URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Vençuda la fosca torna el sol sortir... adeu a Pep Fusteret.

Alternativa | 04 Juny, 2010 20:27 | facebook.com twitter.com

El nostre petit homenatge a l'amo en Pep Fusteret.

Avui ens ha deixat en Pep Fusteret, un històric republicà pollencí que patí en les seves carns la repressió franquista. Un anarquista que passà de ser jove a fugir de la mort muntanya amunt. Que perdé la seva joventut entre reixes i que hagué de refer la seva vida a partir de les figues que duia a vendre a uns amics de Ciutat. Una persona que estimava la lectura i que ens ha deixat un bon grapat de llibres de poemes i un llibre amb les seves experiències viscudes arrel de l'aixecament feixista: no eren blaves ni verdes les muntanyes. Però sobretot, una persona íntegra i honesta amb els seus ideals, que pensava fins al darrer moment que l'església era el pitjor dels mals de la humanitat i que seguia creient en "que vençuda la fosca torna el sol sortir".

 

Josep Muntaner Cerdà sostiene en su casa de Pollença un retrato  que le hizo un compañero en la prisión de Can Mir.  Foto: Massuti.
L'amo en Pep Fusteret amb un quadre de qua era jove.
 
Aquí teniu una mica de la seva història contada per Joan Frau al Diario de Mallorca:

JOAN FRAU. Diario de Mallorca, 30 de maig 2009.

“Ellos ganaron con las armas, pero son los auténticos perdedores de la Guerra Civil”. El pollencí Josep Muntaner Cerdà, Pep Fusteret, de 95 años, habla “sin odio” de sus verdugos, los que encerraron su juventud en las mugrientas cárceles improvisadas del Movimiento y asesinaron sin motivo a muchos de sus compañeros republicanos, porque está convencido de que la razón y la moral están de su parte.

“Los que estuvimos encerrados por ser republicanos estamos orgullosos de nuestro pasado y de nuestros descendientes; en cambio, no hay nadie que diga que fue franquista o falangista”, sostiene para apoyar su tesis de que los auténticos ganadores son los que la Historia ha rebajado a la condición de vencidos.

Al contrario de muchos de sus coetáneos, Muntaner puede contar su experiencia, un testimonio impagable en primer persona de aquel verano de 1936 y los años posteriores de represión y hambre.

Historia viva de su pueblo, Pep Fusteret (nacido en el Hostal de Cas Fusteret, Alcúdia, el 17 de julio de 1913) es el coprotagonista de uno de los episodios más recordados en Pollença de los días posteriores al 18 de julio del 36, cuando emprendió una épica huida por los paisajes de la Serra, junto a otro mito del republicanismo pollencí, Martí Vicens, Bonjesús, con los fascistas pisándoles los talones y dispuestos a eliminarlos por su condición republicana y próxima al anarquismo.

Muntaner, militante de la Juventud Republicana y lector empedernido de Víctor Hugo y Blasco Ibáñez, ejercía de barbero cuando se produjo el golpe de Estado contra la República, un régimen que “funcionaba, a pesar de que el ejército siempre ha sido de derechas”, y que en Pollença resistió tres días más que en el resto de la isla gracias a la fidelidad de los carabineros y el Ayuntamiento.

“Durante las 48 horas en que fuimos amos del pueblo, no matamos, ni detuvimos ni ofendimos a ningún vecino que creyéramos del otro bando”, destaca.

Tras estos días de relativa calma, la vida de Josep, entonces con 23 años, dio un giro inesperado y, de la noche a la mañana, pasó a ser un fugitivo. El ejército sublevado llegó al Ayuntamiento el 20 de julio y se produjo la primera víctima mortal. Los defensores de la legalidad huyeron en desbandada y Muntaner se refugió en la finca de Can Malalt, donde durmió sobre la paja de la era. “Al amanecer del día 21, me desperté por los empujones de una mano: era Martí Vicens, Bonjesús, sin su característica barba. Me dijo que debíamos huir hacia la montaña para esperar acontecimientos, con la esperanza de un desembarco republicano”. 
Aquí empezó una odisea de diez días por la Serra, donde sobrevivieron a base de caracoles fritos, que les provocaron unas “diarreas terribles”, fruta y las ayudas de payeses que se iban encontrando a lo largo de su travesía, a quienes nunca informaban de su siguiente destino para evitar chivatazos.

Pasaron por diversas fincas de montaña, entre los municipios de Pollença y Campanet. Alguno de los puntos en los que permanecieron alguna noche, como la Cova de Massana, son hoy objeto de visita de asociaciones relacionadas con la Memoria Histórica.

“Pasamos mucha hambre y sabíamos que nos buscaban; finalmente decidimos que teníamos que llegar a Sa Pobla, donde vivía una hermana mía”, recuerda.

El 1 de agosto entraron en el pueblo, camuflados entre los jornaleros que regresaban a sus casas tras el día de trabajo. “Había muchos falangistas que me conocían, pero no nos identificaron porque era de noche y yo llevaba un sombrero de paja y Martí un saco sobre la espalda”. Poco después, Fusteret y Bonjesús se separaron. “Ya no le volvería a ver nunca más”, lamenta.

Martí se marchó a Búger, donde tenía contactos, y más tarde consiguió llegar a Menorca, desde donde embarcó con destino a Barcelona. Pero durante el trayecto marítimo fue interceptado por un barco nacional, que lo devolvió a Palma. Poco depués fue ejecutado.

Pep Fusteret estuvo poco tiempo escondido en Sa Pobla. “Alguien informó de mi paradero y vino la Guardia Civil a buscarme para llevarme hasta Palma, lo que me alivió porque yo no quería regresar a Pollença”, explica.

Ya en la capital, fue trasladado al barco Jaume I, improvisada cárcel para republicanos, donde estuvo 38 días antes de ingresar en la prisión de Can Mir, de la que guarda los peores recuerdos. “Nos daban boniatos cocidos, sin lavar ni pelar, para comer; allí pasé mucha hambre y llegué a perder veinte kilos”. Su salud empeoró de forma preocupante, por lo que fue trasladado al Hospital, donde “la comida estaba mejor”, para regresar después a Can Mir. En su ficha se le consideraba un “anarquista peligroso capaz de cometer cualquier atrocidad”, cuando en realidad, subraya, “no había hecho nada”.

Fue condenado a treinta años de cárcel por un tribunal militar, una “farsa” que le juzgó junto a otros 146 pollencins. En Can Mir, “cada día se llevaban a una docena para ´liberarlos´, y en realidad se los llevaban a fusilar”.

Finalmente, el 8 de mayo de 1941 salió en libertad condicional y poco a poco pudo rehacer su vida, dedicándose al comercio de productos agrarios. Josep Muntaner relató su intensa experiencia en un libro de memorias, No eren blaves ni verdes les muntanyes, y hoy reside en su casa pollencina rodeado de recuerdos y de libros de poesía, su gran pasión.

Comentaris

Pepe

La puñetera verdad

Pepe | 07/06/2010, 15:20

De les coses més sensates que he llegit sobre la guerra civil, la seva lectura em va recordar al llibre d'en Pep.

....No hay democracia sólida que no esté basada en un acuerdo mínimo acerca de su origen histórico; la nuestra no lo está, sobre todo porque gran parte de la derecha -y al parecer ahora también una parte de la izquierda- no acaba de asumir que sus orígenes no pueden hallarse en ninguna mistificación justificatoria de una dictadura...

Mereix la pena la seva lectura sencera a

www.elpais.com/articulo/opinion/punetera/verdad/elpepuopi/20100606elpepiopi_13/Tes

Pep Quetglas Riusech

Gràcies, Fusteret

Pep Quetglas Riusech | 06/06/2010, 09:03

Ha mort en Joan Mas, el de ver.

JRV

FUSTERET

JRV | 06/06/2010, 08:50

Prefereixo mil vegades haver sigut víctima , que no botxí.

L'essència de lo humà està dins aquesta frase.

Blas Guevara

Ha mort una part de la nostra història

Blas Guevara | 05/06/2010, 19:16

El meu cóndol més sentit per als seus familiars i amics, descansi en pau.

Vull dedicar-li aquests versos, ja que la poesia fou una seva gran passió d'en Pep.

En tu garganta se ahogaron las palabras antiguas,
con cuáles te vamos a recordar ahora?
Un anciano hoy, es algo irrepetible,
cada uno es su último testigo,
esa es la grandeza de los años,
o la venganza de la muerte.
Se muere nuestra memoria más cercana,
la de los hombres de dónde partimos
y todo lo que nos queda es circunstancial,
escasamente inútil,
un no saber a dónde vamos,
un desarraigo de proporciones del olvido.

Maria Lluisa Cunill Aragon

Un gran amic molt estimat

Maria Lluisa Cunill Aragon | 05/06/2010, 18:35

l amo enpep fusteret desde alla evon eneu sempre estireu en noltros eque ses personas convos nia poques en noltros vos enduis una abresade y moltes grasies pertot lo que eufet que es molt grasis une forte abresade per tote se famili

Peter

Re: Vençuda la fosca torna el sol sortir... adeu a Pep Fusteret.

Peter | 05/06/2010, 15:27

Vaig tenir el gran privilegi d'entrevistar en Pep per a "Memòria i Obliit d'una Guerra" i coincidir amb ell a qualque activitat per la recuperació de la Memòria. El seu testimoni va ser un dels que més em va arribar. Pep va veure partir els companys cap a la mort quan eren trets pels feixistes de Can Mir, mentres ell esparava que li arribés el seu torn. Fets que marquen deixant cicatrius per a tota la vida. Pep encara somiava en els seus darrers anys de vida (com conta a Memoria i Oblit...) amb la cúpula de la Presó Provincial i amb les cadenes fermades als seus canells.

Era un home amb una claretat d'idees i amb una dignitat que impressionava. Una de les seves frases més sentides durant l'entrevista va ser: "Prefereixo mil vegades haver estat una víctima que un botxí".

Tot un exemple a seguir en aquests temps de buidor i mangarrufisme. Si qualcú no ha llegit encara el seu llibre "No eren blaves ni verdes les muntanyes" li recomano fer-ho, val la pena per coneixer el personatge i el temps difícil que li va tocar viure.

Pep, company, et dessitjo un viatge plàcid i seré en aquesta darrera singladura.

M. Antònia Oliver

adeu a Pep Fusteret

M. Antònia Oliver | 05/06/2010, 13:19

Em sap molt de greu la pèrdua del nostre company i amic Josep Muntaner, escriptor i poeta i fidel protector de la Memòria. Vull des de aquí expressar el meu condol i el de tots els membres de l'Associació Memòria de Mallorca a la seva família i als amics i amigues de Pollença per tan trista pèrdua.
Ens consola saber que la seva memòria ha quedat registrada, tenim la immensa sort de poder gaudir del seu testimoni a alguns dels capítols de la sèrie documental Memòria i Oblit d'una guerra que s'han convertit amb valuoses fonts orals que guardaran ja per sempre la història que ens robaren.

Ens ha deixat un vell lluitador, un exemple de dignitat, un bon home, un dels NOSTRES.
Que la terra et sigui lleu Josep i gràcies per sempre pel teu testimoni.
Maria Antònia Oliver
Presidenta de l'Associació Memòria de Mallorca

Antoni Gorrias i Duran

condol

Antoni Gorrias i Duran "fideuer" | 05/06/2010, 11:57

vull donar el condol a tota la família de l'amon Pep fusteret. És veritat que els fills i nets dels republicans represionats n'estam ben orgullosos d'ells. Esper que els noms dels pollencins represaliats tenguin el seu nom escrit en alguna banda per no oblidar-los mai i també es guardi el record dels noms dels assassins i torturadors i no per venjança, per no perdre mai la memòria, jo net de represaliat duc amb orgull el malnom del meu padri.
L'amon Pep ara els podreu dir a la cara quí era el íntegre i quí l'assassí, descansau en pau !

Joan Ramon V.

Pep Fusteret

Joan Ramon V. | 05/06/2010, 10:53

Hem sap molt, molt greu la mort d'un home sencer, sempre tan escasos.
Tal volta qualcú me pot dir si es farà cap acte amb motiu de la seva mort.
Des de aqui, un record etern, el meu condol pels familiars.

Els téus néts

Al nostre padrí

Els téus néts | 05/06/2010, 10:24

Moltes gràcies per el suport donat. Nosaltres també el trobarem a faltar; desde ben petits ens contava rondaies i experiències viscudes amb un esperit i encís que feia volar la nostra imaginació. Tenia dins la seva extraordinària memòria apart del seu testimoni de la guerra, un munt d'aventures viscudes, un gran repertori de poemes que tant llegí durant la seva joventut i bromes i xistes amb els cuals ens feia mal la panxa de tant riure. Una història plena d'esforç, esperança i d'energia positiva. Ens ensenyà que l'alegria del present dissol el sufriment del passat.
Molt contents d'haver-te tengut de padrí. Un somriure és el teu record.

Biel

Pep "Fusteret " in memoriam

Biel | 05/06/2010, 09:46

Josep MUNTANER CERDA (Fusteret) - membre de la CNT, fou detingut el 4 d'agost de 1936 i retingut a les bodegues del vaixell Jaume I a Palma durant 35 dies, després traslladat a la presó de Can Mir, processat i condemnat a 30 anys, pena commutada per sis. Llibertat condicional al cap de 4 anys i mig... un fragment del seu itinerari vital.

Pepe

Vençuda la fosca, tornara el sol a sortir.

Pepe | 05/06/2010, 08:20

La mort sempre sorprèn, i mes quan es d'una persona estimada.

Any darrera any sempre havia qualque alumne que feia la seva feina d'història oral entrevistant a en Pep. Any darrera any sempre els rebia i els regalava les seves vivències que formen part de la història de Pollença

Descansi en pau

Joan Ramon

una persona de qui podem aprendre.

Joan Ramon | 05/06/2010, 07:53

Descansi en Pau, l'amo en Pep, una d'aquestes persones que en vida ha viscut compromes en la millora de la nostre societat, una persona que malgrat va viuré moments durs, va seguir estimant la vida i vegent-la des de la poesia.

Pep Vilchez

adeu a Pep Fusteret

Pep Vilchez | 04/06/2010, 23:29

El meu condol als seus amics i familiars, una gran pèrdua pels que saben que amb ell se'n va un testimoni del sofrimient dels que varen patir per defensar les seves idees de fraternitat i llibertat.

Pep Vilchez

adeu a Pep Fusteret

Pep Vilchez | 04/06/2010, 23:29

El meu condol als seus amics i familiars, una gran pèrdua pels que saben que amb ell se'n va un testimoni del sofrimient dels que varen patir per defensar les seves idees de fraternitat i llibertat.

Albert Herranz

adeu a Pep Fusteret

Albert Herranz | 04/06/2010, 21:55

Em sap molt de greu la seva mort.

Crec que va viure una vida plena i molts de noltros varem comptar amb la sort de conéixer el seu testimoni.

El meu còndol a la seva família.

Pep, que la terra et sigui lleugera, company.

Garci

Re: Vençuda la fosca torna el sol sortir... adeu a Pep Fusteret.

Garci | 04/06/2010, 20:51

Record que dia 14 d'abril d'enguany no es trobava bé, però tot i no poder venir a llegir un dels seus poemes a la plaça dels Seglars, envià a la seva neta. Va ser un petit gest, però allò ens demostrà fins a quin punt el seu compromís per construir un món millor encara seguia en peu.

Descansi en pau.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb