URXELLA

http://alternativaperpollenca.com

Avui parlam de futbol.

Alternativa | 21 Juny, 2010 06:00

La historia del fútbol es un triste viaje del placer al deber. A medida que el deporte se ha hecho industria, ha ido desterrando la belleza que nace de la alegría de jugar porque sí. 

                             Eduardo Galeano

El futbol s’ha convertit en un dels negocis més lucratius del món equivalent a la 17a. Economia mundial.  Els jugadors ja no fitxen només per un club i per tant per una afició, sinó també per una marca esportiva. Com deia Manuel Vázquez Montalbán; el dia que a una d'aquestes poderoses multinacionals se li ocorri posar el seu distintiu en la bragueta dels calçons, els jugadors no es protegiran les parts amb les mans en el moment de posar-se de barrera davant un tir directe.

La FIFA, i la RFEF al cas espanyol, són les principals beneficiàries del negoci i les dues són estructures que destaquen per la seva manca de democràcia, de control i de solidaritat amb el conjunt del sistema.Només cal informar-se una mica sobre el que pasa a   Sud-àfrica (Las chabolas adornan el lujo de los estadios del Mundial).

Com deia Montalbán  el futbol ha substituït als partits polítics  i a les religions que han quedat obsolets i per això  sembla intocable, inclús en temps de crisi com l’actual. Així es permeten fets com que els jugadors de la selecció espanyola puguin cobrar 13,800.000 euros (600.000 per a cada jugador)  en el cas de guanyar el Mundial de Sud-àfrica. La prima més alta de les 32 seleccions que participaran en el torneig.

 

 
La Real Federació Espanyola de Fútbol justifica aquests premis en que és una entitat privada i  que els doblers surten  tant dels patrocinis com dels premis que reparteix la FIFA. El que obliden dir és que són una entitat d'utilitat pública, que utilitzen símbols públics  i que al 2009 va rebre 3,42 milions d’euros públics directes. Igualment obliden explicar que els clubs de futbol amb jugadors seleccionats que reben també doblers del mundial tenen un deute amb tots nosaltres (Seguretat Social i Hisenda) de més de 5.000 milions d’euros.

Aquest moment de crisi hauria de ser un bon moment per replantejar-se la relació entre els dobles públics i l’esport professional. Si hagués un mínim de responsabilitat i valentia real per part del govern  no només deixaria de subvencionar amb dobles públics a la RFEF  sinó que l’obligaria a dedicar part dels seus  excedents al futbol més humil, a la promoció de l’esport de base, a les infraestructures... que normalment financen entitats públiques.

Pertenezco a la era de dos drogas duras, el fútbol y el alcohol, pero así como el alcohol sigue siendo lo que era, el fútbol ha perdido la lógica interna inicial que le acompañó hasta los años setenta y cada vez se acerca más a la condición de droga de diseño.

             Manuel Vazquez Montalbán

 


 

 A la pàgina “fiscalización.es” dos articles molt interessants sobre la relació entre doblers públics i futbol professional;

 Contamos contigo, Administración

Fútbol es dinero

Sobre el mundial:

Adidas fa les rèpliques de la pilota del mundial a Pakistán

A Sudáfrica no sólo llegan futbolistas

Un vídeo interessant; EL MILLONARIO NEGOCIO DEL MUNDIAL DE FUTBOL SUDAFRICA 2010

Un documental molt bó per veure online o descarregar; Sudáfrica, Fahrenheit 2010 (Documentos TV 29-05-10).Español.DVBRip.Descargar.Online.

Comentaris

Pepe

Matas

Pepe | 23/06/2010, 15:16

Hola Matas et contest a aquest article que és on correspon. Com bé ha dit idoi una cosa és animar a un equip i una altra estar a favor que es donin grans quantitats de doblers públics a entitats sense control.

Jo era soci del CAI Zaragoza i això no fa que doni suport a que es donin milions de doblers públics a aquest o altres equips.

Al moment actual com comentavam és quan s'hauria de repensar la relació entre el públic i l'sport professional on s'han fet vertaders desastres, amb "pelotasos" urbanístics inclosos.

Pepe

Re: Avui parlam de futbol.

Pepe | 21/06/2010, 21:07

Avui al DdM hi ha un titular relacionat amb aquest tema; "el Menorca, un lujo asiàtico. Desde 2005, el Govern lleva invertidos casi 12 millones de euros en la SAD menorquina" i aquesta és la realitat de la majoria de les societats anònimes esportives.
Si la bombolla de l'esport professional encara no ha esclatat és per la utilització política que es fa del mateix.

Miquel Sánchez

Re: Avui parlam de futbol.

Miquel Sánchez | 21/06/2010, 20:08

Hola a tots, avui ha estat un dia molt mogut, he tingut peritatges i a la fi he acabat el curs de protecció de dades, molt pesat però que molt interesant, si a algú l'interesa li puc fer una còpia del temari.

Parlem de futbol, la cosa és més trista del que sembla, la FIFA va decidir aumentar el nombre d'equips que jugarien la fase final, amb això donava més llocs als equips africans i asiàtics, segons la FIFA pels africans això seria una oportunitat per desenvoluparse, i fins de tot tidrien de franc els dret de televisió, res d'això ha passat, i a més a passat una cosa que em fa tremolar i a Itàlia comença a tenir els seus efectes negatius. Com tot sabeu les ètnies de la part de l'oest de centreàfrica tenen un desenvolupament físic molt més ràpid que la raça blanca, dons ara duen nins d'aquestes ètnies que en dotze o tretze anys tenen l'apecte físic d'un de setze dels nostres, això fa que destaquin molt però quan els físics s'igualen molt d'ells queden al camí i ara fan vidres de cotxe nets als semafors d'algunes ciutats italianes i ja tenim el drama.

Tot això del mundial africà és una gran mentida.

G. Caldentey

Esport (espectacle), avorriment, capitalisme i propostes socialistes contra el no-socialisme televisiu

G. Caldentey | 21/06/2010, 18:07

Fragments de texts de S. Alba Rico.
[1er: de "Elogio del aburrimiento" (h ttp://www.rebelion.org/noticia.php?id=95921)]
"Hay dos formas de impedir pensar a un ser humano: una obligarle a trabajar sin descanso; la otra, obligarle a divertirse sin interrupción. Hace falta estar muy aburrido, es verdad, para ponerse a leer; hace falta estar aburridísimo para ponerse a pensar. [...] El capitalismo prohíbe el aburrimiento y para eso tiene que impedir al mismo tiempo la soledad y la compañía ¡Ni un solo minuto en la propia cabeza! ¡Ni un solo minuto en el mundo! ¿Dónde entonces? ¿Qué es lo que queda? El mercado; es decir, esa franja mesopotámica abierta entre la mente y las cosas, ancha y ajena, donde la televisión está siempre encendida [...] El capitalismo lo tolera todo, menos el aburrimiento. Tolera el crimen, la mentira, la corrupción, la frivolidad, la crueldad, pero no el tedio. Berlusconi nos hace reír, las decapitaciones en directo son entretenidas, la mafia es emocionante. ¿Cuál era el peor defecto de la URRS, lo que los europeos nunca pudimos perdonarle, lo que nos convenció realmente de su fracaso? Que era un país muy aburrido. [...] Eso que el filósofo Stiegler ha llamado la “proletarización del tiempo libre”, es decir, la expropiación no sólo de nuestros medios de producción sino también de nuestros instrumentos de placer y conocimiento, representa el mayor negocio del planeta. El sector de los video-juegos, por ejemplo, mueve 1.400 millones de euros en España y 47.000 millones de dólares en todo el mundo; el llamado “ocio digital” más de 177.000 millones de euros; la “industria del entretenimiento” en general -televisión, cine, música, revistas, parques temáticos, internet, etc- suma ya 2 billones de dólares anuales. “Divertir” quiere decir: separar, arrastrar lejos, llevar en otra dirección. Nos divierten. “Distraer” quiere decir: dirigir hacia otra parte, desviar, hacer caer en otro lugar. Nos distraen. “Entretener” quiere decir: mantener ocupado a alguien en un hueco donde no hay nada para que nunca llegue a su destino. Nos entretienen. ¿Qué nos roban? El tiempo mismo, que es lo que da valor a todos los productos, mentales o materiales."

[2on.: d'una entrevista a "Cubainformacion" (h ttp://albaricoencatala.blogspot.com/)]
"Hi ha coses que un artefacte no ens permet fer i hi ha coses que un artefacte ens obliga a fer. Amb un martell, per exemple, no podem cosir un botó; un martell, al mateix temps, ens obliga a tancar el puny, a doblegar el braç, a dirigir amb precisió una determinada —ni més ni menys— quantitat de força. Un martell, en tot cas, és una eina, davant de la qual podem mantenir amb relativa facilitat la nostra independència. Una televisió —per a no parlar d'un ordinador connectat a Internet— és més aviat un òrgan. [...] Això és particularment cert en societats capitalistes on les condicions laborals i les penalitats quotidianes converteixen la televisió en un poderós ansiolític: quan tot falla, quan tot s'ensorra, quan s'apaguen les forces del cos i de l'ànima, ella segueix encesa. Però aquesta tirania, no ens enganyem, forma part de la pròpia tecnologia i d'aquests formats ja insuperables —dels que no es pot tornar enrere— que imposen un ritme de consciència incompatible amb el socialisme (que és narració, planificació, decisió, anàlisi).[...] se m'ocorren com a mínim quatre mesures socialistes contra el no-socialisme televisiu: expropiació i socialització de tots els canals, reducció del nombre de pantalles a l'espai públic, reducció de les hores d'emissió i expulsió dels aparells fora de l'àmbit domèstic per instal·lar-los en sales compartides (pot haver-ne un a cada carrer, per exemple). Pel que fa al contingut, seran els ciutadans, no els espectadors, els que el decideixin i tindrà a veure —és clar— amb la propaganda, la cultura i la informació: missatges institucionals (quan, per exemple, cal vacunar els nens), retransmissions esportives i musicals i bons noticiaris. Això és l'únic que la televisió pot oferir i que no podem trobar en una altra part o d'una altra manera."

ATB

futbol

ATB | 21/06/2010, 17:49

Odio eterno al futbol moderno!!
Llibertad per Revolta!!
ATB Hooligans!!

Pepe

Re: Avui parlam de futbol.

Pepe | 21/06/2010, 11:38

La crisi hauria de ser una oportunitat per replantejar-se aquest i altres temes. I dins aquests entraria també el de les televisions públiques.
Per desenganxar-se de la droga futbolera s'hauria de començar per no tudar doblers públics en el futbol professional.

Joan

Re: Avui parlam de futbol.

Joan | 21/06/2010, 11:31

A mi em sembla bé que el futbol tengui repercusió com a espectacle que és. El que no em sembla bé es la poca transparència amb la que és gestionen tants diners i com s'utilitzen els recursos públics per negocis que sols interesan a uns quants. Un múndial de futbol genera una gran quantitat de beneficis que s'haurien d' invertir en el propi país i no se les haurien de quedar les grans multinacionals ni organismes mafiosos com la FIBA o les Federacions.
Com diu en Garci es ridicul que la gent alçi la veu per un canvi d'entrenador i no quan ens roben cara alta.

Maria

Futbol

Maria | 21/06/2010, 11:19

Que llevin el futbol de la TV

jrv

Corridas-toros

jrv | 21/06/2010, 10:55

Es cert , "Manolete".
Una cosa son las corridas, de les que tots nosaltres som fruit (ò porguera)i l'altre els tòros.

manolete

corrida

manolete | 21/06/2010, 10:07

Donde este una buena corrida que se quite er furbo.
-- l'interlocutor respon: i los toros!!

Garci

Re: Avui parlam de futbol.

Garci | 21/06/2010, 09:45

Una altre cosa, fa una estona per RNE parlaven de la "grave crisis nacional en Francia por el asunto Anelka". Fins i tot el president de la república francesa ha hagut de sortir a fer declaracions per unes paraules que un jugador va fer després d'un partit a un vestidor. Això és l'absurd al màxim.

Garci

Re: Avui parlam de futbol.

Garci | 21/06/2010, 09:43

En fi, supòs, Turgut, que al final els causants de la situació son els milers d'espectadors que s'asseuen davant el televisor a consumir futbol i que son capaços d'exigir un canvi d'entrenador o un fitxatje, però que son incapaços d'exigir un millor govern.

A gairebé tots els canals la secció d'esports té més minuts que la de política als informatius.

Joan C

Re: Avui parlam de futbol.

Joan C | 21/06/2010, 09:43

Totalment d'acord Turgut. Una droga pot ser una medicina si s'emplea quan cal.

turgut

Re: Avui parlam de futbol.

turgut | 21/06/2010, 09:16

Si la politica emplea el futbol per desviar atencions, l'opi del poble es el futbol, però el "camell" del poble son els polítics. Jutjau voltros mateixos si el que te la culpa és la droga mateixa o el que la reparteix,...

Joan C

Re: Avui parlam de futbol.

Joan C | 21/06/2010, 09:11

L'Esport té uns valors que podrien ser empleats de forma molt positiva. A llibre que ha inspirat la pelicula INvictus, El factor humano ( a la pelicula noqueda reflactit tan clarament aquest fet), és veu molt bé com Mandela emplea aquets valors per aconseguir la reconciliació.
Aquest Mundial representa tot el contrari, la FIBA ha montat el seu MERCADET, en lloc de contribuir a crear riquesa al país es dediquen a fer negoci que afavoreix sols a les marques multinacionals, utilitzant recursos públics que haurien d'anar destinats a hospitals i escoles,especulant amb grans insfractutures que costen millons d'euros i que sols s'utilitzaran uns mesos.
Tot i això mentres la resta dels mortals del món ens indignam per un penalt no pitat o per una errada del portes.
Com diu JRV totalment irracional.

Garci

Re: Avui parlam de futbol.

Garci | 21/06/2010, 08:27

Hem passat de que "la religió és l'opi del poble" a que ho sigui el futbol. El país es paralitza a cada partit de la selecció o del Madrid o del Barça (i ja no diguem si juguen un contra l'altre).

Fins i tot el govern ho sap i per això va presentar les mesures contra la crisi el mateix día que jugava España.

Una de les coses que més ràbia fan és la reducció d'imposts que es va fer ja fa anys amb l'excusa de que els treballadors molt qualificats vinguessin a treballar a España. Per això van reduir els imposts als extrengers que veníen a cobrar alts sous. Però no van venir científics, sinó futbolistes amb facilitats fiscals. És, al menys, indignant.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb