ley". La coalición reclama en un recurso de reposición al equipo de gobierno formado por UM-UNPI, PSOE y PSM que se emitan unos recibos nuevos una vez haya transcurrido el plazo administrativo legal.
Por su parte, el regidor de Hacienda, Juanjo Mir (PSOE), negó ayer que la Agencia Tributaria haya puesto al cobro ningún recibo, ya que "el plazo legal para la recaudación se inicia el primero de octubre". En cualquier caso, "lo único que se ha remitido son notificaciones puntuales al detectarse errores relacionados con la domicialización de los recibos".

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb