URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

In memoriam

Alternativa | 17 Juny, 2010 06:00 | facebook.com twitter.com

  Article de Pere J. Cànaves i Cifre in memoriam d'en Pep Fusteret

 

JOSEP MUNTANER I CERDÀ

    (Pep Fusteret)

    Alcudia ,1913 – Pollença, 2010.

    Heinz Kraschutzki.-al seu llibre; ” Memòries a les presons de la guerra civil a Mallorca” al capítol VIII que parla d'amistats, al primer que cita és a Josep Muntaner, i diu: “... a Can Mir disposava de bons amics. Durant un llarg temps ens reuníem cada vespre, en un grup de nou persones, per fer petar la xerrada. Posàvem algunes màrfegues de palle juntes, ens seiem en cercle i embolicàvem algunes de les mantes de llana sobre els nostres peus, que llavors entraven en calor.

    Érem aquells que tendíem a una ideologia de caire “anarquista”, la qual a Alemanya és gairebé desconeguda, però que predominava a Espanya i no sols a Mallorca. Els ideòlegs d'aquesta doctrina no eren Marx ni Engels, sinó Bakunin, Krapotkin, Malatesta. Però aniria massa lluny, si volgués tractar ara i aquí d'aquest tema.

    Al nostre cercle pertanyien Josep Muntaner i també Jordi Sampol. Aquest va ser afusellat després.

     Així que tenim en Pep Fusteret amb vintipocs anys assegut en màrfega de palla com si fos una improvisada camilla, amb els companys de presidi debatent i veient dia sí i l'altre també com cada nit cridaven una dotzena de companys que els posaven en “llibertat”; eren les famoses “sacas” protagonitzades per elements de Falange i que acabaven a trenc d'alba amb descàrregues de fusells a la tàpia d'un cementiri o a la cuneta d'un camí. Ell mateix em referí la nit que se'n dugueren el meu padrí, Pere Josep Cànaves Salas, juntament amb Josep Seguí “Criatura “i altres dos pollencins, mentre els seus dos fills també empresonats miraven impotents, com se'n duien son pare camí del cementiri de Palma per afusellar-lo .

A l'any 1974, vaig acompanyar Guillem Gayà, (es mestre) que aleshores reorganitzava el PCE, a casa de'n Pep Fusteret. Vàrem xerrar una estona i va declinar la convidada d'organitzar-se amb el PCE, però va suggerir el nom de Biel Bufa, que l'hi pareixia la persona idònia. Guillem Gayà li demanà si conservava un dibuix a llapis que ell mateix li havia fet a la presó de can Mir, al que Pep agafant-lo pel braç, el dugué a un despatxet on hi havia el dibuix correctament emmarcat.

   Pep Fusteret, un cop sortí de la presó va regentar un magatzem de productes del camp. Els dissabtes  anava a Ciutat per la seva feina i discretament feia arribar alguns doblers que havien recaptat durant la setmana a l'enllaç del Socorro Rojo, per ajudar als presos que els anys 40 encara eren a les presons feixistes.

    En Pep també tingué temps de manejar la ploma i ens deixà un bon aplec de llibrets de poemes i un altre de memòries, No eren blaves ni verdes les muntanyes, - petita història- que va veure la llum per primera vegada i per capítols a la revista l'Espira que editava Xesca Ensenyat. Anys més tard, al 1988, ell mateix el va editar a  la Impremta Politècnica amb pròleg de Miquel Serra i el 2008 El Gall Editor el va reeditar, aquest cop amb pròleg de Pere Salas.

    La seva obra poètica editada per ell mateix i impresa a Gràfiques Miramar. (l'impremta de Can Moll), és per ordre cronològic:

              1980.- GOTES DE MEL, Pròleg de Bernat Cifre

              1981.- FULLES I FLORS.

              1983.- EL TEMPS I LA SABA, Pròleg de Miquel Bota Totxo

              1986.- ROST AVALL.- Pròleg de Toni Seguí Bennassar

              1990.- DES DEL RIBÀS.- Pròleg de Alexandre Ballester

              1995.- FULLES DE TARDOR.- Pròleg de Ramón Rebassa Ensenyat

              2003.- GAUDINT DELS NORANTA ANYS.- Pròleg de Bartomeu Vilanova

   

      La majoria d'aquests llibres tenen il·lustracions i dibuixos de: Mateu Llobera, Paco Benages, Dolors Corbella, Pedro Juan, Pau Pericàs, Dionís Bennasser, Antoni Crespí, Rafel Covas, Sebastià Ensenyat, Carme Vicenç.

    

              Pep Fusteret fou enterrat, un dia clar i solellat, el 7 de juny de 2010. A la seva tomba, que mira a tramuntana, hi té per capçalera les serraladas del Tomir, el puig del Cà de Miner i la cuculla de Fartaritx, hi ha el següent epitafi:

                   Ha vingut l'hora

              de romandre aquí.

              Implor al qui plora

              que no plor per mí.

              Al seu enterrament, discretíssim, sols familiars i amics, el seu fill Pep va llegir els versos que el seu pare havia compost amb motiu del 96è aniversari.

              EN EL MEU 96 ANIVERSARI

              Un nou any la garba és grossa;

              el vencís casi no basta

              Però el cor li sobra pasta

              per donar-li una altra volta.

              Si un altre jorn jo caigués,

              que no hem pogués aixecar,

              bon amic donem la mà

              que un ajut mai és de més.

              Venturós el que navega

              vers el Nord que no té fi:

              bé sia amb rem o amb vela

              ell confia arribar-hi.

              Jo mateix aquí hem teniu,

              sempre guaitant una estrella,

              una estrella que me diu:

              temps t'esper rema qui rema.

Fins aquí has arribat: Que la terra et sigui lleugera amic Pep.

Pere J. Cànaves i Cifre.

 

Abril de República de 2008. Una fotografia pel record.

 

 

 

 

Comentaris

Biel Vives

In Memoriam

Biel Vives | 18/06/2010, 17:56

Primer de tot donar l'enhorabona Pere Josep Cánaves per l'erticle sobre en Pep Fusteret,jo no vaix tenir el gust de coneixerlo en persona,pero si he seguit un poc els seus escrits i una de les frases que mes m'ha impactat del seu llibre"No eren blaves ni verdes les muntanyes" em penso,diu així:
"En definitiva,si la sociatat actual és així com és,vol dir que s'ha imposat els ideals pels quals vàrem lluitar el 1936.Per aquest motiu,avui,els qui vàrem estar tancats per ser republicans estam orgullosos del nostre passat,així com els nostres descendents.
En canvi,no hi ha ningú que digui que va ser franquista o falangista".
Salut i República
Biel Vives

Pdt.-JCR escusem les faltes d'ortografia,jo tambe som un dels que estudiarem el "castellano" durant el franquisme.No tens cap dret a dir lo que dius,pues els en sabenm un poc o casi res con jo mateix es perque mos em esforsat de cualque manera a aprenderlo-ho així com an dit abans "El que fa lo que pot no te dret a res mes".No els et donis d'intelectual,perque lo que mes val son el sentiments d'una persona i tu demostres tot lo contrari.

Garci

Re: In memoriam

Garci | 18/06/2010, 12:32

JCR, tens raó en que podríem millorar el tema ortogràfic i el tema visual del conjunt.

Però també has d'entendre que nosaltres publicam un article a diari, que molts cops revisam, però que molts altres cops no tenim temps de revisar, per les moltes altres feines que tenim. D'aquesta manera, i com ha dit en Turgut, no ens posam en si hi ha petites faltes d'ortografia en els nostres escrits o faltes d'expressió. Son molts els que s'han educat en llengua castellana i que fan el que poden per escriure en la nostra llengua. Valorant això, no els podem demanar més.

La veritat és que ja m'agradaria tenir temps per revisar-ho tot o enviar-ho als membres que en saben més per a que ho revisin. Però, ja et dic, és falta de temps, res més.

JCR

in memoriam

JCR | 18/06/2010, 10:27

L'ortografia d'en Pere no sols ha estat víctima del franquisme, sinó de l'imposició de l'espanyol als catalans (mallorca is not spain don't make mistake) sense aquesta interferència no passaria això, es veritat que saber dues llengües és molt enriquidor, però fent un bilingüisme unilateral com fa l'estat espanyol sols duu a la minorització de la nostra llengua, no he dit que no s'hagi esforçat ni molt menys sols dic que amb aquest privilegi d'equip polític que teniu es podria solucionar aquest problema, crec que hi ha molta gent al vostre partit que té una llicenciatura i crec que es gent bastant competent en aquest nivell, em sap greu ser tan precís amb les faltes però quan reps formació de persones com Biel Majoral, Antoni Artigues, Gabriel Bibiloni, Joan Melià, Jaume Corbera, etc. Tens molta cura a l'hora de parlar i escriure, i no som filòleg.

Em sap greu no he estudiat filologia

A JCR

Em sap greu no he estudiat filologia | 18/06/2010, 10:02

L'ortografia d'en Pere ha estat víctima del franquisme a l'igual que la de tots els mallorquins de certa edat.
Parles de mal a la vista, a mi em fa mal al cor veure que desmereixes un homenatge com aquest per unes faltes d'ortografia.

Garci

Re: In memoriam

Garci | 18/06/2010, 08:10

A jo em van ensenyar que "qui fa el que pot, no està obligat a més". I això és just el que ha fet en Pere. Gràcies a ell aquests dies tenim aquest bon article d'homenatge.

Per la meva part només em queda donar-li les gràcies per l'esforç i pel temps que ha dedicat a l'amo en Pep Fusteret.

Follonero

Re: In memoriam

Follonero | 18/06/2010, 08:04

Al blocs del PSOE,UM i PP no fan cap falta d'ortografia mai. Es vera que s'ha de mirar de no fer faltes,estic convençut que a l'homentjat no l'hi haguesin molestat.

turgut

Re: In memoriam

turgut | 18/06/2010, 07:33

Crec que aquest blog sempre ha tengut la politica no escrita de no ficar-se amb les faltes d'ortografia. Record que una periodista va intentar desqualificar un article basant-se amb les faltes d'ortografia, penós. S'ha d'intentar no fer-ne, però tots tenim poc temps i escrivim molt ràpid.

Idoi

Descansi en Pau

Idoi | 18/06/2010, 06:47

El que no és mereix cap pollenci és aquest Govern de corruptes que tenim a Pollença.
Qualsevol petit homenatge, amb faltes o sense se'l mereix aquest home, no estaria de més un reconeixement institucional,
Vergonya tenir un partit "presumtement" d'esquerres a l'equip de govern que no hagi fet ja un homenatge com cal.

Salut

Pepe

Re: In memoriam

Pepe | 18/06/2010, 06:15

JCR, crec que t'has passat dient "aquest home no es mereix això". El contingut i el fons és molt més important que la forma. Per desgràcia fent un article al dia no podem fer la revisió ortogràfica que proposes.

JCR

in memoriam

JCR | 17/06/2010, 23:15

PD: amb tota una filòloga que teniu al vostre equip polític i com a professionals de l'ensenyament que molts del vostre partit sou, crec que aquest tipus de coses no s'haurien de fer.

JCR

in memoriam

JCR | 17/06/2010, 23:13

Encara hi ha faltes que fan mal a la vista, pens que aquest home no es mereix això.

Alternativa per Pollença

Re: In memoriam

Alternativa per Pollença | 17/06/2010, 13:44

Tens raó JCR. Ara mateix l'hem fet una revisió, però segur que encara ham deixat alguna errada ortogràfica.

JCR

in memoriam

JCR | 17/06/2010, 12:22

Molt bon article, però crec q s'hauria de cuidar una mica l'ortografia no trobau?
Salut!!

Pepe

Re: In memoriam

Pepe | 17/06/2010, 11:12

Un gran article Pere i molt complet. És difícil resumir una vida tan intensa com la d'en Pep Fusteret en uns paràgrafs però les ha aconseguit unint informació i sentiment.
El poema final em sembla magnífic, a l'altura de la grandesa d'en Pep.
Pdt.A veure si t'animes a escriure més.

Ichigo

Re: In memoriam

Ichigo | 17/06/2010, 10:14

Sinceritat devant de tot. Fusteret era el millor dels pollencins que s'havia conegut mai.

JRV

Pep Fusteret

JRV | 17/06/2010, 08:17

Gracies Pere per l'article . Es tot un homenatge sincer.

Garci

Re: In memoriam

Garci | 17/06/2010, 07:51

És un article molt bonic sobre una vida carregada de dificultats.

Alternativa

Re: In memoriam

Alternativa | 17/06/2010, 06:49

Demanam disculpes per error ha sortit un moment l'esborrany de l 'article que estam preparant per dissabte.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb