URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Sindicats, sempre al costat dels treballadors (malgrat no ho sembli)

Alternativa | 09 Novembre, 2009 07:00

Tots el mitjans de comunicació de la dreta d’aquest país estan inflant que els sindicats estan passius davant aquesta crisi econòmica (i d’avarícia, això no ho diuen), els sindicat malgrat no ho sembli, sempre estan al costat dels treballadors, el que passa és que no sempre els treballadors estan amb el sindicats, sempre escoltarem algun treballador descontent però aquest són els que menys.

Quan un servidor era delegat de personal a un hotel, mai vaig tenir el suport dels “caps intermedis”, ells tenien el seu bon salari negociat  amb l’empresa i venien als seus companys de menor “nivell salarial”, quan servidor va intentar normalitzar les relacions entre empresa i treballadors vaig tenir just el suport del treballadors eventuals, però es varen beneficiar tots de la feina dels “comitès d’empresa” cinc persones que pertanyien a dos sindicats diferents però amb uns objectius comuns que va facilitar tota la tasca.

Fa un dies la premsa publicava que treballadors d’hostaleria denunciaven davant CCOO que no cobraven ni els dies lliures treballats ni les “hores extres” treballades, m’enrecord que una de les peticions del comitè d’empresa del que jo formava part era que no es fessin hores extres sense un motiu justificat ni es fes feina el dies lliures, amb aquesta acció es volia forçar a l’empresa a contractar a companys que estiguessin amb situació d’atur, però la majoria dels treballadors no va escoltar aquesta petició i varen renunciar al seu temps de decans a canvi d’una quantitat de doblers (normalment B) que teòricament beneficiava a ambdues parts, ara aquesta compensació ha desaparegut i venen a demanar suport al sindicat que molt poc pot fer si no hi ha un document signat de les dues parts.

No vull deixar de dir amb veu ben alta que mai el “comitè d’empresa” va negar el suport a cap treballador després d’una malifeta malgrat aquest o aquesta no hagué col·laborat ni gens ni mica am el “comitè”, treballadors i treballadores que no varen venir ni tan sols a donar el seu vot el dia de les eleccions sindicals per tenir a la direcció feliç i contenta, direcció que els va pegar una cosa al cul quan no els va necessitar i varen ser “els dimonis del comitè d’empresa” els qui varen donar la cara per ells, sense demanar res a canvi.

Treballadors, els sindicats estan amb vosaltres però si vosaltres no esteu amb ells, mol poc poden fer per vosaltres. 

Miquel Sánchez

 

 

 

Comentaris

JRV

Carles V

JRV | 10/11/2009, 21:01

Carles V, amb aquest nom, tu no has de menester cap sindicat, evidentment. Parles de que has tingut problemes sindicals..(Sidicals, llegesc). Suposo que deuen ser " problemes laborals", frequents entre els que es guanyen la vida treballant, i estan orgullosos de la seva condició de treballadors. Una cosa es que els sindicats vulguis que et donin la raó quan no la tens, i l'altre que defensin els teus drets com a treballador. I el primer, es que tu mateix et consideris un treballador, i així sabràs i entendràs que es un treballador, i qui el defensa, individual i colectivament. Hi ha molt de capitalista frustrat i aristòcrata de pa amb fonteta, que quan no poden llepar el cul dels senyors, van a queixar-se als sindicats...Esper que tu no siguis un d'ells.

Miquel Sánchez

Re: Sindicats, sempre al costat dels treballadors (malgrat no ho sembli)

Miquel Sánchez | 10/11/2009, 14:45

Disortadament quan molt de vosaltres anau al sindicat poc o res es pot fer, anau al sindicats perquè us facin un miracle i dins els sindicats no hi ha cap Deu.

No es pot cobrar en "b" (negre) doblers defraudant a tot "bitxo" i desprès voler tenir aquestes quatitats a les liquidacions per posar un exemple.

Els treballadors venen els seu temps a l'empresa perque aquesta vagi millor cada dia i sigui la millor en el seu sector, però aquest mateixos treballadors han de saber que no són els propietaris i els poden botar en qualsevol moment, per moltes "milongas" que ens conti aquest de responsabilitats i demés, desprès venen les frustacions i la culpa al Sindicat.

Garci

Re: Sindicats, sempre al costat dels treballadors (malgrat no ho sembli)

Garci | 10/11/2009, 12:00

En Pere de la Punta, com molts altres, han estat o son sindicalistes. Això no lleva la seva bona voluntat, la seva feina i la seva dedicació envers els treballadors.

Que a tu no t'hagin ajudat no vol dir que no ajudin a ningú. I que el model sindical estigui mig podrit no vol dir que hi hagi gent que si que vol fer feina pels treballadors.

Crec que no és de rebut que parlis d'en Pere quan durant molts anys ha ajudat a molta gent. Podries parlar-ne si ell t'hagués negat ajuda com a sindicalista.

Carles V.

Sindicats???

Carles V. | 10/11/2009, 10:54

Els sindicats estan formats per vagos, per persones amb filosofia de no faig feina i cobrao. Açó és molt greu, perque jo he tingut poblemes sidicals i m'han donat s'esquena i encara espero que me diguin qu+è.
quin desaster, pagar un servei i desp´res t'icnoren

Tots els parits ténen sindicalistes afins, i volsaltres també, és de sa punta, en pere, idò feliç de la vida es passeja, i que ha areglat?

No me parlin de sindicats, per res.

Alternativa per Pollença

Re: Sindicats, sempre al costat dels treballadors (malgrat no ho sembli)

Alternativa per Pollença | 09/11/2009, 22:13

Us demanamel vot pel projecte "Reciclar o pagar: 1 bossa 1 euro" una experiència pionera a Espanya que Esporles ha presentat al Premi Nacional de Medi Ambient.

Amb 660, són el cinquè projecte amb més vots dels 71 que hi ha. A més, en la categoria de pobles de menys de 5000 habitants, en la qual competen, són els tercers.
Ajudau a pegar la darrera empenta accedint al link adjunt i clicant al botó "votar".
(h)ttp://www.premioconama.org/premios09/premios/proyectos_popup.php?id=66.

Garci

Re: Sindicats, sempre al costat dels treballadors (malgrat no ho sembli)

Garci | 09/11/2009, 18:59

Aquesta visió dels sindicats és molt idealista baix el meu punt de vista.

Les lluites de poder, col·locats i demés personatges a sou dins els sindicats, que venen d'una herència de la desmobilització del moviment obrer orquestrat durant la Transició amb els diferents Pactes signats entre Estat i Sindicats (majoritaris), son un dels motius de la poca credibilitat i escassa participació dels obrers (o treballadors) en els assumptes laborals.

Hi ha una màxima que diu: si ningú treballa per tu, que ningú decideixi per tu. Els comités d'empresa no treballen pels treballadors, només decideixen per ells i si hi ha sort, els convoquen en assemblea quan tot està més o menys cuinat. I molts cops ho fan des del seu despatx en condició d'alliberats.

Que els treballadors no confien en els sindicats, que estan desmobilitzats, que no senten que els sindicats estan amb ells... tot això s'ho han guanyat a pols els mateixos sindicats.

L'estat i la patronal han fet una gran feina durant els últims 30 anys: desmobilització total del moviment obrer.

Cap sindicat (que es cregui majoritari o tengui quotes de poder) es mobilitzarà contra la crisi, perquè cap sindicat té prou poder de mobilització. Imagineu que CCOO i UGT convoquen una vaga general pel tema de la crisi. Imagineu qui hi aniria? Molt poca gent. En conseqüència l'immens poder que diuen tenir quedaria evidenciat com una mentida: desprestigi, ridicul i pèrdua de credibilitat, això els quedaria.

En el meu parer només la mobilització conscient dels propis treballadors pot fer reaccionar als capitalistes, patronal, estat i sindicats. Però això està molt lluny de passar.

Del DM.

No al Pla de Carreteres.

Del DM. | 09/11/2009, 18:13

PP-UM devoren els béns del poble amb ses seves autopistes i Pla de Carreteres.

VICENTE VERDÚ

La sociedad devora a la política

VICENTE VERDÚ | 09/11/2009, 17:59

Resultado Sin interésPoco interesanteDe interésMuy interesanteImprescindible 42 votos
Imprimir Enviar

Puede ser que el fenómeno haya ocurrido mucho antes. Es decir, que su culminación se produjera en silencio hace tiempo y sólo ahora conozcamos su ruido ensordecedor. Pero la cuestión es ésta: la sociedad ha devorado a la práctica totalidad de la esfera política, ha escupido sus restos y en lo sucesivo apenas quedarán unos huesos malolientes para seguir fingiendo su realidad.

La noticia en otros webs

* webs en español
* en otros idiomas

Un Gobierno honesto, inteligente, actualizado y eficaz parece ya imposible bajo las formas vigentes

El flagrante mundo de la corrupción política general, desde Latinoamérica a Europa u Oceanía, desde las democracias basura a las democracias pirata, desde uno a otro punto del mundo, hacen saber mediante su pestilencia que su entidad se descompone y nos enferma.

Se dice (¡todavía!) que el ciudadano tiene en su mano el voto (sagrado) para castigar en su día (lejanísimo, acaso cuatrienal) a los representantes pero, ¿qué es un voto cada cuatro años frente a los millones de euros o dólares que se embolsan sin tregua o su soberbia infame o sin control?

Los actuales políticos o su política no solamente han terminado representando a un sector de gentes muy pesadas, irresponsables y nocivas, sino también obsoletas. Los retortijones en sus propios organismos, sus insoportables borborigmos, despiden un tufo que viene a confirmar el funcionamiento de un sistema cuya irreversible avería despide las destilaciones de su exacta pudrición.

Entretanto, la sociedad procura atender sus problemas en medio de la peor crisis económica conocida. Los parados hacen cola, los marginales tratan de sobrevivir día a día mientras sus dirigentes se enzarzan en reyertas personales o en programas demagógicos que no llevan a ninguna parte distinta de su enajenado interés de poder.

Si la crisis ha procurado alguna enseñanza, entre las más importantes se encuentra el desenmascaramiento de los intermediarios nefastos, parasitarios e improductivos. La sociedad tiene necesidad de mediadores pero sólo de aquellos que multiplican su valor. Por el contrario, los intermediarios políticos que succionan réditos para sí mismos, al modo de los explotadores comerciales del campo o de las instituciones financieras tan tóxicas como delictivas, se revelan como una ominosa excrecencia del sistema.

La institución política en vigor expuesta como una estéril pugna entre el Gobierno y la oposición sólo vale como triste alimento de tertulianos y columnistas tan asendereados como mal pagados.

La sociedad real ha devorado de sobra a la fingida política teatral e incluso sus posibles migajas menudas y sanas. Un Gobierno honesto, inteligente, actualizado y eficaz parece ya imposible bajo las formas vigentes y la continuidad de su esperpento no hace sino contribuir a la delincuencia, la malversación y la desgracia.

Así, del mismo modo que los usuarios de la Red ha comprobado la posibilidad de intercambios (físicos y no físicos) sin intermediarios, y han llegado a pactos y negocios sin la sombra de parásitos políticos, pronto su sistema reordenado apropiadamente por la dialéctica de su función mejor llevará a revelar el insufrible anacronismo del sistema político actual, pensado para el siglo XIX y con los males económicos derivados de las inercias delegadas del siglo XVIII.

Pronto, la sociedad ganará a la política vetusta y sin violencia exterior alguna la clase política logrará su saludable autodestrucción. Porque al igual que sucede en el mundo de la biología serán las cancerosas células internas las que terminarán por estrangular al organismo y declarar su indefectible defunción

JRV

Minoria

JRV | 09/11/2009, 17:51

La meva experiencia de molts anys a un sindicat de classe, es que hi ha hagut, i hi ha encara, gent ilusionada, feinera, idealista als sindicats, que miraculosament conviven i treballen amb gent rutinaria, acomodada i apàtica que ha trobat en un o altre sindicat un lloc de feina que desenvolupen en pla funcionari del segle XIX, talment com molts altres ciutadans avui dia.
Aquests darrers desprestigien el moviment obrer, avui dia mitg adormit dins la mediocritat consumista.
Afortunadament a totes les èpoques de la història hi ha hagut aquesta gent utòpica, que creu en les capacitats dels homnes per construir un mon millor, i avui dia no és diferent.
Uns sindicats constituits per una majoria de gent altruista i feinera no pot existir dins un mon majoritari de capitalistes frustrats.

Pepe

Re: Sindicats, sempre al costat dels treballadors (malgrat no ho sembli)

Pepe | 09/11/2009, 15:07

La vida no és com les pel·lícules nord-americanes, blanc o negre, la vida és una immensa zona gris.
Crec que a la fi els sindicats a l'igual que els partits no són sinó reflex d'una societat acomodada i poregosa.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb