URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

L'anomalia de Garzón

Alternativa | 03 Maig, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

Havia de ser na Toñi qui redactés aquest article.

L’anomalia de Garzón

Han passat trenta-cinc anys des de la mort del dictador. En aquest temps ens fet la idea que tenim un sistema democràtic consolidat, que ha estat, és i potser serà model per a altres estats. A molta de gent se li omple la boca xerrat de la nostra transició, i tenim polítics i homes d’estat que donen lliçons –literalment i metafòricament- a països que s’han vist en la tessitura de transformar-se en democràcies de ple.

El que no es conta habitualment, emperò, és el preu que s’ha hagut de pagar aquí per gaudir del que ara tenim. De fet, fins no fa res no es sentia pràcticament ningú qüestionar-se la Llei d’Amnistia de 1977, aquella que proporcionava  els franquistes la immunitat absoluta, haguessin estat els que haguessin estat els seus crims durant els quaranta anys de foscor que seguiren la guerra civil.

Però heus aquí que el govern de Zapatero, a la seva primera legislatura (aquella en què els governs solen ser més agosarats en les seves propostes), redactà i aprovà la Llei de la Memòria Històrica, un instrument insuficient i decebedor per aquells que havien confiat en una reparació total, però el primer intent de dignificar la memòria dels que foren represaliats per haver defensat l’ordre legítim de la II República.

I mentre ajuntaments o particulars duien a terme accions per recuperar els cosos dels seus familiars a la intimitat, sense fer molt de renou, no va passar res greu. Però quan es va començar a xerrar en veu alta d’obrir fosses comunes i de plantejar-se com es podia jutjar l’aparell repressor de l’estat franquista, varen començar els problemes de bon de veres. Es va venir a dir que es podien recuperar i enterrar els morts estimats, sempre que es fes de forma clandestina o quasi. Reclamar justícia amb llum i taquígrafs, i demanar que es pogués dir qui era responsable del que s’havia fet era altra qüestió.

I aquí entra en joc el jutge Baltasar Garzón, que volgué fer una lectura àmplia de la Llei de Memòria Històrica o, com a mínim, una lectura molt menys restrictiva del que s’havia fet fins aquell moment. Però, clar, a un país com aquest, on els feixistes mai no s’han penedit del que varen fet, perquè continuen pensant que ho varen fer beníssim i perquè, a més, ningú els ha demanat oficialment una disculpa, no ho podien consentir. La campanya de descrèdit que ha vengut després, amagada sota la cortina de fum de tecnicismes legals que no enganen ningú que faci servir el cap per qualque cosa més que per dur els cabells, hauria de fer caure la cara de vergonya en primer lloc a tota la judicatura i, en segon, a la dreta espanyola, tan orgullosa de com es va fer la transició espanyola a la democràcia. Que pseudo-sindicats feixistes i Falange hagin rubricat la denúncia fa que una es plantegi quina mena de justícia es fa servir aquí.

El moll de l’assumpte radica, en la meva opinió, en el fet que la Llei d’Amnistia és preconstitucional. S’ha fet la vista grossa, com si fos possible que aquell corpus legal estigués per damunt de la Carta Magna. Una llei anterior a la Constitució de 1978 no té sentit, no s’hauria d’acatar i es una anomalia tan gran com el Concordat amb el Vaticà, un altre vestigi de la caverna més profunda, que cap govern democràtic ha gossar encetar.

A l’estranger, per moltes reunions que es facin amb periodistes per explicar-los que el que ha fet Garzón ha estat prevaricar (crec que fer interpretacions de les lleis és, justament, una funció capital dels jutges, i només quan s’ha tocat el franquisme se li ha dit prevaricació), el titular que s’ha repetit és que es jutjarà en Garzón (el jutge espanyol més conegut aquí i fora) per haver investigat els crims del franquisme. Sí, justament el mateix jutge que va posar en Pinochet i altres dictadors contra les cordes en demostrar que les lleis que les dictadures dictaven per posar-se a estalvi d’una futura justícia eren paper banyat.

Que l’única persona que s’assegui al banc dels acusats pels crims del franquisme sigui el jutge Garzón hauria de ser motiu de reflexió, de mobilització i de desobediència civil.

Mª Antonia Valdivielso

 

Manel Fontdevilla

Comentaris

Joan C

Un altre article de vicenç navarro

Joan C | 05/05/2010, 10:33

M'ha semblat molt interesant:
Com és curta la he copiat: Però la podeu veure a aquest enllaç:h ttp://www.vnavarro.org/?lang=es

Carta al director enviada por Vicenç Navarro al diario EL PAIS, el 27 de abril de 2010 y que no fue publicada

Santos Juliá en su columna dominical “Mirando hacia atrás” (25.04.10) critica a las izquierdas de ahora por mirar al pasado y querer cambiar la Ley de la Amnistía, una ley que fue propuesta en su día por las izquierdas y que ayudó -según él- a la reconciliación de los dos bandos en el conflicto civil. De ahí que critique a la izquierda de ahora por estar demasiado absorbida con el pasado, proponiéndole que no mire al pasado y se concentre en el presente. Tal postura ignora, sin embargo, dos hechos. Uno es que el contexto político ha cambiado: la izquierda de entonces utilizó aquella ley para sacar a los suyos de la cárcel, y ahora la derecha la está utilizando para impedir que se judicialice la desaparición de los asesinados para permitir que el Estado ayude a los familiares a encontrarlos y enterrarlos. El otro hecho es que su propuesta olvida que quien controla el pasado, controla el presente.¿Qué sugiere Santos Juliá que se explique a los escolares españoles en los libros de historia, corrigiendo la tergiversación de nuestro pasado? ¿Propone que continúe una historia tergiversada o que, al mencionar el periodo 1936-1978 aparezcan unas páginas en blanco? ¿No cree que la juventud debiera saber que la judicatura y magistratura nunca denunciaron las atrocidades realizadas en la dictadura, pasividad que las hizo cómplices? ¿O cómo explica el enorme retraso social de España sin entender el dominio de las fuerzas conservadoras sobre el Estado durante la Dictadura y en la Transición? La resistencia de las fuerzas conservadoras a que se mire el pasado tiene como objetivo mantener el control de la visión de lo que ha ocurrido en nuestro país, legitimando su poder. De ahí la enorme urgencia e importancia de que las izquierdas no colaboren en ese silencio de nuestro pasado, que les debilita.

Alternativa per Pollença

Vicenç Navarro

Alternativa per Pollença | 04/05/2010, 14:38

L'altre dia es va suspendre la xerrada de Vicenç Navarro, organitzada pel col·lectiu Alaró per la Recuperació de la Memòria Històric i la tornará a fer el proper dissabte 15 de maig a les 12.00h. Aquesta vegada canviarà el lloc de realització, ja que es traslladarà a la sala d'actes del casal municipal de Son Tugores (1r pis).

Garci

Re: L'anomalia de Garzón

Garci | 04/05/2010, 11:29

Moltes gràcies Joan per l'article. És molt interessant l'anàlisis que fa de l'intent d'equidistància dels morts a la guerra i la voluntat de la dreta de voler-ho així.

Joan C

Re: L'anomalia de Garzón

Joan C | 04/05/2010, 11:14

Em sembla intolerable que és pugui jutjar a un jutge per voler investigar els crims del franquisme. Jo supòs que en el moment de la transició és va fer el que es va poder per poder entrar en una democracia sense derramament de sang, però 35 anys després crec que s'haurien de investigar el que calgui. Vos adjunt aquest enllaç amb un interesant article de vicenç Navarro
h ttp://www.vnavarro.org/?p=4211

JRV

Amnistía

JRV | 03/05/2010, 18:56

Als vellets com jo no els queda mes remei que discrepar de part de la visió que és te avui de la problematica de la memoria històrica, sobre tot els que hem fet un esforç per mentenir lúcida la memoria de la realitat viscuda des de mes o manco 195...
Als que teniem , i alguns encara tenen, tantes neurones intoxicades per la sobredosi de "Formación del Espiritu Nacional", Catecismos, que ens feia desconeixer radicalment coses tan substancials com la filosofía grega, la revolució francesa, les essencies democratiques, el lliure pensament, i tantes altres idees de dignificació humana, començavem a assimilar aquesta percepció, aquest instint noble mes enllà de la manipulació barroera, però amb contagotes, uns anys abans de la mort den Franco. I ja erem ben conscients que en Franco no havia estat sol, que la legió d'aprofitats, fanàtics i inmovilistes no posarien las coses fàcils per arribar a ser una societat normal i civilitzada mes enlla de la civilització purament tècnica.
I la llei d'Amnistía la veiem tan sols per normalitzar la vida els lliurepensadors, pels demòcrates, pels dignes. Mai pensarem que arribés un dia que afectés negativament els que havien guanyat una guerra absurdament promoguda pels vertaders enemics del poble espanyol i els seus valedors durant mes de 36 anys... Ho verem com a un acte de justicia cap als que ja he dit.
Fou una gran alegria veura que a les primeres eleccions democratiques el partit AP, de franquistes mal reciclats, tan sols treien 7 diputats sobre 350. Y fou una gran decepció veura a l'any 82 i els següents al PSOE oblidar amb traició als republicans i lluitadors per la legalitat , als empresonats de la postguerra, arraconar-los com a apestats, malgrat moltes paraules "politicament correctes". No es tractava de venjança, es tractava de reparació justa.
I aqui volia anar a parar. Jo no vull cap venjança des de els que suportaren primer sofriment i injusticia, després discriminació i finalment oblit calculat. Simplement vull que els seus cosos retornin a la dignitat que la seva ànima no va poder tenir en vida i que els seus familiars vegin la seva bona memoria recolçada.
Si no fos així seriem un poble indigne.
Y ara, certament, val mes tard que mai

Alternativa per Pollença

Bye Cristina Cerdó

Alternativa per Pollença | 03/05/2010, 16:18

Ara cal veure que han fet a EMAYA

La hasta hoy portavoz de UM en el Ayuntamiento de Palma, Cristina Cerdó, se ha dado de baja de militancia del partido, según informaron fuentes de UM a Europa Press, que indicaron que Cerdó ya ha dado entrada en el registro de su baja de militancia en la formación nacionalista.

Ello, después de que esta mañana la alcaldesa de Palma, Aina Calvo, anunciara la propuesta para que el regidor del PP Mauricio Rovira ostente la presidencia de Emaya, cargo que hasta hoy ostentaba Cristina Cerdó.

Pepe

Re: L'anomalia de Garzón

Pepe | 03/05/2010, 14:27

Com haveu comentat aquest judici només té de positiu que ha demostrat com es va fer la transició a Espanya i com aquesta encara no ha acabat.

També s'ha demostrat que la dreta d'aquest país (política i mediàtica) encara està llastrada per la nostàlgia franquista.Ni els partits ni els mitjans conservadors de tot el mòn entenen el judici a Garzón.

Un model molt interessant de
transició és el de Sud-àfrica i la seva Comissió de la Veritat i la Reconciliació
que ha vist passar més de 20.000
víctimes, així com uns 7.000 responsables de violacions de drets
human. Durant dos anys i mig,
la Comissió ha estat dia a dia enviant missatges de perdó i disculpa
a la societat i ha aconseguit posar al descobert les misèries de les
persones i de l’apartheid. I ho ha fet explicant amb detalls quina va
ser la causa de tantes desgràcies.
L’informe final de la CVR va ser presentat públicament i posat a
disposició de tots els ciutadans.

Un estadi de coneixement, de certa contrició i de convenciment
que per construir el país tothom és necessari i cal un cert enteniment
mutu, no ideal, però mínim.

“La veritat fa mal però l’oblit mata”,

Toñi

Re: L'anomalia de Garzón

Toñi | 03/05/2010, 12:15

Garci: estic amb tu. Els que varen cometre delictes han de ser jutjats. Han de sentir dir públicament que són delinqüents. I aquells que varen ser represaliats, o les famílies dels morts, han de rebre una reparació moral. Els ho deuen.

Garci

Re: L'anomalia de Garzón

Garci | 03/05/2010, 11:59

Molt bon article Toñi. La veritat és que ja era hora que es comencin a qüestionar les passes que es donaren malament durant aquella "exemplar" transició.

De totes maneres, "malament" és un concepte que depèn de l'òptica en que es miri. Pels sectors franquistes, mundialistes o conservadors, la transició és un model a seguir.

Però tots els experts, com el Doctor Vinyamata rector del campus de cooperació i pau de la UOC, opinen que només hi ha una manera de cloure les ferides de les guerres i les dictadures, i son els judicis, que tenen efectes reparadors. Fins i tot judicis sense condemnes penals o econòmiques, sinó condemnes davant l'opinió pública i la història.

En fi, que de les passes donades un temps enrere, que han estat vistes com exemplars, ara se'n recullen fruits com és que un jutge sigui assegut a la banqueta per haver volgut passar de la ratlla que marca la caverna.

G. Caldentey

Fermat i ben fermat!

G. Caldentey | 03/05/2010, 11:54

A jo en part i si no fos per tantísima gent a la espera de tornar la dignitat als seus assassinats, represaliats, condemnats en judicis sumaríssims, desapareguts, etc., aquesta repel·lent història del Suprem contra en Garzón a la causa per a trobar els milers de desapareguts, què voleu que us digui, em satisfà justament en la mesura que internacionalment a la fi es pot jutjar quina mena de democràcia vàrem heretar dels colpistes i el dictador, amb la participació, abans, mentres tant, i fins avui dia, de l'actual Cap de l'Estat, i també revisar la nostra "modèlica transició", al menys per a les generacions nascudes en democràcia.
Un botonet de mostra (més, però fresqueta fresqueta) de quin tipus de meravellosa justícia "social i avançada" tenim, en la sentència del passat dia 30 d'abril d'un magistrat de Zaragoza, a la qual s'argumenta en contra de la retirada d'un crucifix de la sala de plens d'un ajuntament atès que aquesta mesura suposaria "fer prevaldre l'agnosticisme com a creença".
"Un juez rehúsa prohibir el crucifijo en el Pleno del Ayuntamiento de Zaragoza porque sería priorizar el agnosticismo" (h ttp://www.rebelion.org/noticia.php?id=105166)

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb